Videos -teatre

Boolliwood:


Imatge de previsualització de YouTube

 

PERSONATGES:

NARRADOR:

ALADÍ:

PARE ( SASTRE):

MERCADER 1:

MERCADER 2:

PRINCESA JASSMINE:

DONZELLA 1:

DONZELLA 2:

DONZELLA 3:

REI:

VISIR:

FILL DEL VISIR (PRÍNCEP):

GENI:

OBRA:

NARRADOR 1: -Fa molts i molts anys, en una pròspera ciutat de la  Índia vivia un jove anomenat Aladí.

 

NARRADOR 2: -Aladí era molt alegre: tot el dia voltava pels carrers, amb el seu turbant vermell, rient i fent gresca.

 

ALADÍ: – Haaa, haaaa haaaa!!! Què bé què m’ho passo! M’ho passo de meravella! Quan sigui gran aniré per tot el món viatjant i viatjant i així coneixeré totes les cultures que encara no conec.

 

NARRADOR 1: -El seu pare, que era sastre, hauria volgut que aprengués l’ofici, però Aladí no en volia ni sentir a parlar, de treballar!

 

NARRADOR 2: -A ell, només li agradava jugar i,  a l’hora del sol, jeure a descansar a l’ombra fresca.

 

SASTRE:- hauries d’estar buscant feina! Ets un poca-solta i un gandul!

 

 

ALADÍ: Bon dia, pare!! M’agrada que cada dia em rebis d’aquesta manera. No podries ser una mica més amable amb un jove en edat de creixement.

SASTRE:- Ves-te’n a buscar feina!! No tens excuses! Arriba’t al mercat a veure qui et dóna una feina a canvi d’una bossa de diners.

 

(Aladí es deté a saludar, remenar i comprar a les paradetes)

ALADÍ: Bon día, Sr. Mercader!!

Mercader1: - (a les seves paradetes venent) Bon dia Aladí, que ens expliques avui?

ALADÍ: Vinc a demanar-te ajuda. El meu pare s’ha entestat què he de treballar i no consenteix que em passi el dia jaient a l’ombra!

Mercader1: – Doncs porta aquesta catifa a Palau, és un encàrrec del Rei, i la vol tant aviat com ens sigui possible.

(Finalment Aladí jeu a la ombra sobre de la catifa i el troba el seu pare).

SASTRE: Aladí fill meu, quan deixaràs de jugar i et posaràs a treballar? Per què no aprens a cosir com jo i ens guanyem la vida tots dos plegats venen les millors peces de roba que en aquest poble hi puguin trobar?

ALADÍ: Pare, deixa’t estar de cosir… a mi el que m’agradaria seria viatjar per tot el món i conèixer noves sensacions.

NARRADOR 1: - Però vet aquí que un dia a aquella ciutat hi va arribar un bruixot.

NARRADOR 2: -Venia de l’altra punta de món i havia travessat mars i oceans, muntanyes i deserts, continents sencers, amb un sol propòsit: trobar al jove Aladí.

 

(Arriba el bruixot a la ciutat)

BRUIXOT: – Busco el jove Aladí, algú l’ha vist??? Digueu-me! Qui l’ha vist???

 

NARRADOR 2: -Quan el bruixot va veure el jove Aladí, es va fer passar pel seu oncle, i prometent-li qui sap què el va dur fins a l’entrada d’una cova on hi havia un tresor fabulós.

BRUIXOT: Bon dia jove…

ALADÍ: Bon dia, tingueu! Què voleu de mi???

NARRADOR 2:- Allà, li va posar un anell màgic i li va dir:

BRUIXOT: mira…

Aladí, tu ets l’únic que pot agafar la llàntia del tresor. Porta-me-la! Amb aquest anell, res ni ningú, t’ho podrà impedir!

 

 ( l’empenta a entrar a la cova)

 

NARRADOR 1: I així ho va fer. Aladí va travessar un jardí, on els arbres tenien les branques plenes de joies.

Eren tan boniques, que se’n va omplir les butxaques fins dalt.

Quan va trobar la llàntia, la va agafar i va tornar cap a l’entrada de la cova, però

anava tan carregat que no podia pujar.

ALADÍ: Ajudeu-me, oncle!

BRUIXOT: Dóna’m la llàntia, vinga!

(brama el bruixot, impacient)

NARRADOR 2: El bruixot, furiós, creient que Aladí no la hi volia donar, va agafar una enrabiada de mil dimonis i fent un terrible encanteri va tancar la porta de la cova per sempre més.

Pobre Aladí! Com s’ho faria, per sortir d’allà?

 

NARRADOR 1: Mentrestant, a la cova, Aladí estrenyia els punys amb

ràbia, quan de sobte… va notar l’anell i el va fregar. Tot d’una, va aparèixer una figura horripilant: el geni de l’anell!!!

 

GENI: Demaneu-me el que vulgueu! Els vostres desitjos seran ordres per a mi…

ALADÍ: Em podríeu fer el favor de retornar-me a casa?

NARRADOR 2: El geni va fer un gest amb les mans, i el va fer desaparèixer tot d’una.

NARRADOR 1: Un cop a casa, Aladí va tenir la pensada d’anar a vendre la llàntia al mercat. d’aquesta manera, podria aconseguir el saquet de diners que l’havia promès al pare. La va agafar amb les seves mans i la va a començar a netejar perquè estigués ben lluenta, i tot d’una… va aparèixer el geni de nou!

GENI: Sóc el vostre esclau, oh, senyor meu! Obeeixo a qui tingui la llàntia a la seva mà.

NARRADOR 2: Feia mil anys que el geni dormia dins la llàntia i el seu poder no tenia límits: era capaç de complir tots els desitjos que se li formulessin. I Aladí, afamat, li va demanar un altre desig…

ALADÍ: Que podria donar-me un tros de pa?

NARRADOR 1: En un batre d’ulls, el geni li va parar una taula amb els menjars més exquisits de la terra, servits en plats d’or massís!

 

NARRADOR 2: El jove va menjar-se desesperadament tot el que hi havia a sobre de la taula, i un cop ben atipat se li va ocórrer una idea brillant…

 

ALADÍ: Ja sé…vendré aquests plat d’or al mercat, i així podré aconseguir el saquet de diners!

 

*(MENTRESTANT AL PALAU DE LA CIUTAT…)

 

REI: No hi ha més temps a perdre filla meva…és hora de trobar a l’home que et farà ser la dona més feliç del món.

 

GESSAMÍ: Sí pare? em farà feliç?

 

REI: I tant filla! escolliré un home noble, ric i majestuós, per a què estigui al costat de la dona més meravellosa d’aquesta ciutat.

 

GESSAMÍ: I em podré endur les meves donzelles??

 

*(LES DONZELLES S’APROPEN A LA GESSAMÍ, TOT FENT UNA REVERÈNCIA DAVANT DEL REI…) Elles saben tots els meus gustos.

 

DONZELLA 1i 2: Sí, els seus gustos!!

 

GESSAMÍ: I les meves preferències!

 

DONZELLA 1i 2: Sí, sí, les seves preferències!!!

DONZELLA 2: I els seus gustos!

 

GESSAMÍ: I els meus vestits preferits!

 

DONZELLA 1i 2: Sí, sí… els seus vestits!!

DONZELLA 2: I els seus gustos!

GESSAMÍ: I els meus…!

 

DONZELLA 1i 2: Sí, sí… els seus…!

 

REI: prou! Ja m’ha quedat clar! D’acord hi podreu anar plegades! No se’n parli més!

 

GESSAMÍ: Gràcies pare!

 

DONZELLA 1i 2: Sí, sí… moltes gràcies…!

 

*(LES DONZELLES SE’N RETIREN FENT REVERÈNCIES TOT CAMINANT ENRERA I LA JASMIN MARXA TAMBÉ…

SEGUIDAMENT EL REI VA A PARLAR AMB EL VISIR)

 

NARRADOR 1: El rei es va anar a parlar amb el visir, el seu home de confiança i li va demanar que el seu fill fos el promès de la seva filla.

 

REI:  Bon dia Visir

VISIR: Bon dia sa majestat! Hi ha res que li pugui ajudar?

REI:  Doncs sí… ha arribat el dia…

VISIR: Quin dia majestat?

REI: el dia de casar a la meva filla Gessamí…

VISIR:  Quina alegria! I amb quí ho farà si es pot saber?

REI: Doncs encara no ho sé…vull que sigui un home noble, ric i mereixedor d’una dona com la meva filla.

VISIR: Aja…

(assenteix amb el cap i posa cara de rumiar i al cap d’uns segons li diu…)

- Ara vostè em dirà agosarat, però… jo tinc un fill noble, atent i ben guapo…que li semblaria?

REI: L’hauria de veure…

 

VISIR: uhmm! És clar que sí!

 

NARRADOR 2:  De sobte arriba el fill del visir i saluda al rei. El rei queda sorprès, i sense pensar-ho es dirigeix a ell i li diu…

 

REI: Amb vostè volia jo parlar…

 

PRÍNCEP: Amb molt de gust majestat…què és el que vol parlar amb mi.

 

REI: Les paraules del seu pare han estat confirmades al veure la seva presència i educació, i és per això que vull que aquesta mateixa nit et converteixis en el príncep d’aquesta ciutat jurant-li amor i fidelitat a la meva filla…

 

NARRADOR 1: El príncep es queda estupefacte, la seva cara es transforma en un moment, i mira al seu pare…El visir, li fa un gest d’aprovació i el príncep respon…

 

PRÍNCEP: Amb molt de gust i agraïment que dipositi aquesta confiança en mi. Prometo fer de la seva filla la dona més feliç d’aquest món… *(DE NOU AL MERCAT…)

 

NARRADOR 1: Aladí es troba tip i feliç, tot passejant i intentant canviar els plats per diners quan.. just en aquell moment, la princesa Jasmin i les seves donzelles s’encaminen cap als banys de la ciutat.

 

NARRADOR 2: Aladí n’havia sentit a parlar tant, de la bellesa d’aquella princesa, que no se’n va poder estar: la va seguir fins als banys i la va espiar… Però Aladí no sabia era que, aquella mateixa nit, la princesa Gessamí es casaria amb el fill del visir.

 

NARRADOR 1: Quan es va pondre el sol, tothom va començar a guarnir la ciutat, el Rei havia manat engalanar tot ben bonic per a què aquella vesprada es realitzés el casament de la seva filla. (gent engalanant la ciutat)

 

NARRADOR 2: Quan Aladí ho va saber, el món li va caure als peus. Va seure en un raconet, i va decidir dipositar de nou l’esperança en la llàntia meravellosa….

 

ALADÍ: Oooh!!! estimat geni…tinc un desig molt complicat per demanar-te…

 

GENI: Demana sense por, jove…

 

ALADÍ: La princesa Gessamí es casa aquesta mateixa nit amb el fill del visir…i jo vull impedir-ho…Porta’m a la princesa i el seu espòs del Palau.

 

GENI: Els teus desitjos són ordres per mi. I dit això, el geni es va esmunyir fins al palau i va portar el llit de noces a casa d’ Aladí.

 

NARRADOR 1: Quan el fill del visir va veure el geni es va espantar tant, que va fugir cames…

 

PRÍNCEP: ajudeu-me! hi ha un home horripilant al costat de la meva estimada!

 

NARRADOR 2: Aleshores, Aladí va seure al costat de la princesa i va passar tota la nit contemplant-la.

 

NARRADOR 1: L’endemà, sense pensar-s’ho dues vegades, va demanar audiència al rei i li va oferir totes les joies que havia agafat a la cova si li concedia la mà de la seva filla.

 

ALADÍ: sa majestat… li faig entrega de tot l’or i les joies que he pogut aconseguir a canvi què em doni la oportunitat de compartir la meva vida amb la seva filla i donar-li tot el amor que en aquest món hi pugui haver!

 

NARRADOR 2: Aquell regal era digne de la princesa! I el rei ho va acceptar.

 

REI: Accepto…però amb la condició què li siguis fidel i la facis feliç.

 

ALADÍ: Li ho juro…

 

NARRADOR 2: Aladí, boig de felicitat, va agafar ràpidament la llàntia i la va fregar…

 

GENI: Què desitges Aladí?

 

ALADÍ: Amic geni!, vull el palau més luxós que mai hagi existit damunt la terra.

 

NARRADOR 1: I el desig, una altra vegada, li va ser concedit: un palau de marbre, decorat amb vores d’or i plata, va aparèixer del no-res. La princesa Gessamí, en veure’l, es va quedar esbalaïda i es va llançar als braços del jove Aladí. (Gessamí es llença als braços d’Aladí)

 

NARRADOR 2: Un dia que la princesa estava sola a palau va sentir una veu que cridava:

 

BRUIXOT: –Canvio llànties velles per llànties noves!

 

NARRADOR 1: però això és l’inici d’una altra història!

 

Rates podrides, caca esquitxada… aquest geni que torni a la llàntia!

 

 

 

 

 


 

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA:

NARRADOR1:

NARRADOR2:

RATETA: 

CONILLA:

MARE DE LA RATETA

GAT:

BRAU:

GOS:

BURRET:

ÀNEC:

GALL:

 

NARRADOR 1: Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

RATETA: -Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

NARRADOR 2: I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

RATETA: – Bon dia Sra. Conilla.

CONILLA: – Bon dia Rateta boniqueta, ja em diràs que se’t precia!

RATETA: – Voldria un llacet per la cueta!

CONILLA: – En tinc un de color rosa satinat.

RATETA: -Sí aquest sí que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!

NARRADOR 1: Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

ÀNEC: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

ÀNEC: – Quac, quac, quac!!

RATETA: -Ui, que m’eixordes. No et vull per marit.

NARRADOR 2: També per allí va pasar un brau que amb el seu mugir li va dir:

BRAU: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

BRAU: – MUUUU, MUUUU!!

RATETA: -Ui, que em destarotes. No et vull per marit.

NARRADOR 1: També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

GALL: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GALL: -Kikirikí, kikirikí!!!!

RATETA: -Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

NARRADOR 2: I el gall se’n va anar amb el cap cot.

Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

GOS: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GOS: – BUP, BUUUP, BUPPP!!!

RATETA: -Ui, no, quin mal de cap, no et vull per marit.

NARRADOR 1: Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

BURRET: -Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

NARRADOR 2: I la rateta, fent-se pregar li va dir:

RATETA: -Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

BURRET: -Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

RATETA: -Fuig, fuig, que m’eixordes!!

NARRADOR 1: Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:

GATET: -Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

NARRADOR 2: I la Rateta, fent-se l’estreta:

RATETA: -Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GATET: -Miauu, miauuu!

RATETA: -Sí, amb tu sí que em vull casar!

GATET: -Miauu, miauuu!

NARRADOR 1: I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

NARRADOR 2: Aquell dia tothom li deia a la rateta:

TOTHOM: -Ves amb compte amb aquest gat!

TOTHOM: -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!

NARRADOR 1: I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret:

 

NARRADOR2: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

 

NARRADOR 1 i 2: I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.


Font: http://www.totcontes.com/conte/1/la-rateta-que-escombrava-l-escaleta

http://www.youtube.com/watch?v=33WWBNznnSw

www.youtube.com/embed/3Cg0OFhTxUY





L’eclipsi en directe

Eclipse de sol, el proper 20 de març

Valencia-20150320-1011El matí del divendres dia 20 de març la Lluna passarà per davant del Sol. Aquest encontre còsmic entre els dos principals astres del cel rep el nom d’eclipsi de Sol.

Des del nostre país, però, la Lluna no arribarà a cobrir tot el disc solar. Només podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Sol en que, durant la fase de màxim, no s’arribarà a tapar més del 70% del Sol.

La Lluna si que cobrirà completament el Sol en una estreta franja situada en l’Atlàntic Nord. Tenint en compte la rotació de la Terra però sobretot el moviment de la Lluna en la seua òrbita, l’ombra lunar anirà recorrent una zona de la Terra formant l’anomenada banda de totalitat que començarà a l’est de la costa del Labrador en el Canadà, creuarà l’oceà Atlàntic nord sense tocar terra excepte en els arxipèlags de les illes Feroe (Dinamarca) i de les illes Svalbard (Noruega) en l’oceà Àrtic. L’eclipsi total acabarà molt prop del Pol Nord, a una latitud de 88º.

SE2015Mar20TDes de casa nostra el veurem parcial, amb un enfosquiment del disc solar cada vegada major a mesura que es situem més al nord.

El Sol es taparà més a Girona (64.1%) i molt menys a Alacant on només es taparà un 59.3%.

A causa del moviment en la seua òrbita, la Lluna es mou d’oest a est en el cel de dia en dia. Per això el nostre satèl·lit començarà a cobrir el Sol per la part dreta. Serà el moment del primer contacte que ocorrerà al voltant de les 9:10 (els moments exactes a la taula). Mentre passen els minuts, la Lluna progressarà sobre el disc solar, movent-se cap a l’esquerre i l’anirà cobrint fins arribar a un poc més del 60% d’enfosquiment. Aquest serà el moment del màxim de l’eclipsi que ocorrerà cap a les 10:10. A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà retirant i eixirà completament del disc solar cap a les 11:20.

solarEclipse_Valencia_2015-03-20

Al lloc web de divulgació Serviastro de la Universitat de Barcelona s’ha creat una pàgina especial sobre l’eclipsi que vos anime a consultar. Han publicat fins i tot un fullet d’informació. A continuació podeu veure una taula amb unes quantes ciutats del país amb l’horari (hora local) de les diferents parts de l’eclipsi feta a partir de la taula que presenten a la web. La diferència de valors de la taula amb les dades de la figura de l’Observatori Nacional es causada pels diferents programes de càlcul usats.

Unitat 5 – Les activitats econòmiques a Espanya

1. Introducció i mapa conceptual:

Espanya té una població activa de 21 milions de persones. Els sector primari és el que menys gent treballa, el sector secundari ocupa la segona posició pel que fa al nombre de treballadors i el sector terciari és on treballa la major part de la població activa (8 milions de persones) i aporten un gran valor econòmic.

Fixa’t en aquest esquema:
2. El sector primari:
3. El sector secundari:
4. El sector terciari:

Mario Gonzalez Martino,

(2418k)

Mario Gonzalez Martino,

Mario Gonzalez Martino,

Mario Gonzalez Martino,

 

Aquest dijous la Lluna plena serà la més petita de l’any

Aquest és també l’apogeu més pròxim fins al 27 de gener del 2032

La lluna plena, en una nit estrellada.

ARXIU

La lluna plena, en una nit estrellada

 

La segona Lluna plena de l’any es produeix aquest dijous, 5 de març, i es mostrarà una mica Més petita del normal, vista des de la Terra. Aquesta minilluna serà la Lluna plena més petita del 2015.

La fase completa es produirà a les 18.07 UTC, una mica més de 10 hores després de l’apogeu (el punt de més distància de la Terra). Aquest mes l’apogeu és excepcionalment distant, amb 406,385 quilòmetres del centre de la Terra al centre de la Lluna. Això és només 80 quilòmetres menys que l’apogeu més distant del 2015, el 14 de setembre, que es produirà, no obstant, a prop de la Lluna Nova.

L’apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 quilòmetres de distància. Aquest és també l’apogeu més pròxim corresponent a una Lluna plena fins al 27 de gener del 2032.

Igual que una superlluna, una minilluna és una lluna plena que es produeix dins de les 24 hores, en aquest cas, de l’apogeu.

El camí de la Lluna aquesta setmana es dirigeix cap al puntequinoccial de tardor a la constel·lació astronòmica de Verge, al seu pas per Leo i travessa la cantonada de la constel·lació no zodiacal Sextant, informa Universe Today

Documentació i criteris de prioritat

Clica la imatge:
Accés als estudis

Documentació i criteris de prioritat

Juntament amb la sol·licitud de preinscripció (o de la impressió de la sol·licitud que s’ha enviat per Internet) cal presentar ladocumentació en el termini establert, preferentment en el centre que s’ha demanat en primer lloc.

A cada sol·licitud se li assigna de manera aleatòria un número que ha de servir per ordenar-les en cas d’empat.

Quan el nombre de sol·licituds d’admissió és superior a l’oferta de places s’apliquen, per ordre: els criteris de prioritatespecífics, els criteris generals i els criteris complementaris.

Aquests criteris, i el barem de punts que tenen associat, permeten puntuar objectivament totes les sol·licituds d’admissió i poder ordenar-les. El barem s’aplica en relació amb el centre demanat en primer lloc i es manté per la resta de peticions. En les situacions d’empat que es produeixin després d’aplicar aquests criteris, l’ordenació de les sol·licituds afectades es fa per sorteig públic.

A) Documentació identificativa (s’ha de presentar en tots els casos)

  • Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l’alumne/a està en situació d’acolliment, la resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família.
  • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol.licitant (pare, mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet) o, si la persona sol.licitant és estrangera, de la targeta de residència on consta el NIE o del passaport. Si es tracta d’estrangers comunitaris, document d’identitat del país d’origen.
  • Original i fotocòpia del DNI de l’alumne o alumna en cas que sigui major de 14 anys o tingui DNI tot i ésser menor de 14 anys.
  • Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual) del nen o nena. Si no se’n disposa el Departament d’Ensenyament consultarà el codi CIP de la targeta sanitària individual al CatSalut.

De forma extraordinària, les dades d’identificació o de filiació dels alumnes estrangers també es poden acreditar amb el document d’identitat, el llibre de família del país d’origen o la documentació alternativa que la persona pugui aportar.

B) Documentació acreditativa del criteri o els criteris de prioritat (s’ha de presentar només per al criteri o els criteris de prioritat al·legats a la sol·licitud de preinscripció)

Criteri específic

  • Té preferència l’alumnat que procedeixi dels centres i ensenyaments que hi són adscrits.
    • No s’ha de presentar documentació.

Criteris generals

  • Germans escolaritzats al centre o pares o tutors legals que hi treballin.
    • Quan l’alumne o alumna té germans escolaritzats al centre educatiu o pares o tutors legals que hi treballen: 40 punts.
      Aquesta puntuació també s’aplica per accedir a un centre públic quan el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció.S’entén que un alumne o alumna té germans escolaritzats al centre quan aquests hi estan escolaritzats en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció.Aquest criteri és aplicable als infants i als joves en situació d’acolliment familiar atenent a la composició de la família acollidora.

      S’entén que un pare o tutor legal hi treballa quan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció exerceix en el centre una activitat continuada amb una jornada mínima en el centre de 10 hores setmanals, amb el corresponent nomenament d’interí o substitut o amb un contracte laboral o administratiu.

      Documentació a presentar:

      • El centre comprova directament aquestes circumstàncies.
      • Si s’al·lega que el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció cal presentar un certificat del centre on està escolaritzat.

 

  • Proximitat del domicili habitual de l’alumne o alumna al centre o proximitat del lloc de treball del pare, la mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet.
    • Quan el domicili habitual estigui a l’àrea d’influència del centre: 30 punts.
    • Quan a instància de la persona sol·licitant es prengui en consideració l’adreça del lloc de treball del pare, la mare, el tutor o la tutora, el guardador o la guardadora de fet, i aquest és dins l’àrea d’influència del centre: 20 punts.
    • En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili habitual és al mateix districte municipal on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 15 punts.
    • Quan el domicili habitual és al mateix municipi del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 10 punts.Documentació a presentar:
      • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres.
      • Quan el domicili habitual que s’al·lega no coincideix amb el del DNI, amb el de la targeta de residència on consta el NIE o es tracta de persones estrangeres sense NIE, certificat o volant municipal de convivència de l’alumne o alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.
      • Quan per aquest criteri es consideri el domicili del lloc de treball, còpia del contracte laboral o d’un certificat emès a aquest efecte per l’empresa. En el cas de treballadors en el règim d’autònoms, es té en compte el domicili acreditat a l’Agència Tributària i s’acredita amb una còpia del formulari de la declaració censal d’alta, modificació i baixa en el cens d’obligats tributaris (model 036).
  • Renda anual de la unitat familiar
    • Quan el pare o la mare, el tutor o la tutora, siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció, calculat en funció dels fills a càrrec de la persona perceptora: 10 punts.
      • Documentació acreditativa de ser beneficiari/ària de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.
  • Discapacitat de l’alumne o alumna, pare, mare o germans
    • Quan l’alumne o alumna acrediti una discapacitat de grau igual o superior al 33%, o quan el pare, la mare, tutor o tutora, un germà o una germana de l’alumne o alumna acrediti una discapacitat igual o superior al 33%: 10 punts.Documentació a presentar:
      • Original i fotocòpia del certificat de discapacitat de la persona que al·legui aquesta condició, emès pel Departament de Benestar Social i Família.
      • També s’admeten els certificats de discapacitat emesos pels organismes competents d’altres comunitats autònomes.
      • Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d’incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invalidesa i els de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.


Criteris complementaris

  • Si l’alumne o l’alumna forma part de família nombrosa o monoparental: 15 punts.Documentació a presentar:
    • Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.
  • Si l’alumne o alumna té una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs: 10 punts.Documentació a presentar:
    • Informe emès per un metge o metgessa del sistema públic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació corresponent, en què s’indiqui expressament que l’alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i s’hi especifiqui de quina malaltia es tracta.
  • Si el pare, la mare, els tutors o els germans han estat escolaritzats, en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals, al centre per al qual es presenta la sol·licitud: 5 punts.
    • Són ensenyaments gratuïts i universals: el segon cicle d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial (PQPI) i els cicles de formació professional de grau mitjà.
    • Són equivalents a aquests ensenyaments: el parvulari, l’educació general bàsica (EGB), els ensenyaments primaris, el 1r i 2n curs de batxillerat unificat polivalent (BUP) o el batxillerat elemental o el batxillerat superior, i la FP1, i en general qualsevol ensenyament que es cursava entre els 3 i els 16 anysDocumentació a presentar:
      • La persona escolaritzada en el centre per al qual es presenta la sol·licitud ha de facilitar al centre les seves dades perquè aquest pugui comprovar-ho.

Preinscripció 2015-16

Preinscripció

 Curs 2015-2016. Informació i calendari per a tots els ensenyaments

RESOLUCIÓ ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s’aproven les normes de preinscripció i matrícula d’alumnes als centres del Servei d’Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2015-2016.

3. Calendari de preinscripció i matrícula

– Publicació de l’oferta inicial: entre el 4 i el 10 de març de 2015.

- Període de presentació de sol·licituds: del 10 al 17 de març de 2015, ambdós inclosos. Es pot enviar la sol·licitud per Internet fins a les 24 h del dia 16 de març de 2015.

- Publicació de la llista de sol·licituds de preinscripció al centre amb el barem provisional: 27 de març de 2015.

-Termini de reclamació del barem provisional: 7 al 9 d’abril de 2015.

- Sorteig del número de desempat: 7 d’abril de 2015, a les 11 h als Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament (Via Augusta, 202, Barcelona).

- Publicació de la llista de sol·licituds de preinscripció al centre amb el barem definitiu: 14 d’abril de 2015.

- Publicació de l’oferta final: 5 de maig de 2015.

- Publicació de les llistes de l’alumnat admès i, si escau, de la llista d’espera: 12 de maig de 2015.

- Període de matrícula per a l’alumnat preinscrit amb plaça assignada al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària o al primer curs de l’educació secundària obligatòria: del 8 al 12 de juny de 2015, ambdós inclosos.

- Període de matrícula ordinària per a l’alumnat preinscrit amb plaça al segon, tercer i quart curs de l’educació secundària obligatòria o de confirmació de plaça assignada a l’educació secundària obligatòria en cas de l’alumnat pendent de l’avaluació de setembre: del 25 al 30 de juny de 2015, ambdós inclosos.

- Confirmació de la matrícula, per part del centre a l’eina de gestió, per al 2n cicle d’educació infantil i l’educació primària: fins al 23 de juny de 2015.

- Ajustament de la previsió de matrícula per a l’ESO: de l’1 al 6 de juliol de 2015.

- Període de matrícula extraordinària per a l’alumnat d’educació secundària obligatòria pendent de l’avaluació de setembre: del 8 al 10 de setembre de 2015, ambdós inclosos.

- Després de l’avaluació de setembre i del període extraordinari de matrícula, els centres confirmaran la matrícula de l’educació secundària obligatòria del 14 al 18 de setembre de 2015 en l’aplicació informàtica corresponent.

 

4. Documentació que cal presentar

4.1 Documentació general que cal presentar en tots els casos

- Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l’alumne o alumna es troba en situació d’acolliment, la resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família.

- Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant (pare, mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet) o, si la persona sol·licitant és estrangera, de la targeta de residència on consta el NIE o del passaport. Si es tracta d’estrangers comunitaris, document d’identitat del país d’origen.

- Original i fotocòpia del DNI de l’alumne o alumna en el cas que sigui major de 14 anys o tingui DNI tot i ésser menor de 14 anys.

- Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual) del nen o nena. Si no se’n disposa, el Departament d’Ensenyament consulta el CIP de la targeta al CatSalut.

De manera extraordinària, les dades d’identificació o de filiació dels alumnes estrangers també es poden acreditar amb el document d’identitat, el llibre de família del país d’origen o la documentació alternativa que la persona pugui aportar. El director o directora o la persona titular del centre la valorarà i deixarà constància per escrit de la decisió adoptada.

4.2 Segons pertoqui, cal presentar la documentació acreditativa dels criteris al·legats a la sol·licitud de preinscripció.

 

5. Criteris de prioritat, com acreditar-los i barem que s’aplica

5.1 Criteris específics.

a) Per accedir al segon cicle d’educació infantil (de 3 a 6 anys) no hi ha cap criteri específic.

b) Per accedir a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria s’aplica el criteri específic d’adscripció de centre, d’acord amb el que estableix el punt 5 de la Resolució.

- Documentació acreditativa:

L’adscripció entre centres no s’ha d’acreditar amb cap document.

Als efectes únics i exclusius d’aplicar el criteri d’adscripció en l’accés als ensenyaments d’educació primària o ESO, els alumnes procedents de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell o procedents de l’Escolania de Montserrat que fan sol·licitud de preinscripció tindran les mateixes prioritats d’adscripció que els alumnes del centre on van estudiar immediatament abans d’incorporar-se a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell o a l’Escolania de Montserrat.

c) Per accedir a l’educació secundària obligatòria també s’aplica la prioritat de cursar simultàniament ensenyaments professionals de música o dansa, o de seguir programes esportius d’alt rendiment.

Tenen prioritat, encara que no provinguin d’un centre adscrit, per accedir a les places d’educació secundària obligatòria en els centres que figuren en l’apartat 9 d’aquest annex, els alumnes que cursen o opten per cursar els ensenyaments professionals de música o de dansa o els que segueixen programes esportius d’alt rendiment d’acord amb el que estableix l’article 8 del Decret 75/2007.

- Documentació acreditativa:

La simultaneïtat amb els ensenyaments professionals de música o de dansa s’acredita amb una declaració feta a la sol·licitud de preinscripció; en el moment de formalitzar la matrícula, l’alumne o alumna ha d’acreditar que està matriculat o admès pendent de matriculació en un centre autoritzat per cursar ensenyaments professionals. Si no ho acredita i al centre hi ha llista d’espera, perdrà l’assignació i se li oferirà plaça en un centre del municipi que encara tingui vacants, llevat que amb independència de l’aplicació d’aquest criteri obtingui plaça al centre.

En el cas dels alumnes que segueixen programes esportius d’alt rendiment s’acredita amb un certificat del Consell Català de l’Esport o altra documentació acreditativa que la normativa en la matèria estableixi.

5.2 Criteris generals.

a) Existència de germans escolaritzats al centre o de pares o tutors legals que hi treballen.

- Barem: 40 punts.

S’entén que un alumne o alumna té germans escolaritzats al centre quan aquests ho estan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció. S’entén que un pare o mare o tutor o tutora legal treballa en el centre quan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció hi exerceix una activitat continuada amb una jornada mínima en el centre de 10 hores setmanals, amb el corresponent nomenament d’interí o substitut o amb un contracte laboral o administratiu.

Aquest criteri és aplicable als infants i als joves en situació d’acolliment familiar atenent a la composició de la família acollidora (disposició addicional divuitena de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.).

D’acord amb l’article 10.1 del Decret 75/2007, la puntuació també s’aplica per accedir a un centre públic quan el germà o germana està escolaritzat en un centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció. La puntuació també s’aplica quan entre dos centres s’ha iniciat un procés de fusió o integració per esdevenir centre únic.

- Documentació acreditativa:

Quan un germà o germana està escolaritzat al centre, o un pare o mare o tutor o tutora legal hi treballa, no s’ha de presentar cap document acreditatiu perquè el centre en fa la comprovació. Si s’al·lega que el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció, cal presentar un certificat del centre on està escolaritzat.

b) Proximitat del domicili habitual de l’alumne o alumna al centre o, si escau, proximitat del lloc de treball del pare o mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet (en el sentit de guarda legal previst al dret civil català o de resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família), o de l’alumne o alumna si és major d’edat:

- Quan el domicili habitual es troba a l’àrea d’influència del centre: 30 punts.

- Quan a instància del pare o mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet es prengui en consideració, en comptes del domicili habitual, l’adreça del lloc de treball d’un d’ells, i aquesta és dins l’àrea d’influència del centre: 20 punts.

- En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili habitual és al mateix districte municipal on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 15 punts.

- Quan el domicili habitual és al mateix municipi on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 10 punts.

Documentació acreditativa:

- Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres.

- Quan el domicili habitual que s’al·lega no coincideix amb el del DNI, amb el de la targeta de residència on consta el NIE o es tracta de persones estrangeres sense NIE, s’acredita amb el certificat o volant municipal de convivència de l’alumne o alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.

- Quan per aquest criteri es consideri el domicili del lloc de treball, s’acredita mitjançant una còpia del contracte laboral o un certificat emès a aquest efecte per l’empresa. En el cas de treballadors en el règim d’autònoms, es tindrà en compte el domicili acreditat a l’Agència Tributària i s’acreditarà amb còpia del formulari de la declaració censal d’alta, modificació i baixa en el cens d’obligats tributaris (model 036).

c) Renda anual de la unitat familiar:

Quan el pare o mare o tutor o tutora siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció, calculat en funció dels fills a càrrec de la persona perceptora.

- Barem: 10 punts.

- Documentació acreditativa de ser beneficiari de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.

d) Discapacitat de l’alumne o alumna, pare o mare o germans.

Quan l’alumne o alumna acredita una discapacitat de grau igual o superior al 33%, o quan el pare o mare, tutor o tutora, un germà o germana de l’alumne o alumna acredita una discapacitat igual o superior al 33%.

-Barem: 10 punts.

-Documentació acreditativa:

Original i fotocòpia del certificat de discapacitat de la persona que al·lega aquesta condició emès pel Departament de Benestar Social i Família. També s’admeten els certificats de discapacitat emesos pels organismes competents d’altres comunitats autònomes. En tot cas, cal acreditar una discapacitat igual o superior al 33%.

Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tenen reconeguda una pensió d’incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invalidesa i els de les classes passives que tenen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

5.3 Criteris complementaris

a) Pel fet de formar part d’una família nombrosa o família monoparental.

- Barem: 15 punts.

- Documentació acreditativa:

Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.

b) Pel fet que l’alumne o alumna tingui una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs.

- Barem: 10 punts.

- Documentació acreditativa:

Informe emès per un metge o metgessa del sistema públic de salut, o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació corresponent, on s’indiqui expressament que l’alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crònica que li afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i s’hi especifiqui de quina malaltia es tracta.

c) Pel fet que el pare o mare, el tutor o tutora o els germans haguessin estat escolaritzats en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals, al centre per al qual es presenta la sol·licitud.

- Barem: 5 punts.

Es consideren ensenyaments gratuïts i universals el segon cicle d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, els PQPI i els cicles de formació professional de grau mitjà. Els ensenyaments equivalents a aquests en plans d’estudis anteriors són el parvulari, l’EGB o els ensenyaments primaris, el 1r i el 2n curs de BUP o el batxillerat elemental o el batxillerat superior i la FP1, i en general qualsevol ensenyament que es cursava entre els 3 i els 16 anys.

- Documentació acreditativa:

El pare o mare, el tutor o tutora o els germans que han estat escolaritzats en el centre per al qual es presenta la sol·licitud han de facilitar al centre les seves dades perquè el centre pugui fer-ne la comprovació.

 

6. Assignació

Quan l’oferta de places és inferior al nombre de sol·licituds que demanen plaça, l’assignació de places es fa d’acord amb el que estableix el punt 5 de la Resolució.

En el cas de germans que sol·liciten ser admesos en un mateix centre i per un mateix nivell a l’educació infantil o als ensenyaments obligatoris i així ho fan constar a la sol·licitud, els números de desempat que se’ls assignen, d’acord amb el que estableix el punt 7 de la Resolució, són correlatius. Si, per un error detectat després de l’assignació d’aquest número, no ho són, es considera que el número que els correspon és el més petit dels assignats.

L’admissió es fa en un centre. Un cop l’alumne o alumna ha estat admès en el centre, s’adscriu a la llengua estrangera triada.

 

7. Matrícula

a) Alumnes assignats per preinscripció.

Els alumnes admesos han de formalitzar la matrícula en les dates que es detallen en l’apartat 3 d’aquest annex. Si no es formalitza la matrícula durant el termini, cal que el centre al qual s’ha assignat la sol·licitud es posi en contacte amb la família per esbrinar la causa de l’endarreriment o del possible desistiment.

Els alumnes que no formalitzen la matrícula en el període establert es considera que renuncien a la plaça adjudicada, llevat que es produeixi un endarreriment per causes justificades.

A més de la documentació aportada quan es presenta la sol·licitud de preinscripció, per a la formalització de la matrícula cal presentar:

- fotocòpia del carnet de vacunacions on figurin les dosis de vacunes rebudes amb les dates corresponents. Quan no es tingui el carnet de vacunacions s’ha de presentar un certificat mèdic oficial on figurin les dosis de vacuna rebudes amb les dates corresponents (article 4 de l’Ordre de 29 de juny de 1981, per la qual s’aprova l’establiment dels registres perifèrics de vacunacions). Si el nen o nena no han estat vacunats per contraindicació mèdica o per altres circumstàncies, cal presentar un certificat mèdic oficial justificatiu.

- el DNI renovat amb l’adreça nova, si no es va poder presentar amb la sol·licitud de preinscripció.

Els alumnes que tenen els requisits acadèmics en el moment de la matrícula, però que per causes justificades no els poden acreditar amb la documentació corresponent, es matriculen condicionalment.

Els alumnes d’educació secundària obligatòria que han participat en el procés de preinscripció, tenen plaça assignada i estan pendents dels resultats de l’avaluació de setembre, per poder formalitzar la matrícula han de confirmar al centre assignat, durant el període que es recull en l’apartat 3 d’aquest annex, la seva voluntat de mantenir la plaça mentre esperen els resultats de l’avaluació de setembre. Un cop feta l’avaluació, els alumnes que reuneixen els requisits acadèmics per matricular-se, ho han de fer durant el període extraordinari de matrícula de setembre o perden la plaça assignada.

b) Alumnes propis.

Els directors dels centres públics o els titulars dels centres privats concertats han de comunicar als alumnes del centre o als seus pares o tutors si són menors d’edat, el nivell que els correspondria cursar i els han de demanar per escrit la confirmació de continuïtat al centre.

Aquesta confirmació s’ha de fer abans que finalitzi el termini de la confirmació de matrícula o de l’ajustament de l’ESO que es determinen en l’apartat 3 d’aquest annex. La confirmació ha d’incloure, com a mínim, les dades que es detallen a l’apartat 10.2 d’aquest annex.

Els alumnes que no confirmin la seva continuïtat en el període establert, es considera que renuncien a continuar escolaritzats en el centre, llevat dels alumnes amb necessitats educatives específiques, que es considera que continuen si no es manifesta per escrit la seva baixa en el centre.

Si la confirmació es fa abans de les avaluacions finals, quan aquestes s’hagin completat, el centre corregirà, si escau i amb la comunicació prèvia als pares o tutors, el nivell que s’ha de cursar.

c) Matrícula fora de termini.

S’admetrà la matrícula fora del termini establert en l’apartat 3 d’aquest annex, però abans que el centre comenci la gestió de les llistes d’espera i de les noves sol·licituds d’admissió, si la causa del retard és un canvi en l’assignació inicial o una altra causa justificada a criteri del centre.

 

8. Gestió de llista d’espera

Quan un centre té llista d’espera com la que preveu el punt 6.5 d’aquesta Resolució i es produeix alguna vacant com a resultat dels processos de matrícula, d’ajustament de l’ESO, de confirmació de continuïtat dels alumnes o com a resultat d’una baixa fins al dia 4 de setembre de 2015, aquesta vacant s’ha d’oferir, seguint l’ordre de la llista d’espera, als alumnes que no s’han pogut admetre inicialment.

Les llistes d’espera són operatives, en el cas dels ensenyaments d’educació infantil de segon cicle i d’educació primària, des que el centre finalitza la confirmació dels alumnes propis fins al dia 4 de setembre de 2015, sense perjudici que la matrícula d’un alumne o alumna assignat per llista d’espera es pugui formalitzar després d’aquesta data.

Qui rebi l’oferta pot matricular-se en el centre o renunciar-hi. Si opta per matricular-s’hi ha de formalitzar la baixa al centre on estigui matriculat. Si hi renuncia, se l’elimina de la llista d’espera i s’ofereix la plaça vacant al següent de la llista. La gestió d’aquestes llistes d’espera és responsabilitat del centre.

En el cas dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, les llistes d’espera són operatives des que el centre fa l’ajustament de la matrícula prevista per al curs següent, segons el calendari establert en l’apartat 3 d’aquest annex, fins al dia 4 de setembre de 2015, sense perjudici que la matrícula d’un alumne o alumna assignat per llista d’espera es pugui formalitzar després d’aquesta data.

Les sol·licituds d’admissió en el segon cicle d’educació infantil i en educació obligatòria que no s’han pogut incloure en el procés de preinscripció s’atenen, després de la confirmació dels alumnes, en el marc de les places vacants existents, tenint en compte prèviament, si escau, la llista d’espera.

Font: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=685623&language=ca_ES

Descarregat el DECRET SENCER.

PDF

(216.96 KB)

PROPORCIONALITAT, PERCENTATGES I REGLA DE TRES SIMPLE

TEMA 11: PROPORCIONALIDAD Y PORCENTAJE.

PUEDES IR A LOS DISTINTOS APARTADOS A TRAVÉS DE LOS SIGUIENTES ENLACES O RECORRER TODA LA PÁGINA. AL FINAL DE ESTA PÁGINA TIENES UN EXAMEN PARA COMPROBAR TUS CONOCIMIENTOS. ¡BUEN APRENDIZAJE!

PROPORCIONALIDAD

PROPORCIONALIDAD

PROPORCIONALIDAD

HAZ ESTA ACTIVIDAD Y VERÁS QUÉ FÁCIL ES RELACIONAR MAGNITUDES

 

 

REDUCCIÓN A LA UNIDAD Y REGLA DE TRES

CÓMO RESOLVER UNA REGLA DE TRES SIMPLE

PROBLEMAS

 

PROBLEMA DE PROPORCIONALIDAD

juntadeandalucia

PROBLEMAS IMPRIMIBLES. PROPORCIONALIDAD

 

PORCENTAJES

CÓMO HALLAR UN PORCENTAJE

ESCUCHA LA EXPLICACIÓN

¿QUÉ ES UN  PORCENTAJE?

FORMAS DE EXPRESAR LOS  PORCENTAJES Y CÓMO SE CALCULAN

PRACTICA UN POCO MÁS. ESTA ACTIVIDAD ES MUY INTERESANTE

RECUERDA LO QUE SABES

REPASA LOS PORCENTAJES.

(PRESENTACIÓN EN POWER POINT)

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MART

Abans d’ahir es va veure un espectacle celeste admirable. Si vareu estar atents, i havíeu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguéreu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seva forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on surt aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.”

 

FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=270864