Caputxeta era una nena que estimava molt a la seva àvia, i un dia la seva mare li va donar una cistella plena de menjar perquè portés el berenar a l’àvia, que vivia en una casa al bosc, perquè estava malalta. El Llop Ferotge va reptar a Caputxeta a córrer una cursa cap a l’anciana.

Li va dir que hi havia dos camins, un de llarg i un de curt. Li va dir a la Caputxeta que ella prengués el curt i que ell prendria el llarg, però el molt astut li va ensenyar els camins a l’inrevés i Caputxeta, sense saber-ho, va prendre el camí llarg. El Llop, va arribar abans a la casa, es va fer passar per la Caputxeta i davant la porta pregunto si podia passar.

L’àvia li va dir que passés, que la porta estava oberta, el Llop Ferotge va entrar i es va menjar a l’àvia d’un sol mos, es va posar la roba per fer-se passar per ella i es va ficar al llit per esperar Caputxeta. Una vegada que la Caputxeta va arribar a la casa, va començar a parlar amb qui creia que era l’àvia
C – Quina ulls més grans tens!
L – Per veure’t millor!
C – Quina orelles més grans tens!
L – Per sentir-te millor!
C – Quina mans més grans tens!
L – Per abraçar-te millor!
C – Que nas més gros que tens
L – Per olerte millor!
C – I quines dents més grosses que tens !.
L – Per menjar-te millor!

Era una vegada, un prìncip molt orgullós què creure ser millor que tothom i per això va ser egoista i mal amb les persones del seu regne. Un dia una bruixa va posar un melefici en el prìncip i en tot el regne per arribar ell a ser una persona millor transformant ell en una BÈSTIA i va transformar els seus funcionaris en objetes i les persones del regne va fer-les oblidar qui ès el prìncip  i va dir a la Bèstia que la bruixeria nomès es va desfer si ell trobar alguna persona que arriba ser capaz d’estimar-le com ès i també va dar-le una rosa i ho va advertir que quan totes les pétales de la rosa cair va ser quan el seu temp va terminar I ell va convertirse en una Bèstia per sempre.

No molt lluny del castell tenia una noie molt amable i intel-ligent que estimava llegir i sobretot el seu pare, infeliçment la seva mare tenia mort quan ella era petita. Bella és una noie molt agradable, amable i feliç, el seu pare treballa en fer coses per ajudar les persones i per deixar-les contentes. Un día el pare de Bella va fer una viatge de treball i pregunta a la seva filla si ella volia que li portarà alguna cosa i ella va dir que volia només una rosa. Quan el senyor tornava de la viatge va veure una rosa molt bonic i li va agafar, quan la agafa va sugir una Bèstia terrible que li va prender en la torre per robar la rosa.

Bella molt preocupada amb el seu pare va buscar-lo i per casualitat va trobar el catell. Ja en el castell va buscar per tot lloc i va trobar-lo cerrat en la torre i va preguntar que pot fer per ell, i ell va dir que res perquè la Bèstia ho va mantenir alli per sempre, ella molt triste va trobar una manera de cambiar de lloc amb ell.

Prisionera per tota la seva vida va trobar una forma de viure en aquell lloc i de alguna manera junt amb la Bèstia va quedar-se més a gust i poc a poc els dos van enamorar-se.

Un día el seu pare se va posar malalt i ella va tenir que arribar a la ciutat per cuidar del senyor i amb això la Bèstia va pensar que Bella no va tornar més. El poble va escoltar algunes coses sobre una terrible bèstia i van ir per ella. Bella aixì que pot va tornar al catell per ficar amb el seu amor més va arribar molt tarde i ell va estar gravement lesionat i amb por de perder-lo va dir que li estima i la bruxeiria va acabar tornand tothom a la seva forma de veritat incluso la Bèstia que va tornar ha ser prìncip.

Bella i el prìncip van casar-se i han de ser feliços per sempre.

Quan jo estava petita, la meva mare hem va dir un conte ,sobre veritat i mentida, a mi. El conte estava:

ABDUL QADIR JILANI

Molts anys abans hi havia un nen molt simpàtic i bo. Ell volia estudiar en un ciutat molt a lluny de la seva ciutat perquè ell li agrada estudiar molt i no hi havia bones escoles en la seva ciutat, per aixo ell va amb un grup perquè és una historia molts anys abans i en aquests anys no hi havia avions o cotxes. La seva mare va cosir 40 diners (ashrafiyan*) en el seu vestit.

Estava la primera nit de la viatge i alguns lladres van venir a robar coses d’ells. Un d’aquells lladres va venir a ell i h dit: ” tens alguna cosa? ” . Ell ha dit que el té 40 diners (ashrafiyan) . El lladra ha pensat que ell és un noi i que ell esta dient una mentida. Després, un altre lladra va venir i va preguntar la mateixa pregunta i la resposta també estava la mateixa. Aquest lladra va venir al seu líder i ha dit aquest. El lídre ha dit que porti’m el noi i també ha dit que mira el seu vestit. Quan els lladres van veure el seu vestit, hi havia diners (ashrafiyan). El lídre ha dit a ell: ” perquè tu no has dit la mentida i va salvar els teus diners ?” i ell ha dit que: ” la meva mare ha dit que mai digui una mentida, no importa què”. Quan el lídre va escoltar aquest ell va a començar a plorar i dit ” jo estic molt mal perque mai he escoltat a la meva mare” despres el lídre va retornar les seves coses a ells i ell va prometre que mai no va robar res.
Ara nosaltres coniexem aquest noi amb el nom “Abdul Qadir Jilani” .

*és un tipu de diners.

Recordo quan la meva infantesa, la meva família em va explicar la història de Blancanieves i els set nans ff4′.

M’agrada molt aquesta història .

Hi ha una Blancaneus i set nans , set nans tenen personalitats diferents .

Primer nans :Tímid ， És tímid de tot .

Segon nans : Enfados , És enfados de tot també .

Tercer nans : Feliç ， Està molt content amb el que coneix .

Quart nans : Confós , És fàcil fer el mal .

Cinquè nans : Esternudar , Casi sempre esternuda .

Sisena nans : MasterCard ， Ell pot resoldre tot .

Vuitena nans : Somnolent , Vol dormir cada moment .

Havia una vegada dos germans que vivien en un poble molt (lejano*) lluyà,un dia el germa petit va sortir a agafar aigua i va  (resbalar*) relliscar a un (poso*) pou d`aigua amb la seva (acha*) destral,se va quedar inconsciente de sobte se va despertar,i va veure un arbre amb moltes fruits diendole ajuda, para que agafe els seus frutos I el nen petit li va ajudar, el arbre molt (agradecido*) agrait el va acomiadar.

El nen petit va seguir caminant buscant la seva acha i se va (encontrar*) amb un forn I dins de*ell havia pan escalfandose molt, pidiéndole ajuda , el nen petit molt rapid acude a ajudar I saca el pan del forn. (revisar si ho contes en passat o en present)

Els panes molt (agradecidos*) agrait lo despiden, el nen continúa su búsqueda  i se encuentra amb una fada.

La fada (le*) li va mostrar tres achas una era de diamant l`otra d` or i l`altra era la seva, el nen petit molt (honrrado*) honrrad (Le*) li va dir que es la (más*) mes (vieja*) vella la de madera, la fada li va dir  que por ser tan generos, bondados i dir la veritat, li va donar una acha de diamante i una bolsa amb monedes d’or, el nen molt content va tornar a casa seva.

El seu germa al veura que el seu germa petit tenía una acha d’or li va preguntar com lo havia (conseguido*) conseguit, el seu germa li  contar (cuenta*), el germa gran va (hacer*) fer lo mateix, per quan se li va apareixer el arbre I el forn no va ajudar a ningu dels dos, quan se le va apareixer la fada y le va mostrar las tres achas, (mintiendo*) mentint va escollir la acha de diamante, la fada le va castigar per (siempre*).sempre

el pagès i el diable

Hi havia una vegada un pages que (habia)*havia fet un tracte (con)*amb un diable, el diable (le)*li( había)*havia dit que (le)*li daría terras  fértiles si (acambio)*a canvi lo que sembrara (arriba)*dalt sería per a ell. El pagès (acepto)*accepto y (cuando)*quan (llego)*va arribar el día de la(cosecha)*cuita el diable (recibió)*va rebre  (hojas)*fullas (secas)*seques (y)*i el pagès yucas per que el diablo había dit que lo de (arriba)* dalt Era de (él)*éll así que el diablo (volvió)*va a tornar a decir (ahora)*ara lo que siembres (abajo)*abaix será meu y el pagès acepto*va a acceptar quan  (llego)*va a arribar el día el diablo (recibio)*va a rebre (raizes)*arrels secas per que el pagès (había)*havia sembrado choclo(maiz) el díable como es de paraule le dio terras fértiles

FIN

En el 20 de Desembre anire amb la meva familia a Alemanya per visitar la nostra familia que ya fa molt de temps que no els viem i el meu oncle vindra de Suecia tambe per vistiar els meus avis crec que passare molt de bo temp ahi perque els meus amics estan esperant que anire i la meva familia tambe i quedare ahi en Alemanya 15 dias aixo vol dir que passare el cap d’any ahi .

Alfajores:Aixo son alfajores tipicos de Bolivia molt bonas.

Vaig a preparar:

JALEBI:

NAMAK PARAY: