El teatre em va permetre de descobrir que jo podia “crear” alguna cosa i que aquesta cosa podia fer-se realitat. Voldria que aquest plantejament s’entengués bé i no sonés “romàntic”. Fins en aquell moment, jo, com la immensa majoria de la població, sobretot si ets de barri, pensava que els “creadors” eren els altres, uns altres. Era normal i acceptat. Gràcies al teatre vaig descobrir que jo també podia crear. És gràcies, doncs, al teatre, que sóc escriptor. Gràcies al teatre i a un accident de moto, que, als vint-i-vuit anys, com sant Pau camí de Damasc, em va obligar a reflexionar una mica sobre les meves mil vocacions. El resultat va ser plantar les classes, demanar una excedència i dedicar-me a escriure.

Des de la publicació del primer llibre de ficció han passat deu anys. Durant aquest temps he publicat novel·les, relats i teatre on he explicat les coses que em passaven pel cap i per altres vísceres del meu organisme. I m’he adonat que també hi ha molta gent que s’ho passa bé amb les coses que escric.

Això em sembla tan increïble que, tot i continuar sense saber què seré quan sigui gran, trobo que fer d’escriptor és una de les millors coses que es poden fer.

Més informació a lletra