Article destacat

Preinscripció 2015-16

Preinscripció

 Curs 2015-2016. Informació i calendari per a tots els ensenyaments

RESOLUCIÓ ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s’aproven les normes de preinscripció i matrícula d’alumnes als centres del Servei d’Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2015-2016.

3. Calendari de preinscripció i matrícula

– Publicació de l’oferta inicial: entre el 4 i el 10 de març de 2015.

- Període de presentació de sol·licituds: del 10 al 17 de març de 2015, ambdós inclosos. Es pot enviar la sol·licitud per Internet fins a les 24 h del dia 16 de març de 2015.

- Publicació de la llista de sol·licituds de preinscripció al centre amb el barem provisional: 27 de març de 2015.

-Termini de reclamació del barem provisional: 7 al 9 d’abril de 2015.

- Sorteig del número de desempat: 7 d’abril de 2015, a les 11 h als Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament (Via Augusta, 202, Barcelona).

- Publicació de la llista de sol·licituds de preinscripció al centre amb el barem definitiu: 14 d’abril de 2015.

- Publicació de l’oferta final: 5 de maig de 2015.

- Publicació de les llistes de l’alumnat admès i, si escau, de la llista d’espera: 12 de maig de 2015.

- Període de matrícula per a l’alumnat preinscrit amb plaça assignada al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària o al primer curs de l’educació secundària obligatòria: del 8 al 12 de juny de 2015, ambdós inclosos.

- Període de matrícula ordinària per a l’alumnat preinscrit amb plaça al segon, tercer i quart curs de l’educació secundària obligatòria o de confirmació de plaça assignada a l’educació secundària obligatòria en cas de l’alumnat pendent de l’avaluació de setembre: del 25 al 30 de juny de 2015, ambdós inclosos.

- Confirmació de la matrícula, per part del centre a l’eina de gestió, per al 2n cicle d’educació infantil i l’educació primària: fins al 23 de juny de 2015.

- Ajustament de la previsió de matrícula per a l’ESO: de l’1 al 6 de juliol de 2015.

- Període de matrícula extraordinària per a l’alumnat d’educació secundària obligatòria pendent de l’avaluació de setembre: del 8 al 10 de setembre de 2015, ambdós inclosos.

- Després de l’avaluació de setembre i del període extraordinari de matrícula, els centres confirmaran la matrícula de l’educació secundària obligatòria del 14 al 18 de setembre de 2015 en l’aplicació informàtica corresponent.

 

4. Documentació que cal presentar

4.1 Documentació general que cal presentar en tots els casos

- Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l’alumne o alumna es troba en situació d’acolliment, la resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família.

- Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant (pare, mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet) o, si la persona sol·licitant és estrangera, de la targeta de residència on consta el NIE o del passaport. Si es tracta d’estrangers comunitaris, document d’identitat del país d’origen.

- Original i fotocòpia del DNI de l’alumne o alumna en el cas que sigui major de 14 anys o tingui DNI tot i ésser menor de 14 anys.

- Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual) del nen o nena. Si no se’n disposa, el Departament d’Ensenyament consulta el CIP de la targeta al CatSalut.

De manera extraordinària, les dades d’identificació o de filiació dels alumnes estrangers també es poden acreditar amb el document d’identitat, el llibre de família del país d’origen o la documentació alternativa que la persona pugui aportar. El director o directora o la persona titular del centre la valorarà i deixarà constància per escrit de la decisió adoptada.

4.2 Segons pertoqui, cal presentar la documentació acreditativa dels criteris al·legats a la sol·licitud de preinscripció.

 

5. Criteris de prioritat, com acreditar-los i barem que s’aplica

5.1 Criteris específics.

a) Per accedir al segon cicle d’educació infantil (de 3 a 6 anys) no hi ha cap criteri específic.

b) Per accedir a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria s’aplica el criteri específic d’adscripció de centre, d’acord amb el que estableix el punt 5 de la Resolució.

- Documentació acreditativa:

L’adscripció entre centres no s’ha d’acreditar amb cap document.

Als efectes únics i exclusius d’aplicar el criteri d’adscripció en l’accés als ensenyaments d’educació primària o ESO, els alumnes procedents de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell o procedents de l’Escolania de Montserrat que fan sol·licitud de preinscripció tindran les mateixes prioritats d’adscripció que els alumnes del centre on van estudiar immediatament abans d’incorporar-se a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell o a l’Escolania de Montserrat.

c) Per accedir a l’educació secundària obligatòria també s’aplica la prioritat de cursar simultàniament ensenyaments professionals de música o dansa, o de seguir programes esportius d’alt rendiment.

Tenen prioritat, encara que no provinguin d’un centre adscrit, per accedir a les places d’educació secundària obligatòria en els centres que figuren en l’apartat 9 d’aquest annex, els alumnes que cursen o opten per cursar els ensenyaments professionals de música o de dansa o els que segueixen programes esportius d’alt rendiment d’acord amb el que estableix l’article 8 del Decret 75/2007.

- Documentació acreditativa:

La simultaneïtat amb els ensenyaments professionals de música o de dansa s’acredita amb una declaració feta a la sol·licitud de preinscripció; en el moment de formalitzar la matrícula, l’alumne o alumna ha d’acreditar que està matriculat o admès pendent de matriculació en un centre autoritzat per cursar ensenyaments professionals. Si no ho acredita i al centre hi ha llista d’espera, perdrà l’assignació i se li oferirà plaça en un centre del municipi que encara tingui vacants, llevat que amb independència de l’aplicació d’aquest criteri obtingui plaça al centre.

En el cas dels alumnes que segueixen programes esportius d’alt rendiment s’acredita amb un certificat del Consell Català de l’Esport o altra documentació acreditativa que la normativa en la matèria estableixi.

5.2 Criteris generals.

a) Existència de germans escolaritzats al centre o de pares o tutors legals que hi treballen.

- Barem: 40 punts.

S’entén que un alumne o alumna té germans escolaritzats al centre quan aquests ho estan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció. S’entén que un pare o mare o tutor o tutora legal treballa en el centre quan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció hi exerceix una activitat continuada amb una jornada mínima en el centre de 10 hores setmanals, amb el corresponent nomenament d’interí o substitut o amb un contracte laboral o administratiu.

Aquest criteri és aplicable als infants i als joves en situació d’acolliment familiar atenent a la composició de la família acollidora (disposició addicional divuitena de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.).

D’acord amb l’article 10.1 del Decret 75/2007, la puntuació també s’aplica per accedir a un centre públic quan el germà o germana està escolaritzat en un centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció. La puntuació també s’aplica quan entre dos centres s’ha iniciat un procés de fusió o integració per esdevenir centre únic.

- Documentació acreditativa:

Quan un germà o germana està escolaritzat al centre, o un pare o mare o tutor o tutora legal hi treballa, no s’ha de presentar cap document acreditatiu perquè el centre en fa la comprovació. Si s’al·lega que el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció, cal presentar un certificat del centre on està escolaritzat.

b) Proximitat del domicili habitual de l’alumne o alumna al centre o, si escau, proximitat del lloc de treball del pare o mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet (en el sentit de guarda legal previst al dret civil català o de resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família), o de l’alumne o alumna si és major d’edat:

- Quan el domicili habitual es troba a l’àrea d’influència del centre: 30 punts.

- Quan a instància del pare o mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet es prengui en consideració, en comptes del domicili habitual, l’adreça del lloc de treball d’un d’ells, i aquesta és dins l’àrea d’influència del centre: 20 punts.

- En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili habitual és al mateix districte municipal on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 15 punts.

- Quan el domicili habitual és al mateix municipi on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 10 punts.

Documentació acreditativa:

- Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres.

- Quan el domicili habitual que s’al·lega no coincideix amb el del DNI, amb el de la targeta de residència on consta el NIE o es tracta de persones estrangeres sense NIE, s’acredita amb el certificat o volant municipal de convivència de l’alumne o alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.

- Quan per aquest criteri es consideri el domicili del lloc de treball, s’acredita mitjançant una còpia del contracte laboral o un certificat emès a aquest efecte per l’empresa. En el cas de treballadors en el règim d’autònoms, es tindrà en compte el domicili acreditat a l’Agència Tributària i s’acreditarà amb còpia del formulari de la declaració censal d’alta, modificació i baixa en el cens d’obligats tributaris (model 036).

c) Renda anual de la unitat familiar:

Quan el pare o mare o tutor o tutora siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció, calculat en funció dels fills a càrrec de la persona perceptora.

- Barem: 10 punts.

- Documentació acreditativa de ser beneficiari de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.

d) Discapacitat de l’alumne o alumna, pare o mare o germans.

Quan l’alumne o alumna acredita una discapacitat de grau igual o superior al 33%, o quan el pare o mare, tutor o tutora, un germà o germana de l’alumne o alumna acredita una discapacitat igual o superior al 33%.

-Barem: 10 punts.

-Documentació acreditativa:

Original i fotocòpia del certificat de discapacitat de la persona que al·lega aquesta condició emès pel Departament de Benestar Social i Família. També s’admeten els certificats de discapacitat emesos pels organismes competents d’altres comunitats autònomes. En tot cas, cal acreditar una discapacitat igual o superior al 33%.

Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tenen reconeguda una pensió d’incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invalidesa i els de les classes passives que tenen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

5.3 Criteris complementaris

a) Pel fet de formar part d’una família nombrosa o família monoparental.

- Barem: 15 punts.

- Documentació acreditativa:

Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.

b) Pel fet que l’alumne o alumna tingui una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs.

- Barem: 10 punts.

- Documentació acreditativa:

Informe emès per un metge o metgessa del sistema públic de salut, o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació corresponent, on s’indiqui expressament que l’alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crònica que li afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i s’hi especifiqui de quina malaltia es tracta.

c) Pel fet que el pare o mare, el tutor o tutora o els germans haguessin estat escolaritzats en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals, al centre per al qual es presenta la sol·licitud.

- Barem: 5 punts.

Es consideren ensenyaments gratuïts i universals el segon cicle d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, els PQPI i els cicles de formació professional de grau mitjà. Els ensenyaments equivalents a aquests en plans d’estudis anteriors són el parvulari, l’EGB o els ensenyaments primaris, el 1r i el 2n curs de BUP o el batxillerat elemental o el batxillerat superior i la FP1, i en general qualsevol ensenyament que es cursava entre els 3 i els 16 anys.

- Documentació acreditativa:

El pare o mare, el tutor o tutora o els germans que han estat escolaritzats en el centre per al qual es presenta la sol·licitud han de facilitar al centre les seves dades perquè el centre pugui fer-ne la comprovació.

 

6. Assignació

Quan l’oferta de places és inferior al nombre de sol·licituds que demanen plaça, l’assignació de places es fa d’acord amb el que estableix el punt 5 de la Resolució.

En el cas de germans que sol·liciten ser admesos en un mateix centre i per un mateix nivell a l’educació infantil o als ensenyaments obligatoris i així ho fan constar a la sol·licitud, els números de desempat que se’ls assignen, d’acord amb el que estableix el punt 7 de la Resolució, són correlatius. Si, per un error detectat després de l’assignació d’aquest número, no ho són, es considera que el número que els correspon és el més petit dels assignats.

L’admissió es fa en un centre. Un cop l’alumne o alumna ha estat admès en el centre, s’adscriu a la llengua estrangera triada.

 

7. Matrícula

a) Alumnes assignats per preinscripció.

Els alumnes admesos han de formalitzar la matrícula en les dates que es detallen en l’apartat 3 d’aquest annex. Si no es formalitza la matrícula durant el termini, cal que el centre al qual s’ha assignat la sol·licitud es posi en contacte amb la família per esbrinar la causa de l’endarreriment o del possible desistiment.

Els alumnes que no formalitzen la matrícula en el període establert es considera que renuncien a la plaça adjudicada, llevat que es produeixi un endarreriment per causes justificades.

A més de la documentació aportada quan es presenta la sol·licitud de preinscripció, per a la formalització de la matrícula cal presentar:

- fotocòpia del carnet de vacunacions on figurin les dosis de vacunes rebudes amb les dates corresponents. Quan no es tingui el carnet de vacunacions s’ha de presentar un certificat mèdic oficial on figurin les dosis de vacuna rebudes amb les dates corresponents (article 4 de l’Ordre de 29 de juny de 1981, per la qual s’aprova l’establiment dels registres perifèrics de vacunacions). Si el nen o nena no han estat vacunats per contraindicació mèdica o per altres circumstàncies, cal presentar un certificat mèdic oficial justificatiu.

- el DNI renovat amb l’adreça nova, si no es va poder presentar amb la sol·licitud de preinscripció.

Els alumnes que tenen els requisits acadèmics en el moment de la matrícula, però que per causes justificades no els poden acreditar amb la documentació corresponent, es matriculen condicionalment.

Els alumnes d’educació secundària obligatòria que han participat en el procés de preinscripció, tenen plaça assignada i estan pendents dels resultats de l’avaluació de setembre, per poder formalitzar la matrícula han de confirmar al centre assignat, durant el període que es recull en l’apartat 3 d’aquest annex, la seva voluntat de mantenir la plaça mentre esperen els resultats de l’avaluació de setembre. Un cop feta l’avaluació, els alumnes que reuneixen els requisits acadèmics per matricular-se, ho han de fer durant el període extraordinari de matrícula de setembre o perden la plaça assignada.

b) Alumnes propis.

Els directors dels centres públics o els titulars dels centres privats concertats han de comunicar als alumnes del centre o als seus pares o tutors si són menors d’edat, el nivell que els correspondria cursar i els han de demanar per escrit la confirmació de continuïtat al centre.

Aquesta confirmació s’ha de fer abans que finalitzi el termini de la confirmació de matrícula o de l’ajustament de l’ESO que es determinen en l’apartat 3 d’aquest annex. La confirmació ha d’incloure, com a mínim, les dades que es detallen a l’apartat 10.2 d’aquest annex.

Els alumnes que no confirmin la seva continuïtat en el període establert, es considera que renuncien a continuar escolaritzats en el centre, llevat dels alumnes amb necessitats educatives específiques, que es considera que continuen si no es manifesta per escrit la seva baixa en el centre.

Si la confirmació es fa abans de les avaluacions finals, quan aquestes s’hagin completat, el centre corregirà, si escau i amb la comunicació prèvia als pares o tutors, el nivell que s’ha de cursar.

c) Matrícula fora de termini.

S’admetrà la matrícula fora del termini establert en l’apartat 3 d’aquest annex, però abans que el centre comenci la gestió de les llistes d’espera i de les noves sol·licituds d’admissió, si la causa del retard és un canvi en l’assignació inicial o una altra causa justificada a criteri del centre.

 

8. Gestió de llista d’espera

Quan un centre té llista d’espera com la que preveu el punt 6.5 d’aquesta Resolució i es produeix alguna vacant com a resultat dels processos de matrícula, d’ajustament de l’ESO, de confirmació de continuïtat dels alumnes o com a resultat d’una baixa fins al dia 4 de setembre de 2015, aquesta vacant s’ha d’oferir, seguint l’ordre de la llista d’espera, als alumnes que no s’han pogut admetre inicialment.

Les llistes d’espera són operatives, en el cas dels ensenyaments d’educació infantil de segon cicle i d’educació primària, des que el centre finalitza la confirmació dels alumnes propis fins al dia 4 de setembre de 2015, sense perjudici que la matrícula d’un alumne o alumna assignat per llista d’espera es pugui formalitzar després d’aquesta data.

Qui rebi l’oferta pot matricular-se en el centre o renunciar-hi. Si opta per matricular-s’hi ha de formalitzar la baixa al centre on estigui matriculat. Si hi renuncia, se l’elimina de la llista d’espera i s’ofereix la plaça vacant al següent de la llista. La gestió d’aquestes llistes d’espera és responsabilitat del centre.

En el cas dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, les llistes d’espera són operatives des que el centre fa l’ajustament de la matrícula prevista per al curs següent, segons el calendari establert en l’apartat 3 d’aquest annex, fins al dia 4 de setembre de 2015, sense perjudici que la matrícula d’un alumne o alumna assignat per llista d’espera es pugui formalitzar després d’aquesta data.

Les sol·licituds d’admissió en el segon cicle d’educació infantil i en educació obligatòria que no s’han pogut incloure en el procés de preinscripció s’atenen, després de la confirmació dels alumnes, en el marc de les places vacants existents, tenint en compte prèviament, si escau, la llista d’espera.

Font: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=685623&language=ca_ES

Descarregat el DECRET SENCER.

PDF

(216.96 KB)

PROPORCIONALITAT, PERCENTATGES I REGLA DE TRES SIMPLE

TEMA 11: PROPORCIONALIDAD Y PORCENTAJE.

PUEDES IR A LOS DISTINTOS APARTADOS A TRAVÉS DE LOS SIGUIENTES ENLACES O RECORRER TODA LA PÁGINA. AL FINAL DE ESTA PÁGINA TIENES UN EXAMEN PARA COMPROBAR TUS CONOCIMIENTOS. ¡BUEN APRENDIZAJE!

PROPORCIONALIDAD

PROPORCIONALIDAD

PROPORCIONALIDAD

HAZ ESTA ACTIVIDAD Y VERÁS QUÉ FÁCIL ES RELACIONAR MAGNITUDES

 

 

REDUCCIÓN A LA UNIDAD Y REGLA DE TRES

CÓMO RESOLVER UNA REGLA DE TRES SIMPLE

PROBLEMAS

 

PROBLEMA DE PROPORCIONALIDAD

juntadeandalucia

PROBLEMAS IMPRIMIBLES. PROPORCIONALIDAD

 

PORCENTAJES

CÓMO HALLAR UN PORCENTAJE

ESCUCHA LA EXPLICACIÓN

¿QUÉ ES UN  PORCENTAJE?

FORMAS DE EXPRESAR LOS  PORCENTAJES Y CÓMO SE CALCULAN

PRACTICA UN POCO MÁS. ESTA ACTIVIDAD ES MUY INTERESANTE

RECUERDA LO QUE SABES

REPASA LOS PORCENTAJES.

(PRESENTACIÓN EN POWER POINT)

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MART

Abans d’ahir es va veure un espectacle celeste admirable. Si vareu estar atents, i havíeu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguéreu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seva forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on surt aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.”

 

FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=270864

DENIP, 30 de gener

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

El dia 30 es celebra a tot el món el dia escolar per la no violència i la pau. Perquè el dia 30 de gener?? Perquè és l’aniversari de la mort d’en Gandhi.

A l’escola ho celebrarem el dia 30 de gener a la tarda. Sortirem al pati tots junts a cantar.

Mira el cel al capvespre i …

La “parelleta” estel·lar: Venus i Mercuri!

Enric Agud  
Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Aquests dies, just a la posta del Sol, si mireu a l’oest ( cap a on s’haurà acabat d’amagar el Sol) podreu veure una parella d’astres que brillen al cel. Són Venus i Mercuri. Una mica més amunt hi ha Mart.

Tres planetes en una sola mirada. Aprofiteu per veure’ls si teniu l’ocasió!

FONT: http://www.surtderecercapercatalunya.cat/

DENIP: Dia escolar de la pau i la no violència.

DENIP: Dia de la pau i la no violència, la celebrem aquest any el dimecres 30 de gener.

 

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013) va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

Es commemora en aquesta data tal diada ja que és la data que va morir MMohandas Karamchand Gandhi (2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se’l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa “gran ànima”; prové de les formes del sànscrit maha -“gran” i atma -“ànima”). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l’ús de la no-violència.

 

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l’Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l’any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Naixement Mohandas Karamchand Gandhi: 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, Índia Britànica.

Defunció: 30 de gener de 1948 (als 78 anys) a Nova Delhi, Índia.
Causa de la mort: Assassinat en un tiroteig.
Sepultura: Raj Ghat, Nova Delhi.
Nacionalitat: Índia.
Altres noms: Mahatma, Bapu.
Alma mater: University College de Londres.
Conegut per: Figura clau en el Moviment d’independència de l’Índia i com a Líder pacifista i de la Resistència no-violenta.
Fundador del Satyagraha.
Creences religioses: Hinduisme
Muller: Kasturba Gandhi
Fills/es: Harilal, Manilal, Ramdas, Devdas
Pares: Karamchand Gandh i Putlibai Gandh

Gandhi i la seva esposa Kasturba al 1902

Signatura:


Dia del DENIP: descarrega’t la lletra