Complement Circumstancial.

Les estructures que poden fer de complement circumstancial són:

complement circumstancial

exemples

sintagma nominal

(amb preposició o sense)

Avui hem anat a la platja .

Van arribar el dia de Nadal .

pronom (fort o feble)

Estudiava amb ell . / Hi va anar. (a Vic)

adverbi o locució adverbial

Camina molt . / a les palpentes .

oració

Va entrar quan començàvem .

Et telefonaré en arribar a casa .

Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposició que els encapçali .

• Els complements circumstancials ( CC ) indiquen les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser:

– De lloc:
Dinarem a Barcelona .

– De temps:
Dinarem a les dues .

– De manera:
Caminava a poc a poc .

– De quantitat:
Estudien molt .

– De companyia:
Aniré a Madrid amb en Josep .

– D’instrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra .

• Els complements circumstancials introduïts amb la preposició de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera).

Vinc de casa. ?? En vinc.

• Els complements circumstancials introduïts per altres preposicions se substitueixen amb el pronom hi .

Vaig a casa? Hi vaig.
Fa les línies de tort? Les hi fa.

Els adverbis

Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de l’oració i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser:

• De manera

• bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, a corre-cuita, a l’engròs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor …

• adjectius + -ment : amable ment , trista ment

• De temps

ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, de nit, de dia, a la matinada, a hores d’ara, alhora, encara, al cap de poc…

• De lloc

on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, als afores, d’allí estant, amunt, ençà, on…

• De quantitat

almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res, a més, a més a més, més o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt…

• D’afirmació

sí, oi, també, prou, àdhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de debò…

• De negació

no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no… pas, no gens, i ara !…

• De dubte

potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt convé, per ventura…

Des del punt de vista etimològic, el terme adverbi significa “al costat del verb”. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també pot complementar un adjectiu o un altre adverbi.

En Marc menja molt per dinar. ( complementa el verb )
Fa uns dibuixos molt bonics. ( complementa un adjectiu )
Treballa molt tranquil·lament. ( complementa un altre adverbi )
Una locució adverbial és una combinació fixa de dues o més paraules que fa la mateixa funció que un adverbi.

Tradicionalment, els adverbis s’han dividit en els grups següents:

• De manera

així, a les fosques, bé, de pressa, de sobte, millor…
i els acabats en -ment .

• De temps

abans-d’ahir, ara, avui, demà, demà passat, després, mai més…

• De lloc

a la vora, aquí, damunt, de fora estant, fora…

• De quantitat

força, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica…

Encara que tinguin un comportament diferent, s’han considerat altres tipus d’adverbis:

• D’afirmació

sí, també…

• De negació

no, tampoc…

• De dubte

potser, probablement…

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Cal no confondre els adverbis de lloc pertot , enlloc i enlaire amb les expressions per tot ( per totes les coses ), en lloc ( en comptes de ) i en l’aire ( prep .+ SN).

Hi ha brutícia pertot . ( adverbi : pertot arreu)
La Maria m’agrada per tot . (per totes les coses)
No he vist el vostre gos enlloc . ( adverbi : a cap lloc)
En lloc d’en Jaume, vindré jo. (en comptes de)
Llança la pilota enlaire . ( adverbi : amunt)
El globus se sostenia en l’aire . ( prep .+ SN: dalt del cel)

Adverbis i locucions adverbials de temps

• Cal no confondre l’adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores ( prep. +SN):

Aleshores van arribar els nuvis. ( adverbi : en aquell moment)

Pren-te el xarop a les hores de menjar. ( prep .+SN)

• No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat):

Quant val? ( quantitat )
Vine quan vulguis. ( temps )

• Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens… són variants col·loquials que no hem d’escriure.

• No hem d’usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a :

al matí, al vespre, a la tarda…

• Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera.

Vine més aviat. ( temps )
M’agrada el formatge més aviat sec. ( manera )

• Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article.

Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.)

Adverbis i locucions adverbials de manera

• Els adverbis en – ment conserven l’accent de l’adjectiu a partir del qual s’han format, i sempre es formen amb el femení:

cont í nua / cont í nuament
oberta / obertament
f à cil / f à cilment

• Els adverbis sols i solament són sinònims. La forma “solsament” és del tot incorrecta.

• Quan la locució més aviat expressa manera has d’evitar de substituir-la per l’expressió incorrecta més bé :

Correcta

incorrecta

La trobo més aviat desagradable.

La trobo “més bé” desagradable.

• Observa que la paraula mal és un adverbi de manera, però també pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordarà amb el nom al qual acompanyi:

mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu )

mal fet, mal après, mal portat ( adverbi )

Els adverbis bé/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera:

• Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu:

M’agrada el cafè ben amarg .
adv. adj.

Això està mal fet .
adv. adj.

• Bé i malament modifiquen el verb:

Cuina bé , però menja malament .
verb adv. verb adv.

• No tots els adverbis en – ment són de manera. També poden ser:

• de temps : immediatament, actualment…

• de lloc : externament, localment…

• de quantitat : totalment, aproximadament …

• d’afirmació : evidentment, certament…

• de dubte : possiblement, segurament…

• Quan coincideixen després d’un mateix verb dos adverbis en – ment , no suprimim mai la terminació (- ment ) del primer sinó la del segon, o cap de les dues:

Dormia dolçament i tranquil·la.
Dormia dolçament i tranquil·lament.

Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)

• Cal no confondre almenys amb al menys :

Si vinguéssiu almenys un cop per setmana…
S’assembla al menys baixet.

• Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables):

Hi havia tantes noies com nois ( determinant )
No beguis tant ( adverbi )

• Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom):

No m’agrada gens . ( adverbi )
No té gens de gana. ( determinant quantitatiu )
Avui no ha menjat res . ( pronom = cap cosa)

• No confonguis tant i tan :

• tant va davant o darrere de verb i davant del nom:

Ens agrada tant.
No mengis tant (de) pa.

• tan va davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial:

És tan bonic…
Camina tan lentament com parla.

• Prou és sinònim de suficientment . Cal evitar la construcció el suficientment:

Em sembla prou interessant.

• Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més , a més a més , de més a més , encara , demés .

• Fixa’t que tot , com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l’adjectiu que modifica:

L’ he vista tota sola.
Totes estaven morenes.

Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article:

Ha viatjat per tot Amèrica.
Ha viatjat per tota l’Amèrica del Sud .

• Observa que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a :

Torna a l més aviat possible.

Adverbis i locucions adverbials de lloc

a baix, baix al voltant
a dalt, dalt allà
al damunt, a sobre, damunt, sobre arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu
a darrere, al darrere, darrere avant, endavant
a davant, al davant, davant ençà
a dins, a dintre, dins, dintre endins, endintre
a la vora, a prop, prop enlaire
a sota, davall, sota enllà
ací, aquí enlloc
al capdamunt enrere, endarrere
al capdavall onsevulga, onsevulla

Adverbis i locucions adverbials de temps

a l’hora baixa, a la tarda, al migdia, a mig matí, al matí, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d’alba…
a la bestreta, a l’avançada, per endavant
a terminis (pagar)
a vegades, de vegades
abans-d’ahir
ahir
aleshores, llavors
alhora
anit, anit passada
anit, aquesta nit
aviat
com més aviat millor
d’ara endavant
d’hora
de seguida, tot seguit
de tant en tant
demà passat
encara
enguany
havent + participi : havent sopat, havent acabat…
ja
l’endemà
mai, mai de la vida, mai més
mentrestant
sempre, tothora

Alguns adverbis de temps que són cultes o propis només d’algunes zones

adés = ara mateix (en un temps, passat o futur, pròxim)
adesiara = de tant en tant
continent, encontinent = immediatament
dejorn = de bon matí
suara = no fa gaire
tantost = tot seguit
tost = aviat
tostemps = sempre

Adverbis i locucions adverbials de manera

a cau d’orella
a coll
a collibè
a contracor
a corre-cuita
a dojo
a la fi
a la força, per força
a la menuda
a la valenta
a les fosques
a les palpentes
a manta
a peu coix
a poc a poc
a pols
a posta (= expressament )
a raig fet
a tort i a dret
a ulls clucs
al cap i a la fi, comptat i debatut
al detall
alt
amb prou feines, a penes
baix
d’allò més
d’amagat
d’esma
de bat a bat
de biaix, de gairell
de bocaterrosa
de bon grat, de tot cor
de bracet
de cap a cap
de cap a peus
de cap i de nou
de corcoll
de debò
de fit a fit
de gom a gom
de mal grat
de panxa enlaire
de passada
de pressa
de puntetes
de sobte, de cop, de cop i volta, tot d’una, tot d’un plegat
de valent
en dejú
en doina, en orri
en va, debades, endebades
fil per randa
fins, fins i tot
frec a frec
gairebé
mal, malament
més aviat
només, sols, solament
sense solta ni volta
si fa no fa
sobretot
tant sí com no
tot
xano-xano, xino-xano

Palíndroms

Palíndroms???

QUÈ SÓN????

Els palíndroms són una tirallonga de paraules formant una frase, que tant es pot llegir del dret con del revés. Llegeix-les i sorprent-te. Algunes estan agafades pels pèls, que hi farem!

Un pop nu

Casa a sac

La xineta petonera, mare, no té pa, te, ni xal

Allí, la tortuga nua fa un agut rot a l’illa

No sap pas on

El bon català aporta la tropa a l’atac noble

I ara calla carai

PALÍNDROMS <=== SÓC CLICABLE!

Bona lectura del revés!

Anna Mª

L’eclipsi en directe

Eclipse de sol, el proper 20 de març

Valencia-20150320-1011El matí del divendres dia 20 de març la Lluna passarà per davant del Sol. Aquest encontre còsmic entre els dos principals astres del cel rep el nom d’eclipsi de Sol.

Des del nostre país, però, la Lluna no arribarà a cobrir tot el disc solar. Només podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Sol en que, durant la fase de màxim, no s’arribarà a tapar més del 70% del Sol.

La Lluna si que cobrirà completament el Sol en una estreta franja situada en l’Atlàntic Nord. Tenint en compte la rotació de la Terra però sobretot el moviment de la Lluna en la seua òrbita, l’ombra lunar anirà recorrent una zona de la Terra formant l’anomenada banda de totalitat que començarà a l’est de la costa del Labrador en el Canadà, creuarà l’oceà Atlàntic nord sense tocar terra excepte en els arxipèlags de les illes Feroe (Dinamarca) i de les illes Svalbard (Noruega) en l’oceà Àrtic. L’eclipsi total acabarà molt prop del Pol Nord, a una latitud de 88º.

SE2015Mar20TDes de casa nostra el veurem parcial, amb un enfosquiment del disc solar cada vegada major a mesura que es situem més al nord.

El Sol es taparà més a Girona (64.1%) i molt menys a Alacant on només es taparà un 59.3%.

A causa del moviment en la seua òrbita, la Lluna es mou d’oest a est en el cel de dia en dia. Per això el nostre satèl·lit començarà a cobrir el Sol per la part dreta. Serà el moment del primer contacte que ocorrerà al voltant de les 9:10 (els moments exactes a la taula). Mentre passen els minuts, la Lluna progressarà sobre el disc solar, movent-se cap a l’esquerre i l’anirà cobrint fins arribar a un poc més del 60% d’enfosquiment. Aquest serà el moment del màxim de l’eclipsi que ocorrerà cap a les 10:10. A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà retirant i eixirà completament del disc solar cap a les 11:20.

solarEclipse_Valencia_2015-03-20

Al lloc web de divulgació Serviastro de la Universitat de Barcelona s’ha creat una pàgina especial sobre l’eclipsi que vos anime a consultar. Han publicat fins i tot un fullet d’informació. A continuació podeu veure una taula amb unes quantes ciutats del país amb l’horari (hora local) de les diferents parts de l’eclipsi feta a partir de la taula que presenten a la web. La diferència de valors de la taula amb les dades de la figura de l’Observatori Nacional es causada pels diferents programes de càlcul usats.

Unitat 5 – Les activitats econòmiques a Espanya

1. Introducció i mapa conceptual:

Espanya té una població activa de 21 milions de persones. Els sector primari és el que menys gent treballa, el sector secundari ocupa la segona posició pel que fa al nombre de treballadors i el sector terciari és on treballa la major part de la població activa (8 milions de persones) i aporten un gran valor econòmic.

Fixa’t en aquest esquema:
2. El sector primari:
3. El sector secundari:
4. El sector terciari:

Mario Gonzalez Martino,

(2418k)

Mario Gonzalez Martino,

Mario Gonzalez Martino,

Mario Gonzalez Martino,

 

Aquest dijous la Lluna plena serà la més petita de l’any

Aquest és també l’apogeu més pròxim fins al 27 de gener del 2032

La lluna plena, en una nit estrellada.

ARXIU

La lluna plena, en una nit estrellada

 

La segona Lluna plena de l’any es produeix aquest dijous, 5 de març, i es mostrarà una mica Més petita del normal, vista des de la Terra. Aquesta minilluna serà la Lluna plena més petita del 2015.

La fase completa es produirà a les 18.07 UTC, una mica més de 10 hores després de l’apogeu (el punt de més distància de la Terra). Aquest mes l’apogeu és excepcionalment distant, amb 406,385 quilòmetres del centre de la Terra al centre de la Lluna. Això és només 80 quilòmetres menys que l’apogeu més distant del 2015, el 14 de setembre, que es produirà, no obstant, a prop de la Lluna Nova.

L’apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 quilòmetres de distància. Aquest és també l’apogeu més pròxim corresponent a una Lluna plena fins al 27 de gener del 2032.

Igual que una superlluna, una minilluna és una lluna plena que es produeix dins de les 24 hores, en aquest cas, de l’apogeu.

El camí de la Lluna aquesta setmana es dirigeix cap al puntequinoccial de tardor a la constel·lació astronòmica de Verge, al seu pas per Leo i travessa la cantonada de la constel·lació no zodiacal Sextant, informa Universe Today

Documentació i criteris de prioritat

Clica la imatge:
Accés als estudis

Documentació i criteris de prioritat

Juntament amb la sol·licitud de preinscripció (o de la impressió de la sol·licitud que s’ha enviat per Internet) cal presentar ladocumentació en el termini establert, preferentment en el centre que s’ha demanat en primer lloc.

A cada sol·licitud se li assigna de manera aleatòria un número que ha de servir per ordenar-les en cas d’empat.

Quan el nombre de sol·licituds d’admissió és superior a l’oferta de places s’apliquen, per ordre: els criteris de prioritatespecífics, els criteris generals i els criteris complementaris.

Aquests criteris, i el barem de punts que tenen associat, permeten puntuar objectivament totes les sol·licituds d’admissió i poder ordenar-les. El barem s’aplica en relació amb el centre demanat en primer lloc i es manté per la resta de peticions. En les situacions d’empat que es produeixin després d’aplicar aquests criteris, l’ordenació de les sol·licituds afectades es fa per sorteig públic.

A) Documentació identificativa (s’ha de presentar en tots els casos)

  • Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si l’alumne/a està en situació d’acolliment, la resolució d’acolliment del Departament de Benestar Social i Família.
  • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol.licitant (pare, mare, tutor o tutora o guardador o guardadora de fet) o, si la persona sol.licitant és estrangera, de la targeta de residència on consta el NIE o del passaport. Si es tracta d’estrangers comunitaris, document d’identitat del país d’origen.
  • Original i fotocòpia del DNI de l’alumne o alumna en cas que sigui major de 14 anys o tingui DNI tot i ésser menor de 14 anys.
  • Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual) del nen o nena. Si no se’n disposa el Departament d’Ensenyament consultarà el codi CIP de la targeta sanitària individual al CatSalut.

De forma extraordinària, les dades d’identificació o de filiació dels alumnes estrangers també es poden acreditar amb el document d’identitat, el llibre de família del país d’origen o la documentació alternativa que la persona pugui aportar.

B) Documentació acreditativa del criteri o els criteris de prioritat (s’ha de presentar només per al criteri o els criteris de prioritat al·legats a la sol·licitud de preinscripció)

Criteri específic

  • Té preferència l’alumnat que procedeixi dels centres i ensenyaments que hi són adscrits.
    • No s’ha de presentar documentació.

Criteris generals

  • Germans escolaritzats al centre o pares o tutors legals que hi treballin.
    • Quan l’alumne o alumna té germans escolaritzats al centre educatiu o pares o tutors legals que hi treballen: 40 punts.
      Aquesta puntuació també s’aplica per accedir a un centre públic quan el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció.S’entén que un alumne o alumna té germans escolaritzats al centre quan aquests hi estan escolaritzats en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció.Aquest criteri és aplicable als infants i als joves en situació d’acolliment familiar atenent a la composició de la família acollidora.

      S’entén que un pare o tutor legal hi treballa quan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció exerceix en el centre una activitat continuada amb una jornada mínima en el centre de 10 hores setmanals, amb el corresponent nomenament d’interí o substitut o amb un contracte laboral o administratiu.

      Documentació a presentar:

      • El centre comprova directament aquestes circumstàncies.
      • Si s’al·lega que el germà o germana està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció cal presentar un certificat del centre on està escolaritzat.

 

  • Proximitat del domicili habitual de l’alumne o alumna al centre o proximitat del lloc de treball del pare, la mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet.
    • Quan el domicili habitual estigui a l’àrea d’influència del centre: 30 punts.
    • Quan a instància de la persona sol·licitant es prengui en consideració l’adreça del lloc de treball del pare, la mare, el tutor o la tutora, el guardador o la guardadora de fet, i aquest és dins l’àrea d’influència del centre: 20 punts.
    • En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili habitual és al mateix districte municipal on està ubicat el centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 15 punts.
    • Quan el domicili habitual és al mateix municipi del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència: 10 punts.Documentació a presentar:
      • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres.
      • Quan el domicili habitual que s’al·lega no coincideix amb el del DNI, amb el de la targeta de residència on consta el NIE o es tracta de persones estrangeres sense NIE, certificat o volant municipal de convivència de l’alumne o alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.
      • Quan per aquest criteri es consideri el domicili del lloc de treball, còpia del contracte laboral o d’un certificat emès a aquest efecte per l’empresa. En el cas de treballadors en el règim d’autònoms, es té en compte el domicili acreditat a l’Agència Tributària i s’acredita amb una còpia del formulari de la declaració censal d’alta, modificació i baixa en el cens d’obligats tributaris (model 036).
  • Renda anual de la unitat familiar
    • Quan el pare o la mare, el tutor o la tutora, siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció, calculat en funció dels fills a càrrec de la persona perceptora: 10 punts.
      • Documentació acreditativa de ser beneficiari/ària de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.
  • Discapacitat de l’alumne o alumna, pare, mare o germans
    • Quan l’alumne o alumna acrediti una discapacitat de grau igual o superior al 33%, o quan el pare, la mare, tutor o tutora, un germà o una germana de l’alumne o alumna acrediti una discapacitat igual o superior al 33%: 10 punts.Documentació a presentar:
      • Original i fotocòpia del certificat de discapacitat de la persona que al·legui aquesta condició, emès pel Departament de Benestar Social i Família.
      • També s’admeten els certificats de discapacitat emesos pels organismes competents d’altres comunitats autònomes.
      • Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d’incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invalidesa i els de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.


Criteris complementaris

  • Si l’alumne o l’alumna forma part de família nombrosa o monoparental: 15 punts.Documentació a presentar:
    • Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.
  • Si l’alumne o alumna té una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs: 10 punts.Documentació a presentar:
    • Informe emès per un metge o metgessa del sistema públic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació corresponent, en què s’indiqui expressament que l’alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i s’hi especifiqui de quina malaltia es tracta.
  • Si el pare, la mare, els tutors o els germans han estat escolaritzats, en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals, al centre per al qual es presenta la sol·licitud: 5 punts.
    • Són ensenyaments gratuïts i universals: el segon cicle d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial (PQPI) i els cicles de formació professional de grau mitjà.
    • Són equivalents a aquests ensenyaments: el parvulari, l’educació general bàsica (EGB), els ensenyaments primaris, el 1r i 2n curs de batxillerat unificat polivalent (BUP) o el batxillerat elemental o el batxillerat superior, i la FP1, i en general qualsevol ensenyament que es cursava entre els 3 i els 16 anysDocumentació a presentar:
      • La persona escolaritzada en el centre per al qual es presenta la sol·licitud ha de facilitar al centre les seves dades perquè aquest pugui comprovar-ho.