Benvinguts, benvingudes

Benvinguts i benvingudes a aquest espai.

Habitualment a la primera entrada d’un blog es fa una presentació de l’autor/a. Ja em perdonareu, però jo encara no he après com presentar-me. De fet, és un moment que habitualment em fa força mandra. Procuraré fer-ho sense massa floridures.

El meu nom és Jordi Soler Garcia i soc professor. Soc profe o faig de profe? Per coses com aquestes és per les que no m’agrada presentar-me! En tot cas, el que sí que sé és que m’encanta ser/fer de profe i m’encanta dedicar hores i hores de la meva vida a reflexionar sobre diferents aspectes de la meva pràctica diària i del procés d’ensenyament-aprenentatge, amb l’objectiu de ser millor profe o fer millor de profe, és clar. Aquests moments de reflexió a vegades són sols i a vegades són compartits; a vegades tenen relació amb situacions d’aula i d’altres impliquen una escala de centre. Alguns pensaments sorgeixen de manera conscient i d’altres -potser la majoria- apareixen de manera inconscient mentre faig qualsevol altra cosa.

Les meves primeres passes com a professor van ser el 2017, a l’Escola Augusta. Durant alguns anys vaig compaginar les classes a l’ESO i batxillerat amb un doctorat en el camp de la genètica dels trastorns mentals a la Universitat de Barcelona, on també feia classes de grau i màster. L’any 2021 vaig obtenir el títol de doctor  i vaig decidir dedicar-me exclusivament a la docència de joves i adolescents. Des d’aleshores formo part de l’equip que estem construïnt l’Institut Escola Mirades.

Soc un explorador nat de nous reptes i un aprenent adicte. Potser també soc un pel masoca i he d’aprendre a renunciar, a deixar anar certes coses. Sempre em falta temps i no es pot estar a tot arreu. A banda de l’Institut Escola Mirades em trobareu en diversos saraus, sobretot si són en companyia: formacions, grups de treball, xerrades, trobades pedagògiques acompanyades de braves, etc.

Sovint utilitzo twitter com a mitjà per compartir experiències d’aula, materials i reflexions i per aprendre de la resta de docents d’aquesta comunitat digital. En aquest sentit, per mi Twitter ha estat una eina de creixement personal molt important ja que, moltes vegades, el fet de publicar una experiència o una reflexió m’ha servit com a excusa per endreçar les idees dins del meu cap. Aquest també és l’esperit d’aquest blog: una eina de creixement personal on poder escriure i compartir reflexions, experiències o materials que potser requereixen més espai i temps de cocció que les piulades que habitualment faig a Twitter. Intueixo que serà un espai on hi trobareu més preguntes que respostes. En aquest sentit, la idea és fer-lo servir quan tingui la necessitat, sense establir l’objectiu d’escriure-hi de manera periòdica o freqüent. Començo l’aventura sense dominar massa el món dels blogs, una mica a pèl. A poc a poc espero aprendre a tenir cura i tenir ben organitzat aquest espai.

Twitter m’agrada perquè valoro moltíssim el feed-back, les aportacions i intercanvis d’opinió amb altres persones. Entenc que un blog és una eina que afavoreix poc aquest diàleg i és per això que us agrairé qualsevol aportació que feu. D’entrada us vull donar les gràcies per estar llegint aquestes línies 🙂

Si voleu contactar amb mi, ho podeu fer a través de twitter o de l’email jsoler40@xtec.cat  

[El nom del blog prové del hashtag #obrirlamirada amb que vaig començar a piular a l’inici del nou projecte a l’Institut Escola Mirades. Per mi, entomar aquest nou repte va suposar passar d’una visió focalitzada en la didàctica de les ciències a aixecar el cap i obrir la mirada per tenir una visió panoràmica  del funcionament i organització d’un centre educatiu i de les particularitats de les diferents didàctiques que hi conviuen. D’aquí el #obrirlamirada]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *