À.N.I.M.S. és l'Agenda de les Notícies i de la Memòria Social al voltant de la Causa Talents OASIS Cooppel per la Pau local i mundial, Nacions Unides 2022. Associació Ceradai .-
Durant l’any 2012 i sobre tot aquest curs 2012-13 el primer de tot que he aprés és el valor de la confiança.
Quan fas propostes, el primer que és necessari és que confiïn en tu i que imaginin allò que els proposes sigui important per a elles.
Quan la gent et diu que no té temps, que no ho veu clar, que no saben el que vols dir, que no entenen com funciona… i es queden tan tranquils o bé no confien en tu o bé no volen canviar. També és important si els altres es posen a la teva pell i si no volen o no confien, diuen al menys per respecte i comprensió això pot ser interessant si no a mi ho serà pels demés, hi ha una mica de solidaritat. O bé reaccionen com no entenc ho pregunto, demano un informe més clar… sobre tot en aspectes de moviments socials (voluntariat i cívic) naixents més que assumptes personals que necessiten el seu reconeixement, ni que sigui simbòlic, i no el seu menyspreu.
Però quan això no passa, la resposta és sempre, no !, si però no puc o la pitjor i la més cruel de les respostes la indiferència. L’altra és el refugi a l’autoritat en el tracte com un “número” o com un objecte. Amb frases com això sempre ha funcionat així.
Aquest final de curs ha estat una lliçó, no explico ni val la pena el fet, però si m’he sentit rebutjat injustament, m’he sentit tractat pitjor que un subordinat, en el segle de la ciutadania. Hi han fets injustos en la forma i no en el fons i fets injustos en el fons i en la forma.
Però cada dia s’aprenen coses noves i ara si que puc dir, quan facis campanyes públiques, sàpigues que les persones que confien en tu que vol dir que se t’identifiquen i veuen que allò que dius i fas és significatiu per a elles et donaran el seu suport.
Això ha estat per exemple en el meu cas i en el nostre cas de Cooperis.Cat, www.cooperis.cat en la iniciativa inspirada en els consells d’infants de Francesco Tonucci, de promoure el 3B.Clubs d’aprendre a aprendre en família, entre alumnes i entre ciutadans/es.
I en canvi les persones que no volen, ni els interessa, ni els hi és significatiu el que els proposes, et diran que no, que no tenen temps , o bé mostraran indiferència o bé es refugiaran en l’autoritat per treure’t del davant sense pensar en els teus sentiments, ni en les teves conviccions.
Malgrat aquestes persones, i també em puc incloure a mi, quan m’equivoco, es banyen, ens banyem, en discursos de la importància del diàleg, de la comunicació i de l’èxit per un aprenentatge eficaç, eficient i coherent. I en canvi creuen i practiquen que l’autoritat està per damunt de tot, sense mostrar cap interès en dir i què vol dir això, ni la més mínima curiositat: li preguntem als promotors?. En això aquesta autoritat és injusta i a vegades un mal exemple.
No serà que som hipòcrites davant les injustícies socials i que el valor de la ciutadania és una fal·làcia quan tractem a les persones com a súbdits i subordinats, sense respectar el deure a demanar més informació sobre els moviments socials renovadors i el dret a la reclamació del diàleg i la negociació, per damunt al dret a la queixa i a la discrepància ?.
Però a vegades en la mateixa queixa et dones a conèixer més com a persones i trobes a més persones que et comprenen i que se sumen a què aquest món s’ha de canviar i treure de l’autoritarisme caduc i medieval i ser més coherents en el que diem i en el que fem de cara al tracte de les persones com a ciutadans i ciutadanes.
I sense mai oblidar la clau: sempre aprendre dels propis errors.
