A continuació podeu llegir alguns poemes que parlen sobre els carrers de Dosrius:
El meu carrer al matí
fa molta olor de llessamí
es veu al bosc, un blanc camí
poques cases i algun veí.
El meu carrer a la tarda
té molt marxa
els nens vénen d’escola
xutant la bola
A la nit el veïnat
ja s’ha amagat
el meu carrer està cansat
potser algun gat
no se n’ha assebentat.
Llegiu aquest article de l’escriptor Toni Sala i feu l’activitat que es proposa després de la lectura.
En el fons del fons del fons, no sé si s’ensenya a llegir. És com escriure: s’ensenya a escriure? Es pot ensenyar a escriure? Se’n pot aprendre. Però, ensenyar-se’n? Seriosament? No ho crec.
Es pot fer que una persona tingui uns gustos concrets?
Es pot acompanyar, es pot agafar del braç algú que et tingui confiança i dir-li: mira, veus aquesta pintura? Doncs fixa’t en aquest detall. Mira-t’ho d’aquest cantó, interpreta aquest símbol, no et perdis aquest quadre. Això pot fer-se. Es pot encoratjar, aconsellar, però aconseguir que a algú li agradi un determinat pintor, músic o escriptor és com pretendre que podem arribar a les entranyes d’una persona i manipular els cables.
Som com som.
Ara bé, qualsevol principiant necessita un ensenyament. Algú l’ha d’acompanyar i li ha de dir: mira, tenim això. Es tracta només de donar-li a conèixer, de fer-li constatar que hi ha un gran plaer que se’n diu lectura. Que pot prescindir-se’n? Si no s’hi ha entrat, segur. Que d’entrada no és fàcil? I tant que d’entrada no és fàcil, perquè la literatura està feta de paraules, o sigui de raonaments, i hi ha mecanismes molt més immediats que la raó – la música, la pintura, el cine són més fàcilment accessibles -, que competeixen per un mateix espai de temps. Per això em sembla que un professor de literatura està obligat a obligar l’alumne a llegir bons textos. No li pot ensenyar a llegir en el sentit profund però pot iniciar-lo en la lectura.
Perquè llegir no vol intermediaris, llegir profundament és comunicació directa entre dues persones màxim – l’escriptor amb el lector, el lector amb si mateix.
Després, també és part essencial d’aquest llegir profundament llegir el que ens doni la gana i només el que ens doni la gana.
Alumne: per llegir bé, no pot llegir-se per obligació. Tots els grans llibres han jugat a saltar-se les normes – fins i tot aquesta -, i els lectors també han de fer-ho i per tant, alumne, has de llegir només els llibres que et vinguin bé o et recomanin persones en qui confiïs, i encara si el llibre t’agrada, i res d’obligacions.
( No confonguis l’obligació amb l’esforç: ens esforcem més en allò que no és obligatori. )
Deixa’t d’històries, agafa Gógol, llegeix-te El nas, El diari d’un boig o L’abric, que són contes, i si t’han agradat no et perdis Les ànimes mortes, que és una novel·la per morir-s’hi de riure.
Expresseu la vostar opinió respecte el que diu Toni Sala: hi esteu d’acord? no hi esteu d’acord? Què en penseu de les lectures obligatòries?
A continuació, proposeu dues lectures que recomanaríeu i justifiqueu per què.
Deixeu la vostra opinió als comentaris.
Heu d’escriure la vostra història de vida lingüística als comentaris d’aquest article. Recordeu que la definim com a:
“Relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. “
Els alumnes de 2n d’ESO A heu de deixar les vostres redaccions en els comentaris d’aquest article. Recordeu que heu d’imaginar com serà la terra o com viurem (els humans, nosaltres ja no hi serem) l’any 2242. No heu d’escriure un text d’opinió (cosa que ja ha fet algú). La lectura que vam fer a classe us ha de servir de model. També us recomano que llegiu la redacció d’en David Oporto, ja que s’ajusta molt bé al que es demana. Per cert, no cal que tots us poseu pessimistes…
Aniré fent les correccions dels textos argumentatius en els comentaris de l’article anterior (“El text argumentatiu”). La nota que poso és provisional. De manera que si els reescriviu i els milloreu us pujaré la nota. Podeu fer comentaris sobre els textos dels vostres companys trobant errors gramaticals o fent observacions constructives del tipus: no s’acaba d’entendre quina és la teva opinió, falten marcadors discursius, la puntuació dificulta la comprensió del text… Tindré en compte la vostra participació. Els vostres comentaris també us han de servir per aprendre.
Us proposo una gran pel·lícula que permetria fer un cinefòrum sobre el tema: Alguien voló sobre el nido del cuco (Milos Forman) Aquí en teniu en petit tast.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/GN5GDVVWNas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]