Author Archives: aobis

El treball sil·làbic en el desenvolupament de la lectura a les etapes inicials

Els autors de l’article van realitzar una investigació on es cercava la relació entre les tasques de consciència fonològica i la decodificació lectora.

Entre les diferents conclusions del seu estudi volia destacar la que relaciona la consciència sil·làbica i l’adquisició de la lectura al finalitzar l’etapa d’Educació Infantil.

En aquest sentit, cal tenir present que en el moment de realitzar l’ensenyament de la lectura a les etapes inicial és important desenvolupar activitats amb els mecanismes de lectura que explotin les unitats sil·làbiques en la decodificació de les paraules.

silc2b7labes

Bibliografia

MÁRQUEZ, J. i DE LA OSA, P. (2003) Evaluación de la conciencia fonológica en el inicio lector. Anuario de Psicología. Vol.3, nº 3, p.357-370. Universitat de Barcelona.

El desenvolupament d’habilitats d’anàlisi fonològic a través de programes d’ensenyança

L’Ana Belen Domínguez, de la Universitat de Salamanca, va portar a terme una investigació sobre la conveniència d’ensenyar a desenvolupar als nens d’educació infantil habilitats d’anàlisi fonològic d’una forma explícita. En aquesta investigació es valoraven diferents grups d’alumnes que van desenvolupar programes de treball diferenciats entre ells:

–          Grup del programa d’omissió de fonemes.

–          Grup del programa d’identificació de fonemes.

–          Grup del programa de rimes.

–          Grup de control on no s’ensenyaven activitats fonològiques.

Les conclusions de la seva investigació portaren a la creença que entre el coneixement fonològic i l’aprenentatge de la lectura existeix una relació interactiva i recíproca.

També indicaren una seqüència lògica que tot el professorat hauria de seguir per tal de portar a terme  programes de treball relacionats amb el desenvolupament del coneixement fonològic:

1)      Tasques d’omissió de fonemes.

2)      Tasques d’addicció de fonemes.

3)      Tasques d’identificació de síl·labes.

4)      Tasques d’identificació de fonemes.

5)      Tasques de rima.

En quan a l’ensenyança destinada a desenvolupar en els nenes habilitats d‘anàlisi de la paraula podríem utilitzar qualsevol de les posicions de la síl·laba dins la paraula, ja que l’ensenyament en una posició es generalitza a altres posicions.

Per acabar d’extreure conclusions d’aquest magnífic estudi podem afegir que es va valorar que en la identificació de fonemes pels nens és més fàcil identificar-los al inici de la paraula que al final, mentre que a la resta de tasques contemplades en aquest treball, es a dir, addicció i omissió de síl·labes o fonemes, és més fàcil afegir o ometre fonemes al final de la paraula que al començament i, a la vegada, en la tasca d’omissió de fonemes, aquestes dues posicions foren més fàcils que la del mig de paraula.


Què us sembla la informació? Per a mi un instrument molt útil per a desenvolupar un treball amb alumnes sobre consciència fonològica…és un bon punt de partida!

Bibliografia

DOMÍNGUEZ, A. B. (1996) El desarrollo de las habilidades de anàlisis fonológico a través de programas de enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 76. p.69-81

National Reading Panel (NRP)

En un treball de Lino (2006) s’indica que als EEUU les avaluacions estatals van mostrar reiteradament que els nens/es de Califòrnia se situaven en l’últim lloc en resultats de lectura. A rel d’aquesta constatació s’efectuaren diverses actuacions que desembocaren en la constitució de la National Reading Panel (NRP), grup de treball constituït per catorze científics experts que durant més d’un any 1998, van efectuar una metaanàlisi de les investigacions fetes sobre escriptura i lectura. Dels 115.000 estudis inclosos en les bases de dades estudis efectuats sobre el tema, se seleccionaren aquells que complien una sèrie de requisits ( que fossin en anglès, que aportessin informació detallada del procés d’investigació, que complissin els estàndards més alts d’evidència científica,…).

Només 38 estudis complien tots els requisits establerts. L’any 1999 es van publicar els resultats d’aquest treball, que foren assumits immediatament per la legislació federal. El programa estatal de suport a l’ensenyament de la lectura (Reading First) els va tenir en compte i van dictaminar, en conseqüència, que l’ensenyament de la lectura hauria d’articular-se entorn d’aquestes cinc àrees:

–  Consciència fonològica

–  Relació entre grafema i fonema

–  Fluïdesa

–  Vocabulari

–  Estratègies per a la comprensió.

Bibliografia- ENLLAÇ:

DUCH, J. (2007) Proposta d’intervenció amb els alumnes que mostren dificultats per a accedir a l’aprenentatge inicial de l’escriptura i la lectura. Departament d’educacció

Exemple de dificultats de lectura en la via fonològica!

Un exemple val més que mil paraules, observeu com en un discurs adreçat a mestres la ponent, presidenta del sindicat de mestres mexicans, assumeix les seves pròpies dificultats en la lectura de la paraula EPIDEMIOLOGICA!!!!!

És un vídeo molt curt, però fa explícit un exemple clar que ens ve al pèl per a la nostra assignatura. Mireu-lo, us ho passareu bé!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/y3w5wDfnMO4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

NIVELLS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Hi ha diferents nivells de consciència fonològica: consciència de rima i al·literació, consciència sil·làbica, consciència intrasil·làbica i consciència fonètica:

–  Consciència de rima: Suposa la capacitat per a descobrir que dues o més paraules comparteixen un mateix grup de sons. Constitueix un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Entre les tasques relacionades amb la consciència de rima podem assenyalar:

o Reconèixer que dos mots rimen.

o Agrupar mot que rimen.

o Veure quin mot d’un grup no rima amb la resta

o Produir una rima

Consciència de síl·laba: Implica la capacitat per a operar amb conjunts de fonemes que son articulats de forma conjunta i independent. És també un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Pot facilitar l’assoliment de la

consciència fonètica. Tasques relacionades amb la consciència sil·làbica son:

o Adonar-se de la primera/última síl·laba

o Adonar-se d’una síl·laba al mig de la paraula.

o Produir una paraula a partir de síl·labes donades.

o Fer el recompte de les síl·labes.

Consciència intrasil·làbica: Pressuposa la possibilitat de treballar amb els components intrasil·làbics de principi, atac u onset, (format per la consonant o grup consonàntic inicial) i la rima (format per la resta de la síl·laba). Aquest nivell, que està entre la consciència sil·làbica i la fonètica, és objecte de desacord per part dels diferents investigadors sobre el tema.

Tasques que impliquen la consciència intrasil·làbica poden ser:

o Reconèixer que dues paraules comparteixen un atac determinat (ample i plaça).

o Dir dues paraules que comencin, tinguin, un atac determinat.

–  Consciència fonètica: Fa referència a la habilitat per manipular els diferents fonemes de la paraula. El seu domini és necessària per a assolir el llenguatge escrit. Implica tasques com:

o Identificar el primer/últim fonema d’un mot.

o Indicar mots que comencin/acabin per un mot determinat.

o Analitzar diferències fonètiques entre dos mots donats (sal/sol).

o Donats el conjunt ordenat de fonemes d’un mot, dir de quina paraula es tracta.

o Donada una paraula dir un a un els fonemes que la formen.

Cadascuna d’aquestes activitats suposa un determinat nivell de dificultat, que es veu condicionat, alhora, per altres variables com el nombre d’unitats que componen el mot, la seva posició relativa i les característisques sòniques de les unitats.

creuament-de-camins




Aportacions d’investigacions en la consciència fonològica i l’adquisició de la lectura i l’escriptura

Sylvia Defior en un article publicat per la revista “Infancia y Aprendizaje” ens aporta unes conclusions que ens poden ser útils per a la reflexió sobre la temàtica de la consciència fonològica:
1) Els nens experimenten una evolució lenta i gradual en la seva concepció del llenguatge.

2) les habilitats fonològiques correlacionen altament amb l’adquisició inicial de lectura i escriptura. Aquesta relació és independent de l’habilitat cognitiva general.

3) Les diferents tasques fonològiques es refereixen a una habilitat general única, excepte la rima que sembla contribuir de manera independent a la lectura.

4) En les llengües transparents els nens utilitzen de forma predominant la via fonològica en les etapes inicials.

5) Les habilitats fonològiques poden entrenar-se, i com major desenvolupades estan, major serà l’èxit en els aprenentatges bàsics.

6) L’adquisició de la lectura i l’escriptura influirà a la vegada en el desenvolupament de les habilitats fonològiques.

Les investigacions de l’autora, penso que ens ajuden a comprendre alguns motius pels quals és important el treball de la consciència fonològica.

BIBLIOGRAFIA:

DEFIOR, S. (1994). La consciencia fonologica y la adquisición de la lectoescriptura. Infancia y aprendizaje. Nº 67-68, p.91-113.

Principals dificultats a superar per ensenyar a través de mètodes fònics.

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

–          Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

–          Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

–          Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

images-lectura

BIBLIOGRAFIA:

ALEGRIA, J. (2006). Por un enfoque psicolingüístico del aprendizaje de la lectura y sus dificultades -20 años después- Infancia i Aprendizaje. Nº 29, p. 93-111

Crítica a l’ensenyament per mitjà d’una metodologia globalitzadora

Kennet Goodman, reputat lingüista dels EEUU, va elaborar unes propostes didàctiques en relació a la defensa del llenguatge integrat (més tard concretades en el “The Whole language approach”), un llenguatge que traduït al nostre entorn concret d’aprenentatge el podem comparar al que defensa la concepció constructivista de l’aprenentatge: amb una metodologia globalitzadora (Ferreiro i Teberosky).

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1)      Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2)      Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3)      Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

L’autor no nega el potencial dels principis com el de la necessitat d’unir ús i destreses, ja que només es qüestiona que puguin portar-se a terme sense atendre al desenvolupament dels aspectes més específics del llenguatge escrit. Cal, en certs moments, automatitzar les destreses, el que suposa obrir un parèntesi en el que l’alumne ha de centrar ls seus esforços en les destreses per a reconèixer paraules, tot i que això no derivi en un acte comunicatiu genuí.


BIBLIOGRAFIA:

SÁNCHEZ, E. (1996) El todo y las partes: una crítica a las propuestas del lenguaje integrado. Cultura y Educación. Nº 1, p, 39-54.

Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

L’autora comenta que la raó per a l’entrenament de la CF es sobre tot fer evident la correspondència sons- lletres mentre s’aprèn, entenent que el treball no és de simple memorització mecànica d’aquestes correspondències, sinó el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del llenguatge en els nens que els porti a una comprensió productiva i conscient de la lògica de la seva representació escrita.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

Les microhabilitats necessàries en la codificació de les paraules en la ruta fonològica

Tsvetkova (1977) afirma que “a les etapes inicials assimiladores de l’escriptura cada operació és un acte aïllat i conscienciós, el procés figuratiu de la paraula ve a dissociar-se en una sèrie de tasques i operacions independents: desglossament dels sons verbals, actualització de les lletres corresponents, traçat dels grafemes, etc.”

Específica que els constituents de l’escriptura en aquest nivell de processament són els següents:

· El component essencial del procés és l’anàlisi sònic de la paraula, que pressuposa la facultat de separar de la veu sonant els fonemes aïllats i  transformar-los en fonemes estables. A més de separar i precisar els fonemes a la paraula, l’anàlisi d’aquesta comporta, així mateix, l’operació d’establir la seqüència i l’ordre dels fonemes a la mateixa.

· El segon component associat a la trama de l’escriptura és l’operació de correlacionar cada fonema desglossat de la paraula amb la lletra corresponent al mateix.

· Per últim, el tercer element implica el rexifrat de la representació visual de la lletra en traçats gràfics adequats a aquesta, el que s’aconsegueix mitjançant una sèrie de moviments successius de la mà”.

Microhabilitats que possibiliten la codificació (escriptura) de les paraules en la ruta fonològica.

1. ANÀLISI FONÈTICA DELS MOTS.

2. ASSOCIACIÓ DE FONEMES AMB GRAFEMES.

3. TRAÇAT DELS GRAFEMES.

Cal fer un treball estructurat de la consciència fonològica

Cal estructurar el treball de CF

Bibliografia:

TSVETKOVA, L. S. (1977); Reeducación del lenguaje, la lectura y la escritura.
Fontanella, Barcelona.