Tasca: Anàlisi d’un autor inventat
Escriu un text d’unes 250 paraules explicant la vida i obra d’un autor inventat. Cal que situïs l’autor en un corrent literari real i que la informació sigui versemblant. En aquesta redacció hauràs de parlar dels fets biogràfics de l’autor, si aquests fets van influir en la seva obra, explica les característiques de la seva obra, els títols més destacats…
Heu de demostrar el vostre domini de la terminologia literària i el vostre coneixement sobre moviments literaris. A més,he d’escriure amb coherència, cohesió, adequació i correcció ortogràfica. Ànims!
Deixeu les vostres redaccions a respostes del post.
MARTÍ GERANI, UN AVANGUARDISTA SINGULAR
L’obra de Martí Gerani és una de les més singulars de la literatura catalana de principis de segle XX. Novel•lista, poeta i dramaturg, la seva obra ha estat qualificada d’obra mestra per un sector de la crítica literària i de literatura decadentista per un altre sector més crític. La seva mort als 33 anys va estroncar l’obra d’un autor que no deixava ningú indiferent.
Martí Gerani va néixer a Olot l’any 1890 en el si d’una família modesta que es dedicava a l’elaboració d’embotits casolans. Va anar a l’institut Marià Vayreda fins als 13 anys, quan es va posar a treballar al negoci familiar. “Preparar botifarres i llonganisses estimulava la meves ànsies de volar del niu i embarcar-me en un altre ofici.” escrigué a les seves memòries. Les lectures de Francesc Vicent Garcia el van captivar i marcaren la seva poesia primerenca. Els sonets escatològics del Rector de Vallfogona foren el seus llibres de capçaleres durant tota la seva joventut. Als 18 anys va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari La pedra a la sabata, on combinava cal•ligrames d’alt contingut anarquista amb sonets que descriuen una ciutat apocalíptica. Així, per exemple, a “Escudella indigesta” mostra la seu pessimisme davant la pèrdua de valors de la societat de l’època.
Escudella indigesta
Ara que el sol toca el zenit
les ombres són orfes de cos
i d’ànima.
Les donzelles han deixat els guants a l’armari
i han perdut la vergonya.
Les corbates són disfresses
per als senyors impostors.
La nit caurà i darrere les finestres
entrarà un bri de lluna
assenyalant un agressor.
Un crim domèstic engabiat per la por.
El dramaturg
Martí Gerani pren com a referents el Guimerà més romàntic i el Rusiñol més esteticista. Amb la suma d’aquests dos referents escriu una obra compromesa amb el proletariat i critica l’asfíxia econòmica que rep el treballador de les fàbriques…
Tasca: Anàlisi d’un autor inventat
Escriu un text d’unes 250 paraules explicant la vida i obra d’un autor inventat. Cal que situïs l’autor en un corrent literari real i que la informació sigui versemblant. En aquesta redacció hauràs de parlar dels fets biogràfics de l’autor, si aquests fets van influir en la seva obra, explica les característiques de la seva obra, els títols més destacats…
Deixeu les vostres redaccions a respostes del post.
ALEXANDRA FUENTES
Alexandra Fuentes, va néixer el 28 de Juny de 1896. Va viure a diferents llocs, com per exemple, a Madrid, Barcelona i Cuenca.
Després d’haver tingut una vida plena de desgràcies des de ben petita, va acabar en coma.
Al final dels seus dies va anar a Nueva York i el quart dia que estava allà va morir, el 19 de Febrer de 1985 de vella, ja que tenia 89 anys.
Des de ben petita va treballar a la pastisseria dels seus pares a Madrid. No li agradava molt aquest treball però treballava per tradició de la seva família, ja que portaven moltes generacions amb aquest ofici.
En els seus temps lliures, va començar a escriure, ja que ella volia ser escriptora però el seu pare no li deixava perquè pensava que era una cosa inútil, llavors, escrivia d’amagat a la seva habitació per les nits, per tant, no tenia molt bona relació amb el seu pare.
Quan només tenia 15 anys, la seva mare va morir en un accident de cotxe i es va quedar sola amb el seu pare, però com no tenien bona relació va decidir marxar a viure a Barcelona.
A Barcelona va estar vivint a un pis amb Joan Salvat-Papasseit durant 3 anys. Vivint amb aquest va aprendre a escriure molt més i es va endinsar en el món avantguardista. Va escriure moltes obres i van ser publicades. Utilitzava molt les tècniques avantguardistes, com per exemple el collage o els cal•ligrames. Va guanyar el Premi Nacional de Lletres al 1920 per la seva trajectòria. Escrivia els cal•ligrames canviant de lletra perquè abans de escriure en paper, ho escrivia a ordinador hi com hi ha diferents tipus de fonts doncs, alhora d’escriure al paper anava canviant de tipus de lletra.
Vivint a Barcelona coneix un noi amb qui es va casar i va tenir dos fills. El fill gran va agafar càncer i va morir quan tenia 3 anys.
Quan tenia 60 anys va acabar malalta de l’esquena i va tenir que estar un temps ingressada a l’hospital ‘’Virgen de la Cruz’’ de Cuenca per un tractat especial i quan va sortir va seguint vivint allà amb el seu marit i el seu fill.
Va continuar escrivint allà. Unes de les obres mes importants van ser: Etern (1907), Calendari (1914), La fí d’en Miquel (1915)…
Al final dels seus dies, va anar a visitar Nueva York amb el seu marit, però es va tornar a trobar malament de l’esquena i l’ha van ingressar en un hospital d’allà i al següent dia, es va posar en coma i hores després va morir.
ROSA DEL PRAT
La seva obra es troba fortament vinculada a la seva vida. Traductora, poeta i extrema avantguardista és autora d’una poesia totalment innovadora.
Rosa Prat és un gran avantguardista del segle XX, nascuda a Barcelona l’any 1909, filla d’una família no burgesa, va obrir-se camí amb els seus propis recursos fins que l’any 1916 va començar a escriure un article setmanal en la Veu de Catalunya. Els seus articles van crear molta polèmica, cosa que va realçar la seva carrera com escriptora. Desgraciadament, al cap de 2 anys va deixar el diari, per culpa de les crítiques i conspiracions contra ella, per part dels seus companys Noucentistes, entre ells Eugeni d’Ors. Anys després va traslladar-se a viure a València i va esdevenir la màxima representant de l’avantguardisme a València. La seva estada en València va ser la més productiva, en l’àmbit literari. Allà es va casar amb Pep Rierol i va tenir una filla, Margarita. Va emmalaltir als 40 anys de tuberculosis i va ser traslladada a Barcelona anys després per petició pròpia i per motius de millors condicions sanitàries. Va morir a Barcelona l’any 1951.
La seva obra es fonamenta en l’ús del cal·ligrama, caracteritzats per la varietat lingüística existent en ells. La seva obra més coneguda és Rosa del Prat; una obra autobiogràfica en forma de cal·ligrama. Mancada de formació rigorosa d’altres poetes de la mateixa època, també és molt coneguda per la seva obra titulada Carrers; un conjunt de poemes on l’autora a partir de converses i situacions que veu pels carrers de València.
COMENTARIS: Entre el text i el cal·ligrama, tens un notable+
LA VANGUARDIA DIMARTS, 20 MAIG 2014
Descobriment d’un diari que aporta un nom nou a l’avantguarda catalana
Martí Cases, un gran escriptor català enterrat 90 anys sota terra
LAURA BUENO
Barcelona
El passat 1 de maig van ser descobertes les runes enterrades d’un antic domicili familiar a Vilanova i la Geltrú. Es van trobar diversos objectes personals dels antics residents, entre els quals destaca un diari personal, signat pel nom de Martí Cases. També s’ha trobat una carpeta repleta d’obres de caràcter avantguardista: cal•ligrames, poemes, dietaris… A partir d’aquests descobriments, historiadors i filòlegs han redactat una biografia de l’esmenta’t autor.
Martí Cases va néixer el 1892 al barri de Gràcia, Barcelona, en el si d’una família burgesa. No se sap molt de la seva infància a causa de problemes familiars. En algunes pàgines del diari descriu al seu pare com un alcohòlic, que no tractava gens bé a la seva mare i, per aquest motiu, ella marxà. Ell, en canvi, va haver de conviure amb el seu ebri progenitor, de qui va sofrir pallisses, insults i amenaces, i de qui es va allunyar tan aviat com va poder. En complir els setze anys, fugí de Barcelona per instal•lar-se a casa de la seva àvia materna, anomenada Rosa, a Vilanova i la Geltrú. Aquell mateix dia escrigué un poema anomenat “Gloriós número setze”, on descriu la seva esperança en aquella nova vida i on elogia la novetat i el canvi. Va fer amistat amb Eugeni d’Ors, uns dels grans del Noucentisme. Començà doncs la seva primera etapa Noucentista. D’aquesta destaquen poemes com “Poble mig nou” i “Estiu d’almoina”. Capficat en el món de la literatura, s’impactà amb els cal•ligrames avantguardistes de Papasseit i començà a imitar-lo. Així, entrà al món de l’avantguarda i fins i tot viatjà a Itàlia, d’on era Marinetti, per inspirar-se i impregnar-se de futurisme. Quan va morir la seva àvia, el 1924, va tancar la porta de la casa amb clau i mai més la va tornar a obrir. Allà va morir per inanició pocs mesos després, amb tan sols 32 anys. Més tard, la casa fou ocupada per una família camperola que replegà totes les pertinences d’en Martí i la Rosa i les guardà al soterrani. Anys més tard la casa fou enderrocada per construir-hi una petita botiga de verdures, “Com l’hort de casa”, que encara es troba a Vilanova i la Geltrú.
L’obra de Cases reflecteix la seva dura infància
La seva obra mai va ésser publicada en vida, ja que només tractava amb la seva àvia i amb Eugeni d’Ors, amb qui perdé el contacte després del seu viatge a Itàlia. Es basa principalment en cal•ligrames, tot i que també es destaquen alguns poemes. L’obra de Cases, influenciada per la seva dura infància, està dotada d’una gran riquesa lingüística i d’una gran força expressiva. Parlava de la seva vida, de la infància difícil, del nou poble, de la seva àvia i també d’Eugeni d’Ors. Un tema existent a tots el seus escrits és la natura i el mar, que el relacionava amb la puresa, la llibertat, la vida eterna. Tot líquid que no fos aigua com, per exemple, la sang o la lava dels volcans, el relacionava amb la mala vida i el dolor. Que el seu pare fos alcohòlic, per tant, afectà la seva obra, ja que parlà sempre de l’aigua neta, pura i sana i mai d’altres substàncies, perjudicials per la vida. Una característica molt important dels seus cal•ligrames és que utilitzava aquesta tècnica, entre d’altres, per amagar el seu nom. A causa dels maltractaments en la seva joventut, Martí es convertí en un home introvertit, tancat en si mateix, ple de sentiments i emocions que només pogué reflectir en un magnífic recull de papers que mai publicaria i que mai signà. Amaga el nom de Martí sota paraules com “mar”, l’aparició d’una jove anomenada “Martina” i la repetició de paraules finalitzades en í: jardí, matí, així…
També reflectí en els seus poemes l’amor i l’agraïment que li tenia a la seva àvia Rosa, omplint els jardins dels seus poemes d’aquestes flors, descrivint-les curosament amb adjectius d’afecte i bellesa. Utilitzà les tècniques avantguardistes: ús del cal•ligrama, els espais en blanc, supressió dels signes de puntuació, les paraules en llibertat, el collage, l’ús de tipografia i cos de lletres diferents, entre d’altres, i aconseguí elaborar una obra magnífica i molt completa que ha viscut 90 anys sota terra.
Martí Cases i la seva obra ja formen part de l’avantguarda catalana i avui en dia és possible visitar el seu diari al Museu del Disseny de Barcelona, Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
Cal•ligrama de Martí Cases,” Mariner tranquil”
COMENTARIS: Ben treballat, tens un excel·lent.
XAVIER RENOM
Xavier Mariner va néixer a Castellterçol el 17 de juliol de 1896 en el si d’una petita família modesta. El seu pare treballava al camp i la seva mare cuidava d’ell i dels seus cinc germans. Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però es va veure obligat a deixar els estudis per ajudar a l’economia de la seva família.
Va ser a partir del 20 anys que va començar a interessar-se per la literatura i el moviment d’avantguardes. Va conèixer a Joan Salvat-Papasseit, que va ser un gran amic seu i la persona més influent per a ell. Xavier Renom va ser un anarquista convençut, i aquesta ideologia es veu també reflectida en les seves obres, en les quals impera la crítica social i els ànims de canviar la societat.
Ell va escriure principalment poesia, encara que també es conegut per escriure cal·ligrames. Publica el seu primer poema l’any 1918 titulat “Els temps d’avui” amb només 22 anys. En aquest poema reflecteix la situació actual mundial amb la guerra que està succeint (PODRIES CONCRETAR QUINA GUERRA). Amb aquest mateix poema va aconseguir guanyar els Jocs Florals d’aquell mateix any i es va llançar a la fama.
Els seus cal·ligrames es caracteritzen per tenir un gran contingut anarquista. Alguns dels més destacats són “La societat del futur” o “El món”. Als seus poemes també solia aparèixer l’element marítim, característica que va ser influenciada per Papasseit. Per exemple, va escriure el poema “Aventures en el mar”, en el qual explica les aventures d’un jove al mar.
Finalment Xavier Renom va morir el 4 de maig de l’any 1945 a l’edat de 49 anys.
COMENTARIS: Força bé, tot i que podries haver aprofundit una mica més. Tens un excel·lent-
LUCAS PIEZZO
Lucas Piezzo va néixer el 14 de juliol de 1870 a Roma (Itàlia). Va tenir una infància molt dura, ja que la seva mare va morir quan ell tenia 10 anys i ho va passar molt malament, però, gràcies a aquesta desgràcia va començar a millorar molt la seva relació amb el seu pare, amb el qual fins aquell moment no era gaire bona.
Ell volia ser escriptor, però, com el seu pare volia que fos capellà per la seva tradició de generació en generació va acabar sent capellà. No obstant en Lucas escrivia molt al seu temps lliure, i en aquell moment va aparéixer el Futurisme amb el seu gran fundador Tomàs Marinetti. 116
El seu pare va morir després cap a l’any 1905 a l’edat de 90 anys a causa d’una hemorràgia cerebral. Degut a això va deixar de ser capellà i va començar a escriure molt i pensant en el futurisme.
Les seves obres es caracteritzaven sobretot per l’exaltació de l’originalitat, parlava molt sobre temes com la guerra, els cuitats i ho feia amb dinamisme i molt de ritme.
Les seves millors obres van ser “Tota una vida” al 1910, “La gent” el 1911, “Dues formigues en un cuitat” el 1913. La seva obra més important va ser la del 1914, titulada “El fum negre”.
Ja cap a l’any 1930 va patir una hemorràgia cerebral com el seu pare, però tot i que no le va matar el va deixar amb seqüeles i finalment dos anys més tard va morir, tampoc ja podia fer res, ni parlar, ni caminar, etc… Va morir a l’edat de 60 anys.
COMENTARIS: Hi ha força errors d’expressió, un bé.
Joan A. Oller i Foix
Joan A. Oller i Foix va néixer el 13 d’abril de 1894 a Barcelona i va morir el 25 de febrer de 1975 a París. La seva obra destaca entre la de qualsevol autor de la mateixa època, ja que va tenir un gran canvi de mentalitat que es va reflectir en un canvi d’estil radical. La seva primera etapa pertany al Noucentisme, mentre que la segona part de la seva obra és surrealista.
Fill d’una família petitburgesa, va tenir una bona educació i es va convertir en un erudit de les lletres. Des de ben petit va mostrar un gran interès per la literatura, i als 12 anys començà a publicar textos a la revista “El somni català”. Al 1914 va guanyar els Jocs Florals amb el poema “Visions, cants i esperances”.
Es va llicenciar en dret i filosofia i poc després va anar a viure a França. Aquest fet el va introduir a les corrents literàries noves i va començar a escriure diverses obres on exposava les seves preocupacions i el conflicte intern que començava a patir.
A París va treballar a diverses llibreries i va llegir molta literatura. La seva obra, fins aquell moment, era una elogia al classicisme, la tradició i la perfecció formal; clarament noucentista. Un mes abans de tornar a Barcelona, va conèixer Marguerite de Beauvior i es van casar.
A les obres publicades a partir del 1920, quan va tornar a Barcelona amb la seva dona, es pot apreciar un canvi radical de tendència. Marguerite de Beauvior era una dona que anava en contra de la seva família, la seva procedència i la societat a la que pertanyia, fet que, junt amb les noves tendències conegudes, va provocar que Joan Ausiàs comencés a estar en contra de la burgesia de la que era descendent i la comencés a criticar a la seva obra. A més, durant aquesta etapa avantguardista, destaca l’exaltació del món dels somnis i un punt d’unió amb el psicoanàlisi de Freud.
El 1963 va anar a viure a París amb la seva dona. Va viure a un petit pis fins el final dels seus dies, escrivint i plasmant el seu canvi de mentalitat i descrivint la societat en què es trobava i aquella societat utòpica en què voldria viure.
A l’etapa noucentista destaquen obres com “Llibre de la novetat, l’home i l’harmonia” i 28 poemes on s’aprecien perfectament les característiques del moviment.
A l’etapa surrealista destaquen els seus cal•ligrames inicials, on mostrava clarament els seus pensaments i emocions, i obres de prosa com “L’alegria del moment” i “Deixem les coses clares”, una crítica total de la societat burgesa i els ideals que aquesta representava.
COMENTARIS: Excel·lent.
MIQUEL TOSCA
Fill de miner, el novel·lista Miquel Tosca, va néixer a Manresa l’any 1910. Eugènia Bosc, la seva mare, va morir una setmana després del naixement del revolucionari escriptor. A causa de l’ofici del seu pare, es crià amb la seva tieta Maria, qui tenia dos fills més grans. Influït pel seu cosí Joan qui passava amb ell tardes senceres a la biblioteca, Miquel Tosca va anar adquirint grans coneixements en literatura fins a arribar a ser un dels “grans” en el camp més moral i ètic. La paraula viva de Joan Maragall el va captivar igual que la vitalitat de Joan Salvat-Papasseit, aquests dos, van ser els seus referents, el qual influenciaren clarament en la seva obra.
Amb 17 anys se’n anar a viure a Barcelona per començar a estudiar a la facultat de filosofia. Tenint Barcelona com inspiració, escrigué “El fill de Bàrcino” i “Bons i dolents”, els seus dos títols més rellevants.
A “Bons i dolents” el narrador és un nen de dotze anys, fill d’una de les famílies més riques de Catalunya. L’obra és en gran mesura una crítica de la societat i una gran reflexió de la filosofia de Hobbes.
Durant la Guerra Civil Espanyola el novel·lista, com milers de catalans, va creuar la frontera francesa. Finalment va exercir de professor de filosofia a la universitat de Montpellier, fins a la seva mort l’any 1962. No va tornar a Catalunya mai més encara que sense cap dubte, com es pot veure a “Mare Catalunya”, sempre va estar al seu cor.
COMENTARIS: Els referents de Miquel Tosca donen versemblança al text. Ben treballat! Excel·lent.
CARLES ROSER, UN ROMANTICISTA SINGULAR.
Carles Roser és un dels poetes més romàntics del segle XIX. A l’edat dels 17, va començar a escriure poemes dedicats al seu difunt avi “Martí Soler” que va ser com un pare per a ell, ja que el seu pare biològic, “David Ruyra” va marxar a l’Índia a l’edat dels 25 quan Carles va complir els 12 anys.
Va ser també un autor realista, inspirat en la temàtica de Narcís Oller, un gran novel·lista de la Renaixença, del realisme i el naturalisme. Roser a través d’Oller va escriure una de les novel·les més important de la literatura moderna, La venjança i el perdó, la qual va guanyar els Jocs Florals de Barcelona quan ell només tenia 23 anys.
Aquest realisme centrat més en la nova realitat social i urbana del segle XIX va donar lloc al naturalisme, el qual Carles, ja no va representar.
Roser a part d’escriure poemes romàntics, quan estava a l’etapa mes àlcida de la seva vida, als 25 anys, va voler fer uns escrits dedicats al seu pare perdut per l’Índia. En aquest va intentar explicar el que recordava i les seves vivències viscudes amb ell.
Després d’això la fama i les publicacions de Carles va començar a decaure i es va centrar més en la gent del seu entorn casant-se als 30 anys amb Maria Aguilar, una escriptora revolucionària que presenta punts (DE CONTACTE) dels trobadors i que tot i així va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement. Al cap de 5 anys de casats van tindre un fill anomenat Ignasi el qual no va voler seguir la seva temàtica d’escriptor i es va dedicar més a l’esport.
Roser, per finalitzar el seu recorregut com a escriptor va voler fer un escrit biogràfic el qual no va arribar a acabar, ja que mor als 40 anys per càncer de pulmó. Aquest escrit, el va acabar la seva dona Maria com a record d’ell i va ser publicat 3 anys més tard i va tindre una fama i un furor rotund, el qual Roser no va poder viure.
COMENTARIS: Es podria millorar l’expressió (coherència i cohesió) del text. Hi ha un ús incorrecte i abús del pronom relatiu compost. “El qual” no pot fer la funció de subjecte (excepte en les oracions explicatives). Tens un notable.
Lluc Soldevila
Vida:
Nasqué el 3 de Juny de 1765 a Pont de Suert, procedent d’una família camperola, el pare morí quan ell tenia 2 anys, i la mare queda vídua i l’abandonà . Anys més tard la mare va fugir i ell quedà sol.
Als 8 anys fou adoptat pels Ponsich, una família veïna del poble. És formà de forma autodidàctica. Des de ben jove va ser vinculat a la natura i a l’afany de voler donar tombs a totes hores per les Serralades Pirinenques. Als 17 guanyà els Jocs de la fam gràcies al Llibre de la Muntanya (1782). Durant la seva infantesa a Can Ponsich, va conviure amb una jove noia , de qui es va enamorar bojament, Blanca Ponsich, la qual esdevindria dona.
Als 25 anys és va casar amb la Blanca, fet trasbalsador que el condicionà per canviar al gènere poètic. Treballava de pastor amb ovelles al mateix temps que s’evadia escrivint.
Finalment als 29 anys mor , la causa, una esllavissada a la vall de Boí.
Obra:
El seu estil és objectiu, i vol transmetre el que directament veu amb els ulls, per tant clar Realisme, sovint amb tocs d’ironia, i to humorístic.
Hi diferenciem tres gèneres:
Prosa: Novel•les de gran extensió vinculades a la natura i la vida quotidiana del poble. N’és un exemple Un tomb per la Boira 1768.
Poesia: Poemes on alaga la seva promesa, sempre de tipus amorós i caire passional. Els ulls de ma donzella (1790).
Relats breus: Escrits breus on parla de la diferenciació de camins per coronar una serralada, Els somriures del Besiberri (1793).
COMENTARIS: Expressió millorable. Tens un notable.
Francisco Jones va néixer a Santiago de Compostela el 16 d’agost de 1901, fill d’una revolucionaria catalana que va marxar durant un any de Catalunya a causa de la seva ideologia radical. A Galicia aquesta, es va enamorar d’un mariner, que en néixer el seu fill, va marxar a Boston, ciutat a la que viatjava sovint per negocis.
El fet de no tenir para, va afectar molt a Jones, ja que la seva mare va agafar una depresió i va morir. En morir la seva mare, en Paco va anar a viure amb els seus avis al quals avenes coneixia.
No va rebre precticament educació, apenes va aprendre a escriure, però el fet de ser més difícil ser escriptor, es el que més el va motivar.
La seva obra no va ser molt destacada en l’ambit de la bellesa i l’estetica ja que el que ell pretenia era agafar el relleu de la seva mare, i cambiar la societat la al la qual ell s’imposava i plantava cara reivindicant uns valors i uns drets. Sobretot escrivia poemes dadaistes, que eran la millor forma d’expresar el que ell volia.
La seva obra més destacada fou “Per què?” a la qual es questionava diferents aspectes de la forma de govern i donava una oportunitat al comunisme.
Va morir a la guerra civil, el 1936 a la frontera amb Valencia. No es sap el dia de la seva mort, però l’ultima obra que va escriure al front està datada el 10 d’agost, sis dies avans del seu trentacinque aniversari.
COMENTARIS: L’expressió és millorable i hi ha moltes faltes d’ortografia. Hauries d’haver fet més referències literàries i no centrar-te tant en la biografia. Tens un suficient.
Carles Balaguer
Carles Balaguer és un dels màxims representants del Modernisme i una de les figures més importants de la literatura del segle XX. Va ser un personatge bastant polifacètic: poeta, novel•lista i pintor.
Nascut a Platja d’Aro l’any 1859. Pertanyé a una família bastant humil. La seva mare va morir quan ell va néixer i amb sis anys ho va fer el seu pare. A partir d’aleshores visqué amb els seus oncles a Barcelona. Des de molt jove va treballar en diversos oficis com aprenent d’adroguer, escriptor i també s’inicià a la pintura. Amb dotze anys publicà el seu primer article a La Veu de Catalunya. Passà la resta de la seva vida a Barcelona. L’any 1892 col•laborà amb l’Avenç. Va ser autor d’articles com La nena que canta (1893), Elefants riallers (1895) i Mala bruixa (1900).
La seva gran obra és Somriures nous, publicada a la revista Joventut entre l’any 1908 i 1909.
Va estar molt marcat per la influència de Raimon Casellas. Escrigué nombroses novel•les entre les quals destaquen: Noves qüestions (1914) i Més enllà (1916), l’una i l’altra parlen sobre la societat del moment. Més endavant, va escriure la novel•la Petits drames (1919) en la qual el protagonista és un personatge sol front enfront de la societat.
El següent fragment de Petits drames mostra la seva ideologia i el seu punt de vista.
[…] Caminava per Barcelona i aquesta vegada era diferent, tenia la sensació d’haver-me perdut, de no saber on estava. No coneixia la meva ciutat. El constant creuar de tramvies i automòbils, els establiments tan luxosos, augmentaven a un ritme vertiginós. Vaig tenir ganes de tancar-me a casa i oblidar-me’n d’aquella inversemblant realitat. […]
COMENTARIS: El nom de les revistes dóna versemblança al text. Ben treballat. Tens un excel·lent-
JAUME VIDAL,
Jaume Vidal és un dels dramaturgs més importants de la llengua catalana. Les seves obres modernistes no només foren famoses a Catalunya, sinó que a més a més van ser traduïdes a varies llengües, com el castellà o el francès, i avui dia és conegut a la majoria de països europeus. Influenciat pel gran dramaturg Ibsen, J. Vidal va escriure grans obres de tendència ideològica, com ara “Veus femenines” o “Joguines velles”, molt ben acollides per la societat.
VIDA
El nostre dramaturg va néixer a Barcelona el 1974, i va morir amb tan sols 46 anys de càncer de pulmó, conseqüència del seu gran vici, el tabac. Fill d’un contable burgés, gairebé mai li va faltar res, per això és considerat un bohemi daurat. Va començar la carrera de dret amb 18 anys, però la seva passió per la literatura i el teatre juntament amb el seu amor per Maria Prat, una modernista revolucionaria, el van allunyar d’aquest camí. Als 20 anys es va casar amb la seva estimada, matrimoni rebutjat pels seus pares, i junts van viure humilment en un pis de Barcelona. Durant el parell d’anys que va durar aquesta etapa de la seva vida, va escriure les seves obres més revolucionaries, en les quals criticava a la societat, tant burgesos com gent del poble, pel seu esperit materialista. Quan semblava que les coses anaven pel camí que desitjava, Maria va morir en un accident. La mort tan sobtada de la seva dona va provocar una fissura en la seva obra que va durar gairebé tres anys. Els seus pares el van tornar a acceptar i el retorn a la vida burgesa va ser el culpable de la pèrdua de l’agressivitat i la forta crítica al món que trobàvem en les obres que escrivia durant aquest període. Es va tornar a casar, aquest cop amb Rosa Cavaller, filla de Joan Cavaller, un gran poeta i amic del seu pare, amb qui va tenir dues bessones, Joana i Clara Vidal. Les seves dues filles van ser el motiu pel qual el dramaturg va tornar al seu estil inicial, lluitant per crear un món millor on elles poguessin viure. Encoratjat de nou i amb l’ajuda econòmica de la família Vidal i Cavaller, va inaugurar una companyia de teatre anomenada “El Sol de l’Alba”, amb la que va recórrer Europa sencera. Abans de morir, Jaume Vidal a començar l’obra “El món ideal”, obra que mai va poder acabar. Les seves filles, com a regal pel seu pare, van acabar d’escriure l’obra i la van portar per tots els grans escenaris de Catalunya, honrant la seva memòria.
OBRA
L’obra de Jaume Vidal està dividida en 4 etapes:
– 1893-1896: etapa més revolucionaria. L’esperit i les ideologies de l’autor demanaven a crits sortir, i ell les va saber captar a la perfecció sobre el paper. Les seves obres de denúncia més conegudes varen ser “Veus femenines” i “Plors de cap d’any”.
– 1898-1905: tot i continuar trobant una tendència més ideològica en les seves obres, ho fem d’una manera més subtil i no tan directa i agressiva. N’és un clar exemple “A la deriva”.
– 1905-1920: va tornar als seus inicis, reivindicant un món millor amb obres com “Joguines velles”. Obres com aquesta tenien la peculiaritat d’estar dirigides a un públic més juvenil i infantil, tot i que agradaven i atreien a tothom.
FRAGMENT DE “JOGUINES VELLES”, TEXT ADAPTAT
Tina- He vingut des de França, sóc l’última novetat en baldufes.
Xica- La Joana no et vol, ja em té a mi, no necessita cap baldufa nova.
Tina- Però que bleda que ets! Et penses que continuarà jugant amb tu tenint l’últim model a les seves mans?
Xica- Què és el que et fa millor que jo? Les dues tenim forma d’ou, tenim una punta metàl•lica que ens fa donar voltes i una corda que ens empeny a girar.
Tina- Però que no ho veus! És obvi per què m’han comprat i per què tinc tant de valor! Sóc la nova tendència, els nens saliven per mi i es moren per tenir-me, només em volen a mi. I perquè sóc millor que tu? Mira’t, tu ets d’un color blanc brut i jo llueixo un daurat magnífic, no ens podem comparar!
COMENTARIS: Ben treballat. Has aconseguit un text versemblant i amb força referències literàries. Excel·lent.
Felip García
Vida
Felip García va ser destacat entre els millors poetes catalans del segle XX. Va nèixer a Barcelona el 17 de juny de 1889, en una família molt pobre, però molt trballadora. Amb nomès cinc anys ja ajudava al(EL) seu pare a la feina de camp vuit hores diaries. A les nits, el seu pare el donava classes per aprendre a llegir i a escriure, i així va ser com es va interessar en el món de la poesia. Amb només deu anys, va escriure la seva primera poesia, que anys més tard va ser publicada. Als setze anys va ingresar a la Universitat Autònoma de Barcelona per realitzar la carrera de Filosofia. Per falta de motivació, la va deixar i va començar a estudiar la carrera de llengua catalana (FILOLOGIA CATALANA?). A l’any d’estar estudiant, va publicar la seva primera novel·la que va tindre molt èxit. Abans de finalitzar la carrera, va publicar un parell d’obres. Una vegada acabada aquesta, va fer les oposicions per professor i, una vegada aprovades, va començar a treballar de professor de llengua catalana a una escol·la pública de Barcelona. Durant aquesta etapa de la seva vida, va publicar diverses obres que van tindre bastant èxit, i també un llibre de poesies. Als seixanta-cinc anys es va retirar. Va morir a Barcelona amb vuitanta anys per causes naturals.
Obra
García va ser un poeta reconegut en les seves obres per la delicadesa a l’hora d’escriure i la varietat de vocabulari. Va ser un autor molt important, i es notava sobre el foli com expressava tota mena de sentiments. García va ser un poeta Noucentista, amb obre com “De sobte” (1920), “La rialla trista” (1926), o “La verda gespa” (1931). Una de les obres més importants que va escriure al retirar-se va ser ” Qui es de qui” (1955). Felip García també va escriure un llibre de poesia anomenat “Sentiments bruts” (1940).
En tota la seva trajectòria, García ens fa veure un món diferent a la poosia, o a les novel·les de la llengua catalana.
COMENTARIS: Tens un notable.
VIDA
Mario Pearce Torrents va néixer a Kokomo, un petit poble costaner de les Illes Balears, en el si d’una família benestant a l’any 1840. Va ser un gran poeta i dramaturg. Va formar part de la Renaixença, tot i que les seves obres mai van estar a l’altura de les del seu gran amic i mentor Marià Aguiló i Fuster. Des de ven petit en Mario no sabia que fer, ser fill d’un advocat anglès i una ama de casa catalana no el feien sentir ple. Va anar fent els seus estudis sense pena ni gloria fins que el seu pare el va convèncer d’estudiar dret. Va començar a estudiar dret a la Universitat de Barcelona però no va arribar al llicenciar-se ja que mentre era a la facultat va conèixer en Marià Aguiló i Fuster qui el va contagiar la seva passió per la poesia. Tot i que en un principi en Mario no sentia un sentiment nacionalista els seus amics poetes i els seus treballs el van acabar creant un sentiment i una passió envers a Catalunya i el català.
OBRA
L’obra de Mario Pearce Torrents destaca per la seva aparent senzillesa però el seu convincent sentiment i la seva passió. No utilitzaba molts recursos literaris, però va ser capaç de crear un llenguatge molt complex i una poesia difícil d’entendre, motiu pel qual no va ser un dels poetes més importants de la seva època. La seva obra més important es titula “Ple” , una obra en la que reflecteix el canvi en la seva vida al entrar al moviment de la Renaixença i al venir a viure a Catalunya.
Ple
Si al passat pogués de tornar
no ho faria pas,
ni per les meves terres recordar
ni els meus paisatges rememorar
mes buit tornaria a estar.
D’ençà que vaig marxar,
no he volgut mai tornar.
A Catalunya vaig trobar
un sentiment i una passió
impossibles d’igualar.