El sisè mes de l’any, es un més de canvis, d’alegries i disgusts, d’amors i desamors, de festes i de feina, i gairebé tot al voltant de Sant Joan.
Web amb recopilació dels mercats no sedentaris, fires i festes d’arreu de Catalunya.
http://www.mercatsetmanal.cat/index.php
LA MASOVERA
LLEGENDA I TRADICIÓ
Festa a la cuina de Marta Carnicero
Plaza & Janes Editores 2010
Llengua: catalana
***
PERSONATGES
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant.
Sant Jordi és tot de ferro la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, la princeseta sí,
Si! Si! Si!
Sant Jordi és tot de ferro la rosa és d’un jardí.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant.
El drac té molta gana ja és hora de dinar,
s’empassa tres gallines amb un bon tros de pa.
Pa, pa, pa, pa, pa,
El drac té molta gana ja és hora de dinar.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant.
La rosa i la princesa són molt bones amigues,
però mai no es fan petons per por de les espines.
Ui! Ui! Ui!
Per por de les espines.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant.
Llibre+CD “Poemes i cançons de Sant Jordi”
L’Abadia de Montserrat
***
Feliç diada de Sant Jordi !!!!!!!!!!
En aquest conte es treballa el vocabulari relacionat amb el personatge de la castanyera, emprant elements dels sistemes SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i LSC (Llengua de Signes Catalana).
Nivell: Educació infantil
Àrea: Llengua_ Català
Breu d’espcripció: Conte popular, que fa referència a la Castanyera, personatge tradicional de la tardor a Catalunya. És molt divertit i educatiu. És un recurs on els infants poden escoltar el conte tot mirant la imatge corresponent, o bé llegir-ho a partir de la frase que hi ha a sota de la imatge, o a través d’unes imatges enquadrades més petites amb paraules clau.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat. 
Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postre per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. Clica l’imatge de la mona ↑, escolta i mira.
El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de 
xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’ algú, repetint:
Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-,
ací en cou –portant l’ou al muscle dret-
i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.
És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort.
La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, Múrcia i València. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Us presento una selecció de dites populars i refranys de Pasqua.
