Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
jvendre2
This user hasn't shared any profile information
Articles per jvendre2
Arbre 125 anys
016 anys
Us presentem l’arbre dels 125 anys que han redactat les nostres companyes d’educació infantil.
EL NOSTRE ARBRE: L’Escola Pia
Ara fa 125 anys a Tàrrega
un arbre va ser plantat.
Com tot arbre, per créixer,
necessita ser alimentat i estimat.
Des d’aleshores ençà
ha rebut amor i calor
de tots aquells que hi han passat
i que amb el temps, han anat deixant petjades
plenes de records, amistats, sentiments,…
Poc a poc ha anat creixent,
s’ha anat arrelant amb força,
amb una bona soca i un tronc sa.
D’aquest arbre n’han sortit sempre
unes bones i fermes branques.
Han passat 125 anys,
moltes tardors, hiverns, primaveres i estius,
i aquí segueix, fort i valent,
esperant noves branques,
acumulant noves històries,
com si fos realment
un museu del temps.
Conèixer Tàrrega
016 anys
Per conèixer els llocs més emblemàtics de la ciutat!
Visita A La Ciutat De TàRrega
View more documents from escolapiatarrega.
La feina dels mestres
016 anys
Joaquim Farré: «La feina dels mestres és molt solitària i no està valorada»
Talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Els valors que van definir la personalitat docent d’Artur Martorell (1894-1967) van marcar el camí de la fundació que porta el seu nom i que el 1969, en plena dictadura, es va plantejar que la renovació pedagògica mereixia un mecenes. La Fundació Artur Martorell (FAM), que presideix Antoni M. Badia i Margarit, auspicia des del seu origen la tasca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la lluita per una escola de qualitat a Catalunya. Avui la FAM celebra el seu 40è aniversari amb la presentació d’un llibre que recull la seva història.
-¿Quin és el missatge de la celebració?
-Que tot i que el país ha evolucionat molt, la qualitat educativa encara no és com ens agradaria. Per això, hem de continuar treballant.
-¿Com ho fan?
-Centrant-nos en la formació de professors. Des de Rosa Sensat s’organitzen seminaris de mestres, grups de treball, cursos de formació i escoles d’estiu. La fundació ha de fer de pont entre la societat i l’escola, i quan dic escola, penso en els mestres.
-Vostès confien molt en la capacitat del mestre, però la societat sembla que no tant.
-Barems com el famós informe Pisa confonen. ¿Amb qui ens comparem? L’important de les notes i avaluacions és que indiquen on som i què hem de rectificar, no per tenir la idea de si som o no burros. S’ha de donar més importància al mètode i no tant a ser o no els primers. En aquest sentit, la feina dels mestres és molt solitària i està poc valorada.
-¿Com es pot canviar això?
-Tots hauríem de reconèixer la importància de la seva feina, des de l’Administració, associacions de pares i mares, i fins i tot la premsa.
-Només pel repte que assumeixen d’englobar en una aula tants nens d’altres països, cultures i llengües…
-És especialment difícil la feina en escoles i instituts, sobretot de ciutats que acullen tanta varietat d’alumnes. En general, hi ha un problema d’insuficient preparació, no a nivell científic, sinó de mètode dels mestres, que el nou màster que substitueix el CAP millorarà notablement.
-¿S’aconseguirà motivar els joves que no volen estudiar?
-No hi ha una recepta, però la preparació del professorat és clau si volem aconseguir-ho.
CARME ESCALES BARCELONA
Auca de l’Urgell
016 anys
Un dels treballs fet pels alumnes de l’escola va ser aquesta auca!
View more presentations from escolapiatarrega.
Dites de novembre
016 anys
Dites novembre
- A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre.
- Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
- Si pel Novembre trona, la collita serà bona.
- Novembre humit, et farà ric.
- Novembre i Gener tenen el mateix temper.
- Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
Dites de Tots Sants
- De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
- De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
- Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat.
- De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
- De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
- El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel Gener s’ha de cavar.
- Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
- Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
- Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
- Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
- Per Tots Sants, les olives a les mans.
- Per Tots Sants, mira els teus naps.
- Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
- Per Tots Sants, neu en els alts.
- Per Tots Sants, per fruita glans.
- Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
- Per Tots Sants, sembrats els camps.
- Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
- Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
- Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
- Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.
Pel·lícula per joves
016 anys
Una pel·lícula recomanada pel pare escolapi en Sadurní Tudela!
Amazing Grace
Any de producció: 2006 País: EE.UU., Regne Unit
Direcció: Michael Apted
Intèrprets: Ioan Gruffudd, Romola Garai, Benedict Cumberbatch, Albert Finney, Michael Gambon, Rufus Sewell, Youssou N’Dour, Ciarán Hinds, Toby Jones, Nicholas Farrell
Guió: Steven Knight Música: David Arnold Fotografia: Remi Adefarasin
Durada: 117 min Públic apropiat: Joves
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 2, Sexe 0, Violència 0 Gènere: Biogràfic, Drama, Històric
Per l’abolició
Cinema històric de qualitat, en la millor tradició anglesa. Narra la titànica lluita conduïda per William Wilberforce (1759-1833) en el Parlament britànic durant més de quinze anys, per a assolir l’abolició de l’esclavitud. El film combina la narració en dos temps: l’actualitat, que mostraria a un Wilberforce cansat, perquè malgrat les adhesions assolides no ha arribat a els seus objectius, i el passat, que se’ns mostren les seves primeres oratòries en el parlament, quan somia amb el seu amic William Pitt a canviar les coses en molts ordres, inclòs el del tràfic d’esclaus. Li serveix d’inspiració John Newton, negrer penedit que duu ara una vida religiosa, i que va compondre com acció de gràcies el conegut himne que dóna títol al film, “Amazing Grace”, on es diu allò tan bell i tan evangèlic de “Jo abans era cec, i ara veig”.
Esforç i aprenentatge
016 anys
Per aprendre és necessari esforçar-se
Aprendre ha de ser engrescador i motivant, encara que no necessariament divertit. Els mestres hem de procurar que l’aprenentatge dels nostres alumnes resulti agradable, però no sempre pot ser així. Cal tenir present que per aprendre cal esforçar-se i que a vegades aprendre no resulta fàcil. Com en qualsevol activitat, es necessita un entrenament continuat per assolir una millora de les nostres habilitats. El premi d’aquest treball és que al final del camí el que en algun moment semblava difícil i costós pot arribar a ser més fàcil i senzill.
Es pot posar als alumnes el futbol com exemple. Tots saben jugar a futbol, però n’hi ha uns que ho fan millor que altres. Alguns han pogut experimentar en pròpia pell que si practiquen amb esforç aconsegueixen millores importants: xuten més fort, i col·locat, aturen més pilotes, …
També és cert que no tots naixem amb les mateixes habilitats, però no és menys cert que aquestes són entrenables. Si volem, podem. És massa fàcil rendir-se i dir no ho sé fer i abandonar tot esforç. A diari contemplem a les aules alumnes que ho fan, amb l’excusa que no saben.
Però per sort també hi ha qui s’esforça malgrat les seves limitacions i assoleixen resultats prou satisfactoris. Altres vegades alumnes amb unes bones possibilitats inicials es perden pel camí per no treballar-les i viure de renta, fins que arriba un moment en que la renta inicial s’acaba. Aleshores els resultats comencen a ser dolents, i si no es reacciona a temps es pot fer tard i perdre el tren que acaba de passar per davant nostre.
Una pregunta habitual abans d’un examen: “és difícil ?” No hi ha exàmens ni fàcils, ni difícils, hi ha alumnes que estudien i treballen, i alumnes que no. Pels primers els exàmens acostumen a ser fàcils, i pels segons, acaben resultant difícils.
Educació lenta
116 anys
ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA de Joan Domènech
Pels professors i pares dels alumnes aquest és un llibre recomanat!
Sovint els profes ens engoixem perquè no acabem el temari però el que cal és fer la feina ben feta, encara que es vagi poc a poc!
Aquest nou llibre escrit per Joan Domènech i editat per Graó ens explica que fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí, en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat.
Inculcar valors
016 anys
Ha de ser l’escola qui únicament ha d’inculcar valors als nens?
Plantejar aquesta pregunta com la única manera de fer educació, potser, és erroni, ja que per sort, hi ha gran nombre de famílies, en les quals, els valors són importants per al desenvolupament com a persones dels seus fills. No és així, en altres casos. Cadascú té un punt de vista diferent i relatiu. Però, creiem que una de les matèries, que hauria de tenir assolida, qualsevol nen/a, ja no dic alumne és el respecte per als que l’envolten; i ha de ser una feina conjunta a fer, tant des de l’escola, com per part de la família. S’ha deixat caure tot el pes sobre l’escola.
Per alguns pares és més còmode no “educar”, perquè a vegades, això planteja haver de dir en alguns moment un “no” i mantenir-se ferm; és més fàcil moltes vegades no involucrar-se, no ”batallar” i fins i tot riure les gràcies en alguns comportaments. El que passa, és que quan volen tornar enrere ja és massa tard.
Més d’una vegada hem sentit les paraules per part d’alguns pares “es que ja no puc amb ell/a”. Us podeu mirar els vídeos del jutge Emilio Calatayud (Lección magistral 1 i 2) que estan penjats al bloc, en els que un jutge de menors de Granada, parla sobre el tema.
També us recomano el llibre que acaba de publicar: “Mis sentencias ejemplares” i que podreu trobar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega amb aquest Topogràfic: 343.1(46) CAL
El cel a l’octubre
016 anys
EL CEL DEL MES D’OCTUBRE (Informació extreta del diari El País)
Unes indicacions senzilles per admirar els objectes celestes durant les properes setmanes
La Lluna estarà en fase de Lluna plena el dia 4 a Peixos, quart minvant el 11 a Bessons, Lluna nova el 18 a Virgo i quart creixent el 26 del mes en Capricorn. Mercuri és observable una hora abans de l’alba durant la primera quinzena del mes, és a prop de Saturn i Venus. Venus, en el cel de l’alba, arriba cada dia més gran alçada sobre l’horitzó, transita per Verge abans de l’alba. La seva brillantor és espectacular, amb magnitud -3,9 convertint-se en l’objecte més brillant del cel nocturn a excepció de la Lluna. Apareix un parell d’hores abans de la sortida del Sol Durant els primers 15 dies del mes forma un bonic trio amb Saturn i Mercuri.
Mart és visible a la segona part de la nit, entre les constel·lacions de Bessons i Càncer. Presenta una magnitud de 0.8, amb un disc realment petit de 8 segons d’arc (1 segon d’arc és la fracció 1 / 3600 d’1 grau). A final del mes es troba situat a prop del cúmul obert d’estrelles M 44, el Pessebre, a la constel·lació de Càncer. El dia 31 comença a transitar entre les estrelles del cúmul.
Júpiter segueix estant en bona posició i brillantor, atès que va passar per la seva oposició a mitjans d’agost. Té una magnitud de -2,6. Va perdent brillantor i mida durant el mes, amagant-se un parell d’hores després de mitjanit. Les bandes equatorials centrals, d’un intens color marró fosc-taronja, són visibles amb un telescopi de com a mínim 7,5 centímetres d’obertura. En el cas de disposar de bona transparència, són també visibles més bandes en la seva atmosfera, així com la gegantina Gran Taca Vermella (s’ha de consultar qualsevol programa de planetari de sobretaula per saber si la Taca Roja està o no en trànsit). Cal recordar que el període de rotació del planeta és molt ràpid, ja que Júpiter gira al voltant del seu eix cada 9 hores i 50 minuts a les zones equatorials. En uns 15 minuts es podrà veure clarament la rotació de les bandes equatorials jovianes.
Canvi de posició dels satèl·lits galileians
També és molt aconsellable veure el continu canvi en posició dels quatre satèl·lits galileians, Ió, Europa, Ganimedes i Callisto, clarament visibles enganxats al disc de Júpiter ja que presenten magnituds entre 5 i 6. Els seus períodes de translació al voltant de Júpiter, van de 1,77 dies (Ió) a 16,69 dies (Callisto).
Saturn és visible a molt baixa alçada en el cel de l’alba, amb magnitud 1,1. Aquest mes es troba ja a Verge, havent abandonat la constel·lació de Leo, on ha estat transitant durant gairebé 3 anys. El dia 8 és molt a prop de Mercuri, a 0,8 graus (aquest serà una mica més brillant que Saturn). A finals de mes surt unes tres hores abans que ho faci el Sol
Urà està situat a Peixos, a l’est del famós asterisme que forma aquesta constel·lació, situat sota del gran quadrat de Pegàs. Si centrem l’estrella més a l’est del famós asterisme, 6 graus al sud podrem observar dos objectes, un d’ells és Urà, l’altre és l’estrella 20 Piscium, una mica més brillant que el planeta. Amb magnitud 5,7, és un objecte fàcil per a ser observat amb prismàtics, sent per el telescopi visible la seva petit disc verd-blavós.
Neptú es situa prop de Júpiter, a la constel·lació de Capricorn, 1 grau a l’oest de l’estrella de magnitud 5,42 Capricorn. Amb una magnitud de 7,9 serà fàcilment visible amb uns petits prismàtics, per telescopi serà visible el seu petit disc verd-blavós.
Plutó és visible a bona alçada a la constel·lació de Sagitari. Amb una magnitud de 13,9, necessitem com a mínim un telescopi de 25 centímetres d’obertura per poder observar-lo. Qualsevol planisferi d’ordinador (Stellarium, The Sky, Megastar) ens mostrarà de manera precisa la posició de l’aquest planeta nan.
L’asteroide Juno, un dels quatre més gran, famosos i brillants, amb una brillantor de 8,0 magnituds, és fàcilment localitzable en el camp d’estrelles de la constel·lació d’Aquari. Bona oportunitat per observar l’asteroide, que no tornarà a estar tan brillant fins a l’any 2015.
José Riper és president del centre astronòmic d’Àvila
Per a més informació, consulteu la pàgina de El País dedicada a l’Any de l’Astronomia: http://www.elpais.com/especial/astronomia/