Tag Archives: Currículum

Deconstrucció del currículum

Com avançava en aquest fil de Twitter, durant la setmana de l’1 al 5 de juliol, l’equip docent d’ESO de l’Institut Escola Mirades vam dedicar part del temps a deconstruïr el nou currículum (de fet, l’esborrany del nou currículum) amb l’objectiu de començar a elaborar el currículum Mirades, una adaptació del currículum oficial amb un redactat més senzill i pràctic, que sigui comprensible i coherent per tots/es les docents de l’equip. 

La versió resultant d’aquests dies de feina és una versió provisional basada en el nostre criteri i, malgrat que durant aquest curs i els propers seguirem donant-hi voltes, crec que hen fet una feina molt seriosa i penso que compartir tant el procés seguit com el resultat pot ser inspirador per aquells claustres i equips docents que tinguin interés en fer-se una mica seu el currículum. 

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Malgrat no vull entrar a analitzar ni valorar la naturalesa del currículum ja que hi ha altres persones que ja ho han fet, i molt millor del que ho hauria fet un servidor1, sí que crec que un currículum hauria de ser un instrument senzill de comprendre i pràctic a l’hora d’utilitzar, i aquest, com a mínim en la fase d’esborrany, no l’és. A més, a la que es fa una lectura una mica profunda del document és fàcil arribar a la conclusió que està plagat d’incoherències que, tot sigui dit, tinc la sensació que es deuen a les presses amb que s’ha gestat el document. Quan vaig llegir per primera vegada el text vaig pensar que es tractava d’un d’aquells treballs en grup en què els i les membres es reparteixen la feina i després l’ajunten en un únic document, de pressa i corrents; sense ni tan sols fer una última lectura a la versió definitiva, encara que sigui per detectar i millorar els errors més flagrants. Sigui com sigui, el resultat és un currículum que, per mi, és massa complex i poc pràctic. Això dificulta l’apropiació del currículum per part dels equips docents i penso que serà necessari un treball dins dels centres educatius per promoure aquesta apropiació curricular. Justament, davant l’aplicació sobtada d’aquest nou currículum vaig considerar idoni dedicar unes quantes hores a comprendre en profunditat la naturalesa del nou currículum i a fer una versió adaptada que fos més pràctica i tingués major coherència per a nosaltres que la versió oficial. 

EL CONTEXT MIRADES

Abans de descriure el procés que vam seguir en la deconstrucció del currículum, voldria fer alguns aclariments que segurament ajudaran als i a les lectores a interpretar millor la resta del text. Per una banda, l’Institut Escola Mirades és un institut escola en creixement. El curs 2021-2022 hem tingut la primera promoció d’alumnes a 1r d’ESO i el curs 2022-2023 tindrem 1r i 2n d’ESO. En aquest sentit, som un projecte que està en construcció permanent i vam aprofitar aquest procés de deconstrucció curricular com a excusa per a seguir construint les bases del projecte. Com us explicaré més endavant, enlloc de centrar-nos únicament en elaborar una versió adaptada del currículum, vam aprofitar aquest procés per a reflexionar sobre diferents aspectes del projecte. En aquest sentit, el procés de deconstrucció que vam seguir va ser pensat i dissenyat per tal de donar resposta a les nostres necessitats. En cas que algun altre equip docent tingui interès en realitzar el mateix procés, és probable que l’hagi d’adaptar a les seves circumstàncies. 

Pel que fa a l’elaboració del currículum Mirades,  nosaltres ens vam centrar, sobretot, en millorar la redacció i organització de les competències específiques i dels criteris d’avaluació i en prioritzar els sabers de cada matèria. Com deia anteriorment, el resultat és un document provisional que haurem d’anar avaluant i millorant al llarg dels propers cursos. A partir de setembre ens començarem a centrar en altres aspectes, com la seqüenciació dels sabers i competències i la redacció i seqüenciació d’objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació d’aquests objectius. 

FASES DE LA DECONSTRUCCIÓ: PER A QUÈ, QUÈ I COM

El procés de deconstrucció va tenir lloc durant 3 dies (2h cada dia) i es va dividir en 3 blocs que poden funcionar de manera independent. Cada bloc es va anomenar d’una manera diferent i presentava uns objectius determinats (veure graella inferior). L’estructura en blocs facilita que cada centre adapti el procés de deconstrucció a les seves necessitats ja que no cal dur a terme tots els blocs ni en el mateix ordre que vam seguir nosaltres.

Per a què?  Comprendre quines són les finalitats que determina el currículum i avaluar la validesa del propòsit de l’IE Mirades en relació amb aquestes finalitats. Si cal, millorar el nostre propòsit.

Comprendre la relació entre els diferents elements que formen el currículum (finalitats, competències clau, competències específiques, objectius d’aprenentatge, etc.).

Comprendre el criteri que segueix la redacció de les competències clau.

Què?  Elaborar el currículum Mirades, una adaptació del currículum oficial amb un redactat més senzill i didàctic, per tal que sigui comprensible i coherent per a docents, alumnes i famílies.
Com?  Avaluar en quin punt ens trobem a l’IE Mirades respecte els principis pedagògics del currículum

Com podeu veure, l’elaboració de la versió adaptada del currículum es fa en el bloc “Què?”, de manera que si un centre volgués anar al gra podria realitzar únicament aquest bloc, i segurament ho podria fer d’una manera més profunda. Nosaltres vam dedicar dues sessions a reflexionar sobre les finalitats i els principis pedagògics del projecte Mirades a través de l’anàlisi d’aquests dos elements en l’esborrany del currículum.  

A continuació descriuré de manera resumida cada una de les sessions o blocs i mostraré alguns resultats que puguin servir d’exemple i facilitin la comprensió del procés seguit.  Si hi ha alguna persona que tingui interés en dur a terme aquest procés, o un de similar, amb el seu claustre, estic en disposició de detallar qualsevol activitat i/o compartir els materials que vam utilitzar. 

BLOC 1. PER A QUÈ?

Tal i com es pot llegir en la pàgina 1 del decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, el currículum es conforma com un instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats i la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives sostenible, digitalitzat, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtica.

D’alguna manera, podriem dir que aquestes són les grans finalitats que persegueix el currículum. Aquestes finalitats es concreten, a l’article 4, en els 14 objectius de l’escolaritat bàsica. Alhora aquests 14 objectius es concreten encara més a les competències clau i al perfil competencial de sortida, que es detallen a l’annex 1.  

Al llarg del curs posarem el focus principalment a les competències de matèria i els objectius d’aprenentatge, però no hem de perdre de vista que estem treballant per tal que l’alumnat assoleixi els 14 grans objectius de l’escolaritat bàsica, que es concreten en 8 competències clau. Per tant, qualsevol objectiu d’aprenentatge hauria de permetre fer una petita passa cap a l’assoliment d’aquestes grans finalitats. És per això que vaig considerar que abans de posar el focus en aquesta part més aterrada a l’aula, era interessant aturar-nos a comprendre en profunditat els “per a què” del currículum. 

Durant la primera part de la sessió, vam dedicar-nos a revisar el propòsit de l’Institut Escola Mirades que havíem consensuat tot just feia un any amb l’ajuda dels 14 objectius que determina el currículum i, a partir d’un procés de reflexió col·lectiva, vam millorar-lo. Aquest n’és el resultat. 

Durant la segona part de la sessió, vam procurar comprendre amb profunditat la naturalesa de les competències clau i del perfil competencial de sortida. Per fer-ho abans vam haver de comprendre quins són els criteris que segueixen la redacció de les competències i els elements que hi podem trobar en totes elles (habilitat, contingut i finalitat).

Aquesta feina de comprensió de les competències clau va implicar un treball en grups petits en el que a cada grup se li demanava identificar els 3 elements dels indicadors operatius  d’algunes competències clau i posar un nom clau a cada un dels indicadors. A continuació podeu veure l’exemple de la competència clau ciutadana. Podeu veure la feina feta amb la resta de competències clau clicant aquí.  

BLOC 2. QUÈ?

L’objectiu d’aquesta sessió era començar a elaborar el currículum Mirades, i per fer-ho ens vam centrar a comprendre la naturalesa de les competències específiques i dels criteris d’avaluació i simplificar el redactat i l’organització d’aquests dos elements. 

El redactat de les competències específiques és massa llarg, complex i, en ocasions redundant. El primer que vam fer va ser fer un redactat més senzill i posar un nom clau a cada competència, en totes les matèries. A l’hora de fer aquest procés de simplificació és important tenir en compte els elements que formen part del redactat de les competències (habilitat, contingut, finalitat) per valorar si té sentit o no “sacrificar” algun d’aquests elements. Per exemple, fixeu-vos en aquestes dues competències de la matèria de biologia i geologia. En el redactat Mirades (en lila) de la competència 1 s’ha decidit prescindir de la finalitat perquè no aporta massa valor a la competència, mentre que en el redactat Mirades de la competència 2 s’ha mantingut la finalitat, de manera reduïda, perquè sí que aporta un valor molt important. Per això és important que, abans de fer aquest exercici, l’equip tingui clar quins són els criteris de redacció de les competències.

En segon lloc, es va optar per simplificar el redactat dels criteris d’avaluació. ​​En algunes matèries hi ha criteris d’avaluació que són redundants, tant dins d’una mateixa competència com entre competències diferents; i vam eliminar els criteris repetits. A banda, el propi redactat dels criteris d’avaluació fa que siguin poc pràctics per utilitzar-los en la pràctica diària. 

En algun cas, aquest procés de deconstrucció curricular també va comportar la fusió de dues competències en una de nova, l’eliminació d’alguna competència (perquè els seus criteris ja apareixien en una altra) o el moviment de criteris d’avaluació entre competències

Com a resultat d’aquest procés, hem creat un document per a cada matèria amb unes competències i uns criteris d’avaluació que, per nosaltres, són més pràctics i coherents que els que apareixen en la versió oficial del currículum. Aquest és l’exemple de les competències específiques i criteris d’avaluació de l’Educació visual, plàstica i audiovisual. Com podeu veure, s’indica quina és la relació entre les competències Mirades i les competències oficials. 

A banda, també vam fer un treball per tal de definir unes competències comunes i uns mateixos criteris d’avaluació entre matèries d’un mateix àmbit (àmbit científic: biologia-geologia i física-química; i àmbit lingüístic: llengua catalana-castellana i llengües estrangeres). A tall d’exemple, clicant aquí podeu veure la relació de competències entre biologia-geologia i física-química*. En aquest cas vam adaptar la nomenclatura que proposava en Jordi Domènech en aquest tweet. D’aquesta manera hem pogut solventar la dificultat i el sense sentit que és tenir competències i criteris diferents a biologia-geologia i física-química. I el mateix hem fet amb les matèries lingüístiques. 

*La taula té 7 columnes. La primera columna fa referència al nom que nosaltres li hem posat a la competència i a la segona columna hi apareix la redacció Mirades. La tercera i quarta columna indiquen la relació amb les competències i criteris oficials, tant de biologia-geologia com de física-química. A la cinquena columna hi apareixen els criteris d’avaluació comuns que farem servir nosaltres per avaluar la competència, en totes dues matèries, i a les últimes dues columnes hi apareix la relació amb els criteris oficials, tot i que ja amb una redacció més senzilla.

Finalment, dins d’aquest bloc “Què?” vam fer una priorització de sabers. En aquest procés de priorització, els sabers també poden haver patit modificacions. Per exemple, a la matèria de biologia i geologia els sabers apareixen operativitzats (estan vinculats a una acció). La meva opinió és que qualsevol saber hauria de poder ser operativitzat per a promoure el desenvolupament de qualsevol de les competències d’una matèria. En canvi, en el momen en que és el propi currículum qui marca el tipus d’acció que cal fer amb un saber determinat, ja ens està dirigint molt cap a una competència o una altra. M’explico. Si el saber és “La cèl·lula” jo puc operativitzar aquest saber per tal de promoure diferents competències (comprendre la diferència entre cèl·lula eucariota i procariota promou la competència conceptual; identificar les parts d’una cèl·lula al microscopi promou la competència procedimental; posicionar-se enfront una controvèrsia relacionada amb cèl·lules mare promou la competència ciutadania científica). Per contra, quan el saber és “Diferenciació entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i identificació dels organismes de què formen part” ja ens està definint l’acció que cal dur a terme i, per tant, també la competència que cal promoure (en aquest cas, conceptual o, a molt estirar, procedimental). En aquest sentit, en el cas de la biologia i geologia, hem optat per desoperativitzar els sabers. Podeu veure el document aquí

BLOC 3. COM?

Finalment, l’últim dels blocs d’aquest procés de deconstrucció del currículum es fixava en el com; i estava previst avaluar en quin punt ens trobem a l’IE Mirades respecte els principis pedagògics que planteja el currículum. La idea era fer servir la dinàmica del semàfor, però per motius organitzatius del centre no vam poder-ho fer d’aquesta manera i vam acabar fent-ho d’una altra. 

CONSIDERACIONS FINALS

A la imatge inferior es representa la relació entre els diferents elements curriculars. A la part esquerra s’hi representen els elements relacionats amb els aprenentatges que s’han de desenvolupar (competències clau, competències específiques, sabers i objectius d’aprenentatge) i a la part dreta els elements relacionats amb l’avaluació d’aquests aprenentatges (perfil competencial de sortida, criteris d’avaluació de les competències i criteris d’avaluació dels objectius d’aprenentatge). A banda, aquests elements estan organitzats, de dalt a baix, d’allò menys aterrat a l’aula (objectius de final d’etapa) a allò més present en el nostre dia a dia (objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació).

Al llarg d’aquest procés inicial de deconstrucció curricular, nosaltres hem aprofundit en la comprensió de les competències clau i perfil competencial de sortida, que en principi són elements que no estaran massa presents en el dia a dia d’un/a docent, i també hem aprofitat per a fer-nos nostres aquells elements (competències i criteris d’avaluació específics de cada matèria i sabers de cada matèria) que són la matèria prima per a redactar bons objectius d’aprenentatge. Tot i que la versió que hem elaborat és un punt de partida (és evident que amb 6h no és pot fer massa més), penso que disposar d’aquest currículum Mirades ens resultarà molt pràctic a l’hora de dissenyar les propostes d’aprenentatge d’aquest proper curs, i permetrà que els viatges d’anada i tornada (d’allò més general al més concret) que fem quan dissenyem propostes d’aula sigui més fàcil de fer que amb el currículum oficial. A banda, i no crec que sigui un fet menor, aquest procés de deconstrucció curricular ens va permetre consensuar una sèrie de significats comuns i seguir establint unes bases sòlides en aquest procés de construcció que és l’Institut Escola Mirades.  

Per acabar, vull agraïr a tots els meus companys i companyes la passió amb que van entomar aquest procés de deconstrucció curricular. Començar a fer aquesta feina després d’un curs tant intens, i amb mig equip nou, no és gens fàcil i jo personalment vaig gaudir moltíssim d’aquest procés que vam fer plegades. Quina sort que tinc de formar part d’aquest equip!


  1. Us recomano la lectura d’aquests dos articles d’en Jordi Domènech

https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2022/02/03/slomo-unboxing-curriculum/ 

https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2022/06/26/idees-i-plantilles-per-a-programar-amb-el-nou-curriculum/