Dia 20 de març ens entra la primavera.

L’equinocci és cada un dels dos moments de l’any en què el sol creua l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí i significa “nit igual”.


Hi ha dos equinoccis a l’any,
L’equinocci de primavera o equinocci vernal es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva. A l’hemisferi nord marca l’inici de la primavera.
L’equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa. A l’hemisferi nord marca l’inici de la tardor.
En l’hemisferi sud, aquests noms s’intercanvien.
Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l’equador celeste talla a l’eclíptica. En astronomia, aquest punts són els nodes orbitals de la Terra. S’anomenen punt Àries o punt vernal (l’equinocci de primavera) i punt Libra (l’equinocci de tardor).
El moment en què el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular de forma precisa i l’equinocci té lloc durant un instant concret en el temps. En diferents punts de la Terra els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates degut als diferents fusos horaris.

Font: viquipedia.com

Pistes d’Hockey

DSC_0065El dijous 12 de març, els i les alumnes de cinquè van pujar a les pistes d’Hockey herba juntament a l’escola Marta Mata, per conèixer les normes i el funcionament d’aquest esport. Els hi va agradar molt i s’ho van passar força bé. Qui s’apunta??

DSC_0065

CONSTRUiM ILURO

Avui, 5 de març 2015, els i les alumnes de Cinquè hem visitat el Museu de Mataró i hem realitzat el taller sobre la ciutat romana d’Iluro.
Ens hem vestit de romans importants i no tant importants. Després hem fet un petit recorregut per alguns carrers, visitant la plaça Gran, la Basílica de Sta. Maria i camí cap a l’escola.

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Dscf2054-1El dia 19 de gener, els/les alumnes de cinquè van anar a visitar el Parlament de Catalunya.

Primer van esmorzar a la glorieta del Parc de la Ciutadella davant de la font dedicada a la           per què estava plovent. Van jugar al poble. Cap a les 11:30 va entrar un grup al Parlament i l’altre grup a les 12:00.

Una guia i un guia ens van acompanyar i ens explicaven què fan al Parlament, la seva història, el nombre de parlamentaris, els grups polítics que el formen. Van parlar dels del presidents del Parlament. Actualment és la senyora Núria de Gibert i Català.

Després, van anar a dinar a l’estació de França. Però com corríem, es va convidar a marxar-nos. A les tres, van agafar l’autobús i van tornar a l’escola.

La pluja va ser molt empipadora, no vam poder jugar al parc ni dibuixar l’edifici del Parlament .   Els/les alumnes de Cinquè.

DENIP

DENIP: Dia de la pau i la no violència, la celebrem aquest any el dimecres 30 de gener.

 

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013) va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

Es commemora en aquesta data tal diada ja que és la data que va morir MMohandas Karamchand Gandhi (2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se’l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa “gran ànima”; prové de les formes del sànscrit maha -“gran” i atma -“ànima”). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l’ús de la no-violència.

 

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l’Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l’any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Naixement Mohandas Karamchand Gandhi: 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, Índia Britànica.

Defunció: 30 de gener de 1948 (als 78 anys) a Nova Delhi, Índia.
Causa de la mort: Assassinat en un tiroteig.
Sepultura: Raj Ghat, Nova Delhi.
Nacionalitat: Índia.
Altres noms: Mahatma, Bapu.
Alma mater: University College de Londres.
Conegut per: Figura clau en el Moviment d’independència de l’Índia i com a Líder pacifista i de la Resistència no-violenta.
Fundador del Satyagraha.
Creences religioses: Hinduisme
Muller: Kasturba Gandhi
Fills/es: Harilal, Manilal, Ramdas, Devdas
Pares: Karamchand Gandh i Putlibai Gandh

Gandhi i la seva esposa Kasturba al 1902

Signatura:


Dia del DENIP: descarrega’t la lletra

Comencem el Solstici d’hivern

Avui dia 21 de desembre a les 23:03 començarà l’hivern!!!!

El solstici és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l’equador celeste.

En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord el sol arriba al senit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba al senit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.

Una altra manera d’entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l’horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l’any. Hi ha dos dies l’any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d’estiu, i el dia més curt al solstici d’hivern. El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, alhora que el solstici d’hivern marca el pas de la tardor a l’hivern. A l’hemisferi sud, hom anomena solstici d’estiu al solstici del mes de desembre i solstici d’hivern al solstici del mes de juny, prenent així en compte de la diferència d’estacions entre els dos hemisferis.

Il·luminació de la Terra durant el solstici d’estiu

Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern

solsticis i equinoccis propers
any Equinocci
Març
Solstici
Juny
Equinocci
Setembre
Solstici
Desembre
dia hora dia hora dia hora dia hora
2010 20 17:32 21 11:28 23 03:09 21 23:38
2011 20 23:21 21 17:16 23 09:04 22 05:30
2012 20 05:14 20 23:09 22 14:49 21 11:11
2013 20 11:02 21 05:04 22 20:44 21 17:11
2014 20 16:57 21 10:51 23 02:29 21 23:03
2015 20 22:45 21 16:38 23 08:20 22 04:48
2016 20 04:30 20 22:34 22 14:21 21 10:44
2017 20 10:28 21 04:24 22 20:02 21 16:28
2018 20 16:15 21 10:07 23 01:54 21 22:23
2019 20 21:58 21 15:54 23 07:50 22 04:19
2020 20 03:50 20 21:44 22 13:31 21 10:02

Solstici d’estiu

En el solstici d’estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d’estiu correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i hora exactes varien cada any.

Solstici d’hivern

En el solstici d’hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, solstici d’hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de SOL, i stare, estar parat), és el dia més curt de l’any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores de ‘dia’ i 15 hores de ‘nit’ a les nostres latituds. A partir d’eixa data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s’arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s’anomena equinoccide primavera (comença dita estació, i del llatí aequinoctiumaequus igual, noctis…nit). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any -i per tant, la nit més curta-. Ara és a la inversa (del llatí inversum, girat) 15 h de ‘dia’ i 9h de ‘nit’. Com es pot observar hi ha una simetria.

Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d’estiu dels hemisferis nord i sud respectivament (watts / ).

A partir d’eixa data el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el setè mes, ja que l’any romà primitiu començava l’u de març) és l’equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 h de ‘dia’ i 12 h de ‘nit’).

I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt… el solstici d’hivern, completant-se el cicle solar.

DESCRIPCIÓ DE PERSONES

Descriu els següents personatges al full corresponen. Recorda el vocabulari que van estudiar a la classe i el pot ampliar consultant el diccionari. No t’oblidis de començar per l’aspecte físic i continuar pel caràcter, forma de ser. Mike_Wazowski2

 

 

 

 

Inici astronòmic de la tardor de 2014

Inici astronòmic de la tardor de 2014

INICI ASTRONÒMIC DE LA TARDOR

Segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional (Institut Geogràfic Nacional – Ministeri de Foment), la tardor de 2014 començarà el dimarts 23 de setembre a les 4h 29m hora oficial peninsular, a les 3h 29m a Canàries. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 22 de desembre amb el començament de l’hivern.

Des del punt de vista astronòmic, al cel matutí durant la tardor de 2014 es veurà Júpiter ia ell s’unirà Saturn al final de l’estació. Al principi de la nit es veurà Mart i, fins a mitjans de tardor, Saturn. Durant la tardor de 2014, es produiran dos eclipsis, un total de Lluna (8 d’octubre) i un parcial de Sol (23 d’octubre), cap serà visible des d’Espanya.

D’altra banda el diumenge dia 26 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’hivern.

L’inici de la tardor

L’inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l’instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, aquesta posició és des de la que el centre del Sol, vist des la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l’anomena també equinocci de tardor. En aquest instant a l’hemisferi sud s’inicia la primavera.

Dates possibles d’inici de la tardor.

. L’equinocci de tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s’iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003 Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns són de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Escurçament del dia.

Aquesta és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior ia la tarda es posa abans, sent l’escurçament del dia especialment apreciable per les tardes. En definitiva, a l’inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.

fONT: http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/publico/efemerides/otono.htm