Activitats
1.- Entreu al webViu la poesia o al Mag Poesia i busqueu un poema que us agradi. Penseu que n’haureu de fer una presentació.
2.- Escriviu els motius pels quals heu seleccionat el poema.
3.- Expliqueu el significiat del poema.
4.- Busqueu informació sobre l’autor.
5.- Un cop tingueu tota aquesta informació, escriviu-la als comentaris d’aquest article.
Joc de tenis
Anaves damunt l’herba de la prada
i volava el teu braç adolescent,
i pel filat de la raqueta alçada
travessava la llum del sol ponent.
La pau dominical tan desesmada
i ta faç d’angeleta i el rabent
joc seriós m’encisen la diada.
D’un rector reformat, pàl·lidament,
et veia filla; entorn del presbiteri
collies roses; contes de misteri
amaves i el blancatge i els infants.
Jo, oficial, de Singapur venia.
Alt, vermellenc, et feia cortesia…
Carros de fenc passaven odorants.
L’he escollit perquè el tenis m’agrada molt.
És tan elegant, tan actiu i també es molt DIVERTIT!
També perquè el seu autor, que és Josep Carner m’agrada!
SIGNIFICAT:
Un home parla sobre la seva filla que juga al tenis.
INFORMACIÓ:
Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 – Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Interpreta’m
Invoca l’esclat de la follia,
imposa un règim d’excepció,
abraça’m. I en l’abraçada
sigues rebel dels límits,
parla’m de tu, calla’m les nits
– et demanava.
No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m
– et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s’acaba
·comentari: he agafat aquest poema d’amor, perqué crec que es molt macu y curt, encara que mai l’havia llegit.
·significat: que una persona, vol interpretar a una altra, són parella i s’interpreten.
.Informació sobre l’autor: Aquesta autora va néixer a Barcelona l’any 1980, ha estudiat humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i ara actualimente fa el doctorat de la literatura i literatura comparada a la UAB. A aconseguit un premi en L’edició Gakerada és el darrer premi Amadeu Oller. En els seus poemas qüestiona la relació entre el cos i la identitat, en què el desig n’és el motor, i descriu reflexions sobre el cos “llegit i vist a través dels altres”.
ESTELS
Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
recordança en el món, tan llunyà i adormit?
Qui mirés al seu lloc hi veuria la nit.
En el cel, qui sap mai on ha mort un estel?
Si un estel a venir cal que es mostri en el cel
(aqueix full tremolós que ja apar tan escrit)
qui podrà senyalar son viatge amb el dit?
qui sap mai, tan endins, on pot néixer un estel?
Hem viscut? O potser la parença ha mentit!
Hem de viure. El desig mentiria, cruel?
Que ton càntic humil sigui pur de recel.
Amb els ulls implorants fadiguem d’infinit.
He triat aquest poema perquè era un dels més fàcils per entendre i ademés m’ha cridat l’atenció aquest tema sobre els estels i les preguntes que deixa a l’aire. Són preguntes que mai m’havia plantejat i mirat així, sembla força interessant. També parla sobre la nostre vida.