El pitjor cap de setmana
8 maig 2011
Hola sóc la Juliana la gran de 3 fills: Maria, Simó i jo. Maria té 8 anys i Simó 5. Tot aquest malson va començar des del dia en què la meva germaneta i jo ens vam posar en una escola nova.
Tot anava molt bé, vam aconseguir fer amigues. Només que a la meva germaneta li va donar per fer-se amiga de totes les manipuladores i, és clar, elles la van convèncer que les convidés a casa i la meva germaneta es va meravellar amb la idea. Una nit mentre sopàvem, la meva germaneta va demanar permís i la meva mare i , com no! Clar, com sempre mimant-la, li contestà:
– Carinyet, quina bona idea perquè t’integris amb les teves noves amigues i… quantes serien?
– Més o menys 5, ah no, perdó, unes 10.
La meva mare va posar cara de desmaiar-se, però l’espavilada i mimada de la Maria cridanera es va adonar de la cara i així mateix va dir:
– Mamà, boniqueta- li va dir- em deixaràs sense amigues o què? porfa, ”please”(segur que ho va aprendre de les seves amigues les pijites).
– Està bé però no més, només 10.
– Gràcies mamà t’adoro, papa, per cert que …si puc…?
– És clar que si princeseta del meu cor!
És clar, el meu pare mai li diu que no a ella, per a ell, és la seva princeseta, no em vaig preocupar molt perquè la meva tia i la meva cosina em van convidar a la casa seva i aniria a dormir a la casa d’elles des de divendres. Per tant no em tocaria el malson.
Ja era divendres a les 3:00 de la tarda. S’acabava la setmana i estava esperant que la meva mare em recollís a l’escola, quan vaig arribar a casa m’estava arreglant per anar a casa de la meva tia i quan estava llesta li vaig dir a la meva mare que em portés, però em va obrir els ulls i des d’aquest moment vaig saber que començava un infern per a mi, i va dir:
– Tu no saps que la teva tia marxa i aquí vénen 10 nenes i no podré atendre-les a totes jo sola. Així que desfés la maleta i et quedes amb mi.
– Però ….
– No, et quedes i no se’n parli més.
Va començar el malson com vaig suposar, vaig desfer la maleta, em vaig relaxar fins que vaig sentir el timbre. Vaig treure el cap i vaig veure 3 nenes que em van donar la sensació que començava a ser el pitjor dels pitjors caps de setmana. Portaven tendes d’acampada, el que m’alleugeria una mica perquè així no les hauria de suportar a casa.
A poc a poc totes les nenes van anar arribant, ja eren 11 amb la meva germaneta. Era l’hora de sopar i van demanar pizza i des d’aquest moment jo era un moc pintat a la paret es van menjar tota la pizza i em va tocar menjar “verduretes bullidetes” perquè no hi havia res més, perquè s’ho van menjar tot!! ! No van deixar res. Després va tocar l’hora d’esperar que es dormissin, què s’esperava?, doncs que eren unes nenes de 8 anys i que s’adormirien d’hora, però no, em van treure el comandament de la TV per veure una pel·lícula de por. Després vaig anar a parlar per telèfon però, qui podria sentir el que et deien amb tota aquesta cridòria , jugant al jardí i muntant la carpa. Vaig tancar la porta que donava pel jardí on eren elles i em vaig adormir.
L’endemà el jardí feia una olor horrible hi havia una fila llarguíssima al lavabo de totes aquestes noietes per banyar-se. La meva mare estava ficant un munt de roba a la rentadora i li vaig preguntar a la meva germana que era tot això i amb to de germana gran em va dir:
– Neneta vostè va tancar la finestra que donava cap al jardí on estàvem nosaltres ahir a la nit, perquè si va ser vostè ens va deixar tancades al jardí i no vam poder entrar ni tan sols per les mantes i el pijama i amb aquest fred qui no volia entrar al lavabo?
– La meva mare venia caminant i amb els ulls quasi sortits em va dir:
– Vine a ajudar-me ja, que tot és culpa teva!!
Em va tocar rentar-li la roba a aquestes nenes i banyar-me amb aigua gelada, a ajudar al meu germanet a despintar-se, ja que a les nenes els va donar per maquillar-lo i tractar-lo com maniquí.
Bé va ser un dia llarg però sí, no es va acabar, l’únic que vull és que ningú hagi de passar per això, però em dono la benedicció perquè al meu germanet li van donar els mateixos desitjos i d’aquí a uns vuit dies 6 nens seran els causants de la meva segona desgràcia.
Que bonic és tenir germans!!!
Dark Lady
Jacob Barnett és un nen de 12 anys d’ Indana, EE.UU. És un nen prodigi, als 3 anys, quan els seus pares el van portar al planetari per primer cop, ja buscava respostes sobre la gravetat de les llunes de Mart i podia resoldre puzles de 5.000 peces.


Coco era un nen que vivia a l’Edat de pedra. Tenia un germà gran que li agradava molt pintar a les parets de la seva cova. La seva mare el
Una noche soñó que se rompía una pierna y al día siguiente se fue al hospital porque la pierna no estaba en su sitio. En el hospital se durmió y soñó que una planta carnívora se comía a los niños que estaban en el hospital. Al día siguiente Pau iba al colegio con la planta en la cabeza.
Hola, soy Cristian os voy a contar mi historia de mi amor, pero que acabó en una tragedia que desgraciadamente yo salgo muy, pero que muy herido.
De camino a su casa vio una tienda de viajes, se acercó al escaparate para ver que había dentro, vio unas revistas que tenían en la portada dibujos de otros países. Le gustaron tanto que entró en la tienda, se compró una de las revistas que había en el escaparate y se fue a su casa rápido, se olvidó de que estaba lloviendo. Cuando llegó a su casa Juan estaba empapado de la lluvia.
Ahir,dimarts 3 de maig,es va disputar l´ultim dels quatre Barça-Madrid. En aquest partit es diria qui del dos equips aniria a jugar la final de la Champions a Wembley, Londres.
Durante el día de ayer se especuló dónde lo vería. El lunes a las seis de la tarde se celebró una reunión. El Barça le ofreció el palco, pero a Mourinho no le gustó esa opción. Verlo en un palco privado le costaría al club 20.000 euros y además el club azulgrana le dijo que estaban todas las entradas vendidas. Incluso se habló de que podía verlo con la afición del Madrid en la zona del gol sur en la tercera gradería.Él decidió quedarse en el Hotel Rey Juan Carlos y ver el partido desde la sala de vídeos.
Avui dia 4 de maig, tots els nens de 6è de Catalunya hem fet unes proves d’avaluació per saber els nostres coneixements d’algunes assignatures.









Comentaris recents