Tenim un sistema educatiu que es preocupa més dels alumnes que no esmercen cap esforç que d’aquells que s’esforcen cada dia amb una actitud correcta a classe, fent els deures i estudiant a casa. Se’ns culpa al professorat de no saber motivar aquells alumnes que no volen fer res.
De tots aquests anys de professió he après que no es pot obligar un alumne a agafar un llapis i escriure quan ell no ho vol fer. I d’aquests alumnes en tenim uns quants a les aules de secundària dels centres educatius públics. Són alumnes que es dediquen a sabotejar el discurs del professor arribant a l’agressió verbal, i de vegades, fins i tot, a l’agressió física; interrompen la classe en perjudici de l’aprenentatge dels altres alumnes que sí volen aprendre.
Per què no es pot parlar d’aquesta tipologia d’alumnes? És políticament incorrecte? No hi ha cap llei educativa que parli dels alumnes que no volen fer res. Sí que parlen, en canvi, d’aquells que no arriben a assolir els coneixements bàsics. I s’entén que és perquè amb els seus esforços no ho permeten. I encara se’ls premia amb més classes de reforç. No és el professor qui s’ha d’esforçar en aquest cas, és l’alumnat.
I això no hi ha cap sistema educatiu que ho contempli.Quan es començarà a anomenar les coses pel seu nom? Quan començarem a dir que hi ha alumnes indisciplinats que no volen estar a les aules i no estudien i perjudiquen a la resta, creant un gran problema en la vida diària escolar?
Quan la disciplina, l’esforç, el respecte, la responsabilitat i la constància començaran a ser la prioritat del nostre sistema educatiu?
La Vanguardia. EULÀLIA I. RODRÍGUEZ/Torroella de Montgrí