Caputxeta era una nena que estimava molt a la seva àvia, i un dia la seva mare li va donar una cistella plena de menjar perquè portés el berenar a l’àvia, que vivia en una casa al bosc, perquè estava malalta. El Llop Ferotge va reptar a Caputxeta a córrer una cursa cap a l’anciana.
Li va dir que hi havia dos camins, un de llarg i un de curt. Li va dir a la Caputxeta que ella prengués el curt i que ell prendria el llarg, però el molt astut li va ensenyar els camins a l’inrevés i Caputxeta, sense saber-ho, va prendre el camí llarg. El Llop, va arribar abans a la casa, es va fer passar per la Caputxeta i davant la porta pregunto si podia passar.
L’àvia li va dir que passés, que la porta estava oberta, el Llop Ferotge va entrar i es va menjar a l’àvia d’un sol mos, es va posar la roba per fer-se passar per ella i es va ficar al llit per esperar Caputxeta. Una vegada que la Caputxeta va arribar a la casa, va començar a parlar amb qui creia que era l’àvia
C – Quina ulls més grans tens!
L – Per veure’t millor!
C – Quina orelles més grans tens!
L – Per sentir-te millor!
C – Quina mans més grans tens!
L – Per abraçar-te millor!
C – Que nas més gros que tens
L – Per olerte millor!
C – I quines dents més grosses que tens !.
L – Per menjar-te millor!