Si voleu descargar Adobe Photoshop 7.0.1 Update clique la imatge.
Font: softonic.com
			Títol	Activitat (%)	Darrera entrada
La Xafardera del 6è – Els MEGACRAKS. 	100	26/02/2011 – 00.09
LA TERTÚLIA DEL QUART PIS 	96.527777777778	25/02/2011 – 17.08
Blocartístic. Visual i Plàstica a l’Oriol Martorell 	95.833333333333	25/02/2011 – 18.56
La colla d’en Pau a 5è. del Claret 	95.833333333333	26/02/2011 – 11.16
L’anglès a l’Escola Splai 	87.5	26/02/2011 – 08.29
El bloc de cinquè del Pau Casals 2010-2011 	81.25	25/02/2011 – 06.34
Escola Santa Margarida. Cicle Inicial 	77.777777777778	26/02/2011 – 07.33
Cinquè i què ? 	68.055555555556	24/02/2011 – 15.59
Fem Música! 	65.277777777778	22/02/2011 – 09.48
Our English blog 	65.277777777778	26/02/2011 – 12.57
El Bloc de Cicle Inicial 	56.25	25/02/2011 – 20.19
CEIP El Terrall 	55.555555555556	23/02/2011 – 21.16
Cicle Superior-Sitjar-Linyola 	55.555555555556	25/02/2011 – 19.58
Rosalind Franklin 	54.861111111111	25/02/2011 – 06.45
Escola de Masquefa II 	54.166666666667	25/02/2011 – 16.50
El Turó speaks English 	54.166666666667	25/02/2011 – 18.33
VALLDEcs5.6 	52.083333333333	25/02/2011 – 10.56
SONABLOC (ceip Mestres Montaña de Granollers) 	50	23/02/2011 – 21.35
Escola Sant Salvador-Cercs 	50	24/02/2011 – 10.39
Escola del Soleràs 	48.611111111111	26/02/2011 – 13.25
Judith.v.
“Sempre estas fotent el nas en tot
llengües esmolades, ullals de llop
mira’t al mirall, fes-te un favor
-menos- xarrameca i més rock’n’roll”

El tren que viatja més ràpid que un avió ja existeix. L’han dissenyat enginyers xinesos de la Universitat del sud-oest de Jiangtong. És el primer del món i encara és un prototip en miniatura. Però hi ha més centres de recerca que estan treballant en la fabricació de trens així de veloços, en els trens del futur.Teòricament el minitren xinès podria arribar als 20.000 quilòmetres per hora. Una autèntica barbaritat. Per ara ha arribat a una velocitat màxima de 1.200 quilòmetres per hora, segons informa el diari Xina Global Times.
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura
Aquest tren com se sol dir, vola, però en aquesta ocasió no és una expressió: el tren vola de veritat, levita sobre els seus rails. Ho fa gràcies a la superconductivitat. És una propietat que es va descobrir fa relativament poc, el 1986, només la tenen alguns materials. És francament revolucionària.
Els superconductors perden sobtadament la resistència elèctrica per sota de certa temperatura, l’anomenada temperatura crítica, que sol ser molt baixa, per sota dels -200 graus centígrads.
En aquest moment sostenen de manera indefinida corrents elèctriques, que generen camps magnètics que poden fer levitar un imant, per exemple, sobre ells. Per això, aquests trens en lloc de rodes tenen imants i les vies estan fetes de materials superconductors refredats per sota de la seva temperatura crítica
Però el prototip xinès ha inclòs en el seu disseny un detall més, que és el que ha fet que la velocitat augmenti vertiginosament: el tren viatja en un tub al buit. D’aquesta manera, el fregament desapareix.
Si aquest tren es fes realitat podria viatjar arran de terra, elevat sobre rails o sota mar, perquè estaria sempre confinat en el seu tub de buit. Entre els altres països que estan estudiant aquesta tecnologia figuren Estats Units i Suïssa.
De moment és només un somni, perquè construir circuits de tubs de buit per tot un país suposa una inversió astronòmica. Això sí, si algun dia passa, aquests trens disminuiria de manera molt significativa les emissions de gasos contaminants.