Estic a punt.
 
Tot i que les cames em fan figa, i se’m percep la meva veu amb el so impropi de ràpides inflexions i canvis d’intensitat que li donen la semblaça de tremolor i indicant el torbament de l’ànima, el sentiment d’inquietud i la commmoció psicofisiològica que hom experimenta davant d’una contingència o possibilitat imminent que s’esdevingui algun dany material o moral imaginat, estic a punt.
 
Davant de tanta controvèrsia sobre el que cal fer i el que realment ocorre, sols em queda, com a mètode recorrent, l’actitud que suporta, endura, sense posar una cosa davant de l’altra per fer-li obstacle o per a combatre-la o oferir-li resistència al conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s’oposarien a la seva guarició.
 
No tinc volta enrera, ni la vull, ni l’estimo oportuna, sols la meva exitació nerviosa em prohibeix gaudir ara del que crec, convençudament, que serà realitat ,aquest afer que m’ocupa amb tanta insistència, la crec convenient i li tinc plena confiança d’aconseguir, tot i la paradoxa que suposa d’abastar-la.
 
Demà, tot ho veuré amb el prisme d’un altre color…

Reflexions per Anna Mª

Ara fes-ho tu, reflexiona sobre algun tema i després treu les teves pròpies conclusions al respecte.

Data de lliurament: 8 d’abril