El cicle geològic descriu la transformació de les roques com a conseqüència de l’acció dels diferents processos geològics externs i interns.
Els processos geològics externs es produeixen per l’acció de la força de la gravetat i per la incidència sobre les roques dels fenòmens meteorològics i climàtics associats a la dinàmica atmosfèrica, per l’acció de les aigües continentals, subterrànies i oceàniques, i per l’acció de la biosfera:
- Meteorització: alteració física i/o química de la roca per efecte de l’atmosfera, de la hidrosfera i dels éssers vius. La roca alterada ha perdut la seva consistència original i rep el nom de regolit.
- Erosió: disgregació de les partícules que formen una roca meteoritzada, de manera que la roca original ja no es pot reconèixer. Les partícules soltes que es formen reben el nom de sediment.
- Transport: desplaçament del sediment d’un lloc a un altre com a conseqüència de la força de la gravetat o dels agents del transport (aire o vent, aigua dels rius, marees i corrents marins, gel de les glaceres…). El transport va erosionant i classificant per mides i composició mineral les partícules que formen el sediment.
- Sedimentació: aturada momentània o definitiva i deposició del sediment quan l’energia del medi disminueix i no és possible continuar el transport. El sediment depositat forma un cos sedimentari.
- Diagènesi: conjunt de processos físics i químics que pateix un cos sedimentari i que té com a resultat la seva transformació en una roca sedimentària.
Els processos geològics interns es produeixen com a conseqüència dels moviments tectònics de la litosfera, arrossegada i condicionada pels moviments del mantell terrestre producte de les diferències de temperatura en profunditat per la calor interna residual de la formació del planeta i per la desintegració dels minerals radioactius:
- Deformació estructural: deformació que pateixen les roques quan són sotmeses a altes pressions com a conseqüència dels processos tectònics, especialment de formació de serralades de plegament i de subducció. El resultat és la formació de plecs i falles en les roques afectades.
- Metamorfisme: canvis físics (en la textura) i minerals que pateix una roca que és sotmesa a altes pressions i a altes temperatures com a conseqüència dels processos tectònics, especialment de formació de serralades de plegament i de subducció. El resultat és la transformació de la roca original en una roca metamòrfica.
- Anatèxia: fusió d’una roca quan, per a una pressió de confinament determinada, és sotmesa a una temperatura superior al punt de fusió dels minerals que la formen. Les condicions de pressió i de temperatura que permeten la fusió de la roca s’assoleixen únicament en marges tectònics actius de subducció i de distensió. La roca fosa rep el nom de magma.
- Diferenciació magmàtica: canvis en la composició mineral del magma a mesura que aquest ascendeix per la litosfera en tenir menor densitat que la roca encaixant.
- Consolidació i cristal·lització: refredament i solidificació del magma quan la temperatura descendeix per sota de la temperatura de fusió dels components que el formen. Si el refredament és extremadament lent, a mesura que la temperatura va baixant es van formant per cristal·lització minerals diversos. El resultat és la formació d’una roca ígnia cristal·lina. Si el magma es refreda ràpidament, els minerals no tenen temps a créixer per formar cristalls grans i ben facetats. Es parla aleshores de consolidació i el resultat és la formació d’una roca ígnia microcristal·lina o d’un vidre volcànic.
Per saber-ne més, consulta els continguts següents: 4.4.Tectònica de plaques i marges actius, 5.1. El cicle geològic, 5.2. Processos geològics externs, 5.3. Deformació estructural i metamorfisme i 5.4. Anatèxia i vulcanisme.
Els processos geològics externs i interns no només són els responsables de la formació de les roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies, sinó que, juntament amb la tectònica, són els responsables de la configuració del paisatge, el que anomenem geomorfologia.
En aquesta activitat et proposo interpretar diversos exemples a Catalunya:
Mapa geològic comarcal de Catalunya (ICGC) amb localització dels exemples següents (Espais inventariats d’interès geològic de Catalunya)
Exemples de processos geològics externs:
A continuació et presento 5 exemples o localitats en les que els processos geològics externs han intervingut de manera clara en la formació de la roca i/o en la configuració del paisatge i de les estructures que s’hi troben (la geomorfologia). Per a cada localitat hi ha 5 fotografies, el conjunt de les quals permetrà interpretar la geologia:
Localitat 1: Massís del Garraf (Geozona 348):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 1.1 | Imatge 1.2 | Imatge 1.3 | Imatge 1.4 | Imatge 1.5 |
Localitat 2: Muntanya de Sal de Cardona (Geozona 217):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 2.1 | Imatge 2.2 | Imatge 2.3 | Imatge 2.4 | Imatge 2.5 |
Localitat 3: Montserrat (Geozona 224):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 3.1 | Imatge 3.2 | Imatge 3.3 | Imatge 3.4 | Imatge 3.5 |
Localitat 4: Santa Eulàlia de Riuprimer (Geozona 218):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 4.1 | Imatge 4.2 | Imatge 4.3 | Imatge 4.4 | Imatge 4.5 |
Localitat 5: Montjuïc (Geozona 344):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 5.1 | Imatge 5.2 | Imatge 5.3 | Imatge 5.4 | Imatge 5.5 |
Exemples de processos geològics interns:
A continuació et presento 5 exemples o localitats en les que els processos geològics interns han intervingut de manera clara en la formació de la roca i/o en la configuració del paisatge i de les estructures que s’hi troben. Has de tenir en compte que en la majoria d’aquests casos la roca es troba aflorant a la superfície perquè els materials de sobre han estat erosionats. Això significa que també identificaràs la intervenció de processos geològics externs. Tot i així, en aquests exemples t’has de centrar en els interns:
Localitat 6: Santa Margarida, Croscat i Rocanegra (Geozona 210):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 6.1 | Imatge 6.2 | Imatge 6.3 | Imatge 6.4 | Imatge 6.5 |
Localitat 7: Aiguablava i Aigua Xelida (Geozona 354):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 7.1 | Imatge 7.2 | Imatge 7.3 | Imatge 7.4 | Imatge 7.5 |
Localitat 8: Santa Creu d’Olorda (Geozona 339):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 8.1 | Imatge 8.2 | Imatge 8.3 | Imatge 8.4 | Imatge 8.5 |
Localitat 9: Massís de Begur (Geozona 353):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 9.1 | Imatge 9.2 | Imatge 9.3 | Imatge 9.4 | Imatge 9.5 |
Localitat 10: S’Agaró (Geozona 358):
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Imatge 10.1 | Imatge 10.2 | Imatge 10.3 | Imatge 10.4 | Imatge 10.5 |
Escull almenys 2 exemples de processos geològics externs (localitats 1 a 5) i 2 exemples de processos geològics interns (localitats 6 a 10).
Per a cada localitat, realitza les següents activitats:
A) Observa una a una les fotografies ampliades que s’han adjuntat a sota de cada localitat:
- Fixa’t en les formes generals, en les textures i en les estructures de les roques que apareixen a la foto. Fes un llistat de tot el que consideris geològicament rellevant. És molt útil fer dibuixos esquemàtics del que observes.
- Intenta relacionar cadascuna d’aquestes formes, estructures i textures amb algun dels processos geològics externs i interns estudiats.
- Busca en els continguts de la matèria els noms d’allò que has identificat i determina com s’han format.
B) Si tens molts dubtes o si vols confirmar les teves hipòtesis, consulta la descripció de la geozona corresponent (és possible que no entenguis tota la informació, però pots comprendre perfectament allò que necessites per fer aquestes activitats). També pots fer altres consultes per internet.
C) Comenta de manera justificada els processos geològics externs i/o interns que han pogut intervenir en cada localitat per formar el que observes al conjunt de fotografies de la localitat.
D) Ordena cronològicament els processos geològics que han intervingut i explica la història geològica més probable en base a la informació de la que disposes.
AVALUACIÓ
Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:
Obj. 22: Consulto textos científics divulgatius, dels quals identifico i recullo la informació més rellevant per als meus interessos per fer-ne un ús posterior. (CC1)
Obj. 23: Em faig preguntes amb sentit sobre els fenòmens naturals i defenso amb els meus coneixements perquè és oportú fer-me-les. (CC3, CE3)
Obj. 28: Reviso sempre i de manera detallada tot el procediment seguit en la resolució de problemes i en la realització de petites investigacions per detectar possibles errors. (CC3, CE4)
Obj. 29: Distingeixo les observacions de les interpretacions, que fonamento amb dades. Separo inequívocament les opinions i creences del coneixement basat en evidències. Presento les conclusions com a resposta als objectius. (CC3, CE3)
Obj. 30: Em fixo en els resultats obtinguts tant en la resolució de problemes com de petites investigacions, determino les seves unitats de mesura, el seu significat i si té sentit el resultat d’acord amb el context. (CC3, CE4)
Obj. 31: Interpreto els resultats de petites investigacions tenint en compte totes les variables i tots els condicionants, i acompanyo sempre les meves interpretacions d’arguments basats en evidències. (CC3, CE1)
Obj. 32: Connecto els coneixements adquirits a l’aula amb el meu entorn i la meva vida, i reconeixo la contribució de les persones a la ciència. (CC3, CE3)
Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)
Obj. 46: Reconec en el paisatge els processos geològics que han intervingut en la seva configuració i enumero els principals esdeveniments ocorreguts. (CE6).


























































Deixa un comentari