Estimat diari
9 maig 2011
Estimat diari:
Avui com un dia normal m’he despertat i he baixat corrents al menjador, estava molt emocionada perquè avui arribava el meu pare de la guerra. Dos senyors han picat a la porta, anaven amb un esmòquing negre i unes ulleres de sol molt grans. Han informat a la meva mare que el meu pare va morir.
No tinc ànims per explicar-te més.
Fins a una altra.
Després d’aquell dia vaig canviar molt, em vaig allunyar dels meus amics, de la meva mare,… Estava començant a fumar i tot perquè estava molt trista. No tenia ànim d’estudiar, no tenia ganes de res. Vaig intentar fer exercici jugant a bàsquet, un dia havia anat a l’entrenament de l’escola i m’havia marejat, no sé perquè aquell dia estava amb ànim de jugar, però potser que no amb tot l’ànim que calia. Aquell dia vaig decidir començar una nova vida, abandonar Canadà i anar-me al Brasil on ningú em coneixeria, on podria començar amb noves amistats, on podria oblidar la mort del meu pare.
Estimat diari,
Després d’un any torno a escriure. Tota la meva vida ha canviat tinc tot l’ànim del món. He trobat el meu príncep blau. Tenim un fill de 2 mesos, estic molt contenta. Sóc jugadora professional de bàsquet i no tinc problemes per a res. Ara no m’afecta que el meu pare hagi mort, ja ho he superat, encara que els primers mesos em sentia molt malament.
Al meu príncep blau el vaig conèixer a l’estació de tren, quan anava a l’aeroport per viatjar al Brasil. La primera cita que vam tenir va ser en un restaurant Italià. Al principi era el meu amic però després vam seguir quedant al parc i en d’altres llocs. Ens vam besar per primera vegada al parc d’atraccions, justament a la casa dels miralls. Primer em va abraçar i després em va besar. Aiiiiiiiiiiiii! Què bonics aquells moments…
Desprès d’ 11 mesos ja tenim un fill: és preciós, els seus ulls són verds com els meus, té el cabell castany com el seu pare i l’hem dit Derek.
He arribat a ser jugadora de bàsquet perquè el meu marit coneix a un visitador de jugadors. Ell li va dir per veure’m en un entrenament i va recomanar-me a un president d’un equip de primera divisió. Abans de contractar-me m’havia de veure jugar i així va ser, em va contractar i ara sóc jugadora professional.
Estimat diari, fins aviat!
Gazpacho
