Els invasors de la web!

Ja era l’últim dia d’escola i no sabia que posar-me i, és clar, feia tanta calor que no tenia ganes de sortir però havia de fer-ho, era l’ultim dia per veure als meus amics.
Jo vaig cap a un institut de monges perquè el meu cosí esta allà. Jo no vull anar-hi, vull anar amb els meus amics de la infància .
Quan vaig arribar a l’escola els meus amics em van llançar un globus ple d’aigua ..i jo no em vaig quedar enrere. Més tard vam menjar un àpat boníssim i després vam agafar un full per posar dedicatòries a tots els companys.
I de sobte ens veiem fen una rotllana explicant contes, històries i somnis que hem tingut.
Ja era l’hora de marxar i tothom plorava. Jo no hem vaig poder negar. Vam intercanviar els números de mòbil per poder parlar quan fos necessari, però no seria igual. Jo volia jugar, veure’l cara a cara però no podia ser.
Quan marxava l’Anna em va dir que jo sempre havia estat més que un amic per a ella. Em va abraçar i em va fer un petó a la galta. Jo volia que em fes un petó de veritat però no..
La Jana estava molt trista em va explicar que marxava al seu país, la Xina. Es va acostar i em va ferr una abraçada (és clar sóc un “crack” amb les noies).
Al final va ser un dia molt especial no l’oblidaré mai.
Petons, i fins aviat.
Marc

Shirley