Tag Archives: Avaluació

Una entrada de nota

Eliminar les notes té un impacte positiu en l’aprenentatge. Hi ha estudis que demostren que quan hi ha qualificacions, l’alumnat es centra més en treure bona nota (o en aprovar) que no pas en aprendre. A mesura que desapareix la preocupació per les notes, comença a aparèixer la preocupació o, més ben dit, el desig per aprendre. Això no passa d’un dia per l’altre, és evident. Aquest procés requereix un temps. Un temps que és diferent segons l’alumne/a. No tots els/les alumnes transiten per aquest procés al mateix ritme. És un trànsit complex, que implica sortir del cau que dona la seguretat d’allò que s’ha fet sempre i que es coneix i endinsar-se en terres desconegudes. És un trànsit complex perquè requereix repensar la identitat com alumne/a i aprenent. Però quan passa no hi ha marxa enrere. Com a professor, és màgic quan veus que l’alumnat deixar de preocupar-se per la seva qualificació i comença a interessar-se pel que està aprenent i vol aprendre. 

Avui no vull parlar de l’impacte que té aquesta mesura en l’alumnat perquè ja se n’ha parlat molt. Tampoc sobre com ho hem de fer per acompanyar l’alumnat en aquest procés d’avaluació reguladora perquè tenim la sort que en aquest país tenim autèntiques referents en el tema, i per poc que algú tingui ganes de saber-ne més, trobarà múltiples formes de fer-ho. Avui em ve de gust parlar de l’impacte que té eliminar les notes en el professorat. 

La meva experiència em suggereix que eliminar les notes acaba suposant un canvi significatiu en la manera com els aprenents aprenen, i també en la manera com els i les docents entenem la nostra feina. Crec que les notes són una llosa per l’alumnat i també ho són pel professorat. Amb la desaparició de les notes també desapareixen algunes preocupacions que condicionen la nostra actuació a l’aula. Quan desapareixen les notes, apareix un temps que no recordàvem que teníem i que de cop podem invertir-lo en altres activitats més profitoses que posar un número o unes lletres, o discutir-nos al voltant d’un número o unes lletres. Sense notes, les reunions d’avaluació cobren un nou sentit. Si no hi ha notes, pot arribar a passar que un grup de mestres es reuneixin periòdicament per conversar sobre com ajudar a un grup d’alumnes a aprendre millor. Impensable, eh? 

Quan no hi ha notes, tot el temps que invertim en posar i discutir una qualificació el podem dedicar en preparar millor les classes i materials. El podem dedicar a reflexionar sobre qüestions pedagògiques, a temes de fons dels quals normalment no tenim temps a parlar. Tot i que sempre em costa redimensionar les meves percepcions perquè tinc la sort de viure dins d’una bombolla, en general jo crec que encara hi ha una sobrequalificació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Confonem avaluar amb qualificar i qualifiquem per sobre de les nostres possibilitats. Imagineu-vos la quantitat de temps que podríem dedicar a ajudar als alumnes a aprendre si deixéssim de posar notes a tot allò que es fa a classe. No vull entrar en el tema de la qualificació perquè això són figues d’un altre paner.

Crec que les notes emboiren la nostra visió, el nostre pensament i la nostra manera de fer. És només quan les notes comencen a desaparèixer, que també podem començar a veure la realitat del paisatge, la seva extensió i tots els seus detalls. De cop el paisatge adquireix nous matisos i tenim ganes d’explorar-lo. Comences fent passes petites, sense allunyar-te massa del punt inicial, i no te n’adones i ja estàs pujant una muntanya o corrent per una vall. Com sé que a vegades les meves analogies només les entenc jo, crec que és oportú explicar que el paisatge fa referència a la professió docent. A mesura que deixem de treballar amb notes tornem a connectar amb la naturalesa intrínseca de la nostra professió. Crec que quan no hi ha notes pel mig ens resulta més fàcil explorar tot el que podem fer per ajudar l’alumnat a aprendre més i sentir-se millor a l’escola.  

Els i les alumnes noten aquests canvis en la nostra manera de fer. Quan no hi ha notes, millora l’ambient a l’aula i la relació entre profes i alumnes. Quan no hi ha notes, l’alumnat et demana ajuda perquè vol aprendre i no perquè vol treure la millor nota. Sense notes, l’alumnat entrega una tasca sense esperar una qualificació de tornada si no un retorn més o menys detallat sobre el que està bé i el que pot fer millor. Sense notes, l’alumnat sap que la primera entrega mai és l’última perquè versionar és aprendre i s’aprèn versionant. Sense notes, un/a alumne/a no es pot conformar en entregar una tasca “perquè tinc un 5 i ja m’està bé”, perquè la finalitat d’una activitat no és posar una nota sinó aprendre el màxim possible. Quan no hi ha notes pel mig, alumnat i professorat entenem que l’objectiu no és fer una tasca sinó aprendre. Crec que, a diferència del que pensa molta gent, quan no hi ha notes pel mig alumnat i professorat som més crítics i exigents amb les tasques i els retorns que ens fem (ja sigui autoavaluacions, coavaluacions o heteroavaluacions) perquè sabem que això va d’aprendre. I potser ens és igual treure un 4, un 5 o un 8, però sí que ens importa aprendre i que la resta ho faci.

És evident que eliminar les qualificacions té un impacte directe en l’aprenentatge de l’alumnat. Jo crec que també té un impacte en la manera com els i les docents ensenyem1. Si això és així, una part de l’impacte sobre l’aprenentatge pot ser causat directament per la mesura d’eliminar les qualificacions, però un altre serà causat indirectament pels canvis que produeix aquesta mesura sobre els i les docents.

Això fa que em pregunti:   

  • Els estudis que han investigat quin és l’impacte d’eliminar les notes sobre l’aprenentatge de l’alumnat han tingut en compte el possible efecte confusor que podria tenir aquesta mesura sobre la manera com ensenyem els i les professores? 
  • S’ha investigat quin és l’efecte d’eliminar les notes sobre la manera com els i les docents duem a terme la nostra professió? En cas que sí, pot ser que aquests canvis en la nostra manera d’entendre la professió i d’actuar modulin els canvis observats en la manera com l’alumnat aprèn? 

No tinc resposta per aquestes preguntes i tampoc les buscaré. No és l’objectiu de l’article. De fet, no sé quina és la finalitat de l’article més enllà que m’he aixecat un diumenge de febrer amb ganes d’escriure el que em passava pel cap. És bonic escriure. Feia temps que no ho feia i, igual com ho fa la mesura d’eliminar les notes, també m’ajuda a desemboirar el pensament. Una vegada he buidat el pap, la meva única preocupació és gaudir del dia. M’espera un dinar especial i una tarda de teatre. Pas mal. 

Abans d’acabar, deixeu-me dir que, de la mateixa manera que l’alumnat necessita un període, més o menys llarg, d’adaptació abans de començar a veure resultats positius; el professorat també. Eliminar les notes suposa un terratrèmol que fa tremolar els pilars sobre els quals construïm la nostra identitat docent. I aquesta transició pot ser més o menys ràpida, i més o menys traumàtica en funció de la nostra relació anterior amb les notes. Si la nostra identitat docent es construeix sobre les notes i el poder que ens donen (“em tenen respecte per què a la meva assignatura aprova molt poca gent”, “posaré un examen el divendres a la tarda per a que els alumnes estiguin tranquils”, “si no entregues aquesta tasca suspendràs el trimestre”, etc.), aquest trànsit serà més lent i més traumàtic ja que el terratrèmol no farà ballar els nostres pilars, sinó que directament els tirarà a terra i els haurem de construir de nou.

En tot cas, sigui més ràpid o més lent o menys o més costós, aquest període de trànsit hi ha de ser i està ple de dubtes i preocupacions2, i és més fàcil de fer si el fem acompanyat de tot l’equip docent del centre. 

Bon diumenge!


1 Si em pregunten quina és la meva feina, jo no em sento còmode dient que ensenyo. Jo no crec que jo ensenyi. Jo crec que jo ajudo a altres persones a aprendre. Però crec que el missatge que volia transmetre en aquesta frase s’entén millor si utilitzo la paraula ensenyar.  

2 Un altre dia puc parlar d’aquests dubtes i preocupacions que apareixen quan deixem de banda les notes.