Algun cop has pensat com s’ha fet el llibre que has estat llegint? Si tens curiositat, clica el següent video on podràs trobar la informació.
Ara que ja saps el que costa fer un llibre, quan tinguis un a les teves mans tracta’l bé!
Avui m’he decidit a reprendre el meu blog de la biblioteca, desprès de sis mesos, immersa en una tristesa totalment incomprensible. El cas és que aquesta tarda de diumenge, he estat llegint un article de la revista Escola Catalana núm. 409 (abr. 2004) que porta per títol “Calen biblioteques escolars” de l’escriptor i crític literari Pere Martí i Bertrán.
Un sentiment de ràbia m’envolta, al llegir: “En un article publicat ja fa deu anys al Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats (núm. 87, gener, 1994, p. 88-89) sobre
la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, aprovada feia poc pel Parlament i publicada al Diari Oficial (DOGC núm. 1727, del 29-3-93), mostrava la meva esperança perquè es produís un canvi respecte de les biblioteques escolars, sobretot dels centres públics de Catalunya, ja que es trobaven en una situació de desemparament total …feien que les biblioteques d’instituts i d’escoles fessin la viu-viu, però que no poguessin oferir uns serveis que tota la comunitat educativa reclamava com una eina imprescindible de la tasca educativa i com una mostra més d’apropament a Europa, on la biblioteca escolar era una baula essencial del sistema educatiu de la majoria de països”.
Com es possible que encara estigui d’actualitat un article de l’any 2004? Suposo que la meva tristesa, té molt a veure, amb la situació actual en que es troben les biblioteques escolars del segle XXI, al desemparament de l’Administració. El Departament d’Ensenyament , en aquell moment, mai va desplegar aquesta llei i ara el nou Departament d’Educació sembla que no té cap intenció de legislar-les. No seria ara un bon moment, ara que hi ha un projecte de
Llei d’Educació, que dediqués un apartat a la biblioteca escolar?
Des d’aquest espai convido al Departament, a la comunitat educativa i a qualsevol lector a llegir aquest article. Potser la ràbia de molts, obri els ulls dels responsables polítics i no ens calgui esperar més temps.
Mentre esperem, continuarem treballant perquè les biblioteques escolars estiguin vives.
Mª José Ibáñez
Aquest any a l’escola Can Palmer hem celebrat els primers Jocs Florals. El tema era “L’aigua” i aquests han estat els premiats:
Primer premi
L’AIGUA DE LOPOP
En un poble a l’interior del país, dins de la serra, l’aigua sortia per tot el poble, per les diferents fons, que eren tant boniques que atreia a molta gent de fora.
Un bon dia es va decidir, entre tot el poble, que com tenien molta aigua i com guanyarien molts diners amb la gent de fora, farien una plaça amb cent sortides d’aigua, quatre piscines i un hotel amb un camp de golf.
Dos dies desprès va arribar al poble l’Antoni, noi de la ciutat i nebot de la Juani. Ell estava enamorat del poble de Lopop. La Juani li va explicar les meravelles que en el poble es farien. Quan l’Antoni va escoltar això, va exclamar: – Però tieta…! La Juani que coneixia les inquietuds del seu nebot li va dir: – Ja està l’ecologista!
Per la tarda, l’ Antoni es va anar a la festa de Sant Roc on es trobaven els seus amics. Els va preguntar quina opinió tenien dels projectes. Els seus amics li van respondre: – “Què penses que només hi ha obres a la ciutat?”
L’Antoni no era un ximple i ho tenia molt clar: esgotarien l’aigua. Per tercera vegada ho va intentar i va escriure al diari del poble, i li van contestar amb paraules molt sensacionalistes. L’ Antoni va tornar a la ciutat molt dolgut i amb la sensació que el poble mai més tornaria a ser el d’abans.
Desprès de dos anys… El poble ja no era el mateix, es van esgotar tots els recursos d’aigua, i la poca que quedava era dolenta i més cara. I el turisme? Van buscar altres llocs on poder gaudir d’un petit poble de la serra.
Ra
Uriel Lopez (3r. A)
Segon premi
L’AIGUA
En Pau era un nen que tenia vuit anys. Li agradava molt l’aigua. Un dia va agafar un got d’aigua i el va deixar a sobre de la seva tauleta de nit.
Es va adormir i va somniar amb el recorregut de l’aigua. Es pensava que estava en la platja i pujava entre el vapor d’aigua, desprès d’escalfar-se pel sol, es va formar un núvol i es va dormir en ell. Era suau, blanc i tou. Va mirar a baix, i va veure muntanyes, va caure entre les gotes d’aigua i poc a poc es va formar un riu.
En Pau va baixar entre mig de l’aigua i va dir: el curs alt està a dalt de la muntanya i baixa amb molta potència, el curs mitjà, va més a poc a poc, i el curs baix va lent i va a la desembocadura del mar; i ell, enmig de l’aigua va començar a flotar en arribar a l’aigua salada del mar.
I En Pau es va despertar al seu llit.
Lluna
Maria López Martín (3r. B)
Tercer Premi
LES PATATES PARACAIDISTES
LES GOTES PLANTADES
Hi havia una vegada un pagès al qui mai li creixien les gotes, però un dia va haver una tempesta molt gran. Les patates que queien del cel van regar tot el jardí del pagès.
Li van créixer moltes ampolles i tot el jardí estava verdíssim. Les ampolles que li van créixer les va posar per vendre, però la pluja que era màgica li va donar vida a les ampolles.
Les patates les van portar els núvols; quan va arribar el pagès, el seu jardí seguia verd, però les ampolles no estaven. Les patates havien ensenyat a fer paracaidisme a les ampolles.
El pagès es va ficar a la seva casa mentre que les ampolles i les patates queien del cel.
Sr Patata
Aitor Rodríguez (3r.A)
Primer premi
EL CAMÍ DE L’AIGUA
-Ah!, que bé que estic!. – Ah! Que bé que estic en un oasis…
Hola, sóc una gota d’aigua i ara estic de vacances. És estiu!. Com ja sabeu estic en un oasis.
– Ep, què em passa? – Em vaig cap els núvols! – Com és això?
De fons s’escolta una veueta fluixeta.
– Sóc un núvol, i ara mateix t’estic vaporitzant!
– Eh? Tan bé que estava jo a l’oasi… Però, perquè em vaporitzes?
– Et vaporitzo per poder fer ploure, sinó el món s’assecarà.
– D’acord, vaporitza’m! – Hauré de fer un llarg camí, oi?
– Si, però valdrà la pena.
– Vinga! Anem.
Desprès d’un llarg camí…
– Hem arribat?
– Si, vinga! És l’hora de llençar-te. Espero que et vagi bé, fins un altre dia!
– Aaah! Quin mareig! Em faré mal!
Plic, plic, plic…
– Eh! On estic? Hi ha moltes gotes!!
– Que bé!, ara puc jugar, saltar fins a un altre dia, que tornaré a veure al meu amic núvol.
Anita253@
Ana Mª Contreras (4t. A)
Segon Premi
LA FAMILIA DE LOTUS
Som una família de lotus, liles i llargs. Jo sóc la germana d’una sola germana. Visc amb els meus pares, la meva germana, els meus avis, els meus cosins i els meus tiets.
El que més ens agrada a tots, és nedar a la platja del Carib amb les aigües cristal·lines, netes i de color turquesa. Per això, aquest any hem decidit anar-hi de viatge. Ens agradaria veure els diferents tipus d’animals marins que hi viuen i també el seu sol radiant, que ens posa morens. També volem fer una escala a Puntacana, un poble d’allà.
Just a l’arribada, varem anar a la cascada Inca. Per arribar-hi varem haver de passar per un túnel submarí. La varem explorar. Era preciosa, amb aigua que brillava tant com un estel.
De sobte van escoltar-hi unes veus de dones que deien:
– Voleu estar aquí? – Quedeu-vos-hi.
– Us voleu anar? Vosaltres mateixos!
Eren unes sirenes precioses que tenien una cua taronja, vermella, groga… tant bonica com l’Arc de Sant Martí.
Ens varem fer amics d’elles. Eren molt bones i ens varen preguntar si ens volíem quedar a viure allà. Així doncs com que varem contestar que si, ho varem fer.
Ens va encantar el lloc i varem viure a la cascada amb les sirenes i sempre que ve algú a visitar el lloc de la cascada, amb les sirenes diem:
– Voleu estar aquí? – Quedeu-vos-hi.
– Us voleu anar? Vosaltres mateixos!
I així ja viuen molts animals allà.
Palmera
Natalia Duran Camacho (4t. A)
Tercer premi
SORGEIX DEL FONS MARÍ
D’una muntanya, d’una muntanya, baixa un preciós riu d’aigua cristal·lina i blava. A cada costat del riu un sorprenent paisatge floreix amb alegria.
Aquest riu en pocs dies arriba al mar. Un dofí anomenat Richard, aquesta nit ha somiat amb un diamant blau, preciós i té moltes esperances de trobar-lo.
Quan la seva mare ho ha sabut que volia anar a buscar el diamant blau, de seguida ha dit: No!
Però en Richard ha insistit tant que la mare ha dit que hi vagi però amb compte. En Richard anirà amb la Lucy i en Rufus. Al dia següent tots tres s’han ficat en marxa. De camí a l’illa dels crancs, una medusa els ha dit que trobaran el diamant darrere la piramide d’Eucaliptus. Així que han seguit el seu camí. Ja han arribat a la piràmide d’Eucaliptus. Han sabut la contrasenya gràcies a un llibre poètic.
Quan els tres amics han vist el diamant… tots estaven emocionats i quan a casa han arribat les mares i pares els han felicitat.
Pervinca Pervinkle
Andrea Olivares Pascual (4t. B)
Resum de la pel·licula guanyadora de dos Oscars que va fer Al Gore sobre el canvi climàtic. Potser aquest petit resum ens ajudi a reflexionar sobre el que cadascú pot fer per ajudar a la conservació del nostre planeta.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/eajx-0ZTCwU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Potser aquest video ens porti a la humanitat a fer una reflexió envers a la conservació del nostre planeta.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/wBfSbf9OJ5o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ndvd5cFs3WE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La NASA ha fet un estudi sobre les alteracions que s’estan produint en el cicle de l’aigua.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/x9pWtHroNE8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és un altre video que us pot ajudar en la vostra tasca de recollida d’informació.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/mMdU1us0p_A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En aquest video trobareu l’explicació del cicle de l’aigua que ha fet un noi de 16 anys. Us pot ser util a l’hora de buscar informació sobre el tema de l’aigua que esteu treballant aquest curs a l’escola.[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Tt-yJsvxJTU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El proper mes d’Abril i amb motiu de la celebració a l’escola de la diada de Sant Jordi, celebrarem a la biblioteca l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.
En aquest article trobareu la informació sobre els origens dels Jocs Florals.
Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l’auspici dels monarques catalano-aragonesos.
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d’Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d’honor, que s’atorgava a la millor poesia amorosa, l’Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós. A més hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans dóna suport als Jocs Florals això contribueix al prestigi de la literatura catalana culta.
En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Marià Aguiló defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; Antoni Bofarull defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d’un defensor visible dins l’estructura dels Jocs que defensa un català barceloní del segle XIX. Entre les dues darreres tendències hi havia moviments aproximatius. Hi ha crítics com Frederic Soler i el seu entorn que en la majoria dels casos acabaran participa-t’hi.
Els Jocs aglutinen participants d’ideologies contraposades republicans, conservadors i generacions més joves que s’hi van apuntant. Tota la diversitat ideològica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs. Aquests s’han convertit en un referent per a l’estudi del debat intern i de l’evolució ideològica dels seus participants
