Sabeu quins peixos podeu trobar a la Mediterrània? En aquesta activitat haureu de portar el mar a l’aula i omplir-lo de peixos!

Abans d’això, heu de conèixer com és el mar i, especialment, com és la seva costa. A la imatge següent teniu un esquema que mostra la diversitat d’espais on podem trobar els peixos, condicionada en part per la profunditat del fons i la proximitat del continent:

A la zona propera al continent (anomenada zona fital) s’hi pot diferenciar una zona litoral de poca fondària (fins a 200 m de profunditat) que constitueix la plataforma continental, i una zona de fort pendent (el talús continental) que descendeix fins al fons marí (la plana abissal), a uns 4.000 o 5.000 metres de fondària (aquesta zona tan profunda de mar obert forma ja part de l’anomenada zona afital). En alguns oceans del planeta es troben també fosses profundes, que poden arribar a 11.000 metres de profunditat. La major part de les diferents espècies de peixos marins viuen a la zona fital, a la plataforma continental.

Els peixos i altres animals que viuen en estreta relació amb el fons, ja sigui de substrat rocós o de substrat sorrenc, reben el nom d’animals bentònics o bentos. Els animals bentònics poden ser sèssils (viuen fixats a les roques, com les ostres i els coralls) o mòbils (com els eriçons de mar i els peixos escórpora):

Peixos bentònics dibuixats per dos alumnes.

D’altra part, els peixos i altres animals que viuen en aigües marines obertes reben el nom d’animals pelàgics. Els animals pelàgics que neden activament i amb facilitat pel mar reben el nom d’animals nectònics o nècton. Els animals pelàgics que tenen mobilitat reduïda i que es deixen portar pels corrents marins reben el nom d’animals planctònics o plàncton.

Banc de sardines (peixos pelàgics nectònics) dibuixats per diversos alumnes.

A la zona litoral, les onades i els canvis del nivell del mar produïts per les marees condicionen la distribució de les algues, de les plantes marines i dels animals bentònics. També si la costa és sorrenca o rocosa, si hi ha coves, si el pendent és suau o abrupte, etc. Tota aquesta diversitat de paisatges condiciona la presència d’un o un altre ecosistema:

Ecosistema de fons rocós (esquerra) i ecosistema de praderia de plantes marines (dreta)

Ecosistema de fons sorrenc (esquerra) i ecosistema coral·lígen (dreta)

Ara que ja teniu més informació sobre com és el mar i la costa, i com es distribueixen els peixos que hi viuen, ja esteu en disposició de començar l’activitat:

1) Amb el paper d’embalar que us proporcionarà el professorat construïu entre tots i totes el perfil d’un mar amb la seva costa (amb una part rocallosa i una altra part sorrenca). Podeu utilitzar 2 metres de paper d’embalar o més, que fixareu en una paret de l’aula o al passadís (si disposeu de paper d’embalar de diferents colors, podeu utilitzar un paper blau que farà de mar i enganxar-li paper marró, a un costat per fer la roca litoral i a la part inferior per fer el fons sorrenc).

2) Fixeu-vos en el llistat següent de peixos de la Mediterrània. Repartiu-vos les diferents espècies i dibuixeu-les a la meitat de la seva mida real (feu la cerca per internet per trobar una fotografia o un dibuix científic de cadascuna de les espècies escollides). Copieu cada dibuix en un full blanc. Si la mida del dibuix supera la mida del full, utilitzeu paper d’embalar blanc o ajunteu diferents fulls):

Espècie Nom comú Longitud real Observacions
 Dicentrarchus labrax  Llobarro  100 cm Cal dibuixar 1 exemplar
 Argyrosomus regius  Corb reig  80 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
 Conger conger  Congre  80 cm Cal dibuixar 1 exemplar
 Dentex dentex  Déntol  90 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
 Diplodus sargus  Sarg  45 cm  Cal dibuixar 3 exemplars
 Mugil cephalus  Llissa llobarrera 50 cm  Cal dibuixar 3 exemplars
 Mola mola  Bot o peix lluna  100 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
 Coryphoblennius galerita  Moma  8 cm  Cal dibuixar 3 exemplars
 Engraulis encrasicolus  Anxova  10 cm  Cal dibuixar 7 exemplars
Lepidorhombus boscii Bruixa  30 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
Scorpaena scrofa  Cap-roig  25 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
Hippocampus hippocampus Cavall de mar  10 cm  Cal dibuixar 4 exemplars fixats en algues o plantes marines
Coris julis  Donzella  15 cm  Cal dibuixar 3 exemplar
Xiphias gladius  Emperador  200 cm  Cal dibuixar 1 exemplar entre 2 persones
Myliobatis aquila Milana  100 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
Mullus surmuletus Moll  20 cm  Cal dibuixar 2 exemplars
Sparus aurata  Orada  40 cm  Cal dibuixar 2 exemplars
Chimaera monstrosa Quimera  80 cm  Cal dibuixar 1 exemplar
 Lophius piscatorius Rap  60 cm Cal dibuixar 1 exemplar
Scomber scombrus Verat  20 cm  Cal dibuixar 5 exemplars

També podeu dibuixar altres espècies de peixos de la Mediterrània. Haureu de trobar el seu nom científic i la mida habitual del seu cos.

3) Busqueu informació de cadascuna de les espècies dibuixades per conèixer el seu mode de vida (si viuen solitaris o són gregaris, si són bentònics o pelàgics, en quin tipus d’ambient viuen, etc.).

4) Retalleu els dibuixos i enganxeu-los al vostre mar tenint en compte la informació sobre el seu hàbitat (per exemple, les anxoves han de formar un petit banc de peixos en la zona de mar obert nedant a una certa profunditat.

Comparteix