Una aventura en el zoològic
9 maig 2011
Hi havia una vegada un nen que es portava molt malament. Vivia amb els avis en un poble molt gran. Allà hi havia un zoològic. El nen es deia Oriol, li agradaven molt els animals però en especial el ossos.
Un dia molt assolellat el seus avis van decidir portar a l’Oriol al zoo i passar allà tot el dia.
Quan van arribar van anar a veure l’espectacle de les foques i dels dofins. En acabar l’espectacle l’Oriol va insistir als seus avis per a que el portessin a veure als ossos. Hi havia uns ossos molt petits. L’Oriol es va barallar amb el seus avis perquè ell volia tocar a l’ós petitó.
– No pot ser! Farem una foto i li ensenyarem als pares – va dir l’àvia.
L’Oriol es va posa a fer una de les seves rebequeries com sempre. L’avi el va agafar de l’orella i se’l va endur a fora del zoo. Van marxar tots tres cap a casa. L’Oriol després de sopar es va aixecar de la taula i li va fer uns petons als avis, va donar la bona nit i se’n va anar a dormir. Va posar un parell de coixins a dins del llit i es va escapar per la finestra. Va agafar la bicicleta i va anar cap al zoo.
El zoo estava tancat. Hi havia un parell de guàrdies de seguretat. L’Oriol va saltar les balles. Un dels guàrdies va avisar a l’altre:
– Atenció, atenció! Un intrús a la zona dels ossos!
– És un nen! Corre cap allà!
L’oriol havia anat forces vegades al parc, el coneixia molt bé. Ell ja sabia que per entrar a la zona dels ossos havia de passar per les piscines de les foques. Ràpidament al entrar a la piscina de les foques, de cop i volta l’Oriol va relliscar i va caure a dins de la piscina. Intentava sortir però no podia i l’aigua estava molt freda.
Aquella mateixa tarda havien traslladat a les foques a una nova instal·lació, ara hi havien tres orques. El guàrdia que entrava en aquell moment estava molt espantat.
L’Oriol mirava de sortir de la piscina. Va notar com algú l’empentava pel darrera i el treia suaument fora de la piscina. Va girar-se i va veure a aquella bèstia blanca i negre que el mirava amb un somriure.
– Tranquil noi, ja ha passat tot! – va dir el guardià.
L’Oriol no podia deixar de mirar aquella bèstia que nedava. Un dels guàrdies el va tapar amb una manta. Van anar cap a la porta de l’entrada:
– I ara què fem? Truquem a la policia? – va dir un dels guàrdies
L’Oriol no sabia que dir, pensava que avisar a la policia era massa exagerat.
El guàrdia li va dir:
– Farem una cosa: si et comportes de meravella, ajudes als pares i et portes bé amb els teus avis, podràs ajudar al zoo.
Van passar el mesos. L’Oriol cada nit baixava al parc, on els guàrdies l’esperaven i l’acompanyaven a banyar-se amb les seves amigues les orques.
Amb el pas del anys l’Oriol es va convertir en un dels cuidadors de les orques, les foques i els ossos.
L’Oriol va ser molt feliç.
Sense nom
