ELS ALUMNES DELS CAVALLETS DE MAR, ELS CONILLS I L’ESTRELLES DE MAR HAN TREBALLAT A LES AULES EL CONTE “EL NINOT PUZZLE”.
AQUEST CONTE ÉS UNA ADAPTACIÓ PER A NENS D’INFANTIL DE JUUL.
L’OBJECTIU HA ESTAT:
- CREAR UN CLIMA DE CONVIVÈNCIA I LLAÇOS AFECTIUS.
- DESENVOLUPAR L’AUTOESTIMA DELS ALUMNES I LA SEGURETAT EN SI MATEIX.
- PRENDRE CONCIÈNCIA DELS SENTIMENTS PROPIS I DELS ALTRES.
- ACCEPTACIÓ DE LA DIFERÈNCIA INDIVIDUAL.
- RESOLDRE ELS CONFLICTES DE FORMA EDUCADA EVITANT REACCIONS AGRESSIVES.
A continuació podeu llegir el conte:
Hi havia una vegada una botiga de joguines on venien tota mena de jocs i joguines: havia pilotes, ninots i nines, cotxes, trens, tambors, guitarres i centenars de joguines més.
Un dia va arribar un nen a comprar i li va dir al dependent:
– Si us plau, em dónes una cuineta per jugar a les casetes?.
– Si, pren. Vols més comprar aquest ninot trencaclosques tan bonic?
– Però, … si té un pèl que sembla una caca i unes orelles de pàmpol que sembla que va a volar!.
Més tard va arribar un home i va dir:
– Em pots vendre dues nines per a les meves filles?
– Tingui vostè. Vol més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?
– Però, … si té les potes tan tortes que sembla garrell, i els braços semblen salsitxes ¡
Més tard, va entrar a comprar una nena rossa:
– Vull una pilota gran per jugar amb el meu germà.
El dependent li va donar.
– Té, aquí la tens. Vols més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?
– Però, si té el cos com un dau, i un cap tan quadrada que ni tan sols em serviria per jugar a la pilota!.
Ningú va voler comprar el ninot trencaclosques.
En caure la tarda el propietari de la botiga va tancar la porta i es va anar a casa.
Tot d’una es va sentir un soroll, era algú plorant:
– Mua, mua, mua, …
Era el ninot puzle que recordava tot el que li havia succeït durant el dia a la botiga.
S’enrecordava quan el van cridar pèl de caca i es va sentir tan trist que l’hi va arrencar.
Després, va recordar com li van cridar orelles de pàmpol i se les va treure.
Més tard es va mirar les cames i encara que a ell no li semblaven tan tortes no va poder suportar que li diguessin garrell i les hi va arrencar.
Mentre es treia les cames va contemplar els seus braços prims i li van semblar salsitxes. No ho va poder resistir i s’els va treure.
Segur que el seu cos semblava un dau? Es va mirar i va seguir plorant ara amb més ganes si cap.
El que més li va doldre era que li diguessin que no valia per a res. Ni tan sols el seu cap servia per jugar a futbol, ??com va dir aquella noia.
Va quedar plorant, tot malvat per terra.
Tot d’una, d’una caixa, va sortir una preciosa ballarina i li va preguntar:
– Per què plores?
– Mua, mua, perquè ningú no em vol, mua, mua.
– Jo sí que et vull. A més, fa temps que m’agrades molt,, perquè ets diferent als altres. Em sembles molt divertit i pots entretenir els nens i les nenes mentre et construeixen i aprenen a posar les coses del cos cadascuna al seu lloc. Mentre li deia això va anar acariciant el ninot i col · locant el seu cap, les seves cames i braços, les seves grans orelles i el seu pèl vermell.
Quan va acabar, el besà, el posà al seu cotxet de nines i el va bressolar.
D’una ràdio de joguina que hi havia per allà, va sortir una preciosa música (Simfonia de les joguines) i el ninot puzzle i la ballarina es van posar a ballar mentre es miraven als ulls com només dos ninots saben mirar-se.
De les caixes de la botiga van anar sortint les pilotes, els cotxes, el tambor, el tren i tots els altres ninots i es van posar a ballar al costat de la feliç parella.
Des de llavors, quan es tanca la botiga, totes les joguines surten de les seves caixes i ballen durant tota la nit.
I conte contat aquest conte s’ha acabat.
Quin conte!! Espero que com als alumnes de P-4 i la classe dels conills, us ajudi a reflexionar sobre el respecte als altres.
Ara podeu veure unes imatges relacionades amb l’activitat.
