Com vaig avançar en aquest tweet, aquesta setmana hem tingut la reunió d’inici de curs amb les famílies de secundària. El format i el contingut de la reunió va ser molt diferent respecte la del curs anterior, i les valoracions immediates tant de famílies com de professorat va ser molt positiva.

En aquesta entrada vull compartir quin és el procés que vam seguir per a repensar la reunió d’inici de curs, per si pot ser d’interès per altres centres. Abans de continuar, aviso que, com sempre que relato una experiència d’escola, ho faig a partir de la meva percepció subjectiva i imperfecta, i emmarcada en un context particular.

A banda, i a falta de poder conversar tranquil·lament amb la resta de l’equip i amb les famílies, intentaré fer bullir l’olla i posar paraules a la meva valoració i endreçar algunes idees que em ballen pel cap.

M’explico. 

A l’Institut Escola Mirades tenim ganes de fer partícips les famílies de la construcció del projecte. Històricament, el nivell de participació de les famílies en la vida del centre sol ser puntual i poc significativa. Aquesta participació sobretot es concreta a nivell individual (reunions inici de curs, entrevistes amb tutors/es) i, tot i que és necessària i imprescindible, pensem que no és suficient per a caminar cap a una veritable corresponsabilitat educativa. En aquest sentit, el curs passat ja vam començar a intentar canviar aquesta dinàmica creant diferents oportunitats on les famílies poguessin venir i tenir un rol actiu (tallers, participant de l’avaluació dels seus fills/es, participant d’activitats d’aula, …). A l’inici de curs vaig proposar-me que aquest tema és prou important com per a dedicar-li una mica de temps i energia al llarg d’aquest curs (aquí podeu llegir la prova).

I crec que és un tema important, no perquè ho digui jo si no perquè la recerca educativa ens diu que:

1. Quan famílies i professorat cooperen de forma compromesa els i les alumnes tendeixen a tenir millors resultats educatius i a gaudir més dels aprenentatges.

2. Quan hi ha participació, encara que no s’impliquin totes les famílies, també millora el rendiment i el clima de l’escola.

Si a aquestes dues premisses se li suma la premissa que la reunió inicial és una oportunitat per començar a crear una cultura de la participació i iniciar un treball conjunt per a poder acompanyar millor els i les joves durant la seva escolaritat, ja tenim l’equació feta: val la pena pensar molt bé què volem què passi i com volem que sigui la reunió de famílies.  Acabem de definir el PER QUÈ de la reunió inicial.

El primer pas a l’hora de pensar en la reunió va ser tenir clars quins eren els nostres objectius, el QUÈ. A grans trets ens vam marcar dos grans objectius, cadascun del qual es va concretar en 2 més petits:

Alhora de pensar el COM, ens vam ajudar dels resultats d’aquesta enquesta promoguda per la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Ensenyament i la FAPAC, on es recull l’opinió de les famílies sobre la trobada d’inici de curs. Els resultats de l’enquesta i les dues afirmacions anteriors s’han extret del document Com redissenyar la reunió amb famílies? Guia pràctica, de la Fundació Jaume Bofill.

Abans de pensar en l’estructura i la narració de la reunió, teniem clar que la reunió ens agradaria que complís amb una sèrie d’elements:

Una sorpresa inicial (“wow, què és això?”)

Moments d’emoció (“tenim ganes d’implicar-nos!”)

Un format que permetés la proximitat i la conversa entre les famílies i els i les referents personals dels seus fills i filles

Una durada el més curta possible

Donar només les informacions imprescindibles i de manera molt clara

Un dels aspectes més importants per nosaltres era el de garantir un tracte proper entre famílies i docents. A la secundària del Mirades, cada alumne/a té un tutor individual, que nosaltres l’anomenem referent personal, i que és la persona amb qui tant l’alumne/a com la família té més contacte durant el curs. Per tant, vam pensar que les famílies tindrien ganes de posar cara a aquestes persones i xerrar una estona amb elles. Això requeria pensar en un format una mica diferent al tradicional, on la reunió la dirigeix el o la tutora de grup.

Alhora, l’estructura de la reunió havia de casar amb el relat que volíem transmetre; allò que volíem que passés i que volíem explicar. A grans trets, el relat que vam plantejar va ser el següent:

1- Quin és el propòsit del centre? Què volem que sigui capaç de fer l’alumnat quan acabi l’ESO?

2- Com aprenem les persones?

3- Tenint en compte el propòsit del centre i el que sabem sobre com aprenem les persones, quines propostes d’aprenentatge fem a l’IE Mirades? En què posem l’èmfasi per ajudar a desenvolupar el màxim potencial de cada alumne/a

4- Quines informacions pràctiques cal que tinguin clares les famílies de cara a aquest curs?

Potser us sorprendrà el segon punt, però crec que va ser un encert majúscul. El nostre objectiu no era informar a les famílies sobre la nostra manera de treballar; si no que poguessin  comprendre perquè ho fem d’aquesta manera i no d’una altra. Vam creure que compartir amb les famílies la lògica amb que vam prendre aquestes decisions pedagògiques i organitzatives era una bona estratègia per aconseguir-ho. Això passava per explicar a les famílies que totes les decisions que es prenen en el centre educatiu ho fan procurant tenir en compte com aprenen els i les alumnes. De fet, aquest és un dels motius pels quals vam fer el primer projecte globalitzat del curs de nom ¿XQ AG?. Volíem que l’alumnat pogués donar-li sentit a la franja de projectes a partir d’aprendre com les persones aprenem. Tinc pendent escriure alguna cosa sobre aquest tema, però de moment podeu llegir una mica més aquí.

El següent pas va ser concretar al màxim les activitats que formarien part de cada part del relat, i pensar una estructura organitzativa que ens permetés garantir aquells elements importants. D’aquesta manera, l’estructura de la reunió va ser la següent:

1) Una primera part, amb el conjunt de famílies de 1r i 2n d’ESO a la sala de mestres. Allà vam fer una dinàmica per trencar el gel, la benvinguda de la direcció i vam compartir el propòsit del centre.

2) Una segona part, on cada família anava a la classe del seu fill o filla. Allà les famílies van participar en una activitat per ajudar-les a comprendre com aprenem les persones, i a través d’exemples i produccions de l’alumnat, vam mostrar dues maneres molt diferents de treballar i aprendre al Mirades: la franja d’aprenentatge globalitzat i la franja d’eines. A cada classe hi havia 3 docents i tothom s’encarregava de dinamitzar una part de la reunió.

3) Una última part, on cada família es trobava amb el o la referent personal del seu fill; de manera que es van generar diferents grups petits formats per un/a docent i els/les familiars de 7-8 alumnes. Aquesta part es va desenvolupar en format de conversa, de manera molt distesa i es va aprofitar per parlar d’aquelles informacions pràctiques i situacions particulars que interessaven a cada grup de famílies.

LA MEVA VALORACIÓ…

La valoració que faig de la reunió és molt positiva.

Per una banda, perquè l’assistència de les famílies va ser prou bona i perquè la posada en escena es va ajustar al que haviem planificat (temps, espais, ambient, grau de participació en les diferents activitats, etc.).

Per altra banda, perquè després de conversar amb famílies i profes, crec que els objectius que ens vam plantejar els vam assolir. Les famílies ens van transmetre que l’estructura de la reunió els hi va agradar molt perquè es van sentir molt ben acollides i molt còmodes a l’hora d’intervenir. Crec que l’ambient de la reunió va ser molt tranquil i positiu. Les famílies van participar de totes les nostres propostes i se les veia còmodes. Fins i tot van reconèixer que s’ho van passar molt bé fent determinades activitats.

També ens van comentar que el contingut els hi havia semblat molt apropiat. Els hi va resultar interessant saber com aprenem les persones i participar en una de les activitats que havíem fet amb els seus fills i filles a classe. A banda, van dir que, després de tenir aquesta informació, li troben més sentit a la manera com treballem al centre.

La sensació que vam tenir els i les professores quan vam acabar la reunió és que les famílies es van quedar amb ganes de més. Algunes van manifestar les ganes de participar de més reunions pedagògiques on puguin seguir vivenciant com aprenen els seus fills i filles. Altres famílies també ens van demanar que organitzem espais on puguin intercanviar opinions i estratègies de criança i puguin parlar sobre temes controvertits relacionats amb l’adolescència.

Aquests indicadors, qualitatius i informals, em suggereixen que tant l’objectiu de generar vincle com l’objectiu de generar comprensió van ser assolits. Tot i que aquesta percepció és generalitzada entre l’equip docent, tinc ganes de dedicar temps a fer un anàlisi conjunt amb més profunditat, per identificar encerts i possibles propostes de millora de cara al futur.

ALGUNES IDEES…

Abans de finalitzar aquesta entrada, que ha estat més llarga de la que tenia pensada (sempre em passa igual), voldria remarcar 5 idees que per mi han estat clau en aquest procés de pensar en la reunió d’inici de curs (no segueixen ningun ordre).

Idea 1. Les reunions d’inici de curs són una oportunitat única per a promoure la participació de les famílies. Hi ha algunes que només venen al centre 1 vegada al curs i és en aquesta reunió. Per tant, si les volem “enredar”, quan venen han de passar coses. Les famílies han de deixar de tenir la percepció que aquestes trobades són un mer tràmit informatiu, on elles fan d’espectadors per passar a percebre que tenen un paper protagonista i que se senten valorades.

Idea 2. És necessari destinar moments per a pensar i preparar conjuntament les reunions de famílies. És important partir dels objectius i definir una estructura i un relat que ens ajudi a complir aquests objectius.

Idea 3. El contingut de la reunió d’inici de curs no hauria de ser el mateix en tots els cursos. Si el discurs és previsible i repetitiu, les famílies no tenen la necessitat de venir. Igual com a l’aula pensem molt bé la seqüenciació dels continguts, hem de dedicar temps a pensar què volem prioritzar a cada curs. Si a 1r d’ESO posem el focus en que les famílies comprenguin el treball per projectes, a 2n d’ESO podem posar el focus en una altra franja, en l’avaluació o en l’acompanyament emocional; però no podem repetir el mateix. Crec que les informacions pràctiques que es poden transmetre a través d’un email i que solen repetir-se en cada curs haurien de tenir un pes molt petit en el conjunt de la reunió.

Idea 4. De la mateixa manera que les famílies han de percebre que les reunions d’inici de curs no són un tràmit, els i les docents també. En una reunió, totes les persones d’un equip docent haurien de sentir-se protagonistes i poder aportar. Les reunions on una persona parla i la resta estan asseguts/des, esperant el moment final per poder respondre alguna pregunta no ajuden a construir equip. Que tothom es senti partícip de la preparació i posada en escena de la reunió genera una sensació molt bonica dins de l’equip.

Idea 5. És important dedicar temps a pensar què podem fer per aconseguir que les reunions amb famílies siguin un espai segur, on tothom es pugui expressar amb confiança i pugui decidir participar o no de les propostes amb la tranquil·litat que ningú els jutjarà i que qualsevol aportació serà valorada per la resta de participants.

Segur que a mesura que hi vagi pensant, se m’acudeixen noves idees, però crec que l’article ja és prou llarg. A partir d’ara, la meva preocupació serà pensar com podem aprofitar aquest bon inici per seguir promovent una cultura de la participació. Però això ja són figues d’un altre paner.