La feina dels mestres

0
16 anys
per a Famílies, Professorat

Joaquim Farré: «La feina dels mestres és molt solitària i no està valorada»

Talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Els valors que van definir la personalitat docent d’Artur Martorell (1894-1967) van marcar el camí de la fundació que porta el seu nom i que el 1969, en plena dictadura, es va plantejar que la renovació pedagògica mereixia un mecenes. La Fundació Artur Martorell (FAM), que presideix Antoni M. Badia i Margarit, auspicia des del seu origen la tasca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la lluita per una escola de qualitat a Catalunya. Avui la FAM celebra el seu 40è aniversari amb la presentació d’un llibre que recull la seva història.

-¿Quin és el missatge de la ce­lebració?
-Que tot i que el país ha evolucionat molt, la qualitat educativa encara no és com ens agradaria. Per això, hem de continuar treballant.

-¿Com ho fan?
-Centrant-nos en la formació de professors. Des de Rosa Sensat s’organitzen seminaris de mestres, grups de treball, cursos de formació i escoles d’estiu. La fundació ha de fer de pont entre la societat i l’escola, i quan dic escola, penso en els mestres.

-Vostès confien molt en la capacitat del mestre, però la societat sembla que no tant.
-Barems com el famós informe Pisa confonen. ¿Amb qui ens comparem? L’important de les notes i avaluacions és que indiquen on som i què hem de rectificar, no per tenir la idea de si som o no burros. S’ha de donar més importància al mètode i no tant a ser o no els primers. En aquest sentit, la feina dels mestres és molt solitària i està poc valorada.

-¿Com es pot canviar això?
-Tots hauríem de reconèixer la importància de la seva feina, des de l’Administració, associacions de pares i mares, i fins i tot la premsa.

-Només pel repte que assumeixen d’englobar en una aula tants nens d’altres països, cultures i ­llengües…
-És especialment difícil la feina en escoles i instituts, sobretot de ciutats que acullen tanta varietat d’alumnes. En general, hi ha un problema d’insuficient preparació, no a nivell científic, sinó de mètode dels mestres, que el nou màster que substitueix el CAP millorarà notablement.

-¿S’aconseguirà motivar els joves que no volen estudiar?
-No hi ha una recepta, però la preparació del professorat és clau si volem aconseguir-ho.

CARME ESCALES    BARCELONA

Auca de l’Urgell

0
16 anys
per a Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat

Un dels treballs fet pels alumnes de l’escola va ser aquesta auca!

Pobles Urgell

Dites de novembre

0
16 anys
per a Cicle Infantil, Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat

    Dites novembre

  • A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre.
  • Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
  • Si pel Novembre trona, la collita serà bona.
  • Novembre humit, et farà ric.
  • Novembre i Gener tenen el mateix temper.
  • Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.

    Dites de Tots Sants

  • De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
  • De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
  • Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat.
  • De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
  • De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
  • El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel Gener s’ha de cavar.
  • Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
  • Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
  • Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
  • Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
  • Per Tots Sants, les olives a les mans.
  • Per Tots Sants, mira els teus naps.
  • Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
  • Per Tots Sants, neu en els alts.
  • Per Tots Sants, per fruita glans.
  • Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
  • Per Tots Sants, sembrats els camps.
  • Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
  • Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
  • Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
  • Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.

Pel·lícula per joves

0
16 anys
per a Cinema recomanat, ESO, Famílies, Professorat

Una pel·lícula recomanada pel pare escolapi en Sadurní Tudela!

 _amazinggrace_cartell

Amazing Grace

Any de producció: 2006 País: EE.UU., Regne Unit 

Direcció: Michael Apted
Intèrprets: Ioan Gruffudd, Romola Garai, Benedict Cumberbatch, Albert Finney, Michael Gambon, Rufus Sewell, Youssou N’Dour, Ciarán Hinds, Toby Jones, Nicholas Farrell
Guió: Steven Knight Música: David Arnold Fotografia: Remi Adefarasin
Durada: 117 min  Públic apropiat: Joves
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 2, Sexe 0, Violència 0 Gènere: Biogràfic, Drama, Històric

Per l’abolició

Cinema històric de qualitat, en la millor tradició anglesa. Narra la titànica lluita conduïda per William Wilberforce (1759-1833) en el Parlament britànic durant més de quinze anys, per a assolir l’abolició de l’esclavitud. El film combina la narració en dos temps: l’actualitat, que mostraria a un Wilberforce cansat, perquè malgrat les adhesions assolides no ha arribat a els seus objectius, i el passat, que se’ns mostren les seves primeres oratòries en el parlament, quan somia amb el seu amic William Pitt a canviar les coses en molts ordres, inclòs el del tràfic d’esclaus. Li serveix d’inspiració John Newton, negrer penedit que duu ara una vida religiosa, i que va compondre com acció de gràcies el conegut himne que dóna títol al film, “Amazing Grace”, on es diu allò tan bell i tan evangèlic de “Jo abans era cec, i ara veig”.

Esforç i aprenentatge

0
16 anys
per a Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat

Per aprendre és necessari esforçar-se

Aprendre ha de ser engrescador i motivant, encara que no necessariament divertit. Els mestres hem de procurar que l’aprenentatge dels nostres alumnes resulti agradable, però no sempre pot ser així. Cal tenir present que per aprendre cal esforçar-se i que a vegades aprendre no resulta fàcil. Com en qualsevol activitat, es necessita un entrenament continuat per assolir una millora de les nostres habilitats. El premi d’aquest treball és que al final del camí el que en algun moment semblava difícil i costós pot arribar a ser més fàcil i senzill.

Es pot  posar als alumnes el futbol com exemple. Tots saben jugar a futbol, però n’hi ha uns que ho fan millor que altres. Alguns han pogut experimentar en pròpia pell  que si practiquen amb esforç aconsegueixen millores importants: xuten més fort, i col·locat, aturen més pilotes, …

 També és cert que no tots naixem amb les mateixes habilitats, però no és menys cert que aquestes són entrenables. Si volem, podem. És massa fàcil rendir-se i dir no ho sé fer i abandonar tot esforç. A diari contemplem a les aules alumnes que ho fan, amb l’excusa que no saben.

 Però per sort també hi ha qui s’esforça malgrat les seves limitacions i assoleixen resultats prou satisfactoris. Altres vegades alumnes amb unes bones possibilitats inicials es perden pel camí per no treballar-les i viure de renta, fins que arriba un moment en que la renta inicial s’acaba. Aleshores els resultats comencen a ser dolents, i si no es reacciona a temps es pot fer tard i perdre el tren que acaba de passar per davant nostre.

 Una pregunta habitual abans d’un examen: “és difícil ?” No hi ha exàmens ni fàcils, ni difícils, hi ha alumnes que estudien i treballen, i alumnes que no. Pels primers els exàmens acostumen a ser fàcils, i pels segons, acaben resultant difícils.

« Previous
Next »
Go to Top