Hola Tere,
Jo també m’emociono quan expliques alguna d’aquestes “sorpreses” que ens dóna la vida, aquestes reaccions que tenen els nostres fills… és una passada! però també crec que és resultat del treball fet poc a poc, cada dia, amb paciència, sense esperar un resultat immediat…
Tenim sort que la nostra escola aposti per aquest tipus d’educació.
Gràcies per tot!
Joana, tens raó quan dius que tenim sort, és cert. La nostra aposta és importantíssima així com el vostre recolzament i suport. Esteu allà col.laborant, decidint, animant,etc. Els mestres a l’escola, els pares i mares des de casa i tots treballem conjuntament perquè els infants siguin intel.ligents emocionalment, responsables, amb valors, criteris, segurs de sí mateixos, amb estratègies per afrontar els reptes de la societat, agraïts, … Recordes la metàfora del pastís? Depèn dels ingredients que hi posem al nostre pastís, l’educació dels nostres fills/es com a persones, sortirà d’una o altra manera. El nostre pastís té moltes possibilitats que surti de qualitat bona perquè comencem a ser bons pastissers.
També tens raó quan parles de paciència i de caminar a poc a poc.
Sovint anuncio:
NO ÉS FÀCIL, NI RÀPID, PERÒ POSSIBLE!
