Author Archives: xvallalt

Correcció dels textos argumentatius

Aniré fent les correccions dels textos argumentatius en els comentaris de l’article anterior (“El text argumentatiu”). La nota que poso és provisional. De manera que si els reescriviu i els milloreu us pujaré la nota. Podeu fer comentaris sobre els textos dels vostres companys trobant errors gramaticals o fent observacions constructives del tipus: no s’acaba d’entendre quina és la teva opinió, falten marcadors discursius, la puntuació dificulta la comprensió del text… Tindré en compte la vostra participació.  Els vostres comentaris també us han de servir per aprendre.

 Us proposo una gran pel·lícula que permetria fer un cinefòrum sobre el tema: Alguien voló sobre el nido del cuco (Milos Forman) Aquí en teniu en petit tast.

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/GN5GDVVWNas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El text argumentatiu

Deures pel 12 de gener: escriu un text argumentatiu d’unes 150 paraules sobre un dels dos temes següents:

  • a) L’espai físic que envolta les persones influeix en el seu caràcter?
  • b) Quina resposta social s’ha de donar a la bogeria?

El text l’haureu de “deixar” als comentaris d’aquest article. Un cop l’accepti, ja es podrà veure al bloc. No oblideu d’identificar-vos ni de posar un títol al text. 

Si no saps per on començar, recorda les característiques que ha de tenir un text argumentatiu:

El text argumentatiu no ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d’arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convèncer-nos i acostuma a tractar algun tema poèmic, naturalment, i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l’autor hi expressa.

La seva estructura bàsica consta de tres parts:

Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema.

Motius o arguments, on s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.

Conclusió, apartat que recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S’expressa habitualment en l’últim paràgraf.

En el text argumentatiu l’emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l’ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s’usen els ordinals o altres marques d’ordre, com en primer lloc, d’una banda, per començar, d’altra banda, finalment, per acabar, etc.

Per expressar l’oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc., noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc… i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.

Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l’expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d’un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.

També es poden utilitzar les citacions d’autoritats, que són frases extretes de grans pensadors o d’entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d’afirmació categòrica. Molt sovint s’expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.

La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d’atreure l’interés del receptor i implicar-lo en el que s’afirma.

Els textos argumentatius es caracteritzen perl’exposició i defensa d’opinions i la intenció de convéncer o persuadir.

 FONT: Centre d’Autoaprenentatge de la llengua. UNIVERSITAT JAUME I

Podeu veure un exemple de text argumentatiu en aquest enllaç

Francesc Vicenç Garcia

Que et dediquin un poema no és sempre mostra d’afecte. Francesc Vicneç Garcia ho demostra en aquest sonet:

A una mossa gravada de verola

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta.

Durant el Barroc no només es descriuen les coses boniques, sinó que també es fixen en la lletgesa i en el dolor.

– Fes una llista de les metàfores i comparacions d’aquest sonet i digues quina funció fan.

– Quina és l’actitud del poeta?

Mercè Rodoreda i la literatura

En el pròleg de Mirall Trencat, Merrcè Rodoreda reflexiona sobre la literatura i exposa algunes de les claus imprecindibles per entendre millor la seva obra. A continuació podeu llegir els fragments més significatius.

FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE MERCÈ RODOREDA A MIRALL TRENCAT

Una novel•la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Si jo no he sentit mai cap emoció davant d’una posta de sol, ¿com puc descriure, o, millor dit, suggerir la màgia d’una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel•lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com una bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una creues que t’atreuen i que no veuràs mai més. Per això et deixen una recança difícil d’explicar amb paraules. Una mà, en una pintura, et pot donar tot un personatge. Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d’uns ulls. Un somriure enigmàtic que de vegades pot ser només la contracció d’uns determinats nervis facials et roba el cor i necessites fer-lo perdurar.

contiuna llegint

Qüestió d’estil

A continuació teniu un vídeo de Bola de Drac. Es tracta que el mireu i, després, transformeu el diàleg entre en Goku i el Ninja Murasaki (estil directe) en estil indirecte. També heu d’explicar l’acció que es produeix (lluiten, en Goku veu una fotografia…) Teniu en compte els canvis que s’han de fer a l’hora de passar d’estil directe a indirecte.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ptg2gngjhrU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Exemple:

El ninja Murasaki va dir a en Goku que ell era el missatger de la mort. En Goku, desconcertat, li va preguntar a on era, perquè sentia que la seva veu venia de tot arreu, però no el veia. Aleshores, el Ninja…
 

Extensió:  15 línies aproximadament. (No tindreu espai per explicar tot el vídeo)

Pengeu l’activitat en els comentaris.