AI SE EU TE PEGO CARNESTOLTES

Festa, Festa
això és una
gran festa,
Ai! com m’ho
passo
Ai!Ai! com m’ho
passo
Disfressa’t
Disfressa’t
i surt a donar
voltes
Ja és
Carnestoltes!!!!
Ja és
Carnestoltes!!!
Al febrer fem
una gran
festa
Ai! que bé que
ens ho
passarem
perquè celebrem
carnestoltes
I disfrassats anirem
pel carrer!!
Festa, Festa
això és una
gran festa,
Ai! com m’ho
passo
Ai!Ai! com m’ho
passo
Disfressa’t
Disfressa’t
i surt a donar
voltes
Ja és
Carnestoltes!!!!
Ja és
Carnestoltes!!!
Pots trobar pallassos
i montres
arlequins, bruixots
o animals
tot això i moltes
més coses
I és què l’hora
del carnaval
Festa, Festa
això és una
gran festa,
Ai! com m’ho
passo
Ai!Ai! com m’ho
passo
Disfressa’t
Disfressa’t
i surt a donar
voltes
Ja és
Carnestoltes!!!!
Ja és
Carnestoltes!!!

DENIP, 30 de gener

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

El dia 30 es celebra a tot el món el dia escolar per la no violència i la pau. Perquè el dia 30 de gener?? Perquè és l’aniversari de la mort d’en Gandhi.

A l’escola ho celebrarem el dia 30 de gener a la tarda. Sortirem al pati tots junts a cantar.

Mira el cel al capvespre i …

La “parelleta” estel·lar: Venus i Mercuri!

Enric Agud  
Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Aquests dies, just a la posta del Sol, si mireu a l’oest ( cap a on s’haurà acabat d’amagar el Sol) podreu veure una parella d’astres que brillen al cel. Són Venus i Mercuri. Una mica més amunt hi ha Mart.

Tres planetes en una sola mirada. Aprofiteu per veure’ls si teniu l’ocasió!

FONT: http://www.surtderecercapercatalunya.cat/

DENIP: Dia escolar de la pau i la no violència.

DENIP: Dia de la pau i la no violència, la celebrem aquest any el dimecres 30 de gener.

 

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013) va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

Es commemora en aquesta data tal diada ja que és la data que va morir MMohandas Karamchand Gandhi (2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se’l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa “gran ànima”; prové de les formes del sànscrit maha -“gran” i atma -“ànima”). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l’ús de la no-violència.

 

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l’Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l’any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Naixement Mohandas Karamchand Gandhi: 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, Índia Britànica.

Defunció: 30 de gener de 1948 (als 78 anys) a Nova Delhi, Índia.
Causa de la mort: Assassinat en un tiroteig.
Sepultura: Raj Ghat, Nova Delhi.
Nacionalitat: Índia.
Altres noms: Mahatma, Bapu.
Alma mater: University College de Londres.
Conegut per: Figura clau en el Moviment d’independència de l’Índia i com a Líder pacifista i de la Resistència no-violenta.
Fundador del Satyagraha.
Creences religioses: Hinduisme
Muller: Kasturba Gandhi
Fills/es: Harilal, Manilal, Ramdas, Devdas
Pares: Karamchand Gandh i Putlibai Gandh

Gandhi i la seva esposa Kasturba al 1902

Signatura:


Dia del DENIP: descarrega’t la lletra