PAF, EL DRAC MÀGIC

El conte Paf, el drac màgic l’han escrit Peter Yarrow i Lenny Lipton. L’origen d’aquest conte és la cançó que porta el mateix títol.

Al llarg dels anys els autors després de cada concert han anat recollint els comentaris de la gent que anava als concerts i el que ha significat  la cançò, com els emocionava quan eran infants, com els feia plorar i com l’han seguit cantant als seus fills i néts.

L’origen d’aquesta cançó va començar sent un poema que Lenni havia escrit a la màquina d’escriure de Peter. Quan el va llegir, va afegir uns quants versos més i ho va convertir en una cançó.

Segons en Peter Yarrow “En Paf sempre m’ha semblat una criatura infantil i sàvia, un rei i, alhora, algú capaç de deixar-ho tot per seguir els nobles valors que l’inspiren. En Paf va lliurar el seu cor i la seva ànima a uin amic molt especial, un nen. I malgrat el seu dolor en veure que el nen es feia gran i l’havia de deixar, en Paf havia donat al seu amic la força i el coratge que necessitava per creure en ell mateix i tornar al món real. Un dia, però, tal com es pot veure al final d’aquest llibre, una nova amistat arriba per jugar amb en Paf. Així doncs, l’amistat entre el nen i en Paf continua a través d’infants com vosaltres.

I ara us deixo la recomació lectora en paraules de Lenny Lipton Penso amb en Paf com un regal, tant per mi com per vosaltres. Així doncs, m’agradaria, estimat lector, donar-te les  gràcies per fer que en Paf sigui el que és avui.”

 

 



SINFONIA DE LES JOGUINES



MARXA DE LES JOGUINES

Marcha de los juguetes, de Babes in Toyland, opereta de Víctor Herbert.



EL NINOT PUZZLE

ELS ALUMNES DELS CAVALLETS DE MAR, ELS CONILLS I L’ESTRELLES DE MAR HAN TREBALLAT A LES AULES EL CONTE “EL NINOT PUZZLE”.

AQUEST CONTE ÉS UNA ADAPTACIÓ PER A NENS D’INFANTIL DE JUUL.

L’OBJECTIU HA ESTAT:

  •  CREAR UN CLIMA DE CONVIVÈNCIA I LLAÇOS AFECTIUS.
  • DESENVOLUPAR L’AUTOESTIMA DELS ALUMNES I LA SEGURETAT EN SI MATEIX.
  • PRENDRE CONCIÈNCIA DELS SENTIMENTS PROPIS I DELS ALTRES.
  • ACCEPTACIÓ DE LA DIFERÈNCIA INDIVIDUAL.
  • RESOLDRE ELS CONFLICTES DE FORMA EDUCADA EVITANT REACCIONS AGRESSIVES.

 

A continuació podeu llegir el conte:

 Hi havia una vegada una botiga de joguines on venien tota mena de jocs i joguines: havia pilotes, ninots i nines, cotxes, trens, tambors, guitarres i centenars de joguines més.

Un dia va arribar un nen a comprar i li va dir al dependent:

– Si us plau, em dónes una cuineta per jugar a les casetes?.

– Si, pren. Vols més comprar aquest ninot trencaclosques tan bonic?

– Però, … si té un pèl que sembla una caca i unes orelles de pàmpol que sembla que va a volar!.

Més tard va arribar un home i va dir:

– Em pots vendre dues nines per a les meves filles?

– Tingui vostè. Vol més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?

– Però, … si té les potes tan tortes que sembla garrell, i els braços semblen salsitxes ¡

Més tard, va entrar a comprar una nena rossa:

– Vull una pilota gran per jugar amb el meu germà.

El dependent li va donar.

– Té, aquí la tens. Vols més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?

– Però, si té el cos com un dau, i un cap tan quadrada que ni tan sols em serviria per jugar a la pilota!.

Ningú va voler comprar el ninot trencaclosques.

En caure la tarda el propietari de la botiga va tancar la porta i es va anar a casa.

Tot d’una es va sentir un soroll, era algú plorant:

– Mua, mua, mua, …

Era el ninot puzle que recordava tot el que li havia succeït durant el dia a la botiga.

S’enrecordava quan el van cridar pèl de caca i es va sentir tan trist que l’hi va arrencar.

Després, va recordar com li van cridar orelles de pàmpol i se les va treure.

Més tard es va mirar les cames i encara que a ell no li semblaven tan tortes no va poder suportar que li diguessin garrell i les hi va arrencar.

Mentre es treia les cames va contemplar els seus  braços prims i li van semblar salsitxes. No ho va poder resistir i s’els  va treure.

Segur que el seu cos semblava un dau? Es va mirar i va seguir plorant ara amb més ganes si cap.

El que més li va doldre era que li diguessin que no valia per a res. Ni tan sols el seu cap servia per jugar a futbol, ??com va dir aquella noia.

Va quedar plorant, tot malvat per terra.

Tot d’una, d’una caixa, va sortir una preciosa ballarina i li va preguntar:

– Per què plores?

– Mua, mua, perquè ningú no em vol, mua, mua.

– Jo sí que et vull. A més, fa temps que m’agrades molt,, perquè ets diferent als altres. Em sembles molt divertit i pots entretenir els nens i les nenes mentre et construeixen i aprenen a posar les coses del cos cadascuna al seu lloc. Mentre  li deia això va anar acariciant el ninot i col · locant el seu cap, les seves cames i braços, les seves grans orelles i el seu pèl vermell.

Quan va acabar, el besà, el posà al seu cotxet de nines i el va bressolar.

D’una ràdio de joguina que hi havia per allà, va sortir una preciosa música (Simfonia de les joguines) i el ninot puzzle i la ballarina es van posar a ballar mentre es miraven als ulls com només dos ninots saben mirar-se.

De les caixes de la botiga van anar sortint les pilotes, els cotxes, el tambor, el tren i tots els altres ninots i es van posar a ballar al costat de la feliç parella.

Des de llavors, quan es tanca la botiga, totes les joguines surten de les seves caixes i ballen durant tota la nit.

I conte contat aquest conte s’ha acabat.

Quin conte!! Espero que com als alumnes de P-4 i la classe dels conills, us ajudi a reflexionar sobre el respecte als altres.

Ara podeu veure unes imatges relacionades amb l’activitat.



LA GRAN ORQUESTRA DELS ANIMALS



EL CONTE DE JUUL



JUUL

Juul /Gregie de Maeyer; Koen Vanmechelen. Santa Marta de Tormes, Salamanca: Lóguez, 1996

 

Tothom es burla de Juul. Es burlen dels seus rínxols vermells, de les seves orelles, dels seus ulls de les seves cames. I ell va autodestruint. 

 

És un llibre dur i seriós en el qual es pot veure el rebuig que pateixen algunes persones. Sense evitar el dramatisme aquest text ens fa reflexionar sobre la crueltat de l’ésser humà.

 

Fins on arriba la nostra Responsabilitat Com Educadors?

En el conte de Juul podem veure clarament com l’abús no sancionat pot arribar a destruir a una persona, potser no arribin a destruir físicament però si aniquilar la seva autoestima, i arribar a creure que no val la pena viure. Aquest tipus d’abús és una cosa real en els nostres dies. i ha arribat fins i tot a llevar-li la vida a estudiants, és trist pensar que la nostra societat està tan deshumanitzada, i passin tantes situacions indesitjables a les nostres escoles.

 

El títol que escollit ens porta a reflexionar, si, realment estem treballant àrees tan significatives com les intel · lectuals, em refereixo a una educaciób en valors, on va forjar millors éssers humans, on l’èxit no es mesuri només pels diners que he aconseguit sense importar a qui em porti per davant, educar amb principis sòlids, que portin als estudiants a reflexionar que la vida és més que obtenir coses, fomentar en els nostres estudiants que el camí que tracem en caminar per la vida, porta les seves conseqüències per a bé o per malament, que vivim en aquesta vida no per destruir sinó per construir. 

Remenant per Internet he trobat aquesta proposta per treballa amb alumnes de cicle superior aquest conte.

Només cal que cliqueu a la imatge per accedir a la proposta.



EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ

Els alumnes de P-3 A ja ens ho vàren dir el dia del concert de Nadal. Ara us volen fer aquest regal.



EL FUTUR ÉS UNA AQUAREL·LA

Demà es celebra el Dia escolar de la No Violència i la Pau. He trobat aquesta cançò que parla del futur.  Escolteu-la potser podrem canviar el futur d’aquest món on la Pau no regne a tot arreu.

Potser caldria que pensessim en la pròpia Pau de casa nostra. Què tal? Podem canviar algun aspecte?



SADAKO SASAKI I EL PARC DE LA PAU

Sadako Sasaki Peace Child (Daryl Smith, 1990)

Sadako Sasaki Peace Child (Daryl Smith, 1990)

La consigna de crear grues de paper en la lluita per la pau, es remunta a la història d’una de les víctimes de la bomba d’Hiroshima.
Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat on vivia. Nou anys més tard, com a conseqüència de la irradiació, se li va diagnosticar leucèmia. Internada en l’hospital es va dedicar amb gran entusiasme a realitzar grues de paper. Segons la tradició japonesa, si arribava a crear mil, es compliria el seu desig i milloraria de la seva malaltia.

Va morir l’octubre de 1955, després d’haver plegat 644 grues de paper. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb l’esperança que s’evitessin les guerres en el futur i van construir al Parc de la Pau d’Hiroshima, un monument a Sadako i les seves grues.