Reseña del libro “Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias”

Leave a reply

Accés a l’article

Ressenya del llibre “Mueve la lengua que el cerebro te seguirá: 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias”, del mestre Jordi Domènech Casal.

A continuació transcric el que vaig escriure en un fil de twitter el dia que va sortir publicat el número de la revista on hi apareix la ressenya.

Ahir es va publicar l’últim número de la Revista @ApiceDce, que inclou una ressenya que vaig escriure fa uns mesos sobre l’últim llibre de l’estimat Jordi Domènech @jdomenechca .

Des que ho vaig veure m’envaeix un sentiment de tristesa que tinc ganes d’explicar. Vaig escriure la ressenya el desembre passat perquè el Jordi m’ho va demanar. Em va posar molt content que ho fes. Per mi el Jordi sempre ha estat un mestre a qui he admirat moltíssim i quan em va trucar per demanar-m’ho li vaig dir que seria un plaer i un honor fer-ho. Quan li vaig dir que mai havia fet una ressenya, em va dir que estigués tranquil i que li feia il·lusió que l’escriguis jo. El mateix dia em va enviar aquest mail. Sempre t’ho posava fàcil i estava disposat a donar-te confiança, ajudar-te i mostrar-te el camí. Així era el Jordi.

Imatge

El Jordi era una persona humil i generosa. Va treballar de manera rigorosa per ajudar a millorar l’educació del nostre país i crec que va arribar a molts profes (i, per tant, a molts alumnes) a través de publicacions i formacions d’una qualitat i delicadesa extraordinària. Amb mi sempre va ser molt proper i atent i mai li podré agrair prou la confiança i els consells que em va donar. Per això, quan vaig acceptar la seva proposta vaig pensar que era una bona oportunitat per fer-li el meu petit homenatge i agrair-li la seva dedicació i estima.

Escriure la ressenya va ser difícil. Volia dir moltes coses i em sortia de dins escriure en un registre col·loquial, però justament comentava un llibre que parla de la necessitat de vincular les característiques del text amb el propòsit. No el podia fallar en això. A mesura que pensava, repensava, escrivia i reescrivia la ressenya l’imaginava llegint-la. L’imaginava feliç de rebre aquestes paraules i em feia il·lusió pensar que potser per uns minuts es podria oblidar de la malaltia, del malestar i del tractament.

Jordi, em posa trist pensar que no has arribat a temps de llegir la ressenya del teu llibre. Desitjo que la gent que t’estima la pugui llegir i sentir una part del calor que et volia transmetre. Jo no m’he atrevit a fer-ho i no sé si ho podré fer, com a mínim durant un temps.

Gràcies per deixar-me caminar i créixer al teu costat  Tot i que no hi siguis físicament, jo seguiré “enraonant” amb tu. 

Ja fa gairebé 2 mesos que ens vas deixar, i et segueixo tenint molt present. Com a referent que vas ser per mi, sovint em pregunto “I què faria/diria el Jordi en aquest cas?”. Com les estrelles, tot i que ja no hi ets la teva llum em continua il·luminant el camí]

Portes obertes i portes endins

Leave a reply

Febrer és sinònim de carxofes, carnestoltes, fred, baixes i… portes obertes. 

A l’escola les carxofes ja fa dies que formen part del menú, el carnestoltes va ser un èxit espatarrant i ja tinc ganes que el fred i les baies de profes comencin a minvar… Tot són indicadors inequívocs que estem a finals de febrer.  

I Per si quedava algun dubte… avui han estat les portes obertes de l’escola. Una escola que, per cert, s’ha llevat amb aquest paisatge. 

Abans de seguir, m’agradaria confessar que no em sento gaire còmode amb el model actual de portes obertes que promou la competició entre centres i el màrqueting i soc contrari a la idea que les escoles només obrin les portes un dia. Afortunadament, treballo en un centre on portes i finestres estan obertes de bat a bat a tothom durant tot el curs i no tenim cap mena de problema en mostrar què passa a l’interior de l’escola. Sobretot perquè estem ben orgullosos del que passa a dins de l’escola. 

Tanmateix, igual que la resta de centres, hi ha un dia que oficialment fem portes obertes on venen famílies a interessar-se pel projecte. Avui ha estat aquest dia, però ja fa setmanes que el vam començar a preparar. I parlo en plural perquè em refereixo a una feina conjunta que hem fet entre alumnes i docents. I ha estat un procés molt i molt interessant. Crec que amb l’excusa de les portes obertes, hem mirat endins i hem crescut com a projecte i com a comunitat.

Com diu el Jordi Domènech, les narracions tenen un paper molt important en els processos de canvi. I em ve de gust narrar aquest procés per a que quedi constància per a futurs cursos, on tindrem nous professors i professores. En aquesta narració us vull explicar com hem aprofitat l’excusa de portes obertes per a fer un portes endins. I ho faré en ordre cronològic. No em serà gens difícil perquè amb l’equip de secundària tenim un document compartit on hem anat escrivint tot el que anavem preparant fins el dia d’avui. El document no és gaire amable ni còmode de llegir (té 26 pàgines), però m’ha resultat molt útil per anar seguint el progrés de preparació de les portes obertes.

– 3 setmanes abans de les portes obertes

La primera paraula que vam escriure en el document data del dia 2 de febrer, 3 setmanes abans de les portes obertes. Aquell dia, a la reunió de cicle, vam començar a esbossar el dia d’avui. 

Per la nostra manera de pensar, l’equip docent de l’Institut Escola Mirades teníem molt clar que el dia de portes obertes havia de ser un dia on les famílies poguessin veure el que passa a l’interior de l’escola en qualsevol dia normal. Normal, normal potser no podria ser perquè ningú està acostumat al fet que desenes de famílies circulin lliurement per l’escola. En tot cas, volíem que tot allò que veiessin fos el més proper a la normalitat. Una altra cosa que teníem molt clara és que no hi ningú millor per explicar el que passa a l’escola que els i les alumnes. Els i les alumnes havien de ser els/les protagonistes de les portes obertes. 

Amb aquestes dues idees en ment, vam idear un primer esbós: les portes obertes tindrien una durada de 2h i es dividirien en 3 moments:

  1. Una xerrada breu on l’equip de gestió explicaria els trets generals del projecte, de 11 a 11:20h.
  2. Una segona part, de 11:20 a 12:00h, on les famílies podrien circular lliurament pels diferents espais i classes de l’escola mentre l’alumnat fa les seves classes amb normalitat (sense preparar res especial!).
  3. Una tercera part, de 12:00 a 12:45h, on les famílies passarien per diferents paradetes informatives on l’alumnat els hi explicaria aspectes rellevants de l’escola.

Faig un salt temporal fins al dia d’avui per a dir-vos que aquest primer esbós va anar agafant forma durant les setmanes següents i avui l’organització de les portes obertes ha estat aquesta, amb una petita variació en el punt 2. Per facilitar l’organització del temps i per tal que les famílies no tinguessin tanta vergonya per entrar a les aules, vam decidir que les famílies seguirien un circuit; passant per 4 classes diferents. Hem dividit les famílies en grups i cada grup ha fet el recorregut de la segona i tercera part, acompanyats/des de dos alumnes guia i un/a fotògraf/a, que ha anat documentant la visita.  

Fa 3 setmanes ens vam centrar en començar a preparar el punt 3, ja que requeria de més temps de feina. Primer vam preguntar a l’alumnat si tenia ganes de participar-hi a les portes obertes i què pensava del model del circuit de paradetes. L’alumnat es va engrescar i aleshores els hi vam demanar que decidissin de quins temes voldrien parlar. Per fer-ho, els hi vam preguntar “Què valoreu més de l’escola?”. Això ho vam fer en grups petits, cada referent personal amb els seus 8-10 alumnes. Uns dies més tard, els profes vam fer una llista amb tots els temes que havien proposat i els vam agrupar en categories.

Mentre completàvem la llista amb els temes que havien sortit en cada un dels grupets d’alumnes, als profes ens queia la bava. Com a equip, aquesta llista ens va emocionar. Construir un projecte de zero i fer-lo créixer curs rere curs no és gens fàcil i són moltes hores i molta energia invertida i és molt bonic que l’alumnat es mostri orgullós del projecte; d’allò que fem bé i d’allò que encara podem fer millor (però que ho fem entre tots/es). Aquí va ser quan em vaig adonar per primera vegada que preparar les portes obertes podria ser una oportunitat única per a alumnes i docents de mirar endins i continuar prenent consciència d’allò que estem construint diàriament plegades.

Tornant als temes, van sortir 6 grans categories; de manera que vam decidir muntar 6 paradetes diferents. 

– 2 setmanes abans de les portes obertes

Vam fer 6 grups d’alumnes de 1r i 2n barrejats i, durant les setmanes següents vam dedicar algunes hores a que cada grup pensés què volia explicar a les famílies sobre el tema que li havia tocat i de quina manera ho voldria fer (els hi vam demanar que preparessin algun tipus de material: pòsters, jocs, dinàmiques, etc). 

Potser algú pot pensar que dedicar hores a què l’alumnat organitzi unes portes obertes és perdre el temps. No hi puc estar més en contra.

[m’en vaig una mica del tema]

No en vull parlar ara perquè no ve al cas però crec que tinc la sort de treballar en un centre i amb un equip que entenem l’horari com una bastida flexible que està al servei de l’aprenentatge de l’alumnat. L’horari no és de ningú. No hi ha les “meves” hores. Tampoc es “perden” hores. En tot cas es guanyen. En aquest sentit, a Mirades és molt normal i molt natural que hi hagi canvis d’horaris (“avui no fem eines perquè hi ha una xerrada del projecte d’AG”, “aquesta tarda no fem AG perquè hi ha taller de sexualitat de 15-17h”, “demà necessitaria 30’ per acabar de fer una activitat d’eines. Qui em cedeix 30’?”, “demà hi ha reunió de consell d’infants de 9:30-10:30h). Crec que em costaria molt tornar a un centre on els horaris fossin una cosa rígida i limitant. Una altra cosa que passa a Mirades i que potser trobaria a faltar en un altre centre és un moviment constant a les aules (ara entra el Jordi a l’aula i ens ajuda, ara jo vaig a l’altra classe i estic una estona, ara entra la Mònica a buscar un nen, ara surten 6 alumnes de cop perquè hi ha reunió de comissió de patis, ara els alumnes de les 2 classes s’ajunten per a fer una activitat comuna,…). En fi, el concepte espai-temps al Mirades és molt relatiu. I està al servei de l’aprenentatge! 

[recupero el fil de les portes obertes]

M’he n’he anat una mica del tema. Us deia que no puc estar més en contra de l’opinió que fer que l’alumnat “perdi” hores de matèria per preparar les portes obertes sigui perdre el temps. Us podeu imaginar joves de 1r i 2n d’ESO discutint sobre què vol dir ser una escola inclusiva i decidir si Mirades ho és o no ho és? O escoltar un grup d’alumnes explicant orgullosos què vol dir metacognició i pensant maneres per a fer-ho entendre a les famílies? O trobar-te alumnes practicant una dinàmica per a fer a les famílies i transmetre la idea que a l’escola hi ha molta confiança entre alumnes i docents? O veure la cara d’una alumna que tot just es fa conscient que a l’escola hi ha un alt grau de participació i que potser fins ara no n’era del tot conscient? Potser algú pot pensar que tot això és una magufada. Potser algú pensa que això no és la nostra feina. O potser algú pensa que és massa feina i no val la pena. Sí que és molta feina. Paradoxalment qualsevol activitat on l’alumnat és el protagonista suposa molta més feina pel docent que si és ell/a qui la pensa i l’aplica. Però si considereu que aprendre va més enllà de participar de diferents assignatures (per dir-ho finament), ja us dic jo que val la pena. Per mi això és ensenyar i aprendre amb ànima. 

-1 setmana abans de les portes obertes

La última setmana abans de les portes obertes va ser la més intensa. Per una banda, cada grup va haver d’acabar de preparar la seva paradeta (discurs i material). A més, alguns grups van necessitar algunes hores més per assajar. De fet, algun grup ha fet un assaig 1 hora abans de les portes obertes! Allò que us deia del temps i espai flexible (i del moviment a l’escola)…!  

Una de les propostes que tenia l’alumnat, era preparar un vídeo per a les famílies que no poguessin venir el dia de les portes obertes. Cada grup va resumir el seu contingut en una frase, que vam posar en el vídeo. Durant els últims dies abans de portes obertes, entre profes i alumnes vam fer el guió, gravar i editar el vídeo. El resultat és molt xulo. Quan veus el resultat d’allò que suposa un esforç i generositat per part de tothom de l’equip, és una passada. Estic molt agraït de viure aquest procés tan il·lusionant amb uns/es companys/es que són la bomba.

En aquesta última setmana també vam acabar de definir els recorreguts que farien les famílies durant la segona i tercera part de la visita (visites a les aules i visita a les paradetes). El divendres anterior a les portes obertes vam fer un simulacre amb els/les alumnes guia i fotògrafs/es que acompanyarien a cada grup de famílies. Alhora, vam pensar una petita gimcana per a dinamitzar la visita de les paradetes. En cada una de les paradetes, la família hauria de deduir quina era la paraula clau de la paradeta. 

La Laura, la Nour, la Brianna i la Yazmin van dissenyar i fer una llibreteta moníssima per a donar a les famílies a mesura que anessin arribant. El disseny em sembla espectacular, preciós. Les senefes de flors són una delícia i la pàgina amb el fil per fer la gimcana és brutal. I el millor va ser la il·lusió que van posar aquestes 4 nenes per fer la llibreteta.  

I segur que em deixo altres coses… però m’estic allargant massa i crec que us podeu fer una idea del procés que hem viscut.

0 dies per a les portes obertes

Arribo al final ja. Avui han estat les portes obertes. Han estat un autèntic èxit. De fet, sempre que hem posat l’alumnat en una situació de responsabilitat ha respost estupendament. Les famílies han escoltat a l’equip de gestió, han vist in-situ què passava a dins de les aules i han participat d’una petita mostra de paradetes, on l’alumnat ha explicat allò que per ells/es és més valuós de l’escola. 

Potser no han estat les portes obertes més ordenades de la ciutat. Potser alguna família ha sortit amb una mica de mal de cap. Potser hi ha pares o mares que prefereixen asseure’s i escoltar durant 1 hora. Potser sí. Però som així. Acostumem a treballar d’aquesta manera i considero que són les portes obertes més honestes que podiem fer. I us diré un secret, l’alumnat ha viscut les portes obertes com un èxit perquè s’han posat davant de persones desconegudes a parlar. Però el veritable èxit ha estat escoltar l’Héctor dient-li a una família “De que me sirve que me den un 7?”. O escoltar l’Ale dient-li a una nena que venia amb la seva mare “Si ens sentim malament en qualsevol moment podem anar a buscar al referent personal i explicar-li coses”. O veure la Mikaela organitzant una dinàmica amb les famílies. O veure l’Illia somriure després d’haver explicat la seva part. L’èxit ha estat veure el Lucas com a través de la càmera ha fet l’esforç d’acostar-se a les famílies i explicar què li agradava més de l’escola.

 

El que l’Héctor o l’Ale o la Mikaela o l’Illia no sabem és que l’èxit ja l’havien assolit durant les 3 setmanes anteriors, on han pogut prendre consciència del valor de moltes de les coses que passen habitualment a l’escola. 3 setmanes que ens han servit per a fer créixer el projecte i per a créixer com a comunitat. Aquest és l’autèntic èxit de tots i totes. 

A partir d’ara a l’Institut Escola Mirades sabem que el Febrer és sinònim de carxofes, carnestoltes, fred, baixes, portes obertes i… portes endins. 

Per cert, fa uns dies que se m’ha canviat el menú a l’hora d’escriure els articles i em falten botons (per exemple, el de justificar). Algú sap com puc recuperar l’aspecte anterior i tots els botons que hi havia…? (company que m’estàs avaluant la Formació en Competència Digital… espero que no em llegeixis!).  

Pensar, fer i entendre ciència a través de l’error

Leave a reply
Soler, J. (2021). Pensar, fer i entendre ciència a través de l’error. Revista Ciències 43, 48-59. 

Accés a l’article

El procés de construcció del coneixement científic és complex, dinàmic i col·lectiu a partir de l’argumentació basada en evidències, on l’error hi té un paper fonamental. La identificació d’errors i la reflexió al voltant d’aquest element són pràctiques científiques habituals, i sovint actuen com a motor d’aprenentatge, fent que les recerques avancin. Tanmateix, la ciència escolar sovint encara fomenta una visió de la ciència massa simple, linear i centrada en el producte final, on l’error no hi té cabuda. En aquest article es descriuen algunes experiències d’aula basades en un enfocament indagatiu on l’error s’aprofita per a desenvolupar la competència científica de l’alumnat.

Repositori de recursos per a l’aula de ciències

Leave a reply

Comparteixo un repositori amb recursos per l’aula de ciències que he anat acumulant en els últims anys. El repositori conté recursos de diferent naturalesa, que estan organitzats en diferents fulls de càlcul:

  1. Laboratoris remots i repositoris de dades
  2. Laboratoris virtuals i simuladors interactius
  3. Animacions i vídeos de biologia i geologia
  4. Repositoris d’activitats i unitats didàctiques sobre ciència
  5. Revistes de divulgació científica escolars
  6. Activitats i projectes de ciència ciutadana i d’aprenentatge-servei
  7. Recursos per treballar amb una perspectiva de controvèrsies sociocientífiques
  8. Altres recursos

Aquest repositori va néixer durant el confinament del Covid (març-juny 2020). Jo sempre he estat una mica Diògenes de recursos d’aula ja que tendeixo a acumular recursos que penso que en un moment o altre em poden arribar a ser d’utilitat. Durant aquelles setmanes en que no podia sortir de casa vaig aprofitar per organitzar alguns dels recursos que havia guardat fins aleshores i els vaig compartir a través d’aquest fil de Twitter . Com no és gaire pràctic buscar un recurs dins d’un fil de Twitter, fa uns pocs mesos vaig decidir crear aquest arxiu.

El repositori és públic i està en permanent construcció. Per tal de garantir la bona gestió d’aquest espai, només jo puc editar l’arxiu, però la idea és que entre totes i tots l’anem ampliant. Si penseu que en alguna de les categories es pot afegir algun recurs us agrairia que escrivíssiu un email a jsoler40@xtec.cat indicant el nom recurs, l’enllaç i una breu descripció. Tan aviat com sigui possible, l’afegiré al repositori.

Podeu accedir al repositori a través del següent enllaç:

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1VsMyfqzdQ_oO4xKAChm1_Q1nIZJpwlMa9J5AvvRRlC4/edit?usp=sharing

Espero que us sigui útil!

Leave a reply

“En altres escoles ens separàvem per nivells. Hi havia alumnes que estaven tot el dia fora de la nostra classe. En aquesta escola ens sentim a gust perquè sempre estem tots junts a l’aula i els professors intenteu ajudar a tothom. Ens doneu la mateixa importància a tots, encara que això suposi anar a diferents ritmes o no fer sempre tothom exactament el mateix”

Grup d’aprenents de 2n d’ESO, mentre preparaven les portes obertes. Febrer 2023.

Els drets dels infants: una mirada entre bastidors

Leave a reply

Aquest article va ser publicat al Diari de Rosa Sensat el dia 23 de gener del 2023. El vam escriure conjuntament entre els i les 4 docents de l’Institut Escola Mirades que participem a la franja d’Aprenentatge Globalitzat a 2n d’ESO: el Pau Batet, la Clara Fabregat, la Sílvia Martínez i un servidor.

A l’article relatem com els/les profes vam viure el desenvolupament del projecte “No hi ha dret”, que vam fer en resposta a un encàrrec de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Podeu llegir l’experiència a https://www.rosasensat.org/els-drets-dels-infants-una-mirada-entre-bastidors/

L’encàrrec que ens va fer Rosa Sensat va ser participar a l’acte de celebrar dels drets dels infants, el dia 24 de novembre del 2022. Amb l’alumnat de 2n d’ESO vam decidir organitzar una exposició interactiva i reivindicativa sobre el tema. Podeu veure imatges i vídeos de l’acte a continuació:

Fotos de les peces exposades

Vídeo de l’exposició

Discurs final de l’exposició

Tot i que la major part del projecte ja està acabat, encara no l’hem donat per tancat del tot perquè al tercer trimestre farem una nova exposició a la biblioteca del Carmel. En el sites del projecte podeu trobar més informació sobre la seva estructura.

 

Una entrada de nota

Leave a reply

Eliminar les notes té un impacte positiu en l’aprenentatge. Hi ha estudis que demostren que quan hi ha qualificacions, l’alumnat es centra més en treure bona nota (o en aprovar) que no pas en aprendre. A mesura que desapareix la preocupació per les notes, comença a aparèixer la preocupació o, més ben dit, el desig per aprendre. Això no passa d’un dia per l’altre, és evident. Aquest procés requereix un temps. Un temps que és diferent segons l’alumne/a. No tots els/les alumnes transiten per aquest procés al mateix ritme. És un trànsit complex, que implica sortir del cau que dona la seguretat d’allò que s’ha fet sempre i que es coneix i endinsar-se en terres desconegudes. És un trànsit complex perquè requereix repensar la identitat com alumne/a i aprenent. Però quan passa no hi ha marxa enrere. Com a professor, és màgic quan veus que l’alumnat deixar de preocupar-se per la seva qualificació i comença a interessar-se pel que està aprenent i vol aprendre. 

Avui no vull parlar de l’impacte que té aquesta mesura en l’alumnat perquè ja se n’ha parlat molt. Tampoc sobre com ho hem de fer per acompanyar l’alumnat en aquest procés d’avaluació reguladora perquè tenim la sort que en aquest país tenim autèntiques referents en el tema, i per poc que algú tingui ganes de saber-ne més, trobarà múltiples formes de fer-ho. Avui em ve de gust parlar de l’impacte que té eliminar les notes en el professorat. 

La meva experiència em suggereix que eliminar les notes acaba suposant un canvi significatiu en la manera com els aprenents aprenen, i també en la manera com els i les docents entenem la nostra feina. Crec que les notes són una llosa per l’alumnat i també ho són pel professorat. Amb la desaparició de les notes també desapareixen algunes preocupacions que condicionen la nostra actuació a l’aula. Quan desapareixen les notes, apareix un temps que no recordàvem que teníem i que de cop podem invertir-lo en altres activitats més profitoses que posar un número o unes lletres, o discutir-nos al voltant d’un número o unes lletres. Sense notes, les reunions d’avaluació cobren un nou sentit. Si no hi ha notes, pot arribar a passar que un grup de mestres es reuneixin periòdicament per conversar sobre com ajudar a un grup d’alumnes a aprendre millor. Impensable, eh? 

Quan no hi ha notes, tot el temps que invertim en posar i discutir una qualificació el podem dedicar en preparar millor les classes i materials. El podem dedicar a reflexionar sobre qüestions pedagògiques, a temes de fons dels quals normalment no tenim temps a parlar. Tot i que sempre em costa redimensionar les meves percepcions perquè tinc la sort de viure dins d’una bombolla, en general jo crec que encara hi ha una sobrequalificació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Confonem avaluar amb qualificar i qualifiquem per sobre de les nostres possibilitats. Imagineu-vos la quantitat de temps que podríem dedicar a ajudar als alumnes a aprendre si deixéssim de posar notes a tot allò que es fa a classe. No vull entrar en el tema de la qualificació perquè això són figues d’un altre paner.

Crec que les notes emboiren la nostra visió, el nostre pensament i la nostra manera de fer. És només quan les notes comencen a desaparèixer, que també podem començar a veure la realitat del paisatge, la seva extensió i tots els seus detalls. De cop el paisatge adquireix nous matisos i tenim ganes d’explorar-lo. Comences fent passes petites, sense allunyar-te massa del punt inicial, i no te n’adones i ja estàs pujant una muntanya o corrent per una vall. Com sé que a vegades les meves analogies només les entenc jo, crec que és oportú explicar que el paisatge fa referència a la professió docent. A mesura que deixem de treballar amb notes tornem a connectar amb la naturalesa intrínseca de la nostra professió. Crec que quan no hi ha notes pel mig ens resulta més fàcil explorar tot el que podem fer per ajudar l’alumnat a aprendre més i sentir-se millor a l’escola.  

Els i les alumnes noten aquests canvis en la nostra manera de fer. Quan no hi ha notes, millora l’ambient a l’aula i la relació entre profes i alumnes. Quan no hi ha notes, l’alumnat et demana ajuda perquè vol aprendre i no perquè vol treure la millor nota. Sense notes, l’alumnat entrega una tasca sense esperar una qualificació de tornada si no un retorn més o menys detallat sobre el que està bé i el que pot fer millor. Sense notes, l’alumnat sap que la primera entrega mai és l’última perquè versionar és aprendre i s’aprèn versionant. Sense notes, un/a alumne/a no es pot conformar en entregar una tasca “perquè tinc un 5 i ja m’està bé”, perquè la finalitat d’una activitat no és posar una nota sinó aprendre el màxim possible. Quan no hi ha notes pel mig, alumnat i professorat entenem que l’objectiu no és fer una tasca sinó aprendre. Crec que, a diferència del que pensa molta gent, quan no hi ha notes pel mig alumnat i professorat som més crítics i exigents amb les tasques i els retorns que ens fem (ja sigui autoavaluacions, coavaluacions o heteroavaluacions) perquè sabem que això va d’aprendre. I potser ens és igual treure un 4, un 5 o un 8, però sí que ens importa aprendre i que la resta ho faci.

És evident que eliminar les qualificacions té un impacte directe en l’aprenentatge de l’alumnat. Jo crec que també té un impacte en la manera com els i les docents ensenyem1. Si això és així, una part de l’impacte sobre l’aprenentatge pot ser causat directament per la mesura d’eliminar les qualificacions, però un altre serà causat indirectament pels canvis que produeix aquesta mesura sobre els i les docents.

Això fa que em pregunti:   

  • Els estudis que han investigat quin és l’impacte d’eliminar les notes sobre l’aprenentatge de l’alumnat han tingut en compte el possible efecte confusor que podria tenir aquesta mesura sobre la manera com ensenyem els i les professores? 
  • S’ha investigat quin és l’efecte d’eliminar les notes sobre la manera com els i les docents duem a terme la nostra professió? En cas que sí, pot ser que aquests canvis en la nostra manera d’entendre la professió i d’actuar modulin els canvis observats en la manera com l’alumnat aprèn? 

No tinc resposta per aquestes preguntes i tampoc les buscaré. No és l’objectiu de l’article. De fet, no sé quina és la finalitat de l’article més enllà que m’he aixecat un diumenge de febrer amb ganes d’escriure el que em passava pel cap. És bonic escriure. Feia temps que no ho feia i, igual com ho fa la mesura d’eliminar les notes, també m’ajuda a desemboirar el pensament. Una vegada he buidat el pap, la meva única preocupació és gaudir del dia. M’espera un dinar especial i una tarda de teatre. Pas mal. 

Abans d’acabar, deixeu-me dir que, de la mateixa manera que l’alumnat necessita un període, més o menys llarg, d’adaptació abans de començar a veure resultats positius; el professorat també. Eliminar les notes suposa un terratrèmol que fa tremolar els pilars sobre els quals construïm la nostra identitat docent. I aquesta transició pot ser més o menys ràpida, i més o menys traumàtica en funció de la nostra relació anterior amb les notes. Si la nostra identitat docent es construeix sobre les notes i el poder que ens donen (“em tenen respecte per què a la meva assignatura aprova molt poca gent”, “posaré un examen el divendres a la tarda per a que els alumnes estiguin tranquils”, “si no entregues aquesta tasca suspendràs el trimestre”, etc.), aquest trànsit serà més lent i més traumàtic ja que el terratrèmol no farà ballar els nostres pilars, sinó que directament els tirarà a terra i els haurem de construir de nou.

En tot cas, sigui més ràpid o més lent o menys o més costós, aquest període de trànsit hi ha de ser i està ple de dubtes i preocupacions2, i és més fàcil de fer si el fem acompanyat de tot l’equip docent del centre. 

Bon diumenge!

1 Si em pregunten quina és la meva feina, jo no em sento còmode dient que ensenyo. Jo no crec que jo ensenyi. Jo crec que jo ajudo a altres persones a aprendre. Però crec que el missatge que volia transmetre en aquesta frase s’entén millor si utilitzo la paraula ensenyar.  

2 Un altre dia puc parlar d’aquests dubtes i preocupacions que apareixen quan deixem de banda les notes. 

 

Curs Investigar a l’aula de Biologia i Geologia

Leave a reply

Curs organitzat pel CEFIRE València “Investigar a l’aula de Biologia i Geologia”. Gener-Març 2023. Virtual

La formació proposa ampliar la visió que es té sobre la indagació com a aproximació per a l’ensenyament de la biologia i la geologia. A partir de propostes i diferents perspectives, relacionades d’alguna manera o altra amb  la indagació, es proporcionen orientacions concretes per el desenvolupament de la competència científica de l’alumnat.  Podeu llegir més informació aquí. 

El curs es desenvolupa en 5 sessions:

  • Sessió 1: Competència científica. Indagació i pràctiques investigables (ECBI) | Jordi Soler
  • Sessió 2: Indagació i Modelització | Jordi Soler
  • Sessió 3: Aprenentatge Basat en Projectes. Estudis de Cas com a context investigador | Jordi Domènech
  • Sessió 4: Controvèrsies Científiques (ciència i pseudociència) i sociocientífiques | Laura Espasa
  • Sessió 5: Avaluació de propostes i feedback constructiu | Jordi Soler

Aquestes són les presentacions de suport que es van utilitzar en al sessió 1 (indagació) i 2 (modelització).