Els invasors de la web!

Coco era un nen que vivia a l’Edat de pedra. Tenia un germà gran que li agradava molt pintar a les parets de la seva cova. La seva mare el renyava però ell no parava. El pare de Coco no li agradava caçar animals, però sabia que ho havia de fer perquè la família mengés.

Era una família una mica diferent de les altres, perqu­è a Coco tampoc li agradava caçar,ni llençar pedres com els seus amics. A ell li agradava anar a l’escola. Els pares del Coco estaven contents perquè el seu fill li agradava l’escola.

Els altres pares deien que aquest nen havia d’aprendre a caçar per ajudar al seu pare quan es fes vell. Però els pares del Coco sabien que si el seu fill anava a l’escola aprendria moltes més coses i quan tingués vacances ja l’ensenyarien a caçar.

El Coco s’aixecava cada dia a les 6 del matí perquè l’escola estava una mica lluny i anava caminant, amb els seus llibres de pedra a la mà. Els llibres del Coco pesaven molt però a ell no l’importava i a cada moment es parava a descansar. A l’escola era un nen molt treballador i sempre estava atent a les explicacions de la mestra. Intentava escriure amb el punxó i el martell a la pedra tot el que l’interessava.

-Podem fer unes quantes divisions ?-va dir el Coco.

-Si fas 5 divisions abans que arribi l’hora de marxar et posaré un punt positiu.- li va respondre la mestra.

Coco es va assabentar que hi havia un concurs a l’escola i volia
preguntar coses per saber més d’aquest concurs. Li va dir que quan s’acabés el curs el nen que tingues més punts positius li farien un regal,però qui es portés malament li suspendrien per comportament i repetiria. Tots els nens intentaven fer els deures cada dia per tenir punts positius, discutien per endevinar quin seria el premi.

-Jo crec que serà un ganivet per treure la pell als animals.- va dir el seu company Tomàs.

Quan va passar el temps els nens van tenir molts punts positius i molt pocs de negatius. Coco pensava que seria difícil però ja tenia bastants punts. L’únic que li costava era anar i tornar a l’escola amb els llibres a la mà.

Va arribar el dia del premi i la mestra va dir

–El nen que té més punts positius és en Coco.

A ell li va fer molta il·lusió, però estava nerviós perquè no sabia què era el premi. En aquell moment va venir el director i li va donar el premi. El Coco quan va veure que eren tots els seus llibres, però no eren de pedra sinó de paper, va sortir corrents cap a casa seva, per ensenyar-los als seus pares els llibres de paper. Tots es van posar molt contents pel premi i perquè el Coco va trigar 5 minuts en arribar a casa seva amb aquests llibres de paper que no pesaven.

La pulga

Una noche soñ­ó que se rompía una pierna y  al día siguiente se fue al hospital  porque la pierna no estaba en su sitio. En el hospital se durmió y  soñó que una planta carnívora se comía a los niños que estaban en el hospital. Al día siguiente Pau iba al colegio con la planta en la cabeza.

Pau fue a sus padres y les dijó:

-Papá  y mamá, ¿me pasa  algo? Sí, cómo no estoy seguro os lo pregunto.

– Hijo cuando sueñas  algo al día siguiente ocurre. – respondieron ellos

– Entonces, ¿si sueño  que saco  muy buenas notas las sacaré?

– ¡Sí! Pero si sueñas algo malo, por ejemplo con un  monstruo  de 5 cabezas, también se hará  realidad.

Bueno ya sabéis el secreto de Pau. Si tenéis  un sueño malo tendréis que transformarlo para que acabe bien, con amor y cosas buenas.

¿Y qué le pasó a Pau? Pues siguió con su vida y tuvo una novia rica. Pero sabía que como  el habían muchos más. Al final ya no se llamaba Pau, lo
llamaban Pau Sin Cabeza. Su novia estaba con él porque ella también tenía sueños como él.

Firmado: Pau Sin Cabeza.

Pulgarcito