Si llegeixes, quedes maleït per sempre!

Entrevista a Emili Teixidor, escriptor 

Tinc 74 anys. Vaig néixer en Roda de Ter i visc a Barcelona. Sóc escriptor. Estic solter, sense fills. M’agrada nedar

Per a què llegir?

Per viure’n més.

Poderosa raó.

I perquè les paraules t’ajudaran a explicar-te el món, a explicar-te a tu mateix.

Llegint et llegeixes?

Quan tens el cap desordenat acudeixes al metge de les paraules, el psicòleg, no? Perquè les paraules ordenen el caos!

Ja va dir Joseph Brodsky que invertir en biblioteques era estalviar en sanitat.

Què fer perquè els nens llegeixin?

Ens dóna tanta mandra ocupar-nos de nosaltres, que preferim ocupar-nos dels altres…

Ja: pares lectors donen fills lectors?

Tampoc clar… Pot ajudar, però no garanteix res. Potser uns pares que impedissin llegir esperonarien més la lectura!

Home…

Carme Riera explica que el seu pare tenia sempre amb pany i clau la biblioteca, i això va encendre el seu desig d’accedir a aquests llibres…

A veure si caldrà prohibir llegir…

Jo no confio gaire en les campanyes a favor de la lectura; potser seria millor advertir als joves que, si llegeixen, quedaran maleïts per sempre! Cosa que, a sobre, seria cert, ja, ja…!

“Llegeix si t’atreveixes… i corre amb les conseqüències! “.

Una mica així, sí. La millor estratègia perquè algú llegeixi, és generar-li el desig de fer-ho!

M’explica com generar aquest desig.

“Avui vull parlar-vos de dos llibres”, anunciava un professor. Els xavals el feien notar que portava tres llibres, a la qual cosa ell deia: “Ah, no, no, aquest tercer llibre no us convé, no esteu preparats… “, i el deixava en un costat. En anar-se’n, deixava els tres sobre la taula i se n’anava.

I què passava?

Molts xavals es llançaven a tafanejar el tercer llibre, prenien nota.. I molts ho llegien, a més dels dos recomanats!

Havia aconseguit inflamar-se’ls el desig…

Una altra amiga, Care Santos, explica que quan sabia que els seus fills anaven a apressar-la a fer alguna cosa, ella es posava a llegir: “Espereu, espereu que acabi això, no puc deixar-lo ahora…! “, els suplicava, la qual cosa despertava en els xavals curiositat per aquest llibre.

L’ordeno i comandament no serveix, no?

No, encara que dels 7 als 12 anys sí hauríem d’inocular certes rutines i disciplines.

Per exemple?

Una hora al dia de lectura en veu alta en classe. Educa l’oïda, el gust pel text!

Això en classe. I a casa?

Explicar-los contes, comptar-los coses, llegir-los, cantar-los… ho important és la llengua, jugar amb el llenguatge.

Què més podríem fer en classe?

A part d’anotar a la pissarra la data del dia, el professor podria escriure en ella un vers diferent cada dia.

Un sol vers?

Sí. Els xavals no tenen per quin entendre el seu sentit, no importa! Tenim la mania que cal entendre’l tot… Importa la música de les paraules, el seu indesxifrable sentit, el seu misteri, l’embruixo del llenguatge! I pot ser que algun d’aquests versos, algun dia, atrapi algun d’aquests nens…

Entès. Alguna altra proposta?

Una hora de silenci obligatori al dia, amb un llibre sobre la taula! Sense exigir que llegeixin. Uns llegiran moltes pàgines, d’altres cap. És igual: el que importa és propiciar un espai per a la possibilitat de la lectura, imprimir una rutina a favor d’aquesta activitat tan antinatural consistent a estar quiet llegint. El que no llegeixi no aprendrà almenys a estar quiet i callat una hora!

Feien això a la seva escola de nen?

Sí. Era una hora obligatòria per a tots, del director al conserge. Tots en silenci.

Què li va induir a vostè a llegir?

Un grup de companys de l’escola ens passàvem llibres, al marge de l’escola. Primer eren novelitas de Leonor del Corral, estil José Mallorquí, o Doc Savage, El Coyote… i així vaig arribar a Stendhal. Un d’aquells col·legues era Miquel Martí i Pol, que em va ensenyar a apreciar la poesia.

Haurien de llegir els nens els clàssics?

Ensenyem-los el cànon literari, però donem-los a llegir només fragments de clàssics.

Suggereixi més estímuls per a la lectura.

A tall de joc, podem incitar els nens a col·leccionar paraules estranyes. O a comparar una pel·lícula de moda amb el llibre que l’hagi inspirat. O a inventar finals alternatius a una història…

Més.

O a dramatitzar un text. El teatre és un esperó riquíssim, i passa sempre per la lectura d’un text… Més encara: exigeix memoritzar. I sense memòria no hi ha intel·ligència!

No?

“La memòria és el marcapassos de la intel·ligència”, diu George Steiner. I durant massa temps l’hem desacreditat, hem estat enganyant els nostres nens…

Gràcies per regalar-me tan bones idees.

Una altra: les escoles tenen moltes parets buides: per què no cobrir-les de frases, com els carrers estan coberts d’anuncis?

Quins tres llibres de la seva biblioteca deixaria a un adolescent?

L’illa del tresor de Stevenson, La matèria fosca de Pullman i “El guardià entre el sègol” de Salinger. Però sempre hi haurà gent que no llegirà.

Sí, òbviament, però jo sóc optimista: avui en dia ja no hi ha analfabets, tècnicament. Així que tot el que vulgui llegir llegirà!

Bé, però a algú a qui li costi molt llegir… què li recepta, doctor?

Pren un llibre, en prosa o vers. Obre’l. Llegeix una línia. Tanca’l. Prohibit més: només una línia per dia, només una!

Article extret de l’hemeroteca de
La Vanguardia:
La Contra

VÍCTOR-M AMELA 03/01/2008

 

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 
Go to Top