La lectura font de plaer

0

El banc de recursos: “La lectura font de plaer i coneixement” és el fruit d’un treball de col·laboració entre diversos centres de recursos pedagògics (CRP) dels serveis educatius del Departament d’Educació. Aquest treball en xarxa té com a objectiu la cerca, organització i difusió de recursos, de manera que es faciliti l’accés a un espai comú d’informacions, materials i propostes sobre una temàtica, en aquest cas, la lectura com a eina d’aprenentatge i de foment de l’hàbit lector.

La iniciativa de crear un banc sobre la lectura va sorgir per la necessitat d’oferir un suport i un bon conjunt d’eines al professorat i als centres que estaven organitzant el projecte de lectura i les competències a l’entorn de la informació.

El banc ofereix informacions sobre cursos de formació, activitats, llicències d’estudi, propostes didàctiques sobre lectura, materials sobre competències en informació, seleccions bibliogràfiques i guies de lectura, documentació, entitats, llibreries especialitzades, és a dir, un ventall de recursos prou ampli que permetin l’organització i dinamització de la biblioteca com un veritable centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació, on el pla de lectura, per aprendre i per fomentar l’hàbit lector, en sigui l’eix vertebrador.

L’espai web del banc està organitzat de manera que des de la banda superior s’accedeix al catàleg conjunt de la mediateca dels CRP, als altres bancs, al Programa de Biblioteca Escolar Puntedu, etc., i a través del menú de l’esquerra s’accedeix a la informació pròpia del banc, que ara té 10 punts d’accés en un primer nivell. Cadascuna d’aquestes entrades (agenda, bones pràctiques, competència informacional, documentació…) té estructurada la informació segons el contingut dels recursos.

Es pot consultar la diversa informació organitzada en el web http://www.xtec.net/sgfp/crp/recursos/banc/lectura/index.htm

Article: Eric Hanushek

0

Eric Hanushek, pionero de la economía de la educación; catedrático en Stanford

“Puede recortar en educación y mejorar sus resultados”

Tengo la edad de mis doctorandos: me mantienen joven. Soy estadounidense: tenemos la mejor universidad del mundo, porque en ella compiten alumnos y profesores, pero una educación secundaria mediocre, porque en ella sólo se cumple. Colaboro con la Fundación BBVA

Los Nobel Lucas y Heckman demostraron que el dinero del contribuyente invertido en educación se le devuelve multiplicado en crecimiento…
Le voy a corregir.

Para eso estamos.
En realidad, no es que un gobierno invierta más en educación y así tenga mejores alumnos y luego trabajadores más productivos…

Eso dijo Heckman aquí en La Contra.
… sino que, si usted mejora el rendimiento -sobre todo en matemáticas, lectura y escritura- de los estudiantes de su país, aumentará su crecimiento económico. Y también -lo hemos demostrado- su salario al emplearse.

Es un matiz importante.

Crucial, porque permite que usted recorte inversión en educación y, al mismo tiempo, mejore el rendimiento de sus estudiantes.

¿Cómo?
Si usted recorta mal, por ejemplo, echando a todos los interinos recién llegados sin distinciones o rebajando sin más el número de profesores de los centros…

Es lo más cómodo.
… pues degrada la educación. Pero si usted se molesta en evaluar a los profesores y se libra de los peores -los echa- y en su lugar contrata a los mejores interinos…

Eso es mucho más complicado.
Pero mejoraría la calidad de la enseñanza y el crecimiento de un país, al tiempo que ahorraba en el presupuesto. La calidad de los profesores marca la diferencia en la calidad de los estudiantes: lo hemos comprobado.

¿Y qué opinan los sindicatos?
Los de los países como Finlandia, que obtiene los mejores resultados en educación, están implicados en velar por esa calidad y la evaluación continua del profesorado.

¿Los profesores se resisten al examen?
En EE.UU. sí. Y por eso nuestra enseñanza primaria y media es francamente mejorable, pero, en cambio, la universidad americana es una de las mayores industrias del país y tiene los mejores centros del mundo.

¿Por qué?
Porque las universidades de EE.UU. compiten por los mejores alumnos y los mejores alumnos compiten por las mejores universidades. En enseñanza primaria y secundaria, en cambio, no hay ninguna competencia.

También tendrán buenos profesores.
Cuando me reúno con los sindicatos sólo hablan de salarios, horarios, contratos… No suelen preocuparse de la calidad de su enseñanza, pero quieren que los llamen profesionales. Un profesional es ante todo alguien que se declara primer responsable de los resultados de su ejercicio. Usted, si no tiene lectores, es un mal profesional.

En Finlandia la enseñanza es pública: no compiten continuamente.
En Finlandia es muy difícil hacerse con una plaza de profesor, profesión de enorme prestigio. Y por eso para acceder a una existe una enorme -ahí la tiene- competencia. Y además hay movilidad laboral.

¿En qué sentido?
En Chicago, quien se hace profesor lo más probable estadísticamente es que se jubile de profesor. Pero si los profesores son considerados buenos profesionales por todos, son docentes sólo mientras sientan la vocación, y cuando no la sientan tendrán ofertas y posibilidades de dedicarse a otras cosas.

No sé si el mercado aquí es tan flexible.
Eso es algo que España tiene que solucionar ya. Su universidad no conecta con las empresas. Parece que eduque estudiantes para sí misma. Y la primera misión de la universidad es servir a la sociedad, y la primera necesidad de la sociedad es crear prosperidad y empresas y empleo y riqueza.

¿Cómo lograrlo?
En la universidad hay que tener a los mejores profesores y alumnos; los peores, que hagan otras cosas. Hay que ser lo bastante abierto y flexible para que cada uno encuentre su sitio y haga lo que más le gusta hacer.

Ni Jobs ni Gates acabaron sus estudios.
Porque ya habían conseguido crear empresas antes de acabarlos. Entraron en la universidad -Gates en Harvard- y antes de titularse ya eran más útiles a la sociedad como empresarios innovadores que como estudiantes. Y tenían claras las prioridades.

El título aquí está devaluado.
Introduzcan competencia en todos los niveles de alumnos y profesores y verán mejorar los resultados. Sean proactivos sin miedo a ser evaluados ni al fracaso. En Stanford repetimos que es el principio del éxito. Por eso, cuando acaban, si no saben qué hacer crean una empresa. Y si fracasan, crean otra o la transforman, y así hasta que aciertan.

¿Y la cooperación?
También se fomenta cuando fomentas la competencia. Existe en los mejores centros asiáticos, y esa calidad de la enseñanza es la explicación demostrable de que Asia haya crecido enormemente -¡fíjese en Corea!- y de que hoy rete a Occidente. Los asiáticos tuvieron buenos profesores, luego buenos estudiantes y hoy grandes profesionales.

¿La educación mejora si dura más?
Analice África o Sudamérica: en todos los países las leyes marcan ocho, seis…, muchos años de escuela obligatoria…

¿No era eso lo fundamental?
No se trata de permanecer más años en la escuela, sino de aprender más. Allí hay demasiados colegios en los que unos pasan el rato simulando que enseñan a otros que simulan que estudian. Asia, en cambio, en los años cincuenta era un continente famélico, se tomó la educación en serio… Y ya ve.

El paro del mañana

“Si evalúa a sus estudiantes hoy, sabrá su cifra de paro de mañana”, sentencia Eric Hanushek. Si tiene razón, podríamos deducir que hemos educado con poca eficiencia a quienes han sido estudiantes españoles -y catalanes- en los últimos años, ya que hoy la mitad son jóvenes desempleados. Pero nuestros ingenieros, arquitectos y médicos, entre otros profesionales, encuentran buenos empleos en otros países, así que nuestro sistema no debe de haber sido tan malo como reflejan esas cifras. Además, tenemos desempleados, pero no parados, porque la mayoría no deja de formarse y esforzarse. Y en este país hay trabajo; lo que no hay es empleo. Pero la culpa no es de los jóvenes.
La Contra La Vanguardia 16/10/2012  Lluís Amiguet

Mestres

0

Mestres amb pedigrí, perquè, efectivament, com per a tot, calen qualitats naturals, raça per exercir amb èxit el magisteri. No es tracta només de més o menys estudis sinó d’aquest sisè o setè sentit per saber, intuir el què i el com actuar.

Principis bàsics per a retolar en el nostre brillant títol de mestres:

Un mestre mai ha humiliar a un alumne i molt menys davant dels altres alumnes.

Un mestre sempre ha de preveure una sortida airosa per a qualsevol ensopegada, o excusa dels alumnes.

Un mestre mai ha d’intentar fer dels alumnes una còpia de les seves idees, gustos, etc.

Un mestre ha d’oblidar de la suma perquè mai un alumne més un altre donaran per resultat dos.

Un mestre no pot ser “sastre” de talla única perquè no hi ha vestidura vàlida per a dos.

Un mestre mai s’ha de quedar a la superfície, “anatematitzar l’onatge” sinó que la seva mirada ha d’aprofundir en les immenses meravelles del fons.

Un mestre ha de deixar empremtes però amb el signe de la individualitat i la llibertat.

Un mestre és, l’home o la dona que tolera, acompanya i, sobretot, estima els seus alumnes sense excepcions.

Des del meu punt de vista, i així ho he practicat sempre, cal que donem oportunitat als alumnes perquè ells també avaluïn la nostra gestió com a professionals.

Potser pugui resultar molt dràstic el procediment però jo crec que cal afrontar la realitat i saber com ens veuen, com ens senten … Ells i elles són, sens dubte, el millor mirall on mirar-nos i descobrir tant els nostres defectes com les nostres virtuts.

Us enllacem en aquest enllaç el programa mestres que s’emet a TV3 i que parla sobre la nostra professió.

Pensem que és interessant veure els diferents punts de vista, escoltar les experiències viscudes i descobrir diferents realitats alhora que compartim i recolzem les inquietuds, necessitats i sensibilitats.

http://www.tv3.cat/mestres/

La lectura i la vida

0

Recordant Emili Teixidor

A més de les seves obres infantils, juvenils i novel·les Emili Teixidor també serà recordat com un gran una persona que estimava la lectura. 

Una de les seves obres va ser: La lectura i la vida

« Una meravellosa celebració del plaer de la lectura. Una guia imprescindible per a pares i mestres. »

Com aconseguir que els nens i els adolescents s’entusiasmin per la lectura? Quins requisits ha de complir la literatura dirigida a ells?  Quin és el paper dels mestres per animar-los a llegir? I el dels pares?

 Llegir no és tan sols un plaer meravellós, sinó que també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar i a ser persones més completes. “Sense la literatura no seríem el que som. No seríem humans”, sosté Emili Teixidor en aquest llibre.

Teixidor aplega en aquest magnífic llibre les reflexions que ha destil·lat al llarg d’anys sobre la incitació a la lectura, el sentit de la literatura juvenil, els grans llibres que tot adolescent hauria d’haver llegit o, entre d’altres, el paper de l’escola, les biblioteques i les famílies en la formació de nous lectors que, amb la literatura, arribaran a ser millors persones.

Ens diu que  per arribar a ser un bon lector requereix uns mestres, unes pràctiques, una voluntat i uns esforços determinats.

Per arribar a ser un lector adult cal haver passat per l’etapa juvenil, en la qual només es llegeixen textos transparents, sense dificultat de cap tipus i amb la finalitat d’informar-se o de passar-s’ho bé. En aquesta etapa hi situa els “best- sellers” sense intenció de menysprear-los, ja que si un llibre està ben escrit i és honest en les seves informacions, considera que és un bon llibre.  La majoria de gent es queda en aquesta etapa, però ell suggereix al lector de fer un esforç i endinsar-se en lectures que potser tenen un text difícil de comprendre, però que es llegeixen per pensar, per aturar-se a cada paràgraf, per investigar i per aprendre.

Són molt interessants els suggeriments que fa per fomentar la lectura i arribar a ser uns bons lectors:

 1. Cada persona hauria de tenir tres piles de llibres: la dels llibres que ens fan llegir, la dels que volem llegir per distreure’ns i la dels que volem llegir per pensar i per aprendre malgrat sapiguem que ens costen.

 2. Fomentar la lectura a les aules. És l’hora de lectura i tothom llegeix el seu llibre. Encara que a alguns alumnes els costi i es neguin a llegir, cal exigir-los que estiguin en silenci i vindrà un dia que decidiran llegir.

 3. Potenciar la lectura en veu alta.

 4. Fer el petit esforç diari de llegir poesia o prosa poètica: Llegir cada dia un sol vers d’un poema, sense buscar entendre-hi res, només pel plaer de els paraules. És un exercici de disciplina lectora que pot ajudar, a la llarga, a acostar-se als clàssics o a qualsevol llibre que exigeixi un mínim esforç.

 5. Seure amb els nostres alumnes o amb els nostres fills per llegir plegats: ells amb el seu llibre, nosaltres amb el nostre.

 Aquest paràgraf del llibre (pag. 9-10) és premonitori:

Però els llibres són molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i savis que van escriure llibres fa anys, fa segles, quan encara no s’havia inventat el paper i els mestres de escrivien en tabletes d’argila humida, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més tard els copistes la van copiar en llibres de paper, i ara, avui, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir, la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que el temps no esborra i encara podem parlar amb ells.

Podeu veure l’entrevista feta a TV3 el 28 de maig de 2008 sobre aquest llibre: http://www.tv3.cat/videos/466589

Adéu Jordi Teixidor

1

Ha mort l’escriptor Jordi Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor ha mort aquest dimarts al seu domicili als 78 anys, víctima d’un càncer contra el qual feia temps que lluitava. L’escriptor, nascut a Roda de Ter el 1933. Llicenciat en Magisteri, Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme; va exercir de mestre a Osona i va cultivar la literatura infantil i juvenil durant anys fins que tardanament va decidir fer el salt a la literatura adulta.

L’autor va escriure nombrosos llibres publicats fa més de quatre dècades en l’àmbit infantil i juvenil, des de Les rates malaltes, de 1967, a Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, de 1969. Durant els setanta, va col · laborar amb les revistes juvenils Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, i el 1972, va publicar una de les seves millors novel·les per al públic d’aquestes edats, L’Ocell de foc. Fou fundador de l’Escola Patmos, i la seva convicció de “com d’important és per als més joves l’accés a la lectura, pel que tenia petits trucs”.

Una mica més tard, va començar a ser reconegut per obres per a adults com el recopilatori Sic transit Glòria Swanson, premi Crítica Serra d’Or, i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells, El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la, i Pa negre, de 2003, amb la qual va obtenir diversos premis com el Joan Crexells, el Lletra d’Or, el premi Nacional de Cultura de Literatura i el Maria Àngels Anglada. El 1992, se li va concedir la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

El seu últim títol en l’àmbit de la narrativa és Els convidats, editat el 2010, i estava escrivint una nova novel·la, que, segons la seva editora, Ester Pujol, està molt avançada.

El gran èxit li va venir amb la seva quarta novel·la, la més ambiciosa i més ben rebuda, Pa negre (2003), 400 pàgines en què va abocar la memòria personal de la seva infància en una zona rural d’Osona, retratant els durs anys de la postguerra i aconseguint un absolut best-seller i un llibre amb un ampli recorregut entre els lectors. La novel·la va ser la base de la pel·lícula homònima dirigida per Agustí Villaronga.

El llegat

L’escriptor Josep Maria Espinàs ha destacat el tracte personal que sempre havia tingut amb ell i el seu “esperit tranquil i optimista”. “Sento molt la seva mort”. A Espinàs el llegat que l’autor de Roda de Ter ha deixat en el món de la literatura juvenil (que té en la novel·la L’ocell de foc el seu principal exponent) li sembla una de les seves aportacions més destacades.

També la productora de l’adaptació cinematogràfica de Pa negre, Isona Passola, s’ha sumat a les mostres de desolació i ha destacat la trajectòria literària de Teixidor, a qui ha qualificat de “mestre”. “Les seves obres són fantàstiques. És molt interessant que la gent busqui tots els seus contes perquè les seves obres van del local a l’universal per la via de l’emoció directa”, ha subratllat, i ha afirmat que va aconseguir trencar la frontera que un llibre català reculli èxits de venda fora de Catalunya.

Aquesta ha estat també una de les coses subratllades pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per a qui l’escriptor ha fet una tasca extraordinària a favor del foment i la divulgació de la lectura, gràcies a les quals tres generacions han après a llegir a través dels seus llibres. “El trobarem a faltar tant en termes literaris com en termes humans”.

Podeu llegir la seva entrevista  a la Contra de la Vanguardia de 2008:

http://blocs.xtec.cat/escolapiatarrega/llegir-en-familia/si-llegeixes-quedes-maleit-per-sempre/

Els llibres d’aquest autor que tenim a l’Escola són:

Amics de mort  Teixidor, Emili.  Cruïlla

Cada tigre té una jungla  Teixidor, Emili.  Cruïlla

Corazón de Roble  Teixidor, Emili. SM

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira  Teixidor, Emili.  La Galera, 1995

El Soldat plantat  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 1989

Els fantasmes de la biblioteca o la cadena secreta  Teixidor, Emili.  Palahí

Frederic, Frederic, Frederic  Teixidor, Emili.  Cruïlla

La Botiga de la Formiga Piga  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 2006

La Formiga Piga lliga  Teixidor, Emili.  Cruïlla

L’amiga més amiga de la Formiga Piga.  Teixidor, E.  Cruïlla, 1999

L’Ocell de foc  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 1988

Quina gana tinc! Teixidor, Emili.  Cruïlla, 2005

Go to Top