Article destacat

Carpeta d’aprenentatges d’estiu de 6è.

INSTRUCCIONS:

  1. L’arxiu anomenat GENERAL l’ha de fer tothom.
  2. la resta d’arxius l’heu de fer qui hagi suspés aquella assignatura, i
  3. els qui se us recomani fer-lo, això ho direm als papis/mamis el dia 26 (de 9 a 13h)
  4. els quaders de matemàtiques que es proposen són una suggerència, és a dir que els faci voluntàriament qui vulgui ( no cal presentar-lo al tutor de l’ESO)

FORMAT ( .pdf) per fer els deures d’estiu a mà.

MATES Activitats reforç estiu

ENGLISH Activitats reforç d’estiu

GENERAL Activitats reforç estiu

LENGUA CASTELLANA Activitats reforç d’estiu

LENGUA CASTELLANA Correcció

LLENGUA CATALANA Activitats reforç d’estiu

Bona feina i bones vacances!!!

AM

Tom Sawyer

HUCKELBERRY FINN

Símil de com cal fer-ho:

Les aventures de Tom Sawyer

Les aventures de Tom Sawyer és una novel·la de l’escriptor nord-americà Mark Twain publicada el 1876. El llibre relata uns mesos en la vida d’aquest nen que viu en una ciutat petita prop del riu Mississipí, criat per la seva tia Polly, que se l’estima molt però que a la vegada és estricta. Tom contempla el món d’una manera molt diferent a la dels adults amb qui ha de conviure. Més rebel encara és el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom que és envejat pels altres a causa de la forma de vida que porta. Aquests dos nois, Tom i Huckleberry Finn, viuran aventures de tot tipus, fins que finalment acabaran creixent i deixaran de ser nens per arribar al món dels adult.

Descripció de l’obra

Les aventures de Tom Sawyer és el relat d’uns mesos en la vida de Tom Sawyer, un nen que viu en una ciutat petita del sud-oest dels Estats Units a la vora del riu Mississipí. Criat per la seva tia Polly, que el vol de cor però que el sotmet a una disciplina que se li fa absurda i desagradable, Tom contempla el món d’una manera molt diferent a com ho fan els adults amb els que ha de conviure. Precisament perquè existeix aquest distanciament ens entreté amb les seves reaccions divertides i nobles. Més agrest i rebel contra aquest univers de la gent gran és el seu amic Huckleberry Finn (anomenat Huck), el company ideal de Tom que és envejat pels altres nens que contemplen en la seva vida una forma d’existència que a ells els agradaria portar. Junts viuran aventures humorístiques i dramàtiques de les que podran sortir més airosos del que hagués pogut fer-ho qualsevol adult. Al final (tan sols en aparença) tant Tom com Huck acabaran sent conduïts a aquest context de persones que creixeran i deixaran de ser nens.

Argument

Tom Sawyer és un noi orfe que viu amb la seva tia Polly a Saint Petersburg, un poble situat a la riba del riu Mississipí, als Estats Units, a mitjan segle XIX. Viu amb els seus germanastres Sid i Mary, completament oposats a ell.

Amb qui s’avé més és amb Joe Harper, un company d’escola i, especialment, amb Huckleberry Finn, un altre orfe, que viu sol i abandonat de la mà de Déu, com un indigent menor d’edat. Una nit, amb la companyia de Huck, acudeix al cementiri amb un gat mort amb la intenció de fer un conjur perquè li desapareguin els grans de la cara. Allí són testimonis de l’assassinat d’un jove metge, el doctor Robinson, a mans d’un indi, Joe, que en companyia del vell borratxo Muff Potter, ajudava el jove metge en assumptes poc legals. L’indi aprofita l’estat ebri del vell Potter per acusar-lo de l’assassinat que ell ha comès. Tom i Huck fan un pacte de silenci segellat amb sang per no dir res sobre l’afer.

Un dia Tom va a una cova amb Becky i es perden durant tres dies. El poble es mobilitza per poder rescatar-los, però no ho aconsegueixen. Finalment, aconsegueixen sortir gràcies a Tom. Mentrestant, Huck segueix Joe i el seu acompanyant fins a la casa de la vídua Douglas, a qui pretenen robar i malferir. Huck corre fins a una casa veïna i relata els fets al vell gal·lès que l’habita. Ell i els seus fills aconsegueixen salvar la vídua, però no enxampen els malvats.

El jutge Thatcher decideix cobrir amb una planxa de ferro l’entrada de la cova perquè no s’hi produeixin més desgràcies; com que Joe era a dins, hi mor. Tom i Huck tornen a la cova on l’indi Joe havia amagat un tresor i d’aquesta manera es fan rics i es converteixen en herois.

Personatges

  • Tom Sawyer és el protagonista de la història. És un noi trapella i despert que, tot i obrar de manera inconscient i poc responsable, té un bon cor. La seva personalitat evoluciona al llarg de la novel·la: quan es converteix en algú popular, es fa més responsable. No li agrada gaire l’escola, però sí que respecta els amics i la noia que estima. És extremadament supersticiós.
  • Huckleberry Finn és l’amic per excel·lència de Tom. També és orfe, però no viu en família, sinó completament sol, per això té un aspecte deixat i és insegur. No té responsabilitats de cap mena i tot li és igual. Li agrada viure lliure i no tenir lligams de cap mena. És supersticiós, no va a l’escola i és barroer en les relacions socials.
  • L’indi Joe és el dolent de la trama. És un home inexpressiu, que busca venjar-se de tots aquells que l’han tractat malament durant la seva vida. Rancuniós, no accepta la seva condició social i es rebel·la mitjançant la violència i el crim. Delinqueix, assassina, menteix i roba. Té la fi que, segons el poble (i també l’autor), es mereix.
  • La tia Polly és la tutora de Tom. Vol una vida ordenada per al seu nebot i es desespera en veure com ell no aprofita tot allò que se li ofereix. S’enfada sovint, castiga en Tom, però al final sempre té remordiments i es posa en la pell del pobre orfe per comprendre’l. És una dona dura de “façana”, però molt amorosa i compassiva envers les accions i les bretolades del seu protegit.
  • Becky Thatcher és la nena de bona família que acaba d’arribar al poble. Eixerida i coqueta, té tantes ganes com en Tom d’iniciar-se en l’etapa dels enamoraments. És femenina i passiva i no reacciona amb contundència davant de situacions extremes (com a les coves).

 

És temps de Cireres…

Temps de cireres
Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats
Diferents poblacions, Fins a final de juny


Cireres acabades de collir


La cirera i el disseny gràfic


Les cireres al cirerer


La cirera té moltes propietats


Preparant les cireres collides


Mostra de cireres a Santa Coloma de Cervelló


Parada de cireres a Llers

Coincidint amb l’època de fructificació de les cireres -des de finals de maig i fins al juliol- les parades dels mercats s’omplen d’aquests petits fruits i diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita.

El cultiu del cirerer

El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les Rosàcies que floreix, si la meteorologia és favorable, entre l’abril i el maig i que fa les cireres tot seguit, entre maig i juliol. La dita popular així ho recull quan diu que “Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats”. Procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat des de molt antic per diverses raons: per la seva gran adaptabilitat mediambiental; per la qualitat de la seva fusta i finalment, per l’exquisit sabor i les propietats del seu fruit: la cirera.

El cirerer és un fruiter que es cultiva intensivament al Priorat, l’Empordà, l’Alcoià, les Terres de l’Ebre o Mallorca, tot i que el Baix Llobregat és la primera comarca productora de cireres de Catalunya, amb el 33% de la producció total.

La cirera: varietats, propietats i productes

La cirera és una drupa vermella de dos a tres centímetres amb un pinyol que conté una ametlla agre. Hi ha moltes varietats de cireres, d’entre les que destaquen: la Burlat, la Lapins, Marvin, Picota, la Castanyera (Cristobalina o ramellet), la Cuallarga, la Forta, la Villareta, la Garrafal, la Jaboulay, la Papiol, la Hedelfigen, Starky Hardy Giant, Sweetheart, etc; cadascuna d’elles amb les seves particularitats de tamany, color, textura i sabor.

Les cireres contenen un 80% d’aigua, sucres, sals minerals, vitamines, àcids orgànics, col·loides i algunes proteïnes. Són una font d’alimentació rica en principis biològics actius i tenen propietats diürètiques, depuratives i refrescants.

La cirera a més de consumir-se com a fruit, també s’utilitza per a fer coques, confitures, melmelades i un licor, el “kirsch”, un aiguardent que es fa destil·lant el suc de cireres fermentat. Ara bé, de les cireres també se’n fan productes cosmètics: hidratants, suavitzants i nutrients.

Les festes de la cirera

Les festes de la cirera són totes aquelles manifestacions festives (exposicions, concursos, fires, mercats i festes) que celebren l’arribada dels primers resultats de la collita i estan destinades a donar a conèixer les cireres de la temporada. Tot i que diversos processos estan transformant el cicle tradicional de la collita de cireres al nostre país, la majoria d’aquestes celebracions tenen lloc entre maig i juliol, coincidint amb l’època de fructificació natural dels cirerers.

En algunes poblacions, es tracta de celebracions festives destinades a celebrar l’inici de les tasques de recol·lecció de la cirera i a donar a conèixer els primers fruits de la collita de l’any en curs. Les més importants són les del Baix Llobregat (Sant Climent, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló, Papiol, etc), les de l’Empordà (Llers, Terrades, etc) i les de les terres de l’Ebre (Miravet, etc)

En aquestes festes, les cireres es poden comprar i vendre, però sobretot estan destinades a possibilitar el tast i la degustació del producte de la collita als visitants. Per això, en alguns casos (Sant Climent de Llobregat) les cireres són les protagonistes de concursos, competitius o no, destinats a posar en valor el producte de forma artística. En d’altres, s’organitzen curiosos concursos, com el Concurs Infantil d’Escopir Pinyols de Cirera de Santa Coloma de Cervelló o el de Miravet o com el Concurs de Menjar Cireres de Sant Climent de Llobregat. Finalment, en algunes poblacions la cirera fins i tot ha origininat danses (Santa Coloma de Cervelló) i peces musicals populars (Sant Climent de Llobregat)

Text: Redacció festes.org

Colònies 2015 a Flix

Hola MARES, PARES, GERMANS, ÀVIES/AVIS, TIETS/TIETES i família en general!!!

Com heu pogut veure s’ho han passat d’allò més bé! El motiu ha estat clau: perquè s’han portat genial! Impecable el seu comportament i relació amb els educadors, metres, monitors, personal de cuina, administradors, clients de l’hotel, dj i els seus iguals! Podem garantir que tenen habilitats socials i molt bones i que han sabut col·laborar en les tasques i ajudar-se entre ells.

Tot això ha estat molt gran, ja què ens diu que s’estan fent grans i que maduren amb la naturalitat que ho han de fer. Però encara molt més gran, si cap, són AQUESTES FAMÍLIES que us heu apropat als vostres estimats petits/es a través d’aquest, per a mi, entranyable medi digital. Us ho agraeixo de tot cor! Sou unes famílies fantàstiques!!!

Gràcies a tots/es!

Petons i abraçades C i AM

Subidon, subidon!!

 

Ahir a la discoteca vam ballar fins la1a.m.

El DJ era molt enrotllat.Vam ballar totes les cançons, encara estem de resaca! Però va valdre la pena.

Avui em anat al castell de Flix,  però al pujar feia molta calor.

Després vam anar a un refugi antiaeri.

Van veure un vídeo sobre les guerres carlines.

Valeria i Gerard

ENCARA HI FALTAVA MÉS

El dijous 11 de juny, per a la tarda, vam fer Tir amb Arc i a més vam fer hoquey. Ens ho hem passat ”bomba” i alguns es donaven cops d’estick :-P . Seguidament hem anat a la piscina hi ha sigut la ”repera”, però no ha durat gaire ja que ens ha plogut :cry: . I per a la nit discoteca. Segur que ens ho passarem molt bé 8-) .

Dels reporters:

Nil i Bruno.

JOC DE NIT I RESERVA NATURAL!!!!

Aquesta pasada nit, la gresca ha regnat a l’alberg !!!!.

Ahir a la nit , vam jugar ha trovar ossos pel camp. Ens ho vam passar molt bé, pero com vam acabar molt ràpid vam jugar a un altre joc (proba o veritat).

Ens hem llevat a les vuit i hem esmorzat molt. :-P

Hem anat a la reserva natural de Sebes. Ha estat molt divertit, ens han ensenyat diverses coses com per exemple l’anellament d’aus per poder-los datar i comptar els que migren per allà. Hem retornat a casa on han vingut dos monitors amb els que hem fet tir amb arc. Ara anirem a la piscina i despres  a sopar. Seguidament a la discoteca i demà us farem cinc cèntims de com ha estat.

Petons i abraçades molt grans des d’aqui,

Paula i Ingrid. :-o

Bona nit a tothom!

Hem fet el joc de nit. les senyus ens han explicat una historia verídica i real de les guerres carlines que van ocórrer en aquestes contrades, després ens ha explicat la llegenda!

Ossos fosforescents dels cadàvers dels qui lluitaven per a la defensa del seu futur Rei favorit o el Arxiduc Carles d’Àutria o el borbó Felip V, fill del rei Lluis XiV. Uns contra els altres i dos nens castigats,  confabulats amb les senyus i disfressats per fer-nos por per haver posat sal al menjar de les senyuretes. tot plegat un joc divertit, on encara ens hem cansat més si cabia!

Ara a dormir que demà ens espera un dia d’excursió a estudiar les cigonyes. Aquí n’està ple!

Bona nit pares, mares, germans/es i familia en general!

P.D.: ZZzzzZzZZZzzzzzzzzzZZzzzZZZZZZZZzZZZZz

 

Els reporters Salimu i Achraf

NAVEGANT PER L’EBRE.

Aquest migdia va ser el primer àpat  en l’alberg. El primer plat va ser macarrons amb tomàquet, carn picada i formatge, el segon plat saltxitxes i patates fregides.Finalment el postre un plàtan.

Desprès de dinar hem estat jugant una estona a la gespa que hi ha darrere de l’alberg. A continuació ens han cridat per canviar – nos de roba per anar al riu a fer caiac.Primerament de tot els monitors ens han fet una explicació de com remar. Alguns de nosaltres hem remat com veritables professionals.

Ha estat molt divertit ningú ha caigut a l’aigua, i no ha plogut.

Hem estat navegant al voltant d’una hora i mitja. A continuació els monitors ens han donat una bossa amb el brenar. Després ens han fet una explicació d’un pas de barca que hi ha prop de Flix. A continuación hem anat a la piscina i ens ho hem passat molt i molt bé.

 

Els reporters Mario i Alba.

JA HEM ARRIBAT !!

Avui a les 9 del matí els alumnes de 6é han sortit de l’escola Cirera cap a Flix ( Tarragona ). El camí ha estat llarg i divertit. Pel camí hem estat veien la pel·lícula Els Pirates del Carib. Hem parat sobre les 11:30 per esmorzar i anar al lavabo. Per les finestres de l’autocar hi havien unes vistes magnífiques com :

El Castell de Flix, la Central nuclear, el riu Ebre … tot molt espectacular. Ens hem cagat de por al veure el riu tan gran i ample. A veure qui s’hi fica a dins aquesta tarda, per fer el caiac. Ha plogut durant el viatge però ara no plou! Núvol si que ho està, ai, ai, ai!!!

Ara ja hem arribat i ens hem trobat a la Lorena que ens ha explicat unes quantes pautes sobre la casa. També ens hem trobat a la Cristina que és la que ens acompanyarà a totes les activitats que farem sobre aquests tres dies.

 

Ja ens hem instalat, ara anirem a menjar.

BON PROFIT !

WEB de l’alberg del viatge de fi de curs!

Per a tots els qui vulguin saber la web de la casa de colònies… aquí la teniu:

http://www.vilarriudebaix.com/home_alberg.asp?idioma=es

Espero que us agradi tant com ens agrada a nosaltres, sobretot a la Maria.

Últimes reformes a la casa:

https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/u/0/?ui=2&ik=e6d06c610c&view=att&th=13b278cfed603b3b&attid=0.3&disp=inline&safe=1&zw&saduie=AG9B_P8XVuknhhG94HMHpbo6gaJk&sadet=1354020995704&sads=LMysYORv4CMagKzf2HvJ-bxrDfI

Ja teniu les bosses preparades?

Hola a tots i a totes!

Sols resten dies per l’anada al Viatge de Fi de Curs.

Us volem recomanar que estigueu tranquils i gens neguitosos. Dormiu plàcidament i tranquil·lament per poder agafar forces per tot el que ens espera que és molt i molt divertit!

El temps estarà una mica tèrbol, és a dir, sol i clarianes, tot i que les temperatures màximes seran de l’ordre dels 26ºC.

ÚLTIMA ACTuALITZACIÓ:

Recordem als pares, mares i familiars que anireu trobant les últimes notícies sobre les colònies que ells mateixos, els vostres fills/es aniran escrivint quan ens sigui possible.

Us explicaran:

  1. com estem,
  2. si hem arribat bé,
  3. alguna anècdota,
  4. si s’han menjat tot els àpats,
  5. si ens ho estem passant bé,
  6. si…

bé esperem els vostres comentaris per poder tenir comunicació tant d’aquí com cap allà!

Ens trobem al Torrent de la Pólvora a les 8:30h per anar carregant les bosses i/o motxilles. Es preveu la partida a les 9h en punt tenint en compte cinc minuts de cortesia pels més dormilegues!

Els mestres de CS.

ALBERG

Cliqueu el logotip per si us cal saber la localització, els telèfons i les dades de l’alberg ->>>

ON ESTEM

Ens trobem a Flix, municipi de la Ribera d’Ebre i les distàncies fins aquestes ciutats són:

Reus: 64,5 Km

Tarragona: 76,5 Km

Lleida:56,1 Km

Tortosa: 66,5 Km

Barcelona: 171,1 Km

Girona: 267 km

Sebes i Meandre de Flix: Entorn d’Aprenentatge

Camí de Sebes s/n43750

Flix (Tarragona)

Telf: 685 670 693 o 977 26 51 12

eda-flix@xtec.cat

www.xtec.cat/eda-flix

Allotjament: Alberg Rural Vilar Riu de Baix

Camí illes s/n43750

Flix (Tarragona)

Telf: 977 26 53 72

Fax: 977 26 53 73

alberg@vilarriudebaix.com

http://www.vilarriudebaix.com

Per arribar a l’alberg, visiteu l’enllaç següent i cliqueu a

Com s’hi va:

Mostra Vilar Riu de Baix en un mapa més gran

Recordeu sols heu de fer ús d’aquestes dades si teneiu alguna urgència personal i/o familiar que no es pugui resoldre des de l’escola.

 

Els mestres de l’Escola Cirera.

Complement Circumstancial.

Les estructures que poden fer de complement circumstancial són:

complement circumstancial

exemples

sintagma nominal

(amb preposició o sense)

Avui hem anat a la platja .

Van arribar el dia de Nadal .

pronom (fort o feble)

Estudiava amb ell . / Hi va anar. (a Vic)

adverbi o locució adverbial

Camina molt . / a les palpentes .

oració

Va entrar quan començàvem .

Et telefonaré en arribar a casa .

Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposició que els encapçali .

• Els complements circumstancials ( CC ) indiquen les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser:

– De lloc:
Dinarem a Barcelona .

– De temps:
Dinarem a les dues .

– De manera:
Caminava a poc a poc .

– De quantitat:
Estudien molt .

– De companyia:
Aniré a Madrid amb en Josep .

– D’instrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra .

• Els complements circumstancials introduïts amb la preposició de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera).

Vinc de casa. ?? En vinc.

• Els complements circumstancials introduïts per altres preposicions se substitueixen amb el pronom hi .

Vaig a casa? Hi vaig.
Fa les línies de tort? Les hi fa.

Els adverbis

Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de l’oració i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser:

• De manera

• bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, a corre-cuita, a l’engròs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor …

• adjectius + -ment : amable ment , trista ment

• De temps

ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, de nit, de dia, a la matinada, a hores d’ara, alhora, encara, al cap de poc…

• De lloc

on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, als afores, d’allí estant, amunt, ençà, on…

• De quantitat

almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res, a més, a més a més, més o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt…

• D’afirmació

sí, oi, també, prou, àdhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de debò…

• De negació

no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no… pas, no gens, i ara !…

• De dubte

potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt convé, per ventura…

Des del punt de vista etimològic, el terme adverbi significa “al costat del verb”. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també pot complementar un adjectiu o un altre adverbi.

En Marc menja molt per dinar. ( complementa el verb )
Fa uns dibuixos molt bonics. ( complementa un adjectiu )
Treballa molt tranquil·lament. ( complementa un altre adverbi )
Una locució adverbial és una combinació fixa de dues o més paraules que fa la mateixa funció que un adverbi.

Tradicionalment, els adverbis s’han dividit en els grups següents:

• De manera

així, a les fosques, bé, de pressa, de sobte, millor…
i els acabats en -ment .

• De temps

abans-d’ahir, ara, avui, demà, demà passat, després, mai més…

• De lloc

a la vora, aquí, damunt, de fora estant, fora…

• De quantitat

força, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica…

Encara que tinguin un comportament diferent, s’han considerat altres tipus d’adverbis:

• D’afirmació

sí, també…

• De negació

no, tampoc…

• De dubte

potser, probablement…

Adverbis i locucions adverbials de lloc

Cal no confondre els adverbis de lloc pertot , enlloc i enlaire amb les expressions per tot ( per totes les coses ), en lloc ( en comptes de ) i en l’aire ( prep .+ SN).

Hi ha brutícia pertot . ( adverbi : pertot arreu)
La Maria m’agrada per tot . (per totes les coses)
No he vist el vostre gos enlloc . ( adverbi : a cap lloc)
En lloc d’en Jaume, vindré jo. (en comptes de)
Llança la pilota enlaire . ( adverbi : amunt)
El globus se sostenia en l’aire . ( prep .+ SN: dalt del cel)

Adverbis i locucions adverbials de temps

• Cal no confondre l’adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores ( prep. +SN):

Aleshores van arribar els nuvis. ( adverbi : en aquell moment)

Pren-te el xarop a les hores de menjar. ( prep .+SN)

• No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat):

Quant val? ( quantitat )
Vine quan vulguis. ( temps )

• Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens… són variants col·loquials que no hem d’escriure.

• No hem d’usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a :

al matí, al vespre, a la tarda…

• Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera.

Vine més aviat. ( temps )
M’agrada el formatge més aviat sec. ( manera )

• Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article.

Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.)

Adverbis i locucions adverbials de manera

• Els adverbis en – ment conserven l’accent de l’adjectiu a partir del qual s’han format, i sempre es formen amb el femení:

cont í nua / cont í nuament
oberta / obertament
f à cil / f à cilment

• Els adverbis sols i solament són sinònims. La forma “solsament” és del tot incorrecta.

• Quan la locució més aviat expressa manera has d’evitar de substituir-la per l’expressió incorrecta més bé :

Correcta

incorrecta

La trobo més aviat desagradable.

La trobo “més bé” desagradable.

• Observa que la paraula mal és un adverbi de manera, però també pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordarà amb el nom al qual acompanyi:

mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu )

mal fet, mal après, mal portat ( adverbi )

Els adverbis bé/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera:

• Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu:

M’agrada el cafè ben amarg .
adv. adj.

Això està mal fet .
adv. adj.

• Bé i malament modifiquen el verb:

Cuina bé , però menja malament .
verb adv. verb adv.

• No tots els adverbis en – ment són de manera. També poden ser:

• de temps : immediatament, actualment…

• de lloc : externament, localment…

• de quantitat : totalment, aproximadament …

• d’afirmació : evidentment, certament…

• de dubte : possiblement, segurament…

• Quan coincideixen després d’un mateix verb dos adverbis en – ment , no suprimim mai la terminació (- ment ) del primer sinó la del segon, o cap de les dues:

Dormia dolçament i tranquil·la.
Dormia dolçament i tranquil·lament.

Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)

• Cal no confondre almenys amb al menys :

Si vinguéssiu almenys un cop per setmana…
S’assembla al menys baixet.

• Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables):

Hi havia tantes noies com nois ( determinant )
No beguis tant ( adverbi )

• Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom):

No m’agrada gens . ( adverbi )
No té gens de gana. ( determinant quantitatiu )
Avui no ha menjat res . ( pronom = cap cosa)

• No confonguis tant i tan :

• tant va davant o darrere de verb i davant del nom:

Ens agrada tant.
No mengis tant (de) pa.

• tan va davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial:

És tan bonic…
Camina tan lentament com parla.

• Prou és sinònim de suficientment . Cal evitar la construcció el suficientment:

Em sembla prou interessant.

• Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més , a més a més , de més a més , encara , demés .

• Fixa’t que tot , com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l’adjectiu que modifica:

L’ he vista tota sola.
Totes estaven morenes.

Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article:

Ha viatjat per tot Amèrica.
Ha viatjat per tota l’Amèrica del Sud .

• Observa que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a :

Torna a l més aviat possible.

Adverbis i locucions adverbials de lloc

a baix, baix al voltant
a dalt, dalt allà
al damunt, a sobre, damunt, sobre arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu
a darrere, al darrere, darrere avant, endavant
a davant, al davant, davant ençà
a dins, a dintre, dins, dintre endins, endintre
a la vora, a prop, prop enlaire
a sota, davall, sota enllà
ací, aquí enlloc
al capdamunt enrere, endarrere
al capdavall onsevulga, onsevulla

Adverbis i locucions adverbials de temps

a l’hora baixa, a la tarda, al migdia, a mig matí, al matí, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d’alba…
a la bestreta, a l’avançada, per endavant
a terminis (pagar)
a vegades, de vegades
abans-d’ahir
ahir
aleshores, llavors
alhora
anit, anit passada
anit, aquesta nit
aviat
com més aviat millor
d’ara endavant
d’hora
de seguida, tot seguit
de tant en tant
demà passat
encara
enguany
havent + participi : havent sopat, havent acabat…
ja
l’endemà
mai, mai de la vida, mai més
mentrestant
sempre, tothora

Alguns adverbis de temps que són cultes o propis només d’algunes zones

adés = ara mateix (en un temps, passat o futur, pròxim)
adesiara = de tant en tant
continent, encontinent = immediatament
dejorn = de bon matí
suara = no fa gaire
tantost = tot seguit
tost = aviat
tostemps = sempre

Adverbis i locucions adverbials de manera

a cau d’orella
a coll
a collibè
a contracor
a corre-cuita
a dojo
a la fi
a la força, per força
a la menuda
a la valenta
a les fosques
a les palpentes
a manta
a peu coix
a poc a poc
a pols
a posta (= expressament )
a raig fet
a tort i a dret
a ulls clucs
al cap i a la fi, comptat i debatut
al detall
alt
amb prou feines, a penes
baix
d’allò més
d’amagat
d’esma
de bat a bat
de biaix, de gairell
de bocaterrosa
de bon grat, de tot cor
de bracet
de cap a cap
de cap a peus
de cap i de nou
de corcoll
de debò
de fit a fit
de gom a gom
de mal grat
de panxa enlaire
de passada
de pressa
de puntetes
de sobte, de cop, de cop i volta, tot d’una, tot d’un plegat
de valent
en dejú
en doina, en orri
en va, debades, endebades
fil per randa
fins, fins i tot
frec a frec
gairebé
mal, malament
més aviat
només, sols, solament
sense solta ni volta
si fa no fa
sobretot
tant sí com no
tot
xano-xano, xino-xano