Mataró, a 29 de març de 2011.

Avui a la cafeteria t’he vist, em sortia foc per la pell, durants uns segons, uns quants segons t’he vist, ha estat el temps suficient per retraure’m de manera anormal les parets del meu cor i pulmons, amb la consegüent afectació de les meves funcions vitals, i per adonar-me que no eres tu.

Tot i la transcèndencia del meu afer a Barcelona, li he restat ponderància, em trasbalsava commensurablement una cita. El temps se m’escolava de les mans, fruit de la impetuositat que em caracteritza, però el rellotge no sé perquè no avançava.

T’he vist, sí, t’he vist a la carretera, mentre conduia, he tancat els ulls uns segons, molt pocs, i t’he vist, rient… sí, així et veig, éssent pressa per un sentiment de viva alegria, de satisfacció i de derisió.

T’he vist mentre feia betzina, el venedor tenia un aspecte peculiar, com el que té el teu rostre, me l’he quedat mirant força estona restant amb l´ànim suspès en la contemplació i admiració per una imatge que hi ha clavada dins la meva retina des de fa ja temps.

I quan ha penjat la mànega, he percebut una realitat diferent a allò que representava exactament la meva realitat i que havia aconseguit copsar d’una manera ràpida, inesperada i, alhora, robada.

Li he dit gràcies, amb inquietud angoixosa, per tal d’allunyar-me’n corrents i lògicament, d’evitar un error consistent a prendre una persona per una altra.

Per fi, t’he vist brillar materialment amb gran esclat, amb gran lluïssor, davant del sol, gairebé m’he ofuscat la visió amb la llum que irradiaves, i no sabia que fer.

Avui t’he vist… i ara ja puc dir que no sols et penso, sinó que ara també et veig.

Cartes per Anna Mª

Font: dedinsdelcor.cat

Ara tu fes el mateix, escriu una carta d’amor o bé a un amor platònic ( que l’estimes en secret) o bé un amor que sigui públic.

Recorda de dur la carta passada la Setmana Santa.