Mare, no vull marxar!
19 maig 2011
Hola sóc la Nerea i ara mateix estic una mica tristona perquè la meva mare diu que he de marxar de l’escola perquè ha aconseguit una feina a Galícia i com esta tan lluny no puc anar i tornar cada dia.
Jo li deia que em podia quedar a casa de l’àvia i cada cap de setmana anar-me cap a Galícia però igualment no em donaria temps d’anar i de tornar.
La meva professora deia que aquesta oferta de treball per la meva mare era única i que l’havíem d’aprofitar, però jo igualment em volia quedar a Barcelona, perquè allà tenia tota la vida. El meu pare a l’arribar a casa em va dir el següent:
– Nerea fes cas a la teva mare i ves cap a Galícia, ella necessita el seu treball, i has d’anar amb ella. Si fos per mi em quedaria amb tu, però jo treballo per la nit, i no em puc ocupar de tu.
Jo desprès d’escoltar les seves paraules li vaig dir:
– Però pare, jo vull quedar-me aquí perquè no vull separar-me de les meves amigues ni tampoc de tu ni de la meva família.
Ell molt trist em va contestar:
– Ja ho sé, però no tens mes remei, la teva mare necessita el treball, i tu ho has de comprendre
Jo li vaig dir emocionada:
– D’acord pare aniré però cada 2 setmanes vull venir aquí a Barcelona.
Ell va acceptar i aleshores jo vaig començar a fer les maletes.
I ara estic aquí, t’escric des de Galícia la meva història. Espero que us hagi agradat… i que hàgiu après que tota bona feina fora o dins de la teva ciutat pot ser bona, perquè si no fos per això, jo ara no tindria un portàtil. Hehehe!
Montse
