James Rhodes i Bach

james-rhodesJames Rhodes va nèixer a Londres al 1975 és un pianista, concertista i un dels principals renovadors de la música clàssica.

El seu llibre INSTRUMENTAL ha estat un dels llibre més venuts durant el 2016. En ell ens diu coses com aquestes:

” (…) la música es la gran unificadora, la droga preferida de los adolescentes de todo el mundo. Brinda consuelo, sabiduría, esperanza y calidez; lleva haciéndolo miles de años. Es la medicina para el alma. Hay ochenta y ocho teclas en un piano y, dentro de ellas, un universo entero.”

“…es un hecho irrefutable que la música me ha salvado la vida de una forma literal, y creo que también la de un montón de personas más. Ofrece compañía cuando no la hay, comprensión cuando reina el desconcierto, consuelo cuando se siente angustia, y una energía pura y sin contaminar cuando lo que queda es una cáscara vacía de destrucción y agotamiento”instrumental

“… la música es la respuesta a aquello que no la tiene. Estoy convencido de ello porque yo no existiría, menos aún de una forma productiva, sólida ( y, de vez en cuando, feliz), sin música.”

Aquí teniu un vídeo de TED a Madrid on James Rhodes explica part de la relació que té ell amb la música, especialment amb la música clàssica.

A més també toca el piano al principi i al final del vídeo. La primera és de BAch i la segona és de Gluck ( Orfeo Melody). Mentre les escoltem farem un escolto- sento i em pregunto.

Després d’aquest vídeo podem fer una mica de debat sobre què en penseu del què diu James Rhodes.

The Bach Cello Suite

Una de les peces més escoltades i versionades de Bach possiblement sigui la Suite per Cello No. 1 en Sol major. Aquí us en deixo tres versions perquè les pugueu escoltar i triar aquella que més us agrada argumentant detalladament perquè heu escollit aquella i no una altra.

Finalment us ofereixo la possibilitat d’escolta James Rhodes tocant un de les peces més tristes de la història de la música. La Chaconna en re menor de J. S. Bach arranjada per F. Bussoni. Una peça que va compondre Bach a la seva dona, el gran amor de la seva vida, quan aquesta va morir. La va composar per a un sol violí.

James Rhodes, al seu llibre Instrumental diu de la Chaconne:

No sólo se trata de una composición. Es una puta catedral erigida para recordar a su mujer, la torre Eiffel de las canciones de amor. Y el punto culminante de esta partita lo consigue el último movimiento, la chacona. Quince minutos de desgarradora intensidad en la conmovedora tonalidad de re menor”. 

Aquest article s'ha publicat dins de General, James Rhodes, Música clàssica i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *