El cicle geològic descriu la transformació de les roques com a conseqüència de l’acció dels diferents processos geològics externs i interns.

Els processos geològics externs es produeixen per l’acció de la força de la gravetat i per la incidència sobre les roques dels fenòmens meteorològics i climàtics associats a la dinàmica atmosfèrica, per l’acció de les aigües continentals, subterrànies i oceàniques, i per l’acció de la biosfera:

  • Meteorització: alteració física i/o química de la roca per efecte de l’atmosfera, de la hidrosfera i dels éssers vius. La roca alterada ha perdut la seva consistència original i rep el nom de regolit.
  • Erosió: disgregació de les partícules que formen una roca meteoritzada, de manera que la roca original ja no es pot reconèixer. Les partícules soltes que es formen reben el nom de sediment.
  • Transport: desplaçament del sediment d’un lloc a un altre com a conseqüència de la força de la gravetat o dels agents del transport (aire o  vent, aigua dels rius, marees i corrents marins, gel de les glaceres…). El transport va erosionant i classificant per mides i composició mineral les partícules que formen el sediment.
  • Sedimentació: aturada momentània o definitiva i deposició del sediment quan l’energia del medi disminueix i no és possible continuar el transport. El sediment depositat forma un cos sedimentari.
  • Diagènesi: conjunt de processos físics i químics que pateix un cos sedimentari i que té com a resultat la seva transformació en una roca sedimentària.

Els processos geològics interns es produeixen com a conseqüència dels moviments tectònics de la litosfera, arrossegada i condicionada pels moviments del mantell terrestre producte de les diferències de temperatura en profunditat per la calor interna residual de la formació del planeta i per la desintegració dels minerals radioactius:

  • Deformació estructural: deformació que pateixen les roques quan són sotmeses a altes pressions com a conseqüència dels processos tectònics, especialment de formació de serralades de plegament i de subducció. El resultat és la formació de plecs i falles en les roques afectades.
  • Metamorfisme: canvis físics (en la textura) i minerals que pateix una roca que és sotmesa a altes pressions i a altes temperatures com a conseqüència dels processos tectònics, especialment de formació de serralades de plegament i de subducció. El resultat és la transformació de la roca original en una roca metamòrfica.
  • Anatèxia: fusió d’una roca quan, per a una pressió de confinament determinada, és sotmesa a una temperatura superior al punt de fusió dels minerals que la formen. Les condicions de pressió i de temperatura que permeten la fusió de la roca s’assoleixen únicament en marges tectònics actius de subducció i de distensió. La roca fosa rep el nom de magma.
  • Diferenciació magmàtica: canvis en la composició mineral del magma a mesura que aquest ascendeix per la litosfera en tenir menor densitat que la roca encaixant.
  • Consolidació i cristal·lització: refredament i solidificació del magma quan la temperatura descendeix per sota de la temperatura de fusió dels components que el formen. Si el refredament és extremadament lent, a mesura que la temperatura va baixant es van formant per cristal·lització minerals diversos. El resultat és la formació d’una roca ígnia cristal·lina. Si el magma es refreda ràpidament, els minerals no tenen temps a créixer per formar cristalls grans i ben facetats. Es parla aleshores de consolidació i el resultat és la formació d’una roca ígnia microcristal·lina o d’un vidre volcànic.

Per saber-ne més, consulta els continguts següents: 4.4.Tectònica de plaques i marges actius, 5.1. El cicle geològic, 5.2. Processos geològics externs, 5.3. Deformació estructural i metamorfisme i 5.4. Anatèxia i vulcanisme.

Els processos geològics externs i interns no només són els responsables de la formació de les roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies, sinó que també són els responsables de la configuració del paisatge, el que anomenem geomorfologia.

Els paisatges que pots contemplar a prop de casa o quan surts a la natura són sobretot el resultat de l’erosió i de la sedimentació que s’ha produït en els últims milions d’anys (a excepció del vulcanisme), però condicionades pel tipus de roca (sobretot pel que fa a la seva resistència a l’erosió) i la deformació estructural de la regió producte de la tectònica. És el que anomenem ambients geomorfològics. Els principals ambients geomorfològics són:

  • Geomorfologia eòlica i desèrtica
  • Geomorfologia fluvio-torrencial
  • Geomorfologia glaciar
  • Geomorfologia litoral
  • Geomorfologia càrstica

Pots accedir als continguts sobre aquests ambients geomorfològics a 5.2. Processos geològics externs. També pots ampliar la informació accedint als següents continguts de 3r d’ESO: 3.3. Ambients geomorfològics.

En aquesta activitat et proposo estudiar diversos exemples de geomorfologia i d’ambients geomorfològics a Catalunya:

Mapa geològic comarcal de Catalunya (ICGC)

EN CONSTRUCCIÓ

Comparteix