Teniu un repte: consisteix a escriure un minirelat que haurà de tenir entre 120 i 140 paraules. A més, dins del minirelat haureu d’utilitzar la paraula: cruïlla, ja sigui en el sentit literal o en un sentit metafòric. És decisió vostra.
Teniu un repte: consisteix a escriure un minirelat que haurà de tenir entre 120 i 140 paraules. A més, dins del minirelat haureu d’utilitzar la paraula: cruïlla, ja sigui en el sentit literal o en un sentit metafòric. És decisió vostra.
Una tarda de primavera quan anava passejant amb el meu gos em vaig donar compte (de) que algú em seguia. Era algú que portava una caputxa i unes ulleres de sol. Vaig començar a caminar més ràpid i ell també. Tenia molta por, i vaig començar a córrer, el senyor també, fins que vaig creuar una cruïlla i allà el senyor em va perdre de vista. L’ endemà quan vaig tornar a anar a passejar el gos el senyor ja no el vaig veure, per sort. Quan estava a casa mirant la tele van trucar al timbre, vaig mirar per l’espiell i vaig veure que era l’home que em va seguir aquell dia. Amb molta por vaig obrir la porta i em va dir que em tornava el moneder que se’m va caure un dia que estava passejant el gos.
COMENTARIS
Falta el títol.
Si no vas trobar a faltar el moneder, no hi devies tenir gaires diners… Bon final.
Es podria millorar la construcció d’algunes frases.
NOTA: Notable-
Llàgrimes d’esperança
Anava caminant pel carrer abatuda del que li avia passat ala seva estimada família, fins que es va creuar, en una cruïlla, amb la seva millor amiga. No va saber com reaccionar davant seu, i l’amiga se li va tirar als braços. La va començar a abraçar com res en el món i les dues juntes van començar a plorar. La se va amiga sabia com se sentia després de la pèrdua dels seus progenitors i la tenia que consolar d’alguna manera. Ella pensava que mantindrien una conversa com tota la gent, però desprès d’abraçar-la sen va anar sense dir res. Es va cada molt sorpresa amb el que va passar. Desprès d’obrir els ulls, va poder alliberar-se d’aquell malson i es va netejar les llàgrimes que li queien sobre les galtes.
Assiya
COMENTARIS
No has passat el corrector? Ortografia deficient.
Nota: Bé
La mansió encantada
Un dia em vaig guanyar la loteria i em vaig comprar una mansióen un lloc molt llunyà de la ciutat.La mansió estava al mig del bosc, només se sentia el so dels animals.No vivia ningú peraquell lloc, estava jo sol i això em va donar una mica de por peròdesprés de diversos dies em vaig acostumar.Després d’estar un mes vivint en aquella mansió estava molt raro, tot es movia sol i em donava una miqueta de por. Un dia m’estava dutxant i de repent es va apagar la dutxa, vaig sortir ràpidament a veure que estava passant i vaig veure que tots el mobles estaven a l’aire, ràpidament em vaig vestir i vaig anar a la ciutat a casa dels meus pares. Després d’uns dies vaig vendre la casa i me’n comprar un altre a la ciutat.
Dario
COMENTARIS
I la paraula cruïlla? No l’he vista…
Hi ha alguns errors que detecta el corrector de l’ordinador. En català no es diu “donava por”, sinó “feia por”.
Nota: Suficient.
La font dels desitjos
És coneix una llegenda que diu, que fa molts anys va existir una font que concedia desitjos a la gent que havia sigut bona amb els demes i havia ajudat a tothom. Un dia, Ian, va agafar el mapa que li va donar el seu avi de la font i va decidir anar a buscar-la. El camí que conduïa a les afores del poble. Res havia canviat, tot era igual, fins que va arribar a una cruïlla que no hi apareixia. No sabia cap on anar, fins que va escoltar un veu en el vent que li deia l’opció correcte, era el seu avi. Finalment va trobar la font. Ian va ser un home molt, amable i disposat a ajudar a la gent, per això la font li va concedir tots els desitjos que va demanar.
Andrea.P
COMENTARIS
Ben treballat. Fixa’t en els errors. Alguns són de concordança.
Nota: Notable +
La reflexió
En Raúl estava passejant per una cruïlla i pensant en la discussió que havia tingut amb la seva dona i en l’impuls que havia sentit de donar-li un cop de puny. Ell no vol tindre mai l’idea de picar a la seva dona però quan se li fica una cosa al cap i en Raúl creu que no te raó i li diu, ella s’enfada i discuteixen. En Raúl no vol discutir mai més perquè vol ser feliç amb la seva dona i rumiant en la discussió que havien tingut abans es va adonar que era ella qui tenia raó i ell havia sigut un tonto per discutir tant per tant poc. Va anar corrents a comprar un ram de flors molt boniques i li va fer (escriure) la carta d’amor més original per demostrar-li tot el seu veritable amor.
Raül
COMENTARIS
Ben treballat. Un notable +
En Carlos i el seu llibre
(HI) Havia una vegada un noi jove de 13 anys que li agradava molt llegir i escriure que es deia Carlos que mai anava a l’escola perquè es quedava a casa llegint llibres de l’editorial cruïlla. Carlos nomes llegia llibres de l’editorial cruïlla perquè sempre s’acaben (?) bons llibres. El seu somni era que li publiquessin un llibre. Un dia va decidí escriure un llibre per a l’editorial. Es va passar dos o tres dies pensant un bon tema per al llibre, quan lla va escollir el tema es va posar ràpidament a escriure el llibre. Va tardar dues setmanes i mitja en escriure (‘L) el llibre (CAL EVITAR EXCESSIVES REPTETICIONS). Quant el va acabar va envia ràpidament el llibre a l’editorial cruïlla.
Al cap de dues setmanes es va donar conta de que l’avien publicat el llibre.
Cristian.
COMENTARIS
La història està prou bé, però hi ha força errors bàsics, sobretot pel que fa als verbs. Nota: suficient +