Un comentari, dues preguntes i tres apreciacions

L’any passat m’avorria a classe perquè eren classes teòriques i el professor ho havia d’explicar tot dos o tres vegades perquè hi havia companys/es que no ho entenien. Aquest curs, com no hi ha classes teòriques, no m’avorreixo i també crec que la resta de companys/es entenen millor les coses i les van fent al seu ritme.  

Daniel Méndez, 1r d’ESO (juny 2022)

Aquest comentari1 li va fer el Dani Méndez, un alumne de 1r d’ESO, a l’Ana Quesada, la seva referent personal, durant la reflexió sobre els aprenentatges del tercer trimestre, el passat 9 de juny del 2022. 

Voldria fer tres apreciacions que em van venir a la ment quan vaig escoltar la frase, i que avui m’he entretingut a escriure: 

I. A falta de contrastar la seva opinió amb la d’altres alumnes de la classe, em sembla una bona manera d’exemplificar què vol dir quan parlem de propostes d’aula de “llindar baix i sostre alt”.

II. Tot i que entenc la seva intenció, la frase del Dani és inexacta. Ell diu que aquest curs no hem fet classes teòriques. És cert que no hem plantejat classes magistrals però en canvi sí que hem plantejat molts moments d’instrucció directa2. La instrucció directa té un valor enorme quan l’alumne/a la necessita i té un valor nul en absència de necessitat. La dificultat de treballar en el context d’una aula diversa amb 27 alumnes rau en el fet que sovint cada alumne/a necessita que una determinada instrucció directa arribi, si ha d’arribar, en un moment diferent de la resta.

Fer una intervenció directa al conjunt de la classe perd el valor i el propòsit si totes i tots els membres d’aquella classe no comparteixen la mateixa necessitat en qüestió. Abans de fer una intervenció magistral al conjunt de la classe, és interessant fer-nos dues preguntes: aquesta informació teòrica és essencial per tal que l’alumnat pugui resoldre l’activitat en qüestió o avançar en el procés d’aprenentatge? És essencial que tota la classe rebi la informació al mateix temps? En cas que totes dues preguntes siguin afirmatives, la intervenció magistral general tindrà molt de sentit perquè, perdoneu la redundància, parteix de la necessitat del conjunt de l’alumnat d’aquell grup. En cas que les preguntes no tinguin una resposta afirmativa, potser ens tocaria pensar en alternatives que respectessin la diversitat de necessitats del grup. A tall d’exemple, una alternativa podria ser agafar un grup petit d’alumnes que estiguin treballant a un ritme similar per tal de resoldre dubtes comuns i introduir alguna informació teòrica rellevant. També es podria proporcionar aquella informació teòrica que el/la docent considera necessari que l’alumnat disposi en formats diferents (escrit, vídeo, gravació de veu, etc.), de manera que cada alumne/a l’utilitzi en el moment que la necessita. Això són dos exemples que ens funcionen en el context del nostre centre, però no hi ha una solució senzilla o única perquè depèn de molts condicionats diferents.

III. Sense voler entrar en un debat que trobo que ja hauria d’estar superat, no crec que la instrucció directa sigui incompatible amb l’ús de metodologies actives. Al contrari, penso que són ben complementàries perquè no deixa de ser una bastida més que tenim per ajudar a que l’alumne/a progressi en els seus aprenentatges. De la mateixa manera que quan dissenyem un projecte pensem en quin moment concret l’alumnat podria necessitar l’ús d’una base d’orientació per fer una tasca determinada, també hauriem de pensar en quins punts del projecte podria ser necessari l’ús de la instrucció directa i planificar-la amb cura.

Això sí, si volem que tothom aprengui hem de tenir ben clar que potser no tothom necessitarà aquest recurs al mateix temps. Fins i tot potser hi ha algú que no el necessita mai. Partint d’aquest supòsit, la instrucció directa al conjunt de la classe (i més si és una pràctica que es fa de manera sostinguda en el temps) sí que em xerrica.


  1. El comentari el va fer en castellà. M’he permès la llicència de traduir-lo. El publico amb el seu permís explícit.
  2. Com en l’àmbit de l’educació, i en la vida en general, hi ha molts malentesos degut a que els significats de les paraules no acaben de ser compartits, em sembla bona idea aclarir què és, per mi, la instrucció directa. Considero que la instrucció directa és un tipus d’informació directa i concreta que el/la docent aporta a l’alumne/a sobre allò que ha de fer, ja sigui en forma de discurs o de demostració. Si existeix un altre significat que té un major consens en la comunitat educativa, el desconec i m’agradarà que m’ho indiqueu; però crec que la idea de fons es pot entendre; igual que jo vaig poder entendre el que volia dir el Dani, tot i parlar amb termes imprecisos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *