El vol del supervoltor
La imatge del voltor de diaris és ben habitual als bars del nostre país. És l’home que, abans fins i tot de decidir què vol prendre, s’afanya cap al moble on hi ha els diaris i n’agafa un per anar-lo llegir-lo mentre pren el que sigui que prengui. Llegir el diari del bar és un fet habitual i gens blasmable –per a això hi són–, però el que distingeix els ciutadans normals que llegeixen el diari del bar del voltor de diaris és que aquest actua amb una ansietat tan desmesurada, tan grotesca, que sovint fa pensar que entra al bar no tant per prendre res sinó per llegir el diari de franc, i que si de fet demana un cafè o un tallat és per pur compromís, perquè alguna cosa hi ha de prendre si ocupa una taula.
Fa uns mesos, però, vaig descobrir un voltor de diaris que supera tots els que havia conegut fins aquell moment, i n’he conegut un munt. És el supervoltor, la mare (o el pare) de tots els voltors de diaris. Es un noi jove, mallorquí, amb un nas aguilenc, les celles ben poblades, els cabells negres i despentinats, unes patilles amples i una brotxa de pèls al mentó. Últimament du jersei fosc, texans amb la volta girada i sabatilles esportives d’un blanc embrutat. El vaig descobrir al bar Mari de l’avinguda Mistral (un pernil de primera, un bacallà a la gallega excepcional, un garró de porc per treure’s el barret…). Però no l’he vist demanar res d’això. L’he vist demanar sempre un cafè, de vegades un entrepà. Ho demana i, aleshores, surt disparat cap a la calaixera on hi ha els diaris i… I què dirien que fa? Que n’agafa un? Doncs no. Els agafa tots tres, els tres que hi ha en aquest bar: El Periódico, el Mundo Deportivo i el Marca. Els agafa tots tres i se’ls emporta a la taula. Tot per a mi i als altres que els enforquillin.
Evidentment no els llegeix tots tres alhora. En llegeix un –de fet el fulleja calmadament– i després un altre, i sovint el tercer ni el llegeix. Però això no és cap obstacle perquè, durant tota l’estona que s’està al bar, ell s’apoderi de tots. Si cap altre client decideix que també vol llegir un diari –un de sol– no pot: ells els té tots. Normalment, el que qualsevol client normal fa és agafar un diari –només un– i, quan ha acabat de llegir-lo, si té ganes de continuar llegint, doncs va al moble d’on l’ha agafat, el deixa i n’agafa un altre. Així ocupa només un diari durant l’estona que llegeix, no pas tres, dos dels quals no mira! El supervoltor ve sovint amb dos amics, de vegades amb més, però ell acostuma a ser l’únic que els fulleja. I quan acaba el cafè, o el que sigui que hagi demanat, s’aixeca, va a pagar a la barra i… què dirien que fa amb els diaris? Doncs els deixa damunt la taula, sense ni tan sols tancar-los, abandonats i oberts just per la plana que estava llegint en l’instant que de cop i volta ha decidit aixecar-se i marxar. És un paio fantàstic. Quan hi és no em perdo cap detall de la seva actuació i cada cop m’agrada més.
LV, Quim Monzó. 18-11-11
Activitat d’expressió escrita
Amb aquest article, Monzó descriu un personatge que encarna un tipus de comportament egosista: acaparar tots els diaris del bar. Pensa en un tipus de personatge que actuï d’una manera similar (el que es cola, el que no cedeix el seu seient al metro a algú que ho necessita, el que escolta música amb l’Iphone i molesta els altres, el que aparca el cotxe en doble fila per anar a comprar, etc) i redacta un text seguint l’estil de Monzó. Inventa’t un nom per a designar el teu personatge.
Extensió aproximada: 200-250 paraules
L’ ÓS SÚPER MANDRÓS
Es el típic adult que esta assentat en l’autobús que veu a una noia embarassada i no la deixa seure perquè li dona pal aixecar-se i la pobre embarassada esta cansada i es vols seure
És un adult amb els ulls blaus les celles amples i el nas punxegut. Vaig veure una noia embarassada, i la noia amb bona fe li va dir em deixes seure, i el noi li va dir no veus que estic jo assentat i li va dir ves a molestar a un altre persona.
L’altre dia mel vaig trobar al metge i estava ocupant dos seients i una senyora d’uns setanta anys i li va dir em deixes seure i li va dir si estic jo que et fa pensar que et deixaré seure? Doncs que estàs ocupant dos llocs i jo em vull seure en un i li va dir veten a la m…
És la millor persona del món. Jo vull tornar-la a veure
COMENTARIS II
Tot i que l’has retocat, encara hi ha força errors ortogràfics i d’expressió. NOTA: 4,5
El pas de la tortuga
La tortuga es defineix per una persona calmosa , sense cap presa per fer les coses, ella concorre en que tot arribarà al seu degut temps sense cap mena de pressa.
Ara us parlo de la meva germana, que com per exemple menjant (es pot passar fins i tot dues hores davant del plat mastegant amb calma mentre mira les musaranyes),parlant (es por trigar molt de temps en explicar-te una història ), o fent les coses es massa lenta com les tortugues.
A aquestes persones que son molt lentes tampoc li (ELS)agraden fer res d’exercici ,ni res per l’estil. No li agraden que l’atabalin ni que l’estressin i moltes coses més.
A aquestes persones tindríem de(HAURÍEM DE) posar-les (LOS) les piles!
COMENTARIS
Ben treballat. Tens un 6,5
ELS ESTAFADORS ASTUTS
La imatge d’estafador astut com una guineu es habitual a alguns pobles o ciutats, en jocs d’apostar diners esta el típic trampós. Ami aquesta actitud es la que em fa ràbia, els que estafen a la gent i son molt astuts, igual que una guineu , van estafant als que poden estafar.
L’altre dia en un casino van estafar a un joc d’apostar un grup d’estafadors.
(L’altre dia, en un casino, van estafar a un grup d’estafadors en un joc d’apostar. )
Estaven organitzats i ja ho tenien planejat. Al final els van enxampar però casi es porten molts diners, i això no nomes passa als casinos, sinó que també en altres moltes coses, com alguna gent que va venen coses.
Per a mi que la majoria son molt difícils de enxampar i tenen un do, es poden portar molts diners sense tan esforç .Em recorden a la guineu igual d’astut. Són gent intel•ligent.
Jo de gran vull ser com ells
COMETARIS
Ha millorat alguns aspectes, però encara es podia millorar força més. NOTA: 5,5
LES COTORRES DEL SUPER
Semble que per treballar en un super hagis de ser una cotorra i a més, amb mala llet.
Les dependentes, algunes esclar, són tant tant cotorres que es posen a parlar quan t’han de pasar la compra per caixa, s’espliquen entre elles que si això que si allò…
Quasi sempre al super que jo vaig hi han la Lore i la Jenni, parlant del noi que s’han de lligar i amb qui han de quedar, és un xafardeig, són molt pesades, sempre parlen del mateix.
En fi són cotorres de super
COMPORTAMENTS EGOISTES
Les persones egoistes només pensen en si mateixes. Us explicaré una historia en la que el protagonista es diu Jordi. (EN)Jordi pensa que el que fa ell esta bé, ahir va anar a comprar al supermercat hi en contés de trobar aparcament com tothom, tot just a l’entrada del supermercat va ficar el cotxe a doble fila i se’n va anar a comprar. Una hora després va sortir del supermercat amb moltes bosses hi se’n va anar a casa molt content. Aquest es un comportament molt egoista però les persones no ens donem conta de que moltes persones ho fan, per no perdre temps, per que volen o per molestar als demés.
COMENTARIS: Poc desenvolupat i amb força faltes d’ortografia. De moment, tens un 4
COMENTARIS: NOTA 4
Aquests individus són ben normals a tot tipus de cues/files. Els anomenats “acoplats de files” són aquelles persones que per casualitat es troben amb un amic o familiar en una fila ben llarga ja sigui per pagar o entrar en qualsevol lloc. El fet característic d’aquestes persones es que, fan que passi tota la cua una altre persona per ell, i al cap d’una estona tornen per acoplar-se a la fila amb la/les persones que estaven abans. Normalment, no són 1 ni 2 persones, no, venen en grup per així es faci més pesada la cua mentres ells estan davant teu. Evidentment la majoria de les vegades es posen a la fila quan ja queda ben poc perquè tu agis de pagar, entrar.. i llavors t’has d’esperar una altra estona en la fila fins que acabi aquest grup de gent. I no els hi diguis res, que et poden arribar a dir coses com: “Haver vingut abans”.
COMENTARIS: 5,75
Les dromedaries de les cafeteries són molt típiques a Catalunya. Les dromedaries de les cafeteries són aquelles dones de més de setanta anys que seuen amb les seves amigues per veure un cafè i una vegada se l’han acabat poden estar hores i hores sense prendre res, només parlar amb les seves amigues. Aquest comportament les distingeix de totes les senyores grans de Catalunya perquè elles venen amb grup i parlen pels descosits a ple pulmó.
L’any passat vaig conèixer les mares de totes les dromedaries de cafeteria. Eren unes dones de setanta anys totes amb el mateix aspecte: cabells ben pentinats, llavis vermells, faldilles i camises a conjunt i dentadures blanques i ben fixes. Les vaig conèixer un dia que vaig anar amb me mare a una terrassa per prendre un gelat. Elles van demanar un granissat petit per no entendres massa per passar a l’acció. En el moment que jo em vaig aixecar per anar a fer una volta, elles van passar a l’acció, van acomodar-se bé a la cadira i van començar a parlar. Després de tres hores vaig passar davant la terrassa i elles continuaven parlant sense cap got nou de granissat. Però no creguis que només passen a l’acció a l’estiu, no, també a l’hivern. A l’hivern encara és pitjor perquè no només estant tota la tarda amb un cafè o una xocolata desfeta si no que ocupen tota una cafeteria per elles soles i et quedes sense lloc per prendre una xocolata.
Això si, sense elles ,anar a prendre alguna cosa no seria el mateix.
Les dromedaries de les cafeteries són molt típiques a Catalunya. Les dromedaries de les cafeteries són aquelles dones de més de setanta anys que seuen amb les seves amigues per veure un cafè i una vegada se l’han acabat poden estar hores i hores sense prendre res, només parlar amb les seves amigues. Aquest comportament les distingeix de totes les senyores grans de Catalunya perquè elles venen amb grup i parlen pels descosits a ple pulmó.
L’any passat vaig conèixer les mares de totes les dromedaries de cafeteria. Eren unes dones de setanta anys totes amb el mateix aspecte: cabells ben pentinats, llavis vermells, faldilles i camises a conjunt i dentadures blanques i ben fixes. Les vaig conèixer un dia que vaig anar amb me mare a una terrassa per prendre un gelat. Elles van demanar un granissat petit per no entendres massa per passar a l’acció. En el moment que jo em vaig aixecar per anar a fer una volta, elles van passar a l’acció, van acomodar-se bé a la cadira i van començar a parlar. Després de tres hores vaig passar davant la terrassa i elles continuaven parlant sense cap got nou de granissat. Però no creguis que només passen a l’acció a l’estiu, no, també a l’hivern. A l’hivern encara és pitjor perquè no només estant tota la tarda amb un cafè o una xocolata desfeta si no que ocupen tota una cafeteria per elles soles i et quedes sense lloc per prendre una xocolata.
Això si, sense elles ,anar a prendre alguna cosa no seria el mateix.
COMENTARIS: Excel·lent. Molt bona feina. Tens un 9,75
ELS CATALANS DEL FUTUR
Ara us parlare d’unes persones que son com els catalans que no solten ni una pela, però aquestes persones no o fan pels diners si no per el wifi gratis. Tots alguna vegada em vist algu que o perque no tenen megas al movil i/o als ordinadors o no les bolen gastar van a llocs nomes perque hi ha wifi i no el tenen que pagar.
Però jo conec un que per tal de no pagar roba el wifi al veï, menja a restaurants que no li agraden però va perque tenen wifi, tot i pensar que el això d’anar amb transport public no serveix per res, ell hi va per tal de tindre el wifi gratis que tenen avui en dia els transports publics. Aquesta persona es el rei dels catalans del futur que no solta la pela ni pel internet.
Si els catalans som una mica “rates” però la nova generació ens fa semblar persones normal, que no busquen tot el dia ofertes per pagar menys. Això si el més gracios de tot això es que la nova generació entre la crisi i que no soltaran ni una pela aniran correns darrera el transport public per no tindre que pagar el billet.
COMENTARIS: Hi ha molts errors ortogràfics que podries haver corregit amb un corrector. Falten signes de puntuació. Pel que fa a l’adequació, és força correcta. NOTA: 5,5
“EL CANSINO HISTÓRICO”
Típica persona que s’asseu al teu costat i et comença a parlar de la seva vida sense que tu no ni aguis parlat, i s’ està mitja hora parlant-ne de les seves històries de quan era petit: la mili, las vivències…
Estic parlant d’una persona que va asseure’s al meu costat i em va conçar a parlar de la seva vida. Era un home de uns 70 anys en davant, amb una boina, ulleres rodones , amb el bastó a la mà i amb l’escuradents a la boca. S’asseu al teu costat, et parla del temps que va aviu, i tot seguit enllaça el temps mb una de les seves vivències i d’això comença a parlar-ne d’una altre cosa i una altra i arriba a estar una hora ariximadament. I quan t’en vas per alguna raó et pregunta que si t’aborreixen les seves històries i et diu que et pot exlacar algunes més divertives.
Com m’agraden aquestes persones que et destrocen una tarda perquè no paren de parlar de la seva vida.
COMENTARIS: Hi ha problemes de cohesió al primer paràgraf i molts errors ortogràfics en tot el text. Ja el vam comentar a classe. De moment, tens un 4
EL NOU ÓS RENTADOR, UN LLADRE AMB ESTIL
Cada dia és més usual trobar-se a les botigues d’alimentació una nova espècie d’ós rentador, sí, ho has llegit bé, un ós rentador però sense antifaç. Em refereixo a aquestes persones que no van només al supermercat a comprar, sinó que també aprofiten i ja de pas s’endrapen alguna cosa mentre fan la seva compra. Aquest tipus d’ós rentador és inflexible, mai canvia la seva conducta, encara que la gent se’l remiri de forma descarada. És un lladre amb estil.
L’altre dia, per exemple, mentre estava comprant al supermercat, vaig localitzar un individu de aquesta espècie entre els matolls d’estanteries i passadissos, i vaig poder observar en primera persona la seva majestuosa tècnica per la que és tan famós. Durant les seves compres, aquest personatge agafa qualsevol producte que li vingui de gust, ja sigui una bossa de patates o un grapat de llaminadures, i sense pensar-s’ho dos cops s’ho cruspeix sense dissimulació alguna. Aquest procés el repeteix tants cops com pugui fins que finalitzi la seva estança en el supermercat. Després de haver-se pres el seu àpat, deixa les restes de la bossa allà on ell l’havia agafat i marxa de l’escena de manera relaxada i tranquil•la.
La part graciosa, és que actua d’aquesta forma de manera totalment natural, com si el que estigués fent fos normal, i no aconsegueix mai reflexionar el perquè de les descarades mirades dels altres clients.
COMENTARIS:
Ben treballat. NOTA: 9,5
EL PORC DELS MATINS
Sempre que surt a caminar prop de casa, puc gaudir de l’acció del senyor porc, el senyor porc és un home de mitjana edat i d’estatura mitjana. És aquell tipus de persona que treu a passejar al seu gos per què faci pipi i caca, a simple vista sembla el típic home que porta en una mà la corretja i en l’altre les bosses per recollir tot el que el seu gos faci però en aquest cas no és així.
Cada dia a les set del matí puc veure al porc i al seu gos com van al parc per gossos de prop de casa meva, on la majoria dels animals fan les seves necessitats. Però a uns metres veig com es paren i el gos s’ajup, jo l’observo amb intriga, el porc no s’adona. Agafa les bosses, se les canvia de mà, mira cap als costats i segueix caminant, jo de pedra (esperava que ho recollís.!) Pocs minuts després veig passar a un nen corrent amb alegria i de cop trepitja la caca que acabava de deixar el gos del porc, el nen és molesta però segueix caminant
Un dia surto de casa i veig com cada dia al porc caminant pel mateix camí de sempre i en la mateixa direcció, aquest cop l’observo des de més a prop, ell s’adona i hem mira, els dos intercanviem mirades mentre que la seva mascota defeca, després, remou les bosses i segueix caminant. Jo vaig caminant rapidament fins a ell i li reclamo el perquè del fet de no haver aixecat la caca i ell em respon amb tranquil·litat que allò no era del seu gos, jo el miro, i s’adona que menteix però no m’ho diu, després me’n vaig tanqui lament i en girar-me ja no hi havia cap caca.
COMENTARIS: Adequació correcte, però hi ha errors ortogràfics i gramaticals. NOTA: 7,75
En cada paltja que hi he anat en tota la meva vida, sempre, però sempre, hi havia algun nen o nena petita que et molestava a la platja.
Os explicaré diferents situacions: El típic nen que corre i t’omple la tovallola de sorra, el nen que t’esquitxa quan estàs intentant entrar a l’aigua a poc a poc, el nen que està al teu costat i es fa “pipi” a l’aigua, el nen que crida sense parar perque vingui la seva mare a banyar-se amb ell/a, la típica pilota voladora que et pica al cap…
En el meu cas “jo mai he fet algo semblant”, ja que els meus pares m’estaven vigilant a totes hores, perque no fés ninguna ximpleria com aquestes.
COMENTARIS: Ja el vam comentar a classe: massa breu i amb alguns problemes d’expressió. Pots desenvolupar-lo més. De moment, tens un 4.
El rapinyador de WI-FI
La imatge del rapinyador de WI-FI és molt habitual en el món actual amb tanta tecnologia que tenim i fem servir. Són les persones que quan surten al carrer i es donen compte de que no tenen Internet, busquen qualsevol lloc d’on estiguin que hi hagi WI-FI, encara que només arribi una línia. El que distingeix a la gent normal del rapinyador de WI-FI, és que el rapinyador només li agrada estar en un lloc amb WI-FI i és capaç d’anar-se a l’altre punta de la ciutat per tindre WI-FI, a més si necessités el WI-FI per alguna cosa important, com enviar un correu… Però no, el necessita per veure al seu Facebook, Twitter o fer alguna cosa que la podria fer a casa seva.
Fa uns dies, vaig descobrir el cap dels rapinyadors de WI-FI, millor que tots els altres rapinyadors. Són un grup de joves que cada tarda, de cada dia, de 4 a 9 seuen en el portal de casa meva, només perquè tinc un bon WI-FI i arriba a una mica més del portal. A vegades passo per costat seu i ni es parlen entre ells, només estan amb el mòbil, jo a vegades penso que prefereixen parlar per el mòbil que no en persona. El que fan en el meu portal ho podien fer perfectament a casa seva, però ells volen fer el que fan a casa però al carrer. El que més ràbia dona (fa), és que estan al teu portal i a vegades els saludes i sembla que ells no escoltin i tinguin uns taps als oïdes i ni et contestin. Sembla que no tinguin res més a fer.
COMENTARIS: Hi ha alguns fragments on es podria millorar l’expressió. L’adequació és força correcta. Tens una puntuació de 8 punts.
Com ja sabem, a vegades és necessari aparcar en doble fila perquè o no trobem pàrquing o bé perquè anem amb molta pressa. Això passa quan vas tard, o has de anar a comprar a algun lloc i no trobes lloc per aparcar…
Però fa dues semanes vaig trobar a un home d’uns 40 anys, molt alt, amb els cabells negres i ulls marrons que sovint aparcava en doble fila. Era tan mandrós que per no buscar un lloc per aparcar, aparcava en doble fila. Aquell home era increible ja que la gent sol deixar el cotxe en doble fila uns 5 o 10 minuts com a màxim, en canvi ell deixava el cotxe hores i hores en doble fila, fins i tot va haver-hi un dia que el va deixar tota la nit.
Un dia la policia va veure el seu cotxe i van trucar la grua perquè el vingués a buscar. La grua va vindre de seguida i es van emportar el cotxe. Al cap d’una estona el van trucar per comunicar-li que el seu cotxe estava al descampat de la comissaria de la policia local, i que rebrà una multa.
No li va agradar gens ja que ell trobava que era injust i per tant ell seguiria amb la seva actitut de aparcar el cotxe en doble fila.
Van passar dos dies, i la policia va tornar al mateix barri on van trobar el cotxe mal aparcat, i se’l van tornar a emportar, al cap d’una estona el van trucar i li van dir que tindrà una altre multa.
L’home estava tan enfadat que va decidir seguir aparcant el seu cotxe en doble fila. La policia va tornar a passar pel mateix carrer i se’l van emportar per tercera vegada. Els policies van decidir que aquest home havia arribat molt lluny, i que haurien de retirar-li el seu carnet de conduir.
Al final aquest home es va quedar sense carnet de conduir.
Mare meva quin paio! Aquest home es increible!
COMENTARIS: Ja el vam analitzar a classe. Tens un 7,75
Els primers de la cua no sempre són els que han arribat abans. Els primers de la cua fan enfadar molt. Sigui de la cua que sigui: de la fleca, de la peixateria, del metge o del supermercat, etc. Són aquells que discretament fent servir alguna excusa, se les empesquen per passar davant dels que ja s’estaven esperant. Moltes vegades se surten amb la seva,però també he vist molts casos on sempre hi ha el típic que demana justícia i llavors, els primers de la cua passen a ser els últims.
COMENTARIS: Ben redactat, però massa breu. Podries haver-lo desenvolupat més. De moment, tens un 4,5
En busca del rei del “Postureo”
La imatge d’un Sr. “Postureo” és ben habitual trobar-la a qualsevol esdeveniment o centre esportiu, ja sigui en el nostre país o fora d’ell. És un home que no es defineix de cap manera exacta, tan pot ser alt com baix, amb cabells negres o castanys, amb ulls blaus o verds, però amb el que realment fa que el distingeixis d’un esportista qualsevol és que sempre va a la moda, amb tots els complements, roba i accesoris d’últim model i com més cars siguin aquests, millor. Però el millor de tot és que normalment ell sempre és el millor, i vigila no li discuteixis cap cosa que encara sortiràs ben escaldat..
Fa poc, vaig caçar al rei del “postureo”. Aquest supera a tots els que havia tingut ocasió de conèixer. Diguem que és l’amo del “postureo”.
És un home d’entre 30 i 40 anys, d’estatura mitja, cabells canosos i força llargs, ulls negres i força corpulent. Va depilat fins a les celles, va tot vestit amb roba “Nike” i va sempre perfumat.
Quan entra per la porta de les instal·lacions de pàdel veus que no és un home qualsevol, ell sempre va rient amb el seu somriure elegant. Però el pitjor i el que fa més ràbia, és quan és fa l’interessant davant de totes les noies explicant les seves batalletes esportives, o quan es pensa que ho sap tot sobre el pàdel i realment no sap res.
En definitiva, és un paio perfecte que sempre té coses per explicar-te. De ben segur que mai t’adormiràs quan ell hi sigui.
COMENTARIS: Ben treballat. Tens un 9,75
Aquestes ja te les pots trobar ja sigui a qualsevol botiga, al carrer, al portal de la teva casa, etc. Les típiques senyores grans que fa com a màxim una setmana que no s’han vist pero per elles és com si haguéssin passat any. Que es posen en tot el mig d’una botiga a explicar-se la seva vida i els hi és igual la gent que ha de passar o que creu que estan molestant. Elles es posen a qualsevol lloc, on s’hagin trobat i es poden tirar hores explicant-se la vida dels seus fills, si els tomàquets han pujat de preu o qualsevol cosa que se’ls hi acudeixi. La qüestió és que es posen sempre en tot el mig i no deixen passar a ningú, però pobre de tu que els hi diguis algo, el que estan parlant és molt més important que els demés.
COMENTARIS: Lliurat fora de termini. Un pèl breu. Tens un 5.
La persona extra motivada.
La persona extra motivada és aquella que és massa segura de si mateixa i pensa que pot absolutament amb tot. Us explico això perquè ja n’estic fart, a tots jocs hi ha una persona com aquestes però jo ús explicaré un noi del meu equip d’hambol, aquest noi arriba sempre els dissabtes de partit escolta’n música amb els seus cascos, amb els pantalons caiguts, la sudadera ample i la dilata a l’orella que no falti, després, quan ens veu als de l’equip ens saluda i sobrat diu: Avui tinc el pressentiment de què faré un bon partit, com a mínim marcaré 15 gols. Tots ens el mirem amb indiferència i ell diu que li tenim enveja. A l’hora de canviar-nos treu un altaveu i posa la música molt alta, ell diu que és per motivar-nos més i jo per dins meu penso: Motivar-nos? Però si a tu et sobra…
Quan ens canviem arriba l’entrenador i ens fa la xerrada pel partit i ell no el deixa parlar, es pensa que en sap més que l’entrenador…
L’arbitre avisa que els jugadors surtin a pista, gairebé mai surt de titular i agafa una ampolla d’aigua i la tira contra el terra o la paret, es creu una super estrella i això hem fa una rabia increïble, però el que més rabia hem fa es que quan surt a pista l’hi passes i ja la pilota no torna, dona tres passes salta i si entra bé, i si no també. En acabar el partit va fardant de què ha marcat un o dos gols no 15 com ell havia dit una hora abans.
COMENTARIS: Lliurat fora de termini. La descripció del personatge és rica en matisos i ben desenvolupada. Caldria millorar la puntuació: al primer paràgraf falten punts. Hi ha erros bàsics d’ortografia. Nota: 5