Dimarts 24.5.2022, en una de les classes del projecte globalitzat La prehistòria, vaig escoltar un comentari de la Lavinia –en realitat el to i la cara revelaven que més aviat era una queixa– que em va cridar l’atenció:

Es que para los profes una buena alumna es aquella que está sentada, callada y escuchando todo el dia. 

Pell de gallina o gallina de piel

Vaig trobar meravellós que una noia de 1r d’ESO s’hagués plantejat què és ser una bona alumna o, si més no, què arribés a pensar en les qualitats que els i les profes valorem més positivament d’una alumna. Pell de gallina. 

D’altra banda, la seva percepció sobre quina és la nostra visió d’una bona alumna em va posar en alerta perquè vol dir que alguna cosa està fallant. Gallina de piel.

Els kallax i els bons aprenents

Vaig estar tota la setmana desitjant trobar una estona per parlar amb la Lavinia sobre el tema i aquell divendres vaig aprofitar que tenia una estona lliure per fer-ho. Aquella conversa va ser el moment que més vaig gaudir de tota la setmana. Com vaig escriure en aquest tweet , va ser una conversa honesta i sincera entre aprenents. I aquest dibuix és el testimoni d’aquest moment tan especial. Com si es tractés d’una obra d’art contemporani pintada a 4 mans, vaig batejar el dibuix amb el nom de «Els kallax i els bons aprenents».

Havent passat uns quants dies d’aquella conversa, a continuació n’he reproduit de manera resumida alguns fragments, tal i com els recordo i amb l’ajuda d’algunes notes que vam anar fent. No he pretès que sigui un reflex fidel de la realitat sinó un exercici de recordatori i gaudi, que he acompanyat d’algunes reflexions que m’han anat sorgint a mesura que escrivia. També he afegit algunes notes al final del text que m’han ajudat a enriquir aquesta reflexió.

Atenent que la història d’aquesta pintura és la història d’una conversa que recordo memorable, m’he permès la llicència d’estructurar el text en diferents parts, seguint els 6 passos necessaris per elaborar una pintura, una obra d’art. Aquestes parts, que van succeïr de manera cronològica, permeten desconstruir i entendre l’obra «Els kallax i els bons aprenents». Demano disculpes a qualsevol artista per aquest atreviment.

1. El tema. Triï el tema que vol pintar. Deixis guiar per la inspiració i la intuïció.

– Lavinia, fa molts dies que no xerrem i tinc moltes ganes de parlar amb tu sobre un comentari que has fet aquesta setmana.

+ Qué comentario?

– L’altre dia et vaig escoltar que deies que “Es que para los profes una buena alumna es aquella que está sentada, callada y escuchando todo el dia”

+ Es verdad, sólo queréis que nos portemos bien en clase. ¿Me lo niegas?

– M’encanta que t’hagis qüestionat això, Lavinia. A mi m’agrada més utilitzar el terme aprenent¹ que alumne/a. Per tu, quines qualitats o hàbits hauria de tenir una bona aprenent?

+ …

– Fem una cosa. Dedica 2 minuts a pensar i fer una llista de qualitats/hàbits. Jo faré el mateix; a veure si les nostres visions sobre com és una bona aprenent són similars o diferents.

2. La composició del quadre. Triï un punt focal per a la pintura. No triï el centre del quadre; visualment no és massa interessant.

Després d’aquests minuts, la Lavinia m’explica que, per ella, una bona aprenent és una persona que està asseguda, tranquil·la, escoltant i mostrant atenció i sense molestar. Segons ella, també ha de participar a classe, fer el que se li demana, pensar sobre el tema que s’estigui parlant a classe i seguir la conversa amb atenció.

– Tenint en compte aquests criteris que has escrit, de l’1 al 10 com de bona aprenent et consideres?

+ Un 3.

– Només un 3?

+ Bueno, un 4.

 Igual com va fer ella, li explico algunes dels hàbits que en aquell moment vaig pensar que, per mi, hauria de tenir una bona aprenent i que podeu veure gargotejades en aquesta imatge.

– D’acord amb aquests criteris, de l’1 al 10 com de bona aprenent creus que ets?

+ No lo sé.

– Vinga, repassem un a un aquests hàbits d’aprenentatge. Digue’m quins creus que tens i quins creus que encara no. I posa’m algun exemple per a que jo ho entengui bé.

+ Creo que tengo espíritu crítico porque me cuestiono muchas coses pero a veces no digo las cosas de la mejor manera posible. Ayudo a las compañeras porque cuando a alguien no le sale alguna cosa de mates yo voy y les ayudo. En la franja de Mirem-nos i en la Assemblea hago propuestas para mejorar nuestro aprendizaje o aspectos del instituto. Normalmente pido ayuda pero hay veces que no lo hago porque me da vergüenza. Díria que soy una persona creativa porque me gusta conectar diferentes cosas que estamos aprendiendo, menos cuando estoy enfadada que no soy nada creativa.

– Després de fer aquest anàlisi, et posaries una nota superior a 4?

+ Sí, un 8.

3. L’esbós. Representi amb llapis o carbonet les línies essencials del dibuix. Faci traces lleugeres.

– Fixa’t quin canvi. Jo estic totalment d’acord amb la teva visió. Per mi, tu ets una bona aprenent. També estic d’acord en que hi ha alguns hàbits d’aprenentatge que encara no has desenvolupat prou i que a poc a poc aniràs aprenent a desenvolupar-los. Estàs aprenent a ser una bona aprenent.

D’aquestes dues visions de bona aprenent, quina mola més: la que has fet tu o aquesta?

+ Mucho más.

– Oi que sí? De fet, la teva descripció no sembla la d’una persona que aprèn; més aviat sembla la d’un moble d’IKEA. Estic totalment d’acord amb tu que com a KALLAX no serveixes, en canvi com a aprenent tens un potencial de l’hòstia. […] Nosaltres, els i les profes, treballem en un institut, i no volem fabricar mobles; volem fer aprenents. Volem que aprenguis a ser una bona aprenent.

#Aprendre és divertit, té un punt addictiu. Ser un KALLAX ha de ser molt avorrit. Aprendre mola. Amb la Lavinia vam parlar de la diferència entre ser una alumna KALLAX i ser una (bona) aprenent. I em va dir que hi ha company/es que s’assemblen més a un prestatge KALLAX que a un/a aprenent. I em va dir noms i cognoms i internament li vaig donar part de raó.#

– Quina sensació tens quan experimentes aprenentatge? – Li vaig preguntar. Vam intentar descriure aquesta sensació que tens dins del cos quan ets conscient que has après/après a fer una cosa.

+ Es una sensación muy difícil de describir pero me gusta mucho. Cuando me pasa, me pongo contenta. Ayer me pasó en la clase de música.

I m’ho va explicar però no recordo l’exemple concret que va posar perquè estava concentrat en els seus ulls que li brillaven i cridaven Quina sensació més brutal la d’aprendre! I ho escric en català perquè els seus ulls sí que em parlen en català.

– Jo sóc addicte a aprendre. – Li vaig confessar.

#I quina passada provar de posar paraules a aquesta sensació! Per què no ho fem més sovint? Per què a principi de curs no consensuem amb la classe (i també amb el claustre) què és per nosaltres ser una bona aprenent? Com pot ser que els i les nenes creguin que s’han de disfressar de prestatge per ser considerats bons aprenents? A l’inici de curs acostumem a consensuar normes i horaris, però hem provat mai de consensuar què vol dir aprendre? I si convidem l’alumnat a descriure la sensació que sentim dins nostre a quan aprenem? A la Lavinia li costa molt fer-ho amb paraules, però i si abans de posar-hi paraules ho provem de fer amb mímica, amb música, ballant o amb pintura? Us imagineu tenir una campaneta a l’aula i cada cop que algú experimenta aquesta sensació tan brutal s’aixequés i la toqués, com quan en un bar sona el pot de les propines? O fes una celebració com fan els i les jugadores de futbol després de marcar un gol? O expliqués en veu alta com es sent (ei, que sembla que m’hagi tragat mil papallones!)?

Penso que hauríem de pensar i consensuar diferents maneres per poder compartir en directe que aprendre mola i, com diu la Lavinia, ens posa contentes!#

4. La capa de preparació. Apliqui la primera capa de pintura. Utilitzi una pintura diluïda i clara, i pinti de dalt a baix.

 En un moment determinat de la conversa, la Lavinia em va expressar un dubte sincer:

+ Ya claro, pero muchas veces los profesores me piden que no moleste o que preste atención. Algunos profesores sí que quieren que sea como un mueble.

– És veritat. Vàries vegades jo també t’he demanat que deixis d’emprenyar algú. Mira, tu abans m’has dit una cosa que m’ha agradat molt. Has dit que tens esperit crític perquè et qüestiones moltes coses però hi ha vegades que perds la raó perquè expresses aquestes idees sense cap mena de respecte per les companyes o el professorat. I tornes a tenir tota la raó. A vegades, hi ha qualitats o conductes molt positives que queden tapades per d’altres que no ho són tant. Una bona aprenent també és aquella persona que potencia cada cop més aquelles accions positives pel seu aprenentatge i decideix reduir cada cop més aquelles accions que no l’ajuden a aprendre. I aprendre a fer-ho és part del procés d’aprendre a ser una bona aprenent.

De fet, tu estàs fent aquest procés. Cada cop ets més conscient d’aquelles conductes que et van bé per aprendre i d’aquelles que no i procures triar-ne les primeres.

+ Es verdad. A principio de curso casi cada semana teníamos que hablar porque no estaba del todo bien en clase. Ahora me pasa muy poco. Pero cuando me pasa me pegáis la bronca. Seguís pensando que soy una mala alumna.

– Home clar, si fas una cosa que està malament, és normal que t’ho diguem. Però això no vol dir que pensem que ets una mala aprenent. Al contrari, ja ho has vist amb la llista anterior. Simplement vol dir que en un moment determinat no has actuat correctament.

+ Pero tenéis preferencias, porque hay chicas que quizás molestan y no les avisáis como a mí.

– Tu creus que els i les profes volem que hi hagi algú de vosaltres que acabi 4t d’ESO més preparat que la resta?

+ No, pero no siempre tratáis a todo el mundo igual.

– Et dono la raó, no tractem a tothom igual. Ara, això no vol dir que tinguem preferències. Per què creus que estic tenint aquesta conversa amb tu i no amb una altra persona de la clase?

+ Porque quizás otra persona aún no se ha planteado esto o aún no tiene la suficiente madurez como para entenderlo.

– Ah! Potser amb una altra persona de la classe puc tenir aquesta mateixa conversa d’aquí dues setmanes, amb una altra persona la puc tenir d’aquí 6 mesos i amb una altra persona la puc tenir d’aquí 2 cursos. I potser amb alguna persona no tinc mai aquesta conversa!

[Els dos punts que es poden veure a la part superior del dibuix s’han fet en aquest moment de la conversa i representen la diversitat de ritmes maduratius i d’aprenentatge entre dues persones].

5. La capa de color. Apliqui les diferents capes de color, superposant capes de colors cada cop més intensos.

Justament la conversa va  derivar en una reflexió sobre els diferents ritmes d’aprenentatge que hi ha a la classe de la Lavinia.

– Pero es injusto, los profesores no nos exigís lo mismo a todos. No nos tratáis igual.

#El tema de la justícia a l’aula i del tracte igualitari a tothom és un tema que ha anat sortint a classe al llarg del curs. Penso que les i els profes no ens hem sabut explicar i se m’acut que en alguna assemblea estaria bé posar aquesta imatge i promoure una bona discussió, a veure quines idees en surten.#

– Tens tota la raó. Com t’he dit abans, no volem fer mobles iguals, volem que cadascú de vosaltres aprengueu tant com pugueu. I en una classe sou 27 aprenents i cada persona és diferent i aprèn de manera diferent i a un ritme diferent de la persona que te al costat. I això fa que a vegades no demanem exactament el mateix a tothom. Abans m’has dit que durant aquest curs has tingut una evolució positiva. Però a vegades encara tens alguna que altra sortida de to, oi? I oi que hi ha vegades que tampoc et diem res?

+ Sí.

– Quan això passa, segur que hi ha alguna companya teva que pensa que et tenim preferència i que amb tu no som tan exigents com amb ella. Tu creus que els i les profes et tenim preferència o som injustos amb la resta de companys/es?

+ No, porque ahora me pasa muy poco y cuando me pasa sabéis que me estoy esforzando para mejorar.

– És això. El mateix passa amb la resta. A vegades tu et queixes que un company fa alguna tonteria i no li diem res.

I durant una estona parlem d’un alumne en concret que al llarg del curs ha presentat dificultats en algun aspecte conductual. Li pregunto si creu que aquesta persona ha millorat en aquest aspecte, segueix igual o ha empitjorat respecte l’inici de curs.

+ Ha mejorado mucho. Muchísimo. – diu ella.

– Doncs amb ell estem seguint un procés similar que amb tu. Està esforçant-se per millorar aquest aspecte i ho està fent, però a vegades no es pot controlar i mostra conductes poc adequades.

I vam parlar que aprendre no és un procés lineal, si no que pot fer pujades i baixades. [I d’aquí la línia amb pujades i baixades que apareix en el dibuix, amb els dos punts ben marcats a les valls de les onades representant aquests moments més crítics].

I després vam observar aquesta línia curvilínia de lluny i vam estar d’acord que vèiem una tendència positiva i que això representava aprenentatge, que està aprenent. Quan més positiva sigui la pendent, millor, vam decidir. [Així doncs, l’obra d’art va culminar-se amb una línia recta amb una pendent positiva].

6. Els últims retocs. Faci els detalls més fins. Aquí és on els bons pintors deixen empremta i creen obres diferencials.

Vam extrapolar aquesta mateixa idea a qualsevol aprenentatge; no només a aprenentatges de tipus conductuals. Vam parlar que els i les professores proposem una sèrie d’objectius d’aprenentatge i que cada aprenent parteix d’un punt diferent, que cadascú assoleix els objectius més aviat o més tard o a vegades hi ha dedicar més i d’altres vegades menys esforç.

– Tots els KALLAX són iguals; cada aprenent és diferent. I permetre que a classe hi hagi aquestes diferències no vol dir tenir preferències per una persona o per una altra ni ser més o menys just amb una persona. Permetre aquestes diferències vol dir promoure que tothom tingui l’oportunitat d’assolir els objectius que us proposem i pugui aprendre el màxim possible. Es tracta que tothom tingui l’oportunitat d’experimentar aquesta sensació que sentim quan aprenem i que tan ens costa de descriure amb paraules. Tant profes com alumnes hem d’ajudar a que qualsevol persona pugui ser aprenent i experimentar aquest subidón; encara que sigui en moments diferents o fent coses diferents.

+ Ahora entiendo porque a veces hacemos tareas distintas.

Notes:

1. En català o castellà, el DIEC i la RAE defineixen el terme aprenent/aprendiz com una persona que aprèn algun ofici. Personalment, tot i ser conscient que lingüísticament és incorrecte, m’agrada utilitzar la paraula aprenent per referir-me a persona que està aprenent, igual com fan a l’anglès amb la paraula learner.

Un bon sinònim de learner seria el mot castellà aprendiente, que segons la RAE és un adjectiu que s’utilitza per indicar que aprende.

2. Les prestatgeries de la sèrie Kallax són un dels mobles més venuts d’Ikea. Es poden comprar a https://www.ikea.com/es/es/p/kallax-estanteria-efecto-roble-tinte-blanco-00324518/#content 

3. La Lavinia ha llegit la publicació i m’ha donat permís explícit per a compartir la conversa en aquest blog. Li ha fet molta gràcia que jo consideri que el dibuix que vam fer mentre parlàvem sigui una obra d’art i hem fet broma i hem rigut una estona. I què important és riure amb l’alumnat!

Lavinia, ja t’ho he dit a classe però crec que és xulo que també quedi per escrit per què ho puguis recuperar quan vulguis: 

Els i les profes també som aprenents i aprenem molt de vosaltres i amb vosaltres. Com tu, jo també estic aprenent a ser un bon aprenent. Som profes i alumnes però també som companys d’aprenentatge. I jo personalment he après molt de tu (i amb tu) durant tot el curs. I aquesta conversa i aquesta publicació n’és un exemple. Gràcies per ser companya d’aprenentatge.