Tag Archives: Famílies

Portes obertes i portes endins

Febrer és sinònim de carxofes, carnestoltes, fred, baixes i… portes obertes. 

A l’escola les carxofes ja fa dies que formen part del menú, el carnestoltes va ser un èxit espatarrant i ja tinc ganes que el fred i les baies de profes comencin a minvar… Tot són indicadors inequívocs que estem a finals de febrer.  

I Per si quedava algun dubte… avui han estat les portes obertes de l’escola. Una escola que, per cert, s’ha llevat amb aquest paisatge. 

Abans de seguir, m’agradaria confessar que no em sento gaire còmode amb el model actual de portes obertes que promou la competició entre centres i el màrqueting i soc contrari a la idea que les escoles només obrin les portes un dia. Afortunadament, treballo en un centre on portes i finestres estan obertes de bat a bat a tothom durant tot el curs i no tenim cap mena de problema en mostrar què passa a l’interior de l’escola. Sobretot perquè estem ben orgullosos del que passa a dins de l’escola. 

Tanmateix, igual que la resta de centres, hi ha un dia que oficialment fem portes obertes on venen famílies a interessar-se pel projecte. Avui ha estat aquest dia, però ja fa setmanes que el vam començar a preparar. I parlo en plural perquè em refereixo a una feina conjunta que hem fet entre alumnes i docents. I ha estat un procés molt i molt interessant. Crec que amb l’excusa de les portes obertes, hem mirat endins i hem crescut com a projecte i com a comunitat.

Com diu el Jordi Domènech, les narracions tenen un paper molt important en els processos de canvi. I em ve de gust narrar aquest procés per a que quedi constància per a futurs cursos, on tindrem nous professors i professores. En aquesta narració us vull explicar com hem aprofitat l’excusa de portes obertes per a fer un portes endins. I ho faré en ordre cronològic. No em serà gens difícil perquè amb l’equip de secundària tenim un document compartit on hem anat escrivint tot el que anavem preparant fins el dia d’avui. El document no és gaire amable ni còmode de llegir (té 26 pàgines), però m’ha resultat molt útil per anar seguint el progrés de preparació de les portes obertes.

– 3 setmanes abans de les portes obertes

La primera paraula que vam escriure en el document data del dia 2 de febrer, 3 setmanes abans de les portes obertes. Aquell dia, a la reunió de cicle, vam començar a esbossar el dia d’avui. 

Per la nostra manera de pensar, l’equip docent de l’Institut Escola Mirades teníem molt clar que el dia de portes obertes havia de ser un dia on les famílies poguessin veure el que passa a l’interior de l’escola en qualsevol dia normal. Normal, normal potser no podria ser perquè ningú està acostumat al fet que desenes de famílies circulin lliurement per l’escola. En tot cas, volíem que tot allò que veiessin fos el més proper a la normalitat. Una altra cosa que teníem molt clara és que no hi ningú millor per explicar el que passa a l’escola que els i les alumnes. Els i les alumnes havien de ser els/les protagonistes de les portes obertes. 

Amb aquestes dues idees en ment, vam idear un primer esbós: les portes obertes tindrien una durada de 2h i es dividirien en 3 moments:

  1. Una xerrada breu on l’equip de gestió explicaria els trets generals del projecte, de 11 a 11:20h.
  2. Una segona part, de 11:20 a 12:00h, on les famílies podrien circular lliurament pels diferents espais i classes de l’escola mentre l’alumnat fa les seves classes amb normalitat (sense preparar res especial!).
  3. Una tercera part, de 12:00 a 12:45h, on les famílies passarien per diferents paradetes informatives on l’alumnat els hi explicaria aspectes rellevants de l’escola.

Faig un salt temporal fins al dia d’avui per a dir-vos que aquest primer esbós va anar agafant forma durant les setmanes següents i avui l’organització de les portes obertes ha estat aquesta, amb una petita variació en el punt 2. Per facilitar l’organització del temps i per tal que les famílies no tinguessin tanta vergonya per entrar a les aules, vam decidir que les famílies seguirien un circuit; passant per 4 classes diferents. Hem dividit les famílies en grups i cada grup ha fet el recorregut de la segona i tercera part, acompanyats/des de dos alumnes guia i un/a fotògraf/a, que ha anat documentant la visita.  

Fa 3 setmanes ens vam centrar en començar a preparar el punt 3, ja que requeria de més temps de feina. Primer vam preguntar a l’alumnat si tenia ganes de participar-hi a les portes obertes i què pensava del model del circuit de paradetes. L’alumnat es va engrescar i aleshores els hi vam demanar que decidissin de quins temes voldrien parlar. Per fer-ho, els hi vam preguntar “Què valoreu més de l’escola?”. Això ho vam fer en grups petits, cada referent personal amb els seus 8-10 alumnes. Uns dies més tard, els profes vam fer una llista amb tots els temes que havien proposat i els vam agrupar en categories.

Mentre completàvem la llista amb els temes que havien sortit en cada un dels grupets d’alumnes, als profes ens queia la bava. Com a equip, aquesta llista ens va emocionar. Construir un projecte de zero i fer-lo créixer curs rere curs no és gens fàcil i són moltes hores i molta energia invertida i és molt bonic que l’alumnat es mostri orgullós del projecte; d’allò que fem bé i d’allò que encara podem fer millor (però que ho fem entre tots/es). Aquí va ser quan em vaig adonar per primera vegada que preparar les portes obertes podria ser una oportunitat única per a alumnes i docents de mirar endins i continuar prenent consciència d’allò que estem construint diàriament plegades.

Tornant als temes, van sortir 6 grans categories; de manera que vam decidir muntar 6 paradetes diferents. 

– 2 setmanes abans de les portes obertes

Vam fer 6 grups d’alumnes de 1r i 2n barrejats i, durant les setmanes següents vam dedicar algunes hores a que cada grup pensés què volia explicar a les famílies sobre el tema que li havia tocat i de quina manera ho voldria fer (els hi vam demanar que preparessin algun tipus de material: pòsters, jocs, dinàmiques, etc). 

Potser algú pot pensar que dedicar hores a què l’alumnat organitzi unes portes obertes és perdre el temps. No hi puc estar més en contra.

[m’en vaig una mica del tema]

No en vull parlar ara perquè no ve al cas però crec que tinc la sort de treballar en un centre i amb un equip que entenem l’horari com una bastida flexible que està al servei de l’aprenentatge de l’alumnat. L’horari no és de ningú. No hi ha les “meves” hores. Tampoc es “perden” hores. En tot cas es guanyen. En aquest sentit, a Mirades és molt normal i molt natural que hi hagi canvis d’horaris (“avui no fem eines perquè hi ha una xerrada del projecte d’AG”, “aquesta tarda no fem AG perquè hi ha taller de sexualitat de 15-17h”, “demà necessitaria 30’ per acabar de fer una activitat d’eines. Qui em cedeix 30’?”, “demà hi ha reunió de consell d’infants de 9:30-10:30h). Crec que em costaria molt tornar a un centre on els horaris fossin una cosa rígida i limitant. Una altra cosa que passa a Mirades i que potser trobaria a faltar en un altre centre és un moviment constant a les aules (ara entra el Jordi a l’aula i ens ajuda, ara jo vaig a l’altra classe i estic una estona, ara entra la Mònica a buscar un nen, ara surten 6 alumnes de cop perquè hi ha reunió de comissió de patis, ara els alumnes de les 2 classes s’ajunten per a fer una activitat comuna,…). En fi, el concepte espai-temps al Mirades és molt relatiu. I està al servei de l’aprenentatge! 

[recupero el fil de les portes obertes]

M’he n’he anat una mica del tema. Us deia que no puc estar més en contra de l’opinió que fer que l’alumnat “perdi” hores de matèria per preparar les portes obertes sigui perdre el temps. Us podeu imaginar joves de 1r i 2n d’ESO discutint sobre què vol dir ser una escola inclusiva i decidir si Mirades ho és o no ho és? O escoltar un grup d’alumnes explicant orgullosos què vol dir metacognició i pensant maneres per a fer-ho entendre a les famílies? O trobar-te alumnes practicant una dinàmica per a fer a les famílies i transmetre la idea que a l’escola hi ha molta confiança entre alumnes i docents? O veure la cara d’una alumna que tot just es fa conscient que a l’escola hi ha un alt grau de participació i que potser fins ara no n’era del tot conscient? Potser algú pot pensar que tot això és una magufada. Potser algú pensa que això no és la nostra feina. O potser algú pensa que és massa feina i no val la pena. Sí que és molta feina. Paradoxalment qualsevol activitat on l’alumnat és el protagonista suposa molta més feina pel docent que si és ell/a qui la pensa i l’aplica. Però si considereu que aprendre va més enllà de participar de diferents assignatures (per dir-ho finament), ja us dic jo que val la pena. Per mi això és ensenyar i aprendre amb ànima. 

-1 setmana abans de les portes obertes

La última setmana abans de les portes obertes va ser la més intensa. Per una banda, cada grup va haver d’acabar de preparar la seva paradeta (discurs i material). A més, alguns grups van necessitar algunes hores més per assajar. De fet, algun grup ha fet un assaig 1 hora abans de les portes obertes! Allò que us deia del temps i espai flexible (i del moviment a l’escola)…!  

Una de les propostes que tenia l’alumnat, era preparar un vídeo per a les famílies que no poguessin venir el dia de les portes obertes. Cada grup va resumir el seu contingut en una frase, que vam posar en el vídeo. Durant els últims dies abans de portes obertes, entre profes i alumnes vam fer el guió, gravar i editar el vídeo. El resultat és molt xulo. Quan veus el resultat d’allò que suposa un esforç i generositat per part de tothom de l’equip, és una passada. Estic molt agraït de viure aquest procés tan il·lusionant amb uns/es companys/es que són la bomba.

En aquesta última setmana també vam acabar de definir els recorreguts que farien les famílies durant la segona i tercera part de la visita (visites a les aules i visita a les paradetes). El divendres anterior a les portes obertes vam fer un simulacre amb els/les alumnes guia i fotògrafs/es que acompanyarien a cada grup de famílies. Alhora, vam pensar una petita gimcana per a dinamitzar la visita de les paradetes. En cada una de les paradetes, la família hauria de deduir quina era la paraula clau de la paradeta. 

La Laura, la Nour, la Brianna i la Yazmin van dissenyar i fer una llibreteta moníssima per a donar a les famílies a mesura que anessin arribant. El disseny em sembla espectacular, preciós. Les senefes de flors són una delícia i la pàgina amb el fil per fer la gimcana és brutal. I el millor va ser la il·lusió que van posar aquestes 4 nenes per fer la llibreteta.  

I segur que em deixo altres coses… però m’estic allargant massa i crec que us podeu fer una idea del procés que hem viscut.

0 dies per a les portes obertes

Arribo al final ja. Avui han estat les portes obertes. Han estat un autèntic èxit. De fet, sempre que hem posat l’alumnat en una situació de responsabilitat ha respost estupendament. Les famílies han escoltat a l’equip de gestió, han vist in-situ què passava a dins de les aules i han participat d’una petita mostra de paradetes, on l’alumnat ha explicat allò que per ells/es és més valuós de l’escola. 

Potser no han estat les portes obertes més ordenades de la ciutat. Potser alguna família ha sortit amb una mica de mal de cap. Potser hi ha pares o mares que prefereixen asseure’s i escoltar durant 1 hora. Potser sí. Però som així. Acostumem a treballar d’aquesta manera i considero que són les portes obertes més honestes que podiem fer. I us diré un secret, l’alumnat ha viscut les portes obertes com un èxit perquè s’han posat davant de persones desconegudes a parlar. Però el veritable èxit ha estat escoltar l’Héctor dient-li a una família “De que me sirve que me den un 7?”. O escoltar l’Ale dient-li a una nena que venia amb la seva mare “Si ens sentim malament en qualsevol moment podem anar a buscar al referent personal i explicar-li coses”. O veure la Mikaela organitzant una dinàmica amb les famílies. O veure l’Illia somriure després d’haver explicat la seva part. L’èxit ha estat veure el Lucas com a través de la càmera ha fet l’esforç d’acostar-se a les famílies i explicar què li agradava més de l’escola.

 

El que l’Héctor o l’Ale o la Mikaela o l’Illia no sabem és que l’èxit ja l’havien assolit durant les 3 setmanes anteriors, on han pogut prendre consciència del valor de moltes de les coses que passen habitualment a l’escola. 3 setmanes que ens han servit per a fer créixer el projecte i per a créixer com a comunitat. Aquest és l’autèntic èxit de tots i totes. 

A partir d’ara a l’Institut Escola Mirades sabem que el Febrer és sinònim de carxofes, carnestoltes, fred, baixes, portes obertes i… portes endins. 


Per cert, fa uns dies que se m’ha canviat el menú a l’hora d’escriure els articles i em falten botons (per exemple, el de justificar). Algú sap com puc recuperar l’aspecte anterior i tots els botons que hi havia…? (company que m’estàs avaluant la Formació en Competència Digital… espero que no em llegeixis!).  

La reunió d’inici de curs: un instrument al servei de la participació

Com vaig avançar en aquest tweet, aquesta setmana hem tingut la reunió d’inici de curs amb les famílies de secundària. El format i el contingut de la reunió va ser molt diferent respecte la del curs anterior, i les valoracions immediates tant de famílies com de professorat va ser molt positiva.

En aquesta entrada vull compartir quin és el procés que vam seguir per a repensar la reunió d’inici de curs, per si pot ser d’interès per altres centres. Abans de continuar, aviso que, com sempre que relato una experiència d’escola, ho faig a partir de la meva percepció subjectiva i imperfecta, i emmarcada en un context particular.

A banda, i a falta de poder conversar tranquil·lament amb la resta de l’equip i amb les famílies, intentaré fer bullir l’olla i posar paraules a la meva valoració i endreçar algunes idees que em ballen pel cap.

M’explico. 

A l’Institut Escola Mirades tenim ganes de fer partícips les famílies de la construcció del projecte. Històricament, el nivell de participació de les famílies en la vida del centre sol ser puntual i poc significativa. Aquesta participació sobretot es concreta a nivell individual (reunions inici de curs, entrevistes amb tutors/es) i, tot i que és necessària i imprescindible, pensem que no és suficient per a caminar cap a una veritable corresponsabilitat educativa. En aquest sentit, el curs passat ja vam començar a intentar canviar aquesta dinàmica creant diferents oportunitats on les famílies poguessin venir i tenir un rol actiu (tallers, participant de l’avaluació dels seus fills/es, participant d’activitats d’aula, …). A l’inici de curs vaig proposar-me que aquest tema és prou important com per a dedicar-li una mica de temps i energia al llarg d’aquest curs (aquí podeu llegir la prova).

I crec que és un tema important, no perquè ho digui jo si no perquè la recerca educativa ens diu que:

1. Quan famílies i professorat cooperen de forma compromesa els i les alumnes tendeixen a tenir millors resultats educatius i a gaudir més dels aprenentatges.

2. Quan hi ha participació, encara que no s’impliquin totes les famílies, també millora el rendiment i el clima de l’escola.

Si a aquestes dues premisses se li suma la premissa que la reunió inicial és una oportunitat per començar a crear una cultura de la participació i iniciar un treball conjunt per a poder acompanyar millor els i les joves durant la seva escolaritat, ja tenim l’equació feta: val la pena pensar molt bé què volem què passi i com volem que sigui la reunió de famílies.  Acabem de definir el PER QUÈ de la reunió inicial.

El primer pas a l’hora de pensar en la reunió va ser tenir clars quins eren els nostres objectius, el QUÈ. A grans trets ens vam marcar dos grans objectius, cadascun del qual es va concretar en 2 més petits:

Alhora de pensar el COM, ens vam ajudar dels resultats d’aquesta enquesta promoguda per la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Ensenyament i la FAPAC, on es recull l’opinió de les famílies sobre la trobada d’inici de curs. Els resultats de l’enquesta i les dues afirmacions anteriors s’han extret del document Com redissenyar la reunió amb famílies? Guia pràctica, de la Fundació Jaume Bofill.

Abans de pensar en l’estructura i la narració de la reunió, teniem clar que la reunió ens agradaria que complís amb una sèrie d’elements:

Una sorpresa inicial (“wow, què és això?”)

Moments d’emoció (“tenim ganes d’implicar-nos!”)

Un format que permetés la proximitat i la conversa entre les famílies i els i les referents personals dels seus fills i filles

Una durada el més curta possible

Donar només les informacions imprescindibles i de manera molt clara

Un dels aspectes més importants per nosaltres era el de garantir un tracte proper entre famílies i docents. A la secundària del Mirades, cada alumne/a té un tutor individual, que nosaltres l’anomenem referent personal, i que és la persona amb qui tant l’alumne/a com la família té més contacte durant el curs. Per tant, vam pensar que les famílies tindrien ganes de posar cara a aquestes persones i xerrar una estona amb elles. Això requeria pensar en un format una mica diferent al tradicional, on la reunió la dirigeix el o la tutora de grup.

Alhora, l’estructura de la reunió havia de casar amb el relat que volíem transmetre; allò que volíem que passés i que volíem explicar. A grans trets, el relat que vam plantejar va ser el següent:

1- Quin és el propòsit del centre? Què volem que sigui capaç de fer l’alumnat quan acabi l’ESO?

2- Com aprenem les persones?

3- Tenint en compte el propòsit del centre i el que sabem sobre com aprenem les persones, quines propostes d’aprenentatge fem a l’IE Mirades? En què posem l’èmfasi per ajudar a desenvolupar el màxim potencial de cada alumne/a

4- Quines informacions pràctiques cal que tinguin clares les famílies de cara a aquest curs?

Potser us sorprendrà el segon punt, però crec que va ser un encert majúscul. El nostre objectiu no era informar a les famílies sobre la nostra manera de treballar; si no que poguessin  comprendre perquè ho fem d’aquesta manera i no d’una altra. Vam creure que compartir amb les famílies la lògica amb que vam prendre aquestes decisions pedagògiques i organitzatives era una bona estratègia per aconseguir-ho. Això passava per explicar a les famílies que totes les decisions que es prenen en el centre educatiu ho fan procurant tenir en compte com aprenen els i les alumnes. De fet, aquest és un dels motius pels quals vam fer el primer projecte globalitzat del curs de nom ¿XQ AG?. Volíem que l’alumnat pogués donar-li sentit a la franja de projectes a partir d’aprendre com les persones aprenem. Tinc pendent escriure alguna cosa sobre aquest tema, però de moment podeu llegir una mica més aquí.

El següent pas va ser concretar al màxim les activitats que formarien part de cada part del relat, i pensar una estructura organitzativa que ens permetés garantir aquells elements importants. D’aquesta manera, l’estructura de la reunió va ser la següent:

1) Una primera part, amb el conjunt de famílies de 1r i 2n d’ESO a la sala de mestres. Allà vam fer una dinàmica per trencar el gel, la benvinguda de la direcció i vam compartir el propòsit del centre.

2) Una segona part, on cada família anava a la classe del seu fill o filla. Allà les famílies van participar en una activitat per ajudar-les a comprendre com aprenem les persones, i a través d’exemples i produccions de l’alumnat, vam mostrar dues maneres molt diferents de treballar i aprendre al Mirades: la franja d’aprenentatge globalitzat i la franja d’eines. A cada classe hi havia 3 docents i tothom s’encarregava de dinamitzar una part de la reunió.

3) Una última part, on cada família es trobava amb el o la referent personal del seu fill; de manera que es van generar diferents grups petits formats per un/a docent i els/les familiars de 7-8 alumnes. Aquesta part es va desenvolupar en format de conversa, de manera molt distesa i es va aprofitar per parlar d’aquelles informacions pràctiques i situacions particulars que interessaven a cada grup de famílies.

LA MEVA VALORACIÓ…

La valoració que faig de la reunió és molt positiva.

Per una banda, perquè l’assistència de les famílies va ser prou bona i perquè la posada en escena es va ajustar al que haviem planificat (temps, espais, ambient, grau de participació en les diferents activitats, etc.).

Per altra banda, perquè després de conversar amb famílies i profes, crec que els objectius que ens vam plantejar els vam assolir. Les famílies ens van transmetre que l’estructura de la reunió els hi va agradar molt perquè es van sentir molt ben acollides i molt còmodes a l’hora d’intervenir. Crec que l’ambient de la reunió va ser molt tranquil i positiu. Les famílies van participar de totes les nostres propostes i se les veia còmodes. Fins i tot van reconèixer que s’ho van passar molt bé fent determinades activitats.

També ens van comentar que el contingut els hi havia semblat molt apropiat. Els hi va resultar interessant saber com aprenem les persones i participar en una de les activitats que havíem fet amb els seus fills i filles a classe. A banda, van dir que, després de tenir aquesta informació, li troben més sentit a la manera com treballem al centre.

La sensació que vam tenir els i les professores quan vam acabar la reunió és que les famílies es van quedar amb ganes de més. Algunes van manifestar les ganes de participar de més reunions pedagògiques on puguin seguir vivenciant com aprenen els seus fills i filles. Altres famílies també ens van demanar que organitzem espais on puguin intercanviar opinions i estratègies de criança i puguin parlar sobre temes controvertits relacionats amb l’adolescència.

Aquests indicadors, qualitatius i informals, em suggereixen que tant l’objectiu de generar vincle com l’objectiu de generar comprensió van ser assolits. Tot i que aquesta percepció és generalitzada entre l’equip docent, tinc ganes de dedicar temps a fer un anàlisi conjunt amb més profunditat, per identificar encerts i possibles propostes de millora de cara al futur.

ALGUNES IDEES…

Abans de finalitzar aquesta entrada, que ha estat més llarga de la que tenia pensada (sempre em passa igual), voldria remarcar 5 idees que per mi han estat clau en aquest procés de pensar en la reunió d’inici de curs (no segueixen ningun ordre).

Idea 1. Les reunions d’inici de curs són una oportunitat única per a promoure la participació de les famílies. Hi ha algunes que només venen al centre 1 vegada al curs i és en aquesta reunió. Per tant, si les volem “enredar”, quan venen han de passar coses. Les famílies han de deixar de tenir la percepció que aquestes trobades són un mer tràmit informatiu, on elles fan d’espectadors per passar a percebre que tenen un paper protagonista i que se senten valorades.

Idea 2. És necessari destinar moments per a pensar i preparar conjuntament les reunions de famílies. És important partir dels objectius i definir una estructura i un relat que ens ajudi a complir aquests objectius.

Idea 3. El contingut de la reunió d’inici de curs no hauria de ser el mateix en tots els cursos. Si el discurs és previsible i repetitiu, les famílies no tenen la necessitat de venir. Igual com a l’aula pensem molt bé la seqüenciació dels continguts, hem de dedicar temps a pensar què volem prioritzar a cada curs. Si a 1r d’ESO posem el focus en que les famílies comprenguin el treball per projectes, a 2n d’ESO podem posar el focus en una altra franja, en l’avaluació o en l’acompanyament emocional; però no podem repetir el mateix. Crec que les informacions pràctiques que es poden transmetre a través d’un email i que solen repetir-se en cada curs haurien de tenir un pes molt petit en el conjunt de la reunió.

Idea 4. De la mateixa manera que les famílies han de percebre que les reunions d’inici de curs no són un tràmit, els i les docents també. En una reunió, totes les persones d’un equip docent haurien de sentir-se protagonistes i poder aportar. Les reunions on una persona parla i la resta estan asseguts/des, esperant el moment final per poder respondre alguna pregunta no ajuden a construir equip. Que tothom es senti partícip de la preparació i posada en escena de la reunió genera una sensació molt bonica dins de l’equip.

Idea 5. És important dedicar temps a pensar què podem fer per aconseguir que les reunions amb famílies siguin un espai segur, on tothom es pugui expressar amb confiança i pugui decidir participar o no de les propostes amb la tranquil·litat que ningú els jutjarà i que qualsevol aportació serà valorada per la resta de participants.

Segur que a mesura que hi vagi pensant, se m’acudeixen noves idees, però crec que l’article ja és prou llarg. A partir d’ara, la meva preocupació serà pensar com podem aprofitar aquest bon inici per seguir promovent una cultura de la participació. Però això ja són figues d’un altre paner.