Concentració de cereals a les papilles

M’agrada la xocolata negra i sempre miro que el percentatge de cacao superi el 45%. Hi ha altres productes elaborats que és interessant saber el percentatge corresponent a l’ingredient principal. Sabrieu calcular el percentatge de farines que conté aquest producte?

Els meus alumnes de 1r d’ESO E em van engrescar a preguntar a Nestlé com era posible que en 100g de producte hi hagués 102g de farines. El servei al consumidor de Nestlé em va contestar en menys de 24 hores i ens ho va aclarir. La resposta va ser:

Correspondiendo a su consulta, le informamos que la Reglamentación actualmente vigente especifica que en los embalajes deben indicarse los porcentajes de producto fresco utilizados por cada 100 g de producto elaborado. Efectivamente, cuando se elaboran las papillas, se parte de ingredientes frescos – harinas, frutas, verduras – que pasan por un proceso de deshidratación para secarlos. Con ello pierden volumen y peso. Por ello, las cifras que indican en los embalajes no cuadran. Si se trata de azúcar o miel, se añaden sin secar, por lo que los porcentajes indicados son los reales.

Ara vam entendre com era possible “102g de farines per 100g de producte. Va ser iniciativa dels alumnes proposar a Nestlé un canvi en el redactat. Per això els vam enviar el missatge següent:

Gracias por aclararnos nuestra duda. Ahora entendemos perfectamente porqué los números no nos cuadraban.
Aprovechamos para proponerles un canvio en el texto, que a nuestro entender es más claro:
Harinas (para la elaboración 100g de producto se han utilizado 102g)
El texto es más largo pero al final del párrafo sobra espacio, por lo que no implica una linea más.
Agradecemos la atención que Nesté nos ha prestado.


Poques setmanes després van observar en un supermercat que les caixes havien canviat de disseny de la caixa i també el text que descriu els ingredients. Ara posa 87,9% de farines.

 

Creació d’activitats

Quan era jove vaig passar molts estius al Monestir de Santes Creus ajudant a l’organització dels concerts de música clàssica que es feien en l’antic dormitori del monjos. Vaig tombar infinitats de vegades pel monestir: església, claustres sala capitular, dormitori, antiga església… Temporalment va coincidir amb els meus primers anys com a professor de matemàtiques. No recordo haver observat el Monestir amb ulls matemàtics, com anys després ho vaig fer.

Fa tres anys que al departament de matemàtiques del meu institut vam decidir fer una sortida a final de curs amb alumnes de primer d’ESO. Ens vam posar en contacte amb els/les companys/es del Camp dels Monestirs de Císter i conjuntament vam dissenyar unes activitats que podreu trobar a l’ARC. Aquestes activitats es van emmarcar en una sortida a final de curs que durava tot un dia; havien d’incloure continguts matemàtics treballats al llarg del curs; havien de contemplar altres àmbits com la història, el dibuix, la tecnologia, la llengua; s’havien de realitzar en grup; calia un treball previ a l’aula…

El grup de mestres del Camp d’aprenentatge em van subministrar informació del Monestir i exemples d’activitats que feien amb els alumnes de primària, em van mostrar el material manipulatiu que tenien i em van transmetre la seva experiència docent. Després vaig anar al Monestir, vaig passejar fent fotografies, observant tant aspectes generals com concrets. Anava pensant com podria aprofitar l’entorn per crear activitats, com dels diferents elements podria sortir una activitat, quina relació podia tenir el que estava veient amb el que estàvem treballant a classe… com d’una pedra podria treure aprenentatge.

Passejant pel dormitori del monjos vaig observar el terra. Les formes geomètriques em van criada de seguida l’atenció i un munt de qüestions em van venir al cap. N’havia de fer una tria; les preguntes havien de ser de geometria, però també de mesura i de nombres; havien de permetre la discussió dins el grup… Els membres del departament i els del camp d’aprenentatge vam fer-ne una revisió. Van sorgir noves peguntes i modificacions de les proposades. El resultat va ser el següent:

Observa el terra del dormitori dels monjos, el terra de la sala capitular o el terra que hi ha davant de l’antiga església.

  1. Dibuixa’l en una graella.
  2. Quines formes geomètriques ets capaç de veure en aquest terra?
  3. L’octàgon és regular? Justifica la teva resposta.
  4. Sense prendre cap mesura, digues quina relació hi ha entre l’àrea de l’octàgon gran i la del quadra (quantes vegades és l’octàgon més gran que el quadrat o bé quantes vegades hi cap el quadrat en l’octàgon). Explica el teu raonament i, si cal, fes algun dibuix que ajudi a entendre millor la teva explicació.
  5. Si la peça quadrada valgués 1€, quan valdria la peça hexagonal? I el conjunt de peces que formen l’octàgon?
  6. Fes una estimació de les peces de cada tipus que han calgut per enrajolar aquest dormitori.

Tant alumnes com professors vam estar molt satisfets i l’hem continuat fent i cada han l’hem anat millorant i adaptant a les necessitats del moment. Per posar uns exemple, diré que primer es va fer al Monestir de Poblet i l’any passat es va fer al Monestir de Santes Creus que ens oferia més llibertat de moviment; en l’activitat que he posar d’exemple, primer la graella no tenia dibuixat el quadrat després el vam afegir; enguany, degut a la compactació d’horaris estem valorant fer-la només al matí.

Algunes idees claus per crear una bona activitat són:

  • En l’elaboració ha d’intervenir un grup de professors que aportin diferents punts de vista.
  • S’ha de pensar aquí va dirigida; quins continguts es volen treballar; de quant de temps es disposa; quin material és necessari; com s’integra en el desenvolupament del curs; en quin format es presentarà: paper, vídeo, oral, virtual… ; si serà pautada, guiada o oberta….
  • S’ha de pensar en com dur-la a terme; quin paper jugarà el professor i l’alumne; si es farà individualment o en grup; si caldrà un treball previ; com es farà la correcció o posada en comú; com s’avaluarà…
  • S’ha de dur a la pràctica i observar-ne el desenvolupament per incorporar millores.