Els invasors de la web!

RECORDEU!!

EL DIA 1 HEU DE PASSAR PER L’ESCOLA A BUSCAR EL LLIBRE D’ESCOLARITAT!

Mañana será nuestro ultimo año de colegio.
Esta experncia ha sido genial, que nunca vamos a poder de olvidar.
Cada persona a un instituto diferente, nuevos profesores, nuevos amigos, nueva vida.
Es una etapa de la vida que todo el mundo va a pasar, unos con más lástima y otros con menos.
Quiero agradecer a todas esas personas que siempre han estado a mi lado apoyándome, apoyándonos entre nosotros.
Me da mucha pena dejar este colegio, estos amigos, este país…
Todos estos años juntos… el último dia de nuestras vidas todos juntos.
Esas risas, esos gritos, esas peleas, esos llantos, esa amistad, esa confianza…y muchas más… lo hemos compartido entre todos.
A pesar de todo, somos y seguiremos siendo amigos, compañeros,…seguiremos siendo los invasores de la web… y mucho más.
Me da mucha pena que cada uno de nosotros se va a un sitio diferente, no nos vamos a volver… 
Cada uno por su camino.
Espero que nunca os olvidéis de todo lo que hemos pasado.
La mayoría de la clase viene desde P3 y eso es 9 años de amistad sin parar, que mañana es el último día.
Os deseo mucha suerte a todos, que os vaya bien
Fernanda

Estimats invasors:

S’acaba el curs. Uns mesos plens d’experiències noves, aprenentatges, suors, alegries, tristors, reptes, il·lusions…

Hem après tantes coses tots plegats que ara ens sap greu acomiadar-nos. Aquest bloc ha estat el mitjà, la imatge, el canal per a comunicar tot allò que fèiem, sentíem, desitjàvem o observàvem.

Ens sentim molt contentes que hàgiu respost tan bé davant aquest nou repte de crear i mantenir el bloc.

Sempre us recordarem perquè amb vosaltres hem fet coses que mai haguéssim imaginat: hem fet de periodistes, de conferenciants, de detectius… fins i tot hem elaborat un vídeo! Què més es pot demanar?

Gràcies per tot el que ens heu donat!!!

Laura i Clara

Un alumno de sexto de primaria pidió un empleo para su padre . Sus padres siempre estuvieron orgullosos de su hijo. Javi hizo su petición desde el pupitre del col·legio. Su padre lleva un año en paro. Ahora, Javi se ha convertido en un héroe en su casa pero también lo es para todos sus compañeros.
Óscar

El dia 10/6/11, vam fer un sopar a l’escola.
La Laura i Clara, van pensar fer-lo al pati, però com va ploure molt ho vam fer al menjador, però ens ho vam passar molt bé.
Quan vam arribar tots sobre les 8:30, vam començar a sopar, hi havia molta gent: professors, alumnes (només de 6è), pares…
Aleshores, quan vam acabar, els profes ens van portar a l’aula d’audiovisuals a veure un reportatge de fotos des de P3 fins ara. Alguns ens vam posar a plorar.
Va haver un espectacle molt graciós de màgia i vam riure molt amb la Lola (rabiossssa). Les noies de l’altre classe van fer un ball.
Després del ball ens van donar Putxis (com els Óscars), alguns van ser els Justin Bieber, ositos de peluix, artistes, ordenats, fashions i Selenes Gomez. Nosaltres vam ser Selenes Gomez.
Ens ho vam passar molt bé i li donem les gràcies a la Laura i Clara perquè mai abans s’havia fet aquest sopar.

Sandra i Tamara

El menjador és un bufet lliure. És el somni de tots els nens del cole guerra de menjar, sí!
Oh no! Només era un somni. El dia del sopar-espectacle hi havia pica-pica i tot estava molt bo.
Vam anar tots al col·legi sobre les vuit de la nit i va fer el sopar en el menjador.
Estaven convidats tots cosins, pares, amics i fins i tot avis .
Però què passa? Diuen que fan un vall les noies de 6è A. També va venir un mac acompanyat del seu ajudant (una mica despistat van fer uns trucs de màgia fantàstics s’emblava impossible però sí.. era màgia!!!! Màgia de la bona!!!!!

Bilal

Las cenizas del volcán Puyehue obligan a suspender vuelos en Uruguay
Los efectos de la nube de cenizas se han sentido en Uruguay, al igual que en Argentina.
La nube de cenizas del volcán Puyehue ( en Chile) ha motivado de nuevo la suspensión del tráfico aéreo en Uruguay.
Aunque la actividad en el sistema volcánico Puyehue-Cordón Caulle, en el sur de Chile, los efectos de la nube de cenizas que desde hace varios días perjudica el tráfico aéreo en el cono sur americano.
La mayoría de conexiones del aeropuerto uruguayo son con ciudades de Argentina, Chile y Brasil.
Además, la Dirección Nacional de Meteorología ha emitido una advertencia de nivel naranja (peligroso) para todo el país .

Los ríos del sur del país bajan totalmente cubiertos de cenizas y eso provoca la muerte de los salmones.
Las empresas salmoneras estiman las pérdidas en casi cinco millones de euros.

Fernanda

Un filipino de 59,7 centímetros de altura fue declarado hoy, el día en que cumplió 18 años, el hombre más pequeño del mundo en el Libro de los Récord Mundiales Guinness.
Junrey Balawig celebró el título y su cumpleaños con familiares y vecinos en el centro médico de Sindangan.
El mayor de los cuatro hijos, el joven filipino apenas puede andar y no puede sostenerse de pie durante mucho tiempo debido a complicaciones derivadas de su escaso desarrollo.
Su hijo, que más tarde fue agasajado con una tarta y con regalos en forma de dinero, aplaudió sonriente mientras era sostenido por el editor del Libro de los Récord Mundiales Guinness, Craig Glenday.
Vestido con una camiseta blanca del Récord Guinness y unos diminutos pantalones, Junley se fotografió junto con su título enmarcado, que alzado le llegaba por la barbilla. El anterior récord mundial correspondía al nepalí Khagendra Megar, de 67 centímetros de altura.
(Noticia extraida de antena3)
Fernanda

El divendres passat les nostres tutores ens van preparar un sopar de comiat.
Vam fer el sopar al menjador pel dia que feia. Vam venir al col·legi a les 8 de la nit, cadascú va portar una cosa per sopar. El menjador estava decorat, tots vam venir ben vestits, la Laura i la Clara sobre tot.
Ens vam seure amb els amics i amigues, i vam començar a sopar. Quan havíem acabat, les mestres ens van cridar a audiovisuals per ensenyar-nos una sorpresa, la sorpresa era unes fotos des de P-3 fins ara, hi havia una música una mica trista. Al sortir alguns ploraven. Després hi van anar els pares, crec que els van agradar les fotos. A mi moltíssim.
Al menjador ens esperaven dos nois que ens inflaven uns globus perquè ens el poséssim al cap.I van començar a fer una mena de màgia i teatre. Un es deia Lola i l’altre el MarcMarquès. La Lola (era un noi) era molt divertida també es va posar una perruca, una faldilla vermella que feia conjunt amb la boa.
La Lola es posava enmig del teatre a ballar RABIOSA. Després va sortir de l’escenari i va cridar a en Cristopher perquè ballés RABIOSA amb ell, li va fer molta vergonya però va sortir i va ballar.
També ens van donar uns premis que eren els PUXIS (uns ninos petits en forma del puxi del nostre bloc amb un imà per enganxar-los). Eren de:
Les més fashion, els més Justin Bieber, les més Selena Goméz, els ossos de peluix, les/els més pintors o alguna cosa així.
La festa tindria que durar fins a les 11 de la nit pero va durar fins a les 1 de la nit.
Ens vam fer moltes fotos. Unes nenes de l’altra classe van fer un ball. La Tamara i la Montse van llegir unes frases per a cada profe. Unes mestres també van fer un escrit per a nosaltres. Eren la Joana i l’Anna d’infantil. Els dos mags van agafar a les nostres mestres per fer màgia, les mares no paraven de riure.
Era un dia inoblidable per a tots nosaltres.
GRÀCIES LAURA I CLARA, ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ.
NOSALTRES NO ENS EN VOLEM ANAR D’AQUEST COL·LEGI, HI HA MOLTS RECORDS DE LA NOSTRA INFÀNCIA.
ADÉU PUIG I GAIRALT.
Patrycja

Los Mossos d’Esquadra ayer detenieron en Barcelona a una anciana de 80 años como presunta autora de la muerte de su marido, de 81 años.
La mujer, Palmira C.R., de 80 años ,habría matado a su marido en el piso en el que ambos vivían, en el barrio barcelonés del Poble Sec.
La policía catalana no ha dado detalles sobre las circunstancias en las que se ha hecho este presunto homicidio.

(Una noticia extraida de antena3.com)

Alba y Fernanda