Tag Archives: Dites

Juny

garriga-corpus-2010-cartell

El sisè mes de l’any, es un més de canvis, d’alegries i disgusts, d’amors i desamors, de festes i de feina, i gairebé tot al voltant de Sant Joan.

  • A Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures.
  • Al mes de juny, cada fava com al puny.
  • L’espàrrec a l’abril per mi, pel maig per tu i pel juny per ningú.

Hi ha més dies que …

llonganisses-1Avui m’agradaria recuperar aquesta frase feta. Quan diem que “Hi ha més dies que llonganisses”, ens referim al fet que alguna cosa que no ha passat passarà, sens dubte, algun dia. Per tant, és un clam a la paciència, a la parsimònia de voler fer les coses ben fetes, un consell per als impacients (tot arribarà, si cal).

Que de llonganisses se’n fan cada dia a pilots i de dies només se’n fa un per dia i prou.

No sé qui se la va inventar aquesta frase, però deu ser una de fa molts i molts anys. Devia inventar-se quan no hi havia empreses que fabricaven llonganisses i només les feien els pagesos o les persones que podien i en sabien.


Recull de dites populars catalanes

camp_margarites

Dita del mes

  • “Abril i Maig acompassats, componen tots els sembrats.”
Dita de les Illes Balears que subratlla com n’és d’important per l’agricultura que aquests dos mesos faci el temps que correspon a l’època. Es a dir, variabilitat, temperatures suaus, però no càlides, i ruixats.
A Menorca es concreta:
  • ” Aigua d’abril i maig rosada, fan ses anyades “.
A catalunya es diu:
  • ” Abril plijás i maig ventós, fan l’any ric i profitós “.
El que sembla que hi estem tots d’accord és que
  • ” Abril i maig tenen les claus de tot l’any “.
Sigui com sigui aquestes plujes van bé per regar els camps i els ” hortets ”
Mireu quin web he trobat: fa un recull de dites populars catalanes
http://www.ditespopulars.cat/
Pot ser que trobeu dites interessants per a treballar un tema en concret, ja que estan classificades per: les estacions, el calendari, la parella, les persones, llocs, menjar, el temps, el sexe, els animals, la lluna, el vi i altres.
També hi ha un apartat on podeu afegir les vostres.

La Mona de Pasqua. Una mica d’història i …

padri-regalant-monaLa mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat. mona-de-pasqua
Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postre per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. Clica l’imatge de la mona  ↑, escolta i mira.
El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de ousxocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’ algú, repetint:
Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-,
ací en cou –portant l’ou al muscle dret-
i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.
És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort.
La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, Múrcia i València. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Us presento una selecció de dites populars i refranys de Pasqua.
  • A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
  • Anar mudat com les Pasqües
  • Cada cosa a son temps… i d’estiu cigales, i de maig cireres… i per Pasqua formatjades
    • Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
    • De Pasqua a l’Ascensió, quaranta dies de perdó
    • Fer Pasqua abans de Rams
    • Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
    • Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!
    • Pasqua plujosa, collita abundosa
    • Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
    • Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val
    • Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal
    • Setmana Santa marcenca, anyada plugenca
    • Setmana Santa mullada, collita de blat regalada
    • Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
    • Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà
    • Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré
    Les mones d’avui en dia no s’assemblen gens a les de fa un segle, el que si podem dir i assegurar, és que la mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades a la nostra cultura i de les que més a perdurat a tot arreu de Catalunya.

    mona-bob mona-amb-ou mona-1

    Celebrem-ho amb un poema d’Isabel Barriel:
    Mona de Pasqua
    La mona, ih, ih,
    la mona és aquí.
    Xocolata cremosa,
    la gallina hi reposa.
    Molts ous petites
    d’aire farcidets…
    La mona, ih, ih,
    la mona és aquí.

    Menjar i cuinar és divertit

    Els objectius d’aquesta experiència són els de preparar “Plats divertits i nutritius” per a cada dia i també per a les nostres Festes.

    “Si vols agafar gana

    magrana1

    menja magrana.

    L’enfocament socioafectiu i interdisciplinari de la experiència i dels materials fa imprescindible la interacció entre iguals, i amb el mestre com a dinamitzador de les activitats d’ensenyament-aprenentatge. El següent video  mostra un bocinet del món de la cuina per a infants. El taller de cuina a La Boqueria pot entrar a les nostres aules com  un instrument de motivació per als nostres nens i nenes.

    Taller de cuina a la Boqueria

    Cullerades parteix de l’àrea de coneixement del medi social i natural, passejant constantment per les diferents àrees curriculars i eixos transversals. Pot oferir una manera engrescadora de construir sabers  facilitant la interacció, l’experimentació i l’aprenentatge significatiu.  Com exemple podem treballar i estimular la llengua oral  cantant alguna cançó, recitat alguna poesia, algun refrany, rodolí i/o embarbussament. Aquí us mostre l’ofici del Cuiner


    “El qui sopa sopa

    es pensa que sopa, i no sopa“.

    sopa

    A Cullerades trobareu un col.leccionable de receptes i joguines senzilles fetes per afavorir l’autonomia i el desenvolupament sostenible. És una proposta oberta que permet la seva adaptació i aprofundir segons les vostres necessitats. Totes les receptes que t’explicaré aquí estan pensades per compartir i perquè inventin coses noves. Després …

    “On mengen dos,

    en mengen tres.

    A la Taula!