Els invasors de la web!

Hi havia una vegada en un poble molt llunyà hi vivia una família. Tenien tres nens,el més gran es deia Roberto, el mitjà Josuè i el petit Toni els pares es deien Maria i Carles.

Era una família molt pobra que vivien de la pesca, tots els dies el pare sortia de casa abans que sortís el sol per anar a pescar al llac.

Un dia els nens es van aixecar per anar amb el seu pare al llac, mentre que la seva mare Maria es quedava a casa cosint roba d’altres persones per ajudar a la seva família.

Els tres nens i el pare van sortir amb la barqueta i es van endinsar en el llac, esperant que un peix piqués l’ham del pare.Fins que alguna cosa picar. El nen petit va veure un peix brillant que venia del fons del llac i no era l’únic peix sinó que venien diversos seguint-lo. Era la matinada i els peixos al sortir de l’aigua brillaven i es reflectien en el llac.

Tots es van quedar bocabadats quan van veure aquell resplendor. La sorpresa no havia acabat, uns d’aquells peixos va parlar-los

-¿Què esteu agafant aquí?-els va preguntar

Tots estaven que no podien creure-s’ho. El petit, sense saber com, va poder contestar:

-Venim a pescar per poder menjar alguna cosa avui,

Perquè voleu sobre nostre?-es va atrevir a preguntar Josuè.

-Nosaltres vivim aquí, cada alba sortim per veure el sol com enlluerna el nostre llac- digueren els peixos.

-Ohh!- digué el petit, mireu tinc un a sobre meu sembla que m’estigui donant petons

– Uff! vés en compte fill- li digué el pare, et pots caure de la barca ,

– No et preocupis pare- va contestar el fill-, aquests peixos em sembla que ja són amics i ens ajudaran.Fins i tot ens poden ajudar amb aquest problema que tenim, oi?

El peix més gran prengué la paraula:

– Sabem que sempre veniu a pescar i no agafeu res per això volem que ja no passeu més misèria, pren aquesta perla i veuràs com la vostra sort canviarà.

Els nois van agafar la perla, els peixos van volar sobre ells acomiadant-se i es van endinsar al fons del llac. En aquell mateix moment els nens i el pare van remar cap a la riba del llac, es dirigiren cap a casa i en arribar li van explicar a mare tot el que havia passat. La mare no podia creure tot el que li estaven dient.

Al dia següent es van aixecar i van veure que tot el seu llac s’havia transformat en una elegant casa que tenia de tot. El nen petit li digué:

-Pare, recordes què va dir el peix volador i brillant, que passaríem més gana, doncs ha complert amb la seva paraula, tots es van mirar i van somriure.

I vet aquí que en aquell indret desaparegué un llac però l’alegria inundà una gran família.

Loquillo