Article destacat

FES SERVIR EL TRANSPORTADOR

El transportador és una eina que ens permet construir i mesurar angles.

La pàgina que teniu a continuació ens ajuda a diferenciar els angles aguts, rectes i obtusos i a descubrir on podem trobar aquests angles en un dibuix.

http://www.disfrutalasmatematicas.com/geometria/transportador-usar.html

També i això és la part més important ens facilita la feina de saber utilitzar el transportador ( estri per mesurar en graus un angle).

Mira atentament com ho fa i practica en els exercicis que tens a continuació i sobretot amb la teva llibreta i el transportador de plàstic que tens a l’escola.

http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eltanque/angulos/principal_p.html

1r DEBAT HISTÒRIC A MATARÓ RÀDIO

Hem anat a Mataró Ràdio i hem estat gravant un programa de debat històric sobre com vivien els homes a la Prehistòria.
A classe durant 4 mesos dins del projecte de RÀDIO que fem a 5è d’expressió oral hem estat treballant tant de manera escrita com oralment els recursos, estratègies i arguments per a arribar a debatre una opinió pròpia amb sentit comú, sentit del deure, sentit del respecte i el sentit de la moralitat.

Ha estat una experiència molt gratificant, on tots ens hem sentit molt orgullosos i que ben aviat la nostra col·laboració a Mataró Ràdio se sentirà per tot MATARÓ i per tota la comarca del Maresme.
Estigueu atents!!

Us informarem del dia d’emissió!

Monosíl·labs: el nostre llibre de Sant Jordi…

[]A

AI ALL ALT AMB ANY ARC ART AS AU

[]B

BAC BACH BAF BAIX BALB BALÇ BALL BALM BAN BANC BANY BAR BARB BARD BARN BAS BASC BAST BAT BAU BE BÉ BEC BEI BEIX BEL BELL BELT BEN BERCH BES BEU BEUS BILL BIS BIT BLA BLAI BLANC BLAT BLAU BLE BLEC BLEIX BLET BLEU BLOC BLOOM BLUF BLUNT BO BOB BOC BOI BOIDS BOIG BOIX BOL BON BONG BONY BOR BORD BORM BORN BOSC BOT BOU BRAC BRAÇ BRAM BRAN BRAU BRENY BRESC BREU BRI BRIC BRICS BRILL BRINC BRIX BRO BROC BROIX BROLL BROM BRONC BROS BROT BROU BRU BRUC BRUIT BRULL BRUM BRUNZ BRUSC BRUT BUB BUC BUF BUG BUIT BULB BULL BUM BURG BURTS BUS BUST

[]C

CA ÇA CAB CAIC CAID CAIS CAL CALB CALC CALÇ CALD CALL CALM CALP CAM CAMP CAMPS CAN CANT CAP CAR CARÇ CARD CARN CARP CART CAS CASC CASP CAST CAT CAU CAUC CAUS CAUT CE CEC CEL CELL CENS CENT CEP CERCS CERT CESC CINC CINT CIRC CIST CLAC CLAM CLAMP CLAN CLAP CLAR CLASC CLAST CLAU CLERC CLIC CLIN CLIP CLOC CLON CLOP CLOR CLOS CLOT CLOU CLOUS CLUB CLUC COB COC COIT COIX COL COLL COM CÓM CON CONC CONY COP COR CORB CORC CORN CORS CORT COS COST COT COU COUS CRAC CRANC CRAS CREC CREIX CREP CREU CREUS CRIC CRILL CRIM CRIN CRIST CRIT CROC CROL CROM CRON CROS CROU CRU CRUIX CU CUB CUC CUIR CUIT CUIX CUL CULL CURS CURT CUS

[]D

DALT DANT DANY DAR DARD DAS DAT DAU DE DEC DEIX DEL DELS DENS DENT DEU DÉU DEUS DIC DINS DIR DISC DIT DIU DIUS DO DOL DOLÇ DOLL DONC DONCS DORS DOS DOT DRAC DRAP DREN DRET DRIFT DRIL DRING DRIVE DU DUC DUI DULL DUR DUT DUU DUX

[]E

E EC ECS! EH EI! EIX EL ELF ELL ELLS ELM ELS ELX EM EN EP! ERB ERG ERM ERT ES ÉS EST ET ETS

[]F

FA FAÇ FAIG FALB FALÇ FALL FALS FAM FAN FANG FAR FART FAS FAST FAT FAUST FAX FE FEIX FEL FEM FENC FENT FER FERM FERN FES FET FEU FÉU FI FIL FILL FILM FINS FISC FIT FIU FIX FLAC FLAIX FLAM FLANC FLAP FLASC FLAT FLEIX FLERS FLINT FLIRT FLIT FLIX FLOC FLOR FLOS FLOU FLOX FLUID FLUIX FLUM FLUX FOC FÖHN FOIX FOLC FOLCH FOLK FOLL FON FONG FONS FONT FONY FOR FORC FORN FORS FORT FOS FOSC FOST FOT FOTS FOU FRA FRAC FRANC FRAU FRE FREC FRED FRES FRESC FREU FRIS FRONT FRUIT FRUST FU FUIG FUL FULL FUM FUR FURT FUS FUST

[]G

GAG GAI GAIG GAL GALL GAM GARD GAS GAT GE GEC GEL GEN GENS GEP GER GERD GIL GINY GIR GIT GLA GLAÇ GLAND GLAUC GLEI GLOP GLOT GLU GNOM GOIG GOL GOLF GOLL GOM GONG GORD GORG GOS GOT GRA GRAF GRAL GRALL GRAM GRAN GRAND GRAS GRAT GRAU GRAY GREC GREEN GREIX GRES GREU GRILL GRIS GROC GROS GRUIX GRUNY GRUP GUÀ GUAI GUAL GUANY GUERX GLAST GÜELF GÜELL GUEUX GUILS GUIM GUIT GUIU GUIX GUR GURB GUST

[]H

HA HAC HAM HAN HAS HE HEC HEM HEU HEUS HI HIU HO HOM HORT HOST HUG

[]I

I IAI IAC IAR ICS IEN IÓ IOD IOL IOT IU IX

[]J

JA JAC JAÇ JACK JAM JAN JAS JAU JAUS JAZZ JEC JEEP JEU JEUS JO JOC JONC JOU JULL JUNC JUNT JUNY JUP JUST

[]K

KA KART KHAN KHI KHOI KURD

[]L

LA LAI LAIC LAT LAX LES LI LINX LIS LLA LLAC LLAÇ LLAMP LLAR LLARD LLARG LLAST LLEI LLEIG LLENY LLES LLESP LLEST LLET LLEU LLI LLIÇ LLIM LLIMB LLIMS LLIS LLIT LLOB LLOC LLOLL LLOM LLONG LLOP LLOR LLOS LLOSC LLOT LLUC LLUÇ LLULL LLUM LLUNY LLUR LLUSC LO LOT LUX

[]M

MÀ MAC MAG MAI MAIG MAL MALL MALM MALT MANC MAR MARC MARÇ MART MAS MAT MATX MAX MEC MEL MENT MENYS MES MÉS MEU MI MIC MIG MIL MILL MIM MINS MIXT MOC MOIX MOL MOLC MOLL MOLS MOLT MÒLT MON MÓN MONT MOR MORT MOS MOST MOT MOU MOUS MOUSSE MUÇ MUL MUNT MUNY MUNYS MUR MUS MUT

[]N

NA NAN NAP NARD NAS NAT NAU NEIX NEN NET NÉT NEU NI NIL NIN NIT NIU NO NOI NOM NORD NOS NOU NU NUL NUS NUT NYAC NYAP NYEC NYIC NYU NYUF [modifica]O O OHM OI OIR OM ON OR ORC OS ÓS OT OU

[]P

PA PAC PAL PAM PAN PANY PAP PAR PARC PART PAS PAU PE PEIX PEL PÈL PELL PEP PER PERD PERDS PERN PES PET PEU PI PIC PIN PIS PIT PIU PLA PLAC PLAÇ PLANT PLANY PLAT PLAU PLAUS PLE PLEBS PLEC PLEIT PLET PLOR PLOU PO POC POL POLL POLS POM PONÇ PONS PONT POP POR PORC PORT POST POT POTS POU PRAT PRATS PREC PREM PREMS PREN PRENC PRENS PRENY PRES PREST PRETS PREU PRIM PRIU PRO PRON PRONY PROP PROU PROUS PRUIT PSALM PSE PSI PUB PUC PUF PUIG PUIX PUNT PUNY PUR PUS PUT PUTS

[]Q

QUAD QUAL QUALL QUAN QUANT QUARK QUARS QUART QUE QUÈ QUEC QUEIX QÜERN QUEST QUET QUI QUIC QUID QUIL QUIM QUIN QUINT QUIST QUIX

[]R

RA RAD RAI RAID RAIS RAL RALL RAM RAMS RAN RANC RANG RAP RAR RAS RAST RAT RAU RAUC RE RÉ REC REG REI REIG REIMS REL REM REN RENG RENT RENY REP REPS RES RÉS REST RET RETS REU REUS RHE RHO RIC RIF RIFF RIFT RIM RIN RING RIS RISC RIU RIUS RO ROC ROCK ROIG ROL ROLL ROM RONC ROS ROST ROT ROU RU RUC RUF RUHR RULL RUMB RUS RUSC RUST RUT

[]S

SA SAC SAL SALM SALT SANG SANS SANT SAP SAPS SARD SARG SAU SAUS SE SÉ SEC SENS SENT SENY SER SERF SERP SET SEU SÈU SEUS SI SÍ SIKH SILS SIS SO SOC SÓC SOL SÒL SOLC SOLS SOLT SOM SON SÓN SORD SORT SOT SOU SÓU SU SUC SUCS SUD SUIT SURF SURP SURT SURTS

[]T

TAC TAL TALC TALL TALP TAN TANC TANT TANY TAR TARD TARS TAS TAST TAT TATX TAU TE TÉ TEC TEIX TEL TELL TEM TEMPS TEMS TENS TER TERÇ TERN TES TEST TEU TEXT TIC TINT TIP TIR TIRS TIS TO TOC TOIX TOLL TOM TOMB TON TOP TOR TORB TORC TORD TORM TORN TORS TORT TOS TOSC TOST TOT TOU TOUS TRAÇ TRAM TRANC TRAST TRAU TRAUC TREC TREMP TREN TRENC TRES TRET TREU TREUS TRILL TRIM TRIST TRO TROC TROL TRON TRONC TROS TROT TRUC TRULL TRUST TSAR TU TUB TUC TUF TUIX TUL TUR TURC TUS TUSC TUST TXAD TXAM TXEC TXELL TXÚS

[]U

U UI UIX ULL UN UR URBS US ÚS

[]V

VA VAIG VAL VALC VALL VALS VAM VAN VAS VAST VAT VAU VE VEIG VEL VELL VEN VENC VENÇ VENS VENT VER VERB VERD VERM VERN VERS VES VÉS VESC VEU VEUS VI VIC VIL VIM VINC VINT VIS VISC VIST VIU VIUS VOL VOLS VOLT VOS VÓS VOT VUIT VULL

[]X

XA XAC XAI XAIX XAL XAP XAT XAU XE XEC XEF XEIC XEIX XEL XIC XIN XIP XIU XO XOC XOF XOLL XOP XORC XOT XOU XUC XUIT XUNT XUP XUT

[]Z

ZANG ZAS ZEL ZEN ZENC ZEUS ZINC ZING ZOO ZOOM ZUB

ALADÍ I LA LLÀNTIA MERAVELLOSA

Boolliwood:

Imatge de previsualització de YouTube

PERSONATGES:

NARRADOR:

ALADÍ:

PARE ( SASTRE):

MERCADER 1:

MERCADER 2:

PRINCESA JASSMINE:

DONZELLA 1:

DONZELLA 2:

DONZELLA 3: Maria

REI: Àlex Parra

VISIR: Aleix

FILL DEL VISIR (PRÍNCEP):

GENI:

OBRA:

NARRADOR 1: -Fa molts i molts anys, en una pròspera ciutat de la  Índia vivia un jove anomenat Aladí.

 

NARRADOR 2: -Aladí era molt alegre: tot el dia voltava pels carrers, amb el seu turbant vermell, rient i fent gresca.

 

ALADÍ: – Haaa, haaaa haaaa!!! Què bé què m’ho passo! M’ho passo de meravella! Quan sigui gran aniré per tot el món viatjant i viatjant i així coneixeré totes les cultures que encara no conec.

 

NARRADOR 1: -El seu pare, que era sastre, hauria volgut que aprengués l’ofici, però Aladí no en volia ni sentir a parlar, de treballar!

 

NARRADOR 2: -A ell, només li agradava jugar i,  a l’hora del sol, jeure a descansar a l’ombra fresca.

 

SASTRE:- hauries d’estar buscant feina! Ets un poca-solta i un gandul!

 

 

ALADÍ: Bon dia, pare!! M’agrada que cada dia em rebis d’aquesta manera. No podries ser una mica més amable amb un jove en edat de creixement.

SASTRE:- Ves-te’n a buscar feina!! No tens excuses! Arriba’t al mercat a veure qui et dóna una feina a canvi d’una bossa de diners.

 

(Aladí es deté a saludar, remenar i comprar a les paradetes)

ALADÍ: Bon día, Sr. Mercader!!

Mercader1: - (a les seves paradetes venent) Bon dia Aladí, que ens expliques avui?

ALADÍ: Vinc a demanar-te ajuda. El meu pare s’ha entestat què he de treballar i no consenteix que em passi el dia jaient a l’ombra!

Mercader1: – Doncs porta aquesta catifa a Palau, és un encàrrec del Rei, i la vol tant aviat com ens sigui possible.

(Finalment Aladí jeu a la ombra sobre de la catifa i el troba el seu pare).

SASTRE: Aladí fill meu, quan deixaràs de jugar i et posaràs a treballar? Per què no aprens a cosir com jo i ens guanyem la vida tots dos plegats venen les millors peces de roba que en aquest poble hi puguin trobar?

ALADÍ: Pare, deixa’t estar de cosir… a mi el que m’agradaria seria viatjar per tot el món i conèixer noves sensacions.

NARRADOR 1: - Però vet aquí que un dia a aquella ciutat hi va arribar un bruixot.

NARRADOR 2: -Venia de l’altra punta de món i havia travessat mars i oceans, muntanyes i deserts, continents sencers, amb un sol propòsit: trobar al jove Aladí.

 

(Arriba el bruixot a la ciutat)

BRUIXOT: – Busco el jove Aladí, algú l’ha vist??? Digueu-me! Qui l’ha vist???

 

NARRADOR 2: -Quan el bruixot va veure el jove Aladí, es va fer passar pel seu oncle, i prometent-li qui sap què el va dur fins a l’entrada d’una cova on hi havia un tresor fabulós.

BRUIXOT: Bon dia jove…

ALADÍ: Bon dia, tingueu! Què voleu de mi???

NARRADOR 2:- Allà, li va posar un anell màgic i li va dir:

BRUIXOT: mira…

 

(Continuarà)


 

TEATRE: La rateta que escombrava l’escaleta.

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA:

NARRADOR1:

NARRADOR2:

RATETA: 

CONILLA:

MARE DE LA RATETA

GAT:

BRAU:

GOS:

BURRET:

ÀNEC:

GALL:

 

NARRADOR 1: Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

RATETA: -Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

NARRADOR 2: I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

RATETA: – Bon dia Sra. Conilla.

CONILLA: – Bon dia Rateta boniqueta, ja em diràs que se’t precia!

RATETA: – Voldria un llacet per la cueta!

CONILLA: – En tinc un de color rosa satinat.

RATETA: -Sí aquest sí que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!

NARRADOR 1: Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

ÀNEC: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

ÀNEC: - Quac, quac, quac!!

RATETA: -Ui, que m’eixordes. No et vull per marit.

NARRADOR 2: També per allí va pasar un brau que amb el seu mugir li va dir:

BRAU: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

BRAU: - MUUUU, MUUUU!!

RATETA: -Ui, que em destarotes. No et vull per marit.

NARRADOR 1: També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

GALL: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GALL: -Kikirikí, kikirikí!!!!

RATETA: -Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

NARRADOR 2: I el gall se’n va anar amb el cap cot.

Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

GOS: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GOS: – BUP, BUUUP, BUPPP!!!

RATETA: -Ui, no, quin mal de cap, no et vull per marit.

NARRADOR 1: Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

BURRET: -Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

NARRADOR 2: I la rateta, fent-se pregar li va dir:

RATETA: -Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

BURRET: -Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

RATETA: -Fuig, fuig, que m’eixordes!!

NARRADOR 1: Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:

GATET: -Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

NARRADOR 2: I la Rateta, fent-se l’estreta:

RATETA: -Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

GATET: -Miauu, miauuu!

RATETA: -Sí, amb tu sí que em vull casar!

GATET: -Miauu, miauuu!

NARRADOR 1: I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

NARRADOR 2: Aquell dia tothom li deia a la rateta:

TOTHOM: -Ves amb compte amb aquest gat!

TOTHOM: -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!

NARRADOR 1: I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret:

 

NARRADOR2: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

 

NARRADOR 1 i 2: I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.


Font: http://www.totcontes.com/conte/1/la-rateta-que-escombrava-l-escaleta

http://www.youtube.com/watch?v=33WWBNznnSw

La Vella Quaresma

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

El Carnestoltes de Mataró està organitzat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural i la Comisió del Carnestoltes, formada per els Amics d’en Pellofa, la Colla de Botargues, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, la Confraria de l’Enterrament i la Confraria de les Set Setmanes.
Font: www.festacatalunya.cat/

El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la Primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases. El salt de l’esfera privada a la pública, de l’àmbit familiar al comunitari, data de finals del segle XX i té un nom de ciutat: Mataró.

La primera notícia que es té d’una celebració d’aquest tipus és la de Mataró. La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.  Qui enguany ha editat el rètol de la Vella Quaresme que ens arriba a totes les escoles de MATARÓ.

Font: www.festes.org

Bona abstinència!

vella_quaresme-totmataro
Bona abstinència!

Anna Mª

Dia 20 de març ens entra la primavera.

L’equinocci és cada un dels dos moments de l’any en què el sol creua l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí i significa “nit igual”.


Hi ha dos equinoccis a l’any,
L’equinocci de primavera o equinocci vernal es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l’hemisferi nord marca l’inici de la primavera.
L’equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l’hemisferi nord marca l’inici de la tardor.
En l’hemisferi sud, aquests noms s’intercanvien.
Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l’equador celeste talla a l’eclíptica. En astronomia, aquest punts són els nodes orbitals de la Terra. S’anomenen punt Àries o punt vernal (l’equinocci de primavera) i punt Libra (l’equinocci de tardor).
El moment en què el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular de forma precisa i l’equinocci té lloc durant un instant concret en el temps. En diferents punts de la Terra els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates degut als diferents fusos horaris.

Font: viquipedia.com

A vista d’ocell!

Sobran las palabras. Si multiplicamos, según el refranero, estas 15 imágenes valdrían más que 15.000 palabras, y yo creo que en este caso se queda corta la sabiduría popular. Increíbles lugares fotografiados desde el aire. No hay ni una sola fotografía que tenga desperdicio. Impresionantes.

Lago en Pomerania, PoloniaLago en Pomerania, Polonia

Vista aérea de París

París

Central Park, Nueva York

Central Park, Nueva York

Pirámides de Giza, Egipto

Pirámides de Guiza, Egipto

México DF

México DF

Ciudad del Cabo, Sudáfrica

Ciudad del Cabo, Sudáfrica

Campos de tulipanes en Holanda

Campos de tulipanes en Holanda

Cataratas del Niágara

Caratas del Niágara, Canadá

Dubai

Dubai

Islas de Dubai

Islas de Dubai

Berna, Suiza

Berna, Suiza

Valle Bac Son, Vietnam

Valle de Bac Son, Vietnam

Río de Janeiro, Brasil

Río de Janeiro, Brasil

Venecia

Venecia

Encuentro del desierto de Namibia con el mar

Encuentro del desierto de Namibia con el mar

Juga a ser un cavaller de l’Edat Mitjana

Aquesta setmana, agafem la màquina del temps i ens traslladem a l’Edat Mitjana.

Participarem en una competició de tir amb arc que s’anirà complicant a mesura que completem els diferents nivells.

Tenseu bé l’arc, apunteu bé i ….. ssssss! clac!

arco

Bon joc

C i AM

DIJOUS GRAS – CARNAVAL – DIMECRES DE CENDRA

El dijous anterior al Dimecres de Cendra -dia d’inici de la Quaresma- és conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder. És el dia que dóna inici a les festes de Carnaval, un temps d’excessos i disbauxa just abans de començar les set setmanes d’abstinència pròpies de la Quaresma.

Imatge de previsualització de YouTube

La tradició mana que, avui en dia, es mengi botifarra d’ou i coca de llardons, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc anteriorment, quan la Quaresma era realment Quaresma i l’abstinència de carn era obligada per a tothom. Des d’avui fins a dimecres, tothom menjava tanta carn com podia. Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:

De vianda en queda prou
per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos,
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau’s el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

Era tradició que els escolars, des de Cap d’Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres. Actualment, les escoles de tot el país continuen amb aquesta tradició, realitzant petites excursions a parcs o jardins propers al centre educatiu i fent-hi un bon àpat en comú. Així mateix, també és habitual que se celebrin concursos de truites entre els alumnes, premiant la que té millor gust, millor presència, major originalitat…

Joan Amades comenta que, a finals del segle XVIII, pel Dijous Llarder, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruitaires. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes el Dijous Gras, fetes amb molt de llard i farcides amb carn de porc. A l’Alguer, per contra, el dia d’avui s’anomena Dijous Raiolu (una evolució de lardiolu, és a dir, llard), en què és habitual menjar la típica olla podrida, un plat que en l’actualitat s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la ciutat catalana de Sardenya.

El Rei arriba dissabte

Per bé que avui és el dia indicat per iniciar les celebracions carnestolelenques, el Rei Carnestoltes, l’Abat dels Foll, no arriba fins dissabte, quan pronuncia el seu discurs incitant a la gresca i la gatzara. Tanta xerinola, però, l’acaba fent emmalaltir, dimarts. Una munió de metges el visiten, però, davant la imminència de la mort, l’Abat dels Folls redacta el seu testament i acaba fent un pet com una gla. L’endemà, Dimecres de Cendra, el poble en massa acudeix al seu enterrament, l’Enterrament de la Sardina.

Aquest regnat efímer que avui comença, tot i tractar-se d’una burla del poder establert, lluny de deslegitimar-lo, el reafirma entre el populatxo. De fet, sempre és millor que la plebs es burli d’una representació dels poderosos durant una setmana a l’any, que no pas que es burli dels qui realment manen durant els 358 dies restants.

El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social o el sexual. El revers de la moneda, però, ja l’apunta la saviesa popular: “rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants”. Tanta disbauxa sexual pot provocar que, al cap de nou mesos, cap al novembre, els instints libidinosos de Carnestoltes s’hagin convertit en els plors del nounat, gestat durant tot aquest període.

Ni restriccions ni excessos

A banda d’aquest avís, d’altra banda molt savi, s’ha de remarcar que, en tant que les prohibicions que la societat imposa actualment són molt més laxes que abans, el període de distensió social que suposava el Carnestoltes tampoc no és tant transgressor. L’etnòleg Julio Caro Baroja sosté que el Carnaval, tal com el coneixem actualment, no hauria existit mai sense la pressió repressiva del de la Quaresma cristiana. Des d’aquest punt de vista, el Carnestoltes no s’entén sinó com a un període d’oposició al de les restriccions religioses. No en va, a Mallorca es coneix el període comprès entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra com Es Darrers Dies, l’última setmana en què tot està permès per tal d’agafar forces pels 40 dies d’abstinència, penitència, austeritat, dejuni i oració que vindran, en record als 40 dies que Jesús va passar al desert, just abans de la seva entrada a Jerusalem.

Recepta

En vista d’aquest panorama tant sever, una bona manera d’agafar forces era atipar-se amb coques de llardons. Qui s’hi vulgui posar, aquí en té els ingredients:

400 g de farina de força 60 (especial per a pasta de full)
250 g de mantega o llard
250 g de llardons
1 ou
pinyons
sucre
aigua
sal
Preparació:

Es prepara la pasta barrejant la farina amb aigua i un pessic de sal. Es treballa la massa i, al cap d’una estona, s’hi afegeix la mantega o el llard. Quan els ingredients ja formin una sola massa, s’hi afegeixen els llardons i s’estira amb l’ajuda d’un corró. Es posa en una plata d’anar al forn, s’unta amb l’ou batut i s’hi escampen els pinyons pel damunt, cobrint-ho tot amb una mica de sucre. Es deixa coure al forn a 200 graus durant uns vint minuts i ja està a punt per menjar.

FONT: http://www.lamalla.cat/cultura/festes_populars