Tag Archives: festes

La Vella Quaresma

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

El Carnestoltes de Mataró està organitzat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural i la Comisió del Carnestoltes, formada per els Amics d’en Pellofa, la Colla de Botargues, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, la Confraria de l’Enterrament i la Confraria de les Set Setmanes.
Font: www.festacatalunya.cat/

El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la Primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases. El salt de l’esfera privada a la pública, de l’àmbit familiar al comunitari, data de finals del segle XX i té un nom de ciutat: Mataró.

La primera notícia que es té d’una celebració d’aquest tipus és la de Mataró. La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.  Qui enguany ha editat el rètol de la Vella Quaresme que ens arriba a totes les escoles de MATARÓ.

Font: www.festes.org

Bona abstinència!

vella_quaresme-totmataro
Bona abstinència!

Anna Mª

És temps de Cireres…

Temps de cireres
Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats
Diferents poblacions, Fins a final de juny 


Cireres acabades de collir 


La cirera i el disseny gràfic


Les cireres al cirerer


La cirera té moltes propietats


Preparant les cireres collides


Mostra de cireres a Santa Coloma de Cervelló


Parada de cireres a Llers

Coincidint amb l’època de fructificació de les cireres -des de finals de maig i fins al juliol- les parades dels mercats s’omplen d’aquests petits fruits i diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita. 

El cultiu del cirerer

El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les Rosàcies que floreix, si la meteorologia és favorable, entre l’abril i el maig i que fa les cireres tot seguit, entre maig i juliol. La dita popular així ho recull quan diu que “Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats”. Procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat des de molt antic per diverses raons: per la seva gran adaptabilitat mediambiental; per la qualitat de la seva fusta i finalment, per l’exquisit sabor i les propietats del seu fruit: la cirera.

El cirerer és un fruiter que es cultiva intensivament al Priorat, l’Empordà, l’Alcoià, les Terres de l’Ebre o Mallorca, tot i que el Baix Llobregat és la primera comarca productora de cireres de Catalunya, amb el 33% de la producció total.

La cirera: varietats, propietats i productes

La cirera és una drupa vermella de dos a tres centímetres amb un pinyol que conté una ametlla agre. Hi ha moltes varietats de cireres, d’entre les que destaquen: la Burlat, la Lapins, Marvin, Picota, la Castanyera (Cristobalina o ramellet), la Cuallarga, la Forta, la Villareta, la Garrafal, la Jaboulay, la Papiol, la Hedelfigen, Starky Hardy Giant, Sweetheart, etc; cadascuna d’elles amb les seves particularitats de tamany, color, textura i sabor.

Les cireres contenen un 80% d’aigua, sucres, sals minerals, vitamines, àcids orgànics, col·loides i algunes proteïnes. Són una font d’alimentació rica en principis biològics actius i tenen propietats diürètiques, depuratives i refrescants.

La cirera a més de consumir-se com a fruit, també s’utilitza per a fer coques, confitures, melmelades i un licor, el “kirsch”, un aiguardent que es fa destil·lant el suc de cireres fermentat. Ara bé, de les cireres també se’n fan productes cosmètics: hidratants, suavitzants i nutrients.

Les festes de la cirera

Les festes de la cirera són totes aquelles manifestacions festives (exposicions, concursos, fires, mercats i festes) que celebren l’arribada dels primers resultats de la collita i estan destinades a donar a conèixer les cireres de la temporada. Tot i que diversos processos estan transformant el cicle tradicional de la collita de cireres al nostre país, la majoria d’aquestes celebracions tenen lloc entre maig i juliol, coincidint amb l’època de fructificació natural dels cirerers.

En algunes poblacions, es tracta de celebracions festives destinades a celebrar l’inici de les tasques de recol·lecció de la cirera i a donar a conèixer els primers fruits de la collita de l’any en curs. Les més importants són les del Baix Llobregat (Sant Climent, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló, Papiol, etc), les de l’Empordà (Llers, Terrades, etc) i les de les terres de l’Ebre (Miravet, etc)

En aquestes festes, les cireres es poden comprar i vendre, però sobretot estan destinades a possibilitar el tast i la degustació del producte de la collita als visitants. Per això, en alguns casos (Sant Climent de Llobregat) les cireres són les protagonistes de concursos, competitius o no, destinats a posar en valor el producte de forma artística. En d’altres, s’organitzen curiosos concursos, com el Concurs Infantil d’Escopir Pinyols de Cirera de Santa Coloma de Cervelló o el de Miravet o com el Concurs de Menjar Cireres de Sant Climent de Llobregat. Finalment, en algunes poblacions la cirera fins i tot ha origininat danses (Santa Coloma de Cervelló) i peces musicals populars (Sant Climent de Llobregat)

Text: Redacció festes.org