Tag Archives: Mecanoscrit del segon origen

Vocabulari del Mecanoscrit del segon origen

Vocabulari del TT/I

  • Bruna: morena
  • Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat.
  • Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la preposició anterior.
  • Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.
  • Bocons: mot emprat en l’expressió a bocons boca per avall.
  • Solc: senyal que deixa en l’aigua el pas d’una embarcació.
  • Queviures: Coses de menjar. Compreu queviures per a l’excursió.
  • Sina: Pitrera
  • Nuesa: Qualitat de nu, despullat.
  • Esberlar: Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre.
  • Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.
  • Guèisers: brollador natural d’aigua calenta i de vapor d’aigua que sol aparèixer en les zones de volcans.
  • Apoplexia: extravació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.
  • Ací: indica el lloc en és la persona que parla.
  • Talús: inclinació o pendent d’un terreny, d’un terraplè, del mur de contenció d’una muralla.
  • Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural.
  • Erecte: vertical, dret.
  • Trespols: sostre d’una habitació.
  • Anorreà: anihilar.
  • Unanimitat: fet d’estar d’acord diverses persones, en el que fan o en el que pensen.
  • Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.
  • Màuser: fusell de repetició
  • Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d’una casa i no suporta cap pes.
  • Feréstega: que fa por.
  • Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.
  • Reialme: regne.
  • Jaç: es fa servir per designar el llit familiar.
  • Tòfona: gènere de fongs subterranis de l’ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment.
  • Eixorivir: deixondir.
  • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.
  • Malastruc: que té mala sort o que en porta.
  • Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment.
  • Qualque: algun.
  • Atzar: Bona o mala sort. Els atzars del joc.

Vocabulari del TT/2

  • Rocam: lloc de moltes roques.
  • Batre: fer sortir, a cops el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.
  • Fortor: pudor forta.
  • Feixuga: Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc. Per ext. Una tasca feixuga.
  • Poal: galleda.
  • Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plura; els seus
  • Celler: petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.
  • Pujol: puig petit.
  • Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l’aviram en general.
  • Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.
  • Raval: barri o caseria situada als afores d’una població.
  • Arraulir-se: ajupir-se.
  • Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.
  • Cataclisme: Gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d’un terratrèmo
  • Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria.
  • Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.
  • Llambregar: mirar o veure amb un cop d’ull.
  • Inanimada: que ha perdut la vida.