BIBLIOTECA – BIBLIO-THÊKE CAN PALMER

il·lustració de Cristina Azócar Weisser
El “Decálogo del buen bibliotecario escolar” fue publicado en “Platero”, revista de Literatura Infantil-Juvenil, Animación a la Lectua y Bibliotecas Escolares, nº 162, septiembre-octubre 2007.

DECÁLOGO

1. El buen bibliotecario escolar es el que consigue apoyos a sus proyectos, el que une a la comunidad educativa en torno a sus iniciativas, el que integra y consigue mantener a la Biblioteca como centro de interés permanente y sabe vender su proyecto, implicando al mayor número de prfesionales en el concepto de Biblioteca que propone, dando participación a cada cual en la medida de sus posibilidades.

2. El buen bibliotecario escolar tiene ideas, es creativo, dinámico, inquieto y soñador, no se deja llevar por la rutina y despliega una actividad frenética, tiene una mente abierta a sugerencias, proponiendo iniciativas variadas y continuas.

3. El buen bibliotecario escolar tiene oidos para las sugerencias de los lectores, es receptivo, está en permanente contacto con ellos, sabe escucharles y conoce sus gustos y preferencias. Como es democrático, atiende y satisface en la medida de los posibles las opiniones y sugerencias de los usuarios y de los compañeros, razonando y explicando las posibles discrepancias que puedan surgir y argumentando con rigor y vehemencia sus puntos de vista.

4. El buen bibliotecario escolar no solo es un buen lector, un apasionado de la lectura y de la cultura, que tiene sentido crítico y sabe discernir, sino que conoce bien los fondos de su Biblioteca y es capaz de transmitir su pasión lectora a los potenciales lectores, creando un ambiente literario, de amor a la letra impresa.

5. El buen bibliotecario escolar está capacitado para revisar periódicamente los fondos, expurgando, retirando o eliminando aquellos que ya no son necesarios, que han quedado obsoletos o no se atienen a los criterios de calidad o necesidad y siempre teniendo en cuenta que esta actividad seleccionadora es imprescindible para la misma subsistencia de la Biblioteca, responiendo no solo a la pujanza del mercado editorial, sono tambien a la propia vitalidad de los usuarios.

6. El buen bibliotecario escolar es el que tiene un criterio claro cuando procede a la adquisición de nuevos fondos o reposición de los expurgados, no dejándose llevar por el azar, la novedad o la improvisación, es sistemático y riguroso, procede con método y sabe en todo momento que tipo de fondos precisa la Biblioteca, teniendo en cuenta siempre las necesidades de los lectores y los objetivos del currículo.

7. El buen bibliotecario escolar propone contínuas actividadeso estrategias de animación, graduándolas en diferentes niveles de dificulatad para adaptarlas a todas las etapas educativas y también espaciándolas en el tiempo, buscando con ello acercar los fondos disponibles a los usuarios, motivar a los alumnos, excitar su curiosidad y dotar de vida y movimiento a la biblioteca.

8. El buen bibliotecario escolar organiza y dispone los fondos de acuerdo con un crierio universal, práctico, eficaz y sencillo, de tal manera que los usuarios se familiaricen con,los mecanismos que rigen su funcionamiento y de esat manera accedan a los fondos con facilidad y confianza, planteando además continuas actividades lúdicas para la formación de usuarios.

9. El buen bibliotecario escolar es un eficaz gestor, que maneja los recursos económicos con prudencia, siempre preocupado por recabar más fondos para sus proyectos y siempre disponiendo de ellos con equidad y justicia, atendiendo a los intereses generales y no al bien particular o individual.

10. El buen bibliotecario escolar tiene buen gusto, se preocupa por la estética, por hacer de la Biblioteca una estancia de agradable decoración y ambiente confortable, ambientada de tal manera que el lector se encuentre cómodo y relajado, sorprendiéndole con la belleza y el diseño, ganándoles por ello en el ámbito de la sensibilidad y las emociones. El buen bibliotecario está convencido de que la Biblioteca de su centro debe ser el lugar más atractivo y acogedor del recinto escolar.

El dilluns vaig obrir les portes de la biblioteca a l’hora del pati. Va ser un dia especial. Us trobava a faltar a tots vosaltres, petits i grans lectors. Sou vosaltres els que em feu moure,  el vostre entusiasme és el que dona sentit al meu treball. 

Des de que el 1967 l’ONU i la UNESCO decidiran que el 8 de Setembre es celebraria el Día Internacional de l’Alfabetizació, s’han realitzat molts progressos en gran quantitat de païssos perquè la població aprengui a llegir i escriure.

El 18 d’agost s’ha publicat una nota de prensa en la que s’informa:

El Departament d’Ensenyament, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d’Impuls de la Lectura en totes les àrees i matèries com a eina d’aprenentatge. Així ho ha anunciat aquest migdia la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant una intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, on ha participat a l’acte sobre la figura literària de Joan Maragall en l’any del seu centenari.

• L’aprenentatge de la lectura, on es desenvoluparà la capacitat de llegir, comprendre i analitzar textos. L’objectiu és analitzar la forma d’ensenyar a llegir i amb quins materials es fa.
• L’ús de la lectura per l’aprenentatge: un cop assolida la lectura, desenvolupar la capacitat d’usar-la com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements,
• L’hàbit lector: desenvolupar l’hàbit de llegir i desvetllar els gustos personals per gaudir de la lectura.

• Centres de referència. Els centres amb pràctiques excel·lents actuaran com a centres de referència i aplicaran un Pla de lectura.
•  Centres prioritzats per a l’Impuls de la Lectura. Cada curs es seleccionaran centres per àrea geogràfica amb resultats baixos en llengua en què es desenvoluparà una acció d’assessorament i formació.
• Centres amb intenció d’elaborar un Pla de Lectura
• Centres d’implementació progressiva d’actuacions d’impuls de la lectura. Centres ordinaris que rebran actuacions generals de suport per incorporar, de manera progressiva, actuacions concretes per tal de millorar la competència lectora del seu alumnat.

El curs escolar ja ha obert de nou les portes i com no potser d’un altre manera, des de la biblioteca Can Palmer li volem donar la benvinguda al nou curs 2011-12.

Volem començar amb força i molta il·lusió ja que creiem que la biblioteca escolar ha de jugar un paper important en el procés educatiu. I per donar força a aquesta idea us deixo penjat un article publicat a el Periodico.cat que porta per títol “biblioteques imprescindibles” de l´Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Transcripció de l’article:

Es pot entendre la ‘societat xarxa’ com una estructura social conformada per xarxes d’informació, que són possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l’ala, la societat actual vol conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits molt diferents, i, sobretot, demana saber què cal fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d’habilitats, actituds i coneixements específics en l’ús de la informació. I és aquest un nou repte educatiu: ensenyar a treballar la informació, a buscar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca és clau en el tractament d’aquesta competència, sobretot perquè entre les quatre parets d’una biblioteca s’activa un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un usuari és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, qualsevol persona pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, és veritat, però el poder sovint està al servei de la mentida, de la vanitat i dels interessos personals, que no són els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. Aquest impuls de saber és etern i innat, i és l’acte més sofisticat que un ciutadà pugui iniciar mai. I la primera guspira de tot això, repeteixo, es pot activar a la més humil de les nostres biblioteques.

enllaç a l’article: biblioteques imprescindibles

Aquest video ha estat realitzat per l’il·lustrador Arnal Ballester, que vaig tenir l’oportunitat de conèixer en el Màster que vaig fer sobre Biblioteca Escolar. La Fundación Germán Sánchez Ruiperez li va fer l’encàrrec per tal de difondre i dinamitzar la lectura.
Gaudiu de les imatges, i agafeu el que us vingui de gust llegir, ja que enriqueix a les persones, el saber cada dia una mica més.

Aquest document és de lectura obligada. És un article en defensa de la biblioteca escolar i de la seva importància dins del sistema educatiu, que encara no té el reconeixement i respecta per les autoritats educatives.

Una Biblioteca per a cada escola(function() { var scribd = document.createElement(“script”); scribd.type = “text/javascript”; scribd.async = true; scribd.src = “http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js”; var s = document.getElementsByTagName(“script”)[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();

Als nens i les nenes de cicle mitjà ens toca fer un còmic, i aquí us deixem un document per a que pogueu començar a planificar-lo. Ja sabeu que a partir de dimarts el començarem a dibuixar a l’escola!
els còmics(function() { var scribd = document.createElement(“script”); scribd.type = “text/javascript”; scribd.async = true; scribd.src = “http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js”; var s = document.getElementsByTagName(“script”)[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();

Endavant!

Aquest és el títol de la novel·la de l’escriptor Eduard Màrquez. Les alumnes i els alumnes de cinquè hem tingut el plaer de compartir una estona de la seva companyia. Ens va venir a visitar a la biblioteca de l’escola. Va explicar amb molta claretat el procés que segueix ell per escriure un llibre. Ens va explicar anécdotes de quan ell era jove i ja començava a escriure petits contes. Realment hem gaudit escoltant-lo, ja que era divertit i molt simpàtic tot el que ens ha explicat. Alguns nens i nenes hem pensat que ens agradaria ser escriptors com ell. Acontinuació podeu veure les fotografies d’aquest moment inoblidable.

La Generalitat de Catalunya ha publicat dues guies que podeu consultar en format PDF des de l’enllaç a gencat.
Aquests dos títols intenten recollir les inquietuds de les famílies, i de la comunitat educativa en general, pel que fa a les capacitats intelectuals i a les alteracions greus de conducta dels adolescents i joves. El que pretenen és orientar i acompanyar les famílies en el procés evolutiu dels seus fills i filles.

– Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta.

PDF

– Guia per a famílies d’infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals.

PDF

En aquest video pots aprendre quin és l’origen i l’evolució del llibre fins els nostres dies.