Monthly Archives: febrer 2011

Som els primers del bloc Anna Mari ets una crak!!!

Títol Activitat (%) Darrera entrada
La Xafardera del 6è – Els MEGACRAKS. 100 26/02/2011 – 00.09
LA TERTÚLIA DEL QUART PIS 96.527777777778 25/02/2011 – 17.08
Blocartístic. Visual i Plàstica a l’Oriol Martorell 95.833333333333 25/02/2011 – 18.56
La colla d’en Pau a 5è. del Claret 95.833333333333 26/02/2011 – 11.16
L’anglès a l’Escola Splai 87.5 26/02/2011 – 08.29
El bloc de cinquè del Pau Casals 2010-2011 81.25 25/02/2011 – 06.34
Escola Santa Margarida. Cicle Inicial 77.777777777778 26/02/2011 – 07.33
Cinquè i què ? 68.055555555556 24/02/2011 – 15.59
Fem Música! 65.277777777778 22/02/2011 – 09.48
Our English blog 65.277777777778 26/02/2011 – 12.57
El Bloc de Cicle Inicial 56.25 25/02/2011 – 20.19
CEIP El Terrall 55.555555555556 23/02/2011 – 21.16
Cicle Superior-Sitjar-Linyola 55.555555555556 25/02/2011 – 19.58
Rosalind Franklin 54.861111111111 25/02/2011 – 06.45
Escola de Masquefa II 54.166666666667 25/02/2011 – 16.50
El Turó speaks English 54.166666666667 25/02/2011 – 18.33
VALLDEcs5.6 52.083333333333 25/02/2011 – 10.56
SONABLOC (ceip Mestres Montaña de Granollers) 50 23/02/2011 – 21.35
Escola Sant Salvador-Cercs 50 24/02/2011 – 10.39
Escola del Soleràs 48.611111111111 26/02/2011 – 13.25

Judith.v.

Youtube

  • YouTube és un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir vídeos. Va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics empleats de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim. YouTube utilitza un format Adobe Flash per a oferir el seu contingut. És popular, de la mateixa manera que ho és Google Video, gràcies a la possibilitat d’allotjar els vídeos de qualsevol persona. YouTube té una varietat de clips de films i programes de televisió, vídeos musicals i vídeos casolans (encara que la regla de YouTube prohibeix carregar vídeos amb copyright, aquest material s’hi troba en abundància). Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també allotjats en blogs i llocs web personals utilitzant APIs.ATENTAMENT:nATALIA(l)youtube-logo

El tren que viatja més ràpid que un avió

1298303589070El tren que viatja més ràpid que un avió ja existeix. L’han dissenyat enginyers xinesos de la Universitat del sud-oest de Jiangtong. És el primer del món i encara és un prototip en miniatura. Però hi ha més centres de recerca que estan treballant en la fabricació de trens així de veloços, en els trens del futur.Teòricament el minitren xinès podria arribar als 20.000 quilòmetres per hora. Una autèntica barbaritat. Per ara ha arribat a una velocitat màxima de 1.200 quilòmetres per hora, segons informa el diari Xina Global Times.

Així, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura

críticaAixí, un de la mida d’un tren de veritat faria un trajecte, per exemple, entre Beijing i Washington DC en dues hores. Aquest mateix trajecte en avió es recorre en tres hores. Asseguren des del diari que a més aquest tren gastaria 10 vegades menys combustible que un avió.

Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.

Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.

En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura crítica

Un pas més
Avui ja hi ha trens que circulen amb aquest tipus de tecnologia. Per exemple, el tren maglev de Xangai. Aconsegueix els 580 quilòmetres per hora, encara que habitualment circula a 250, que no és poc.

Impressionant oi?
Un petò Natalia   😛

Però el prototip xinès ha inclòs en el seu disseny un detall més, que és el que ha fet que la velocitat augmenti vertiginosament: el tren viatja en un tub al buit. D’aquesta manera, el fregament desapareix.

Si aquest tren es fes realitat podria viatjar arran de terra, elevat sobre rails o sota mar, perquè estaria sempre confinat en el seu tub de buit. Entre els altres països que estan estudiant aquesta tecnologia figuren Estats Units i Suïssa.

De moment és només un somni, perquè construir circuits de tubs de buit per tot un país suposa una inversió astronòmica. Això , si algun dia passa, aquests trens disminuiria de manera molt significativa les emissions de gasos contaminants.